{"id":25459,"date":"2021-04-28T22:38:02","date_gmt":"2021-04-28T20:38:02","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/?p=25459"},"modified":"2021-04-28T22:38:02","modified_gmt":"2021-04-28T20:38:02","slug":"jocs-florals-2021-6e-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/primaria\/6e\/jocs-florals-2021-6e-a\/","title":{"rendered":"Jocs Florals 2021 – 6\u00e8 A"},"content":{"rendered":"

KAYLA<\/strong><\/span><\/h3>\n

Nom\u00e9s faltaven dues hores, dues hores per con\u00e8ixer la ra\u00f3 de la meva exist\u00e8ncia! L\u2019\u00fanic que el meu cos sentia era la tremolor de les cames dels nervis que tenia.<\/span><\/p>\n

Tot estava ple de gent adulta, notava com si hagu\u00e9s tornat a n\u00e9ixer, era un sentiment que el meu cos mai m\u2019havia transm\u00e9s. Notava com la temperatura anava pujant molt lentament pel meu cos. El meu entreteniment era veure com passava la llum per la finestra que feia la bonica ombra d\u2019un arbre al terra.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2\u2026 per entendre aquesta hist\u00f2ria, crec que haur\u00edem\u00a0 de comen\u00e7ar des del principi.<\/span><\/p>\n

Em dic Kayla, s\u00f3c una nena de 12 any. Vaig n\u00e9ixer en un poble anomenat Besal\u00fa. Actualment visc a Barcelona amb companyia de la meva \u00e0via, Arya, que m\u00e9s tard \u00fas explicar\u00e9 m\u00e9s d\u2019ella. S\u00f3c una nena poc social, no m\u2019entrego a molta gent, diguem que mai se m\u2019ha donat b\u00e9 xerrar amb la gent.<\/span><\/p>\n

La meva \u00e0via Arya \u00e9s molt simp\u00e0tica. T\u00e9 84 anys y \u00e9s la millor \u00e0via del m\u00f3n. Desgraciadament es va quedar v\u00eddua als 72, va ser molt dur per a ella, per\u00f2 quan ho va superar, nom\u00e9s estava pendent de mi.<\/span><\/p>\n

Vosaltres pensareu que s\u00f3c una nena totalment \u201cnormal\u201d respecte la resta.Ho seria si no fos per el meu autisme y la meva hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies a D\u00e9u, despr\u00e9s de moltes sessions, ja s\u00f3c el que, a dia d’avui, la gent anomena \u201cnormal\u201d.<\/span><\/p>\n

He passat per moltes etapas al llarg de la meva vida. Els meus pares em van abandonar quan tenia anys perqu\u00e8 pensaven que mai sortiria del pou, per\u00f2 s\u00f3c aqu\u00ed. Segons la meva \u00e0via no es va poder resistir i em va adoptar.<\/span><\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria no la vaig saber fins els 11 anys.<\/span><\/p>\n

La meva \u00e0via sempre m\u2019ha recol\u00e7at en tot. Va recaudar els diners suficients per tenir totes les sessions possibles.<\/span><\/p>\n

Sempre em defensava dels que em feien bullying, mai oblidar\u00e9 la frase que els hi deia alss nen, \u201csi et fiques amb la meva nena, te les veur\u00e0s amb la Macarena\u201d. Sembla una frase est\u00fapida, i ho \u00e9s, per\u00f2 sempre deixava als nens cagats de la por.<\/span><\/p>\n

A la nit, la meva \u00e0via sempre em portava al parc a xerrar dels meus pares. Una nit em va parlar sobre el seu ofici. Em va dir que tots dos treballaven al Museu De Les Ci\u00e8ncies de Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Ells eren els guies del museu, es dedicaven a mostrar-li a la gent cada una de les obres del museu.<\/span><\/p>\n

Li vaig preguntar si podiem anar a Val\u00e8ncia a con\u00e8ixer als meus pares, per\u00f2 la seva resposta em va decepcionar:<\/span><\/p>\n

