{"id":16846,"date":"2019-04-24T17:00:54","date_gmt":"2019-04-24T15:00:54","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/?p=16846"},"modified":"2019-04-24T22:46:42","modified_gmt":"2019-04-24T20:46:42","slug":"segon-premi-jocs-florals-de-6e","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/primaria\/6e\/segon-premi-jocs-florals-de-6e\/","title":{"rendered":"Segon premi Jocs Florals de 6\u00e8"},"content":{"rendered":"

LA MILITO DE LA GIGANTO<\/strong><\/span>\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

INTRODUCCI\u00d3<\/p>\n

Estaven perdent la batalla, molts dels seus homes estaven morts o ferits, els gegants havien destrossat tots els pobles dels voltants, i\u00a0 els supervivents eren tots retinguts al castell dels reis, els quals, havien mort a m\u00e0 del gegant Aros, el rei dels gegants. A m\u00e9s a m\u00e9s, els superaven en n\u00famero i , \u00e9s clar, els gegants eren m\u00e9s forts que els humans, els m\u00e9s musculats podien arribar a trencar una casa feta de pedra d\u2019un sol cop de puny. Es podia veure la destrossa de la guerra, tot el que hi havia al voltant estava cremat i,\u00a0 com que era de nit, els soldats no es podien orientar. Els gegants ho havien planificat molt b\u00e9, i es notava.<\/p>\n

– Senyor, estan entrant per la porta principal! Si no fem res arrasaran tot el castell! – li va dir en Lancelot, un dels millors guerrers.<\/p>\n

– Prepareu les\u00a0 boles de foc – va ordenar el pr\u00edncep Erac- per\u00f2 primer he d\u2019anar a parlar amb el bruixot-<\/p>\n

– Esteu segur d\u2019aix\u00f2, pr\u00edncep? – li va preguntar en Lancelot- no recordeu el que heu de pagar a canvi?<\/p>\n

\u00c9s clar que se’n enrecordava, com se\u2019n podia oblidar? El bruixot dels terrenys que posse\u00efen els seus pares era un nigromant, d\u2019aquests que tant s\u2019utilitzen a les histories, pensar\u00e0s. Per\u00f2 aquest pensament se te\u2019n va del cap quan veus per primera vegada la seva cara.\u00a0 Practicava la m\u00e0gia negra y raptava\u00a0 nadons pels seus experiments, servia\u00a0 al senyor dels nigromants Malb-da<\/em> per\u00f2, per sort, un dia, el mateix Lancelot y un altre cavaller, van trobar la seva casa feta de maons al costat del riu Vict\u00f2ria. Quan el van apressar el van portar al castell reial y el van empresonar en una g\u00e0bia a prova de m\u00e0gia. Quan el pr\u00edncep el va anar a veure, juntament amb el seu pare, els hi va fer una predicci\u00f3:<\/p>\n

– Un dia, els gegants trencaran la treva i us atacaran amb tot el que tenen i, quan aix\u00f2 passi, nom\u00e9s una cosa\u00a0 podr\u00e0 salvar el regne.<\/p>\n

– Quina cosa!- va replicar el Pr\u00edncep<\/p>\n

– No s\u00f3c idiota, Erac. No et creguis que no voldr\u00e9 una cosa a canvi- va dir-li el Bruixot<\/p>\n

– Tu ja saps que no et puc deixar en llibertat, bruixot. Podries tornar a raptar nens, \u00e9s m\u00e9s, estic segur que tornaries a fer-ho – li va respondre el pr\u00edncep<\/p>\n

– No puc raptar nens s\u2019hi no n\u2019hi han, jijijiji- va respondre el bruixot<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquesta resposta, el pr\u00edncep se’n va anar al seu camarot a pensar. S\u00ed passava la destrucci\u00f3 que havia predit el bruixot ja farien alguna cosa. Que podia passar? Disposaven de m\u00e9s de 2.000 homes i, a m\u00e9s a m\u00e9s, sabia que als gegants no els interessava trencar la treva. Ells s\u00f3n una ra\u00e7a que nom\u00e9s utilitzen la viol\u00e8ncia quan \u00e9s estrictament necessari.<\/p>\n

