Els nens i nenes de I5 ens hem divertit molt fent la representació teatral del conte tradicional dels músics de Bremen a la sala de psicomotricitat de la nostra escola.

Escollit el personatge que vol fer cadascú i en un circuit de camins…

Hem començat la representació teatral del conte! 🎭

Hi havia una vegada, un moliner que tenia un ase que es va fer vell i com que començava a perdre forces, el moliner ja no el volia.

L’ ase va decidir marxar a la ciutat de Bremen per ser músic.

A mig camí, l’ase va trobar un gos vell a qui li havia passat el mateix.

 L’ase li va dir:

—Vols venir a Bremen a fer de músic?

El gos va estar encantat de la proposta, i els dos nous amics es van posar a caminar.

Pel camí van trobar un gat tan vell a qui també li havia passat el mateix.

Els dos amics li van preguntar:

—Vols venir amb nosaltres a Bremen a fer de músic?

El gat va acompanyar-los i, al cap d’una estona, els tres animals van passar per davant d’una granja on hi havia un gall que cantava amb totes les seves forces.

—Vols venir a Bremen a fer de músic?

El gall va acceptar la proposta i tots quatre se’n van anar cap a la ciutat de Bremen.

Quan es va fer fosc, van veure una casa.

Van anar cap a la casa i van veure que hi havia uns lladres atipant-se de valent.

Els quatre amics van discutir de quina manera podien fer fugir els lladres.

Finalment, van decidir espantar als lladres fent la seva música.
—Ihà! Ihà! Ihà! -bramava l’ase.

—Bub-bub! Bub-bub! -bordava el gos.

—Mèu! Mèu! Mèu! Mèu! -miola a el gat.

—Quic-quiri-quic! Quic-quiri-quic! -cantava el gall.

Els lladres, en sentir aquell xivarri, es van espantar tant, que van fugir pensant-se que es tractava d’un fantasma o d’algun monstre. 

Mai més no van tornar, i els quatre amics van deixar córrer la idea d’anar a Bremen per ser músics i es van quedar en aquella casa.

 I van viure en pau, es van estimar i van fer música sempre que van voler. 

 

 I conte contat, conte acabat….