-Kayla, filla meva, a mi m\u2019encantaria que poguessis con\u00e8ixer als teus pares, per\u00f2 no tinc els diners suficients per anar a Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Jo, com a inmadura i tonta que era, em vaig enfadar amb la meva \u00e0via. No comprenia que no teniem els diners necessaris per anar a Val\u00e8ncia, i que nom\u00e9s ho feia per fastidiar.<\/span><\/p>\n

Dos mesos m\u00e9s tard, van diagnosticar c\u00e0ncer a la meva \u00e0via. Com vivia amb ella,nom\u00e9s teniem dues opcions, o ens montavem un \u201cmini hospital\u201d a casa, o m\u2019enviaven a un orfanat. La meva \u00e0via va optar per quedar-se a casa i no deixar-me sola.<\/span><\/p>\n

Tot i la situaci\u00f3, continuava enfadada amb l\u2019\u00e0via. No m\u2019oblidava del que m\u2019havia dit aquella nit.<\/span><\/p>\n

Malgrat els \u201cmaltractaments\u201d ( a \u201cmaltractament em refereixo a petits insults ) que rebia la meva \u00e0via per part meva, ella mai s\u2019enfadava amb mi, i sempre feia el possible perqu\u00e8 fos feli\u00e7.<\/span><\/p>\n

Un dia, tornant de l\u2019escola, havia un senyor ficant posters a la paret. Per pura intriga, em vaig apropar i vaig llegir la informaci\u00f3:<\/span><\/p>\n

\u201c Els dies 25 i 26 de maig, el Museu De Les Ci\u00e8ncies de Val\u00e8ncia estar\u00e0 obert de 6:00h a 23:00h. Per\u00f2 aqu\u00ed no acaba la sorpresa, el dia 26, de 6:00h a 8:00h, l\u2019entrada al museu ser\u00e0 totalment gratuita\u201d.<\/span><\/p>\n

Vaig cridar com boja, vaig arrencar-li el poster de les mans al senyor que ho anava a enganxar a la paret, em vaig anar corrents a casa amb m\u00e9s entusiasme que un lle\u00f3 ca\u00e7ant a la seva presa.<\/span><\/p>\n

Quan vaig arribar a casa, em faltava l\u2019aire, em faltava molt l\u2019aire, \u00e9s m\u00e9s, casi m\u2019ofego. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s l\u2019important, vaig seure al llit de la meva \u00e0via, \u00f3n estava estirada, i la vaig mirar amb els ulls que li poso a la gent quan vull que em regalin alguna cosa.<\/span><\/p>\n

Li vaig comentar tota la paranoia, i, va flipar? Si. Va fer lo possible per entrar en aquell museu? Si. Ho va aconseguir? Tamb\u00e9, per\u00f2 de la forma m\u00e9s discreta possible.<\/span><\/p>\n

L\u2019\u00e0via es va muntar un \u201cS\u00e1lvame\u201d a casa. Li va dir als metges, que a casa no es sentia comoda, i com ella sabia que no la podien ingressar en un hospital barcelon\u00ed, ( perqu\u00e8 ella \u00e9s de Val\u00e8ncia i va firmar un paper per decidir que, si en cas que passes alguna cosa, la portarien a un hospital de Val\u00e8ncia) la van haver de traslladar a Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

Ja estava tot, nom\u00e9s calia esperar a que arrib\u00e9s el 26 de maig, i entrar al museu.<\/span><\/p>\n

Quan va arribar el moment, em vaig llevar a les 4:45 per ser la primera de la fila. El problema \u00e9s que era menor, i anava jo sola. Arya no va poder venir perqu\u00e8 es trobava fatal.<\/span><\/p>\n

Li vaig haver d\u2019explicar 25.000 mentides perqu\u00e8 em deix\u00e9s passar.<\/span><\/p>\n