L\u2019Erac se sentia idiota d\u2019aquell raonament a hores d\u2019ara. Ni els seus 2.000 homes ni que fossin 10.000, podrien contra tot un poble de gegants. No tenien res a fer. L’\u00fanica opci\u00f3 era el bruixot. I si era estrictament necessari, ho faria. Pels seus pares, per a ell. Pel poble.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va abandonar el camp de batalla i va baixar a la pres\u00f3 del regne. Va buscar la cel\u00b7la del bruixot. All\u00e0 estava, rient com un boig, estirat al llit de palla.<\/p>\n

 <\/p>\n

-Fa exactament 3 mesos,\u00a0 2 setmanes, 8 hores i 34 minuts que no ens veiem, Erac. Qu\u00e8 has vingut a dir-me?- va dir el bruixot amb ironia.<\/p>\n

– Vull tancar el tracte que em vas proposar- va respondre l\u2019Erac.<\/p>\n

– T\u2019ho has pensat b\u00e9? -Va respondre el bruixot amb un somriure als llavis- Doncs d\u2019acord, que no es digui m\u00e9s. Aquest pergam\u00ed cont\u00e9 la manera de combatre els gegants, per\u00f2 jo no em quedar\u00e9 aqu\u00ed mirant-te mentre el llegeixes com si el pergam\u00ed fos un sobre de cromos. Me\u2019 n vaig a fer turisme, que porto aqu\u00ed massa temps, ad\u00e9u.<\/p>\n

 <\/p>\n

I sense que ning\u00fa desf\u00e9s l\u2019encanteri de la g\u00e0bia que el mantenia \u201catrapat\u201d se\u2019n va anar amb un obrir i tancar d\u2019ulls.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 1: JACK<\/p>\n

Estava amagat darrera uns matolls a prop d\u2019un arbre. Estava concentrat, per\u00f2 sense tensi\u00f3. Va aconseguir veure la seva presa a un centenar de metres m\u00e9s enll\u00e0, i amb la seva punteria d\u2019elf, va llen\u00e7ar la fletxa, que es va clavar just a la pota esquerra de la b\u00e8stia. L’\u00e9sser moribund va deixar anar un crit de dolor i va caure al terra, ja com un cad\u00e0ver que formant una taca de sang al terra. El jove va recollir l\u2019animal i es va encaminar cap a casa. Es deia Jack, tenia 16 anys i era un elf. Era una \u00e0nima lliure, es coneixia el bosc com el palmell de la seva m\u00e0. Tenia la seva casa dalt d\u2019un arbre. La casa feia poc m\u00e9s de 9 pero a ell ja li era suficient. Va cuinar el c\u00e9rvol sota la casa amb molt de compte de no cremar la fusta que la componia. Mentre es feia el menjar, va repassar el que havia de fer; portar l’enc\u00e0rrec d\u2019en Lexis, el mestre, assistir a l\u2019escola d\u2019elfs i ajudar al seu pare.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019escola no era gaire lluny de casa seva, per a qualsevol hum\u00e0 el cam\u00ed era dur, per\u00f2 els elfs tenien un do per a anar pel bosc. A en Jack li agradava molt caminar, la natura li apassionava. Ell, fins i tot, sentia els arbres cantar, feien una melodia que deixava a tothom encantat. Els arbres d\u2019aquella zona eren molt alts, tant, que no podies veure-li la part final. Feia una mica de fred i les fulles anaven canviant de direcci\u00f3. Els animals estaven amagats entre els matolls, per\u00f2 en Jack podia sentir-los caminar. En arribar a l\u2019escola, va saludar els companys. En Jack li tenia molt respecte al seu mestre, en Lexis. Explicava les coses d\u2019una manera que, fins i tot un nad\u00f3, podia entendre-les. Els hi va explicar molt detalladament la guerra entre els humans i els gegants. Tamb\u00e9 els hi va explicar que el pr\u00edncep Erac tenia un suposat pla per combatre aquella ra\u00e7a forta i geganta. Per\u00f2 nom\u00e9s eren rumors.<\/p>\n

 <\/p>\n

Al acabar les classes, va anar amb el Lexis perqu\u00e8 li don\u00e9s el paquet que havia de portar. Va entrar a la classe, no era molt m\u00e9s gran que casa seva. Estava feta de fusta i tenia\u00a0 pupitres pels alumnes. Les parets eren de color vermell. El seu mestre estava assegut en un dels pupitres, en el pupitre de Jack. En Jack va saludar al seu mestre, que ja tenia a la m\u00e0 el paquet.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Hola Jack -va dir el mestre- he vist que estaves especialment interessat en la batalla que s\u2019est\u00e0 duent a terme ara mateix.<\/p>\n

– M\u2019agradaria saber la ra\u00f3 per la qual els gegants han trencat la treva -va respondre ell- els hi beneficiava molt.<\/p>\n

– B\u00e9 Jack, d\u2019aix\u00f2 ja en parlarem dem\u00e0 -va dir en Lexis- t\u2019estic molt agra\u00eft del favor que em fas portant aquesta capsa al seu destinatari.<\/p>\n

– Ja sap\u00a0 mestre, per vost\u00e8 em tiraria des d\u2019un barranc – va dir en Jack, sense fer broma- per cert, a qui li he de portar el paquet?<\/p>\n

 <\/p>\n

Necessito que vagis a la cabana perduda del bosc. On vam fer aquella sortida far\u00e0 un parell de mesos -va dir-li en Lexis<\/p>\n

 <\/p>\n

El Jack va assentir, va agafar el paquet, era allargat, per\u00f2 no pesava molt, i es va disposar a sortir de l\u2019aula.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Ves amb compte, Jack- va dir el mestre, i ho deia seriosament.<\/p>\n

 <\/p>\n

El cam\u00ed no va ser gaire llarg, i tampoc \u00e9s va trobar a ning\u00fa. Va anar a sense preses, intentant no moure molt la capsa. Feia sol, tot i que es tapava amb els arbres. Quan ja portava una hora caminant es va parar a menjar un peix que havia pescat al riu uns minuts abans\u00a0 per\u00f2, sense perdre ni un minut, va tornar a posar-se en marxa. No va trigar molt m\u00e9s temps en plantar-se de cara al seu dest\u00ed, una caseta feta de fusta a la que li faltaven alguns taulells a la part de dalt. Es va apropar a la casa, amb normalitat, per\u00f2 quan era a uns pams de la porta, va sentir una veu i va veure una ombra dintre la casa.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 2 : SIRIUS<\/p>\n

 <\/p>\n

Va arribar a casa seva, cansat de la jornada. Va encendre la llar de foc i va desar el kraff, la pe\u00e7a de roba que li servia per parar el fred. No podia aguantar m\u00e9s l\u2019hivern, l’odiava. Odiava que no par\u00e9s d\u2019esternudar, odiava que, cada cop que bevia aigua del riu, se li congel\u00e9s la gola, odiava cada part de l\u2019hivern, per petita que fos. Sempre somiava amb un lloc on no fes mai fred, que sempre fos estiu. Que pogu\u00e9s banyar-se al riu sense preocupar-se d\u2019agafar un refredat, o que pogu\u00e9s sortir sense cap kraff, o qualsevol cosa que par\u00e9s el fred. Sumit en aquests desitjos es va quedar adormit vora el foc, calent\u00f3, amb un somriure a la cara somiant amb aquell parad\u00eds.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va comen\u00e7ar un nou dia. El Sirius es va despertar, va mandrejar una mica, estirant tots els m\u00fasculs del cos per\u00f2, finalment, es va aixecar lluitant contra les temptacions de seguir al llit. Es va mirar al mirall que tenia a la sala de les necessitats. Per ser un nan, era bastant alt. Tenia 16 anys i ja feia 1,02 . Tenia el cabell negre i despentinat, amb els ulls marrons i ja li havia comen\u00e7at a cr\u00e9ixer una barba llisa i fosca. Era bastant fort, ja que el seu treball era el de portar carros plens de mobles. All\u00f2 li va recordar que havia de comen\u00e7ar ja ha treballar. Com m\u00e9s hores treball\u00e9s, m\u00e9s diners guanyaria. Va agafar el kraff, i va sortir de casa seva. Just quan feia la primera passa fora de la seva llar, una r\u00e0fega de vent va impactar a la seva cara, en aquell moment va estar a punt de tornar a entrar a casa seva, per\u00f2 va aguantar i li va plantar cara a l\u2019hivern i al mal temps. \u201c Hola hivern, s\u00f3c el Sirius, i et plantar\u00e9 cara\u201d va pensar.<\/p>\n

 <\/p>\n

La \u201ccentral\u201d de la seva feina no era gaire lluny de casa seva, a uns 3 minuts caminant. El paisatge estava desert, tot el terra ple de sorra i, en algunes parts, encara es conservava el fang que s\u2019havia format degut a la pluja. En Sirius va arribar a la feina, on s’agra\u00efa la calor. Va anar a consultar els viatges que havia de fer. Un era al centre de la ciutat, un altre a la muntanya, i l\u2019\u00faltim, era vora la frontera del territori dels elfs, on podia demanar un tartah, l\u2019animal m\u00e9s lux\u00f3s de la seva feina. En Sirius es va quedar sorpr\u00e8s, poques vegades havia pogut muntar en aquella bestia. Podia arribar a anar a 70! Els seus companys nans estarien envejosos. Per\u00f2, primer hauria de fer els altres enc\u00e0rrecs, aix\u00ed que es va ficar mans a l\u2019obra.<\/p>\n

 <\/p>\n

El viatge al centre de la ciutat va ser f\u00e0cil, comparat amb altres que havia fet. Mentre portava el carro veia a la gent comprant fruites, hortalisses, pollastres… Tamb\u00e9 veia persones fent espectacles de m\u00e0gia, i alg\u00fa per darrere, que robava els diners dels que ho miraven. En mitja hora ja ho va tenir enllestit, a m\u00e9s a m\u00e9s, l\u2019home al que li havia fet l’enc\u00e0rrec li va donar una propina i un tros de pa. El segon viatge si que va ser una mica m\u00e9s dur, ja que la muntanya tenia molta pendent, per\u00f2 va demostrar for\u00e7a, i la va pujar sense parar ni un segon. En arribar a dalt, va beure aigua d\u2019una font, per\u00f2 era tant freda que, de nou, se li va congelar la gola. Va anar fins a la casa de la persona que havia de fer l\u2019enc\u00e0rrec, per\u00f2 al picar la porta ning\u00fa li va respondre. All\u00f2 passava algunes vegades en aquell ofici. Llavors, en Sirius, va deixar les coses que li havia de donar a la porta de la casa i es va marxar. Quan ja era lluny de la casa va treure el xiulet que cridava els Tartah, i va esperar assegut a una pedra que vingu\u00e9s alguna d\u2019aquelles bestioles, fet una boleta, intentant que el fred no l\u2019agafes. Uns minuts despr\u00e9s, en Sirius va sentir unes passes r\u00e0pides que venien desde l\u2019est. Es va aixecar, i va comprovar les seves sospites. Efectivament, un Tartah venia corrent tot esperitat, deixant rere seu, una gran polseguera. Quan va arribar fins a ell, en Sirius es va mirar l\u2019animal. Era de color marr\u00f3, amb quatre potes. Tenia una cua curta i poc tensa, s\u2019assemblava molt a un dromedari. En Sirius es va pujar a l\u2019animal, no va ser f\u00e0cil, ja que era un animal intr\u00e8pid i hiperactiu. Ja assegut sobre el Tartah, el Sirius va enganxar-li el carro, i ja preparat, li va donar un suau cop, suficient per posar-lo en marxa. Mentre feia el cam\u00ed, va revisar els materials de transport, i va observar que nom\u00e9s hi havia una capsa feta de ferro, molt pesada, per\u00f2 poc grossa. \u201cSe m\u2019haur\u00e0 caigut alguna cosa?\u201d va pensar el Sirius. Va mirar rere seu, per\u00f2 nom\u00e9s podia veure un centenar de metres m\u00e9s enll\u00e0, on nom\u00e9s hi havia sorra. Van trigar unes hores en travessar el desert immens que formava el regne dels nans. I quan el van deixar enrere per adentrar-se hi al dels elfs, el Sirius no va poder contenir l\u2019exclamaci\u00f3, no havia vist tants arbres junts en la seva vida, \u00e9s veia verd per tot arreu. Hi havia hagut un canvi de temperatura brutal, es va haver de treure el kraff, la calor i el bon temps estaven en aquell regne encara que fos hivern. Per\u00f2 hi era all\u00e0 per treball i, malauradament, no es podia quedar all\u00e0 a passar el dia. Aix\u00ed que va anar per feina. Quan va arribar a la caseta de fusta, va parar l\u2019animal, va agafar la capsa i va trucar a la porta. Uns segons despr\u00e9s, va obrir la porta un noiet de la seva mateixa edat, que el va convidar a passar, va entrar a dintre i va veure una persona m\u00e9s. Ja a dins, el noi que l\u2019havia obert segons abans, va tancar la porta r\u00e0pidament. El Sirius no va gosar obrir la boca. Tots tres es van quedar callats una estona.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 3: MAO<\/p>\n

 <\/p>\n

Disciplina. Concentraci\u00f3. Intel\u00b7lecte. Tres coses b\u00e0siques per ser una bona samurai. A la Mao li havien repetit aquelles paraules tants cops com li havien dit t\u2019estimo. Que trist. La seva vida estava plena de records. Ni dolents ni bons. Records. Simplement. La Mao vivia en un poble de la muntanya de Faji Kin, El seu poble era petit, hi habitaven poc m\u00e9s de 120 persones, La Mao vivia sola des de feia pocs mesos, ara que tenia 16 anys podia anar\u00a0 fins a l\u2019escola de samurais sense ning\u00fa que li fes companyia. All\u00e0 aprenia\u00a0 la pr\u00e0ctica de l\u2019espasa i moviments religiosos, juntament amb les matem\u00e0tiques i\u00a0 la ci\u00e8ncia. En aquell prec\u00eds moment, estava a punt de sortir de casa, calmada i serena, com si fos un dia normal, per\u00f2 no ho era. Aquell dia, faria la seva prova final. Si la completava, tindria el t\u00edtol de samurai. No estava nerviosa, per\u00f2 si concentrada. Quan s’apropava a l’escola comen\u00e7ava a veure nois i noies m\u00e9s petits fer el cam\u00ed de muntanya per poder arribar-hi. Per poder aprendre un dia m\u00e9s i complir el seu somni de convertir-se en samurais, forts i poderosos. La Mao estava a punt de poder convertir el seu somni, a vegades lluny\u00e0, en una realitat que s\u2019anava apropant. Quan va arribar a l\u2019escola se la va mirar, com havia fet durant els nombrosos dies que hi havia passat a dins. Nom\u00e9s pensar que aquell dia podria ser l\u2019\u00faltim, el cor se li\u00a0 encongia. Per\u00f2, d\u2019altra banda, si aconseguia transformar-se en samurai… No. No s’havia de donar esperances. La millor opci\u00f3 era callar i seguir endavant, com havia fet tota la vida des de que tenia record. Va entrar a l\u2019escola i es va dirigir cap a la sala del final del passad\u00eds, aquella sala m\u00edtica, on nom\u00e9s entraven els nois i noies que havien de fer la prova. Abans d\u2019entrar, es va inspeccionar a si mateixa. Es veia des de quil\u00f2metres que estava nerviosa, una cosa que no podia evitar per\u00f2, el que si podia fer, era donar-se forces. Una mica m\u00e9s calmada va entrar a la sala. Va entrar-hi silenciosa i lentament. No volia cridar l\u2019atenci\u00f3. Per\u00f2, malauradament, l\u2019esperaven a ella i no podia fer res per passar desapercebuda. La sala era petita, les parets estaven pintades d\u2019un color blau cel que es diferenciava de la resta de l\u2019acad\u00e8mia, blanca com la neu. Dins, hi havien 6 persones, de les quals nom\u00e9s reconeixia el seu professor de pr\u00e0ctica d\u2019espasa i la de ci\u00e8ncia. Es va posar dreta enmig de tota aquella gent, i va esperar a que alg\u00fa li inform\u00e9s de la missi\u00f3 que havia de dur a terme.<\/p>\n

– Bon dia alumne 3744, Mao. Vens per la prova final, no \u00e9s aix\u00ed?- Va dir la que semblava la que coordinava aquella prova.<\/p>\n

– Exactament, senyora.- va respondre la Mao, dirigint la mirada cap a la persona que li havia parlat.<\/p>\n

Despr\u00e9s, va passar a parlar una altra persona, un noi primet, de cabell castany i curt que no impressionava massa. La va informar de la seva prova. Portar un paquet fins a una localitzaci\u00f3 al territori dels elfs, despr\u00e9s, all\u00e0, havia de complir la missi\u00f3 que li comunicarien. La Mao es va donar un respir, aquella missi\u00f3 no era tant dif\u00edcil com havia pensat. Ja havia fet molts transports durant la seva vida d\u2019estudiant i, la majoria, m\u00e9s lluny que aquell. Li van donar el paquet i es va retirar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Primer de tot, va anar a casa seva tan r\u00e0pid com va poder, va agafar una bossa amb roba, la katana de fusta, subministraments, i es va acomiadar de la seva mare, que estava esperant-la. Una glopada de records va inundar-li el cap, nom\u00e9s en pensar que podria ser l’\u00faltima vegada que la veia li entristia d’una manera inhumana. Aquella vegada no ho va poder retenir, i es va posar a plorar, va ser un plor silenci\u00f3s, per\u00f2 molt significatiu, amb el cap recolzat a l\u2019espatlla de la seva mare, disfrutant al 100 per 100 d\u2019 aquell moment, perqu\u00e8 sabia que el trobaria a faltar, i molt.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va marxar del poble i va baixar la muntanya com havia fet altres vegades a les expedicions de prova. Anava r\u00e0pida, ja s\u2019havia acostumat a caminar per llocs rocosos i amb molta vegetaci\u00f3. La muntanya era alta, per\u00f2 amb poc m\u00e9s de trenta minuts, ja era al nivell del mar. Al arribar a baix era casi el migdia, per\u00f2 no va parar de caminar. Es guiava gr\u00e0cies al sol, una cosa que havia apr\u00e8s a fer a classe de ci\u00e8ncia, el primer curs de la seva carrera. El regne dels japonesos s\u2019havia independitzat dels altres humans i, per aix\u00f2, no formaven part de la guerra que s\u2019estava produint contra els gegants. Casi tota la superf\u00edcie del seu regne era muntanya o camp obert. Molta gent treballava al camp, produint cereals que despr\u00e9s es venien als mercats. Per\u00f2 la gent no era pobre, el rei era benevolent. Donava part de les seves riqueses a la gent. La seva travessa va durar poc m\u00e9s de 4 dies, i va anar racionant els subministres que tenia. La van acollir en casi totes les cases que trobava en el seu cam\u00ed, on li oferien menjar i sostre. Al mat\u00ed, tornava a ser desperta i a punt per continuar caminant. La Mao sospitava que la gent era amable i hospital\u00e0ria perqu\u00e8 portava robes semblants a les dels samurais i creien que, respectant-la i oferint-li sostre, es guanyarien la gratitud de d\u00e9u. Quan ja va ser, finalment, al regne \u00e9lfic, va encaminar-se cap a la caseta que li havia explicat el senyor primet, el de