Ja estava dins, la visita comen\u00e7ava en dues hores, dues hores per con\u00e8ixer els meus pares!<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, de sobte, una trucada de m\u00f2bil em va paralitzar:<\/span><\/p>\n

-Hola? Parlo amb Kayla Macarena? Lamentem informar-li de la mort de la seva \u00e0via, Arya, sabem que est\u00e0 sola, que \u00e9s una nena menor de edat i que ara mateix no t\u00e9 lloc\u2026- Vaig penjar el tel\u00e8fon.<\/span><\/p>\n

En aquell moment la tristesa es va apoderar de mi, sentia com si\u00a0 set persones m\u2019estiguesin disparant al cor, com si 50 persones m\u2019estiguessin donant patades a la meva panxa, \u00e9s m\u00e9s, crec que aix\u00f2 feia menys mal.<\/span><\/p>\n

Vaig caure arrebatada i rendida al terra, dels meus ulls sortien ll\u00e0grimes que mai havien caigut, era un dolor que mai havia sentit, un dolor insoportable.<\/span><\/p>\n

Amb tot aix\u00f2, un home de blanc es va apropar, era ell! Tenia la mateixa cara que ella! Era el fill de la meva \u00e0via! O sigui, el meu pare! Entre ll\u00e0grimes i dolor, el vaig abra\u00e7ar el m\u00e9s fort possible. Em va preguntar que em\u00a0 passava. Jo no tenia for\u00e7es per parlar, la dona que em va criat des de petita havia mort.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 vaig reunir valor i li vaig dir:<\/span><\/p>\n

-Arya! Arya ha mort! Ja no est\u00e0!<\/span><\/p>\n

-Arya? Arya Macarena?! La meva mare?!<\/span><\/p>\n

Ell em va mirar, es va adonar que era la seva filla i vam comen\u00e7ar a plorar tots dos. \u00c9rem l\u2019espectacle del museu, tots ens miraven amb tristesa\u2026<\/span><\/p>\n

25 Abril, 2028<\/span><\/p>\n

Hola, s\u00f3c la Kayla, tinc 16 anys, ja han passat 4 anys des de que vau llegir el que acabeu de llegir. No tenia for\u00e7es per continuar escrivint, ho lamento. Per\u00f2 \u00fas\u00a0 explicar\u00e9 molt resumidament el que ha passat aquests \u00faltims quatre anys. Vaig con\u00e8ixer als meus pares, per\u00f2 en la pitjor situaci\u00f3 possible. Vam enterrar a l\u2019\u00e0via al cementeri \u201cFlores y Lluvias\u201d, all\u00e0 estava enterrada la meva bes\u00e0via. Em van demanar perd\u00f3, em van dir que eren molt joves i que un beb\u00e9 era massa responabilitat per a ells. Vaig comen\u00e7ar a anar a l\u2019institut \u201cCanela\u201d, a Valencia, on van estudiar els meus pares. L\u2019\u00fanic \u201cbo\u201d de la situaci\u00f3, \u00e9s que com els meus pares treballen en un museu bastant reconegut, tenen un sou decent, i vivim tots tres en un pis a prop del centre. Actualment faig 4rt de secu. Tamb\u00e9 tinc novio, Dominic, quan vaig entrar en aquest institut ell va ser un dels pocs nois que em va caure genial, portem un any i mig junts.<\/span><\/p>\n

Realment no ha sigut molta cosa.<\/span><\/p>\n

El que vull transmetre amb aix\u00f2, \u00e9s que hem de cuidar les coses que tenim, mai, per\u00f2 mai, sabrem quan desapareixeran de la nostra vida…<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

KAYLA Nom\u00e9s faltaven dues hores, dues hores per con\u00e8ixer la ra\u00f3 de la meva exist\u00e8ncia! L\u2019\u00fanic que el meu cos […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[895],"class_list":["post-25459","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e","tag-jocs-florals-2021"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25459","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25459"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25459\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25460,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25459\/revisions\/25460"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25459"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25459"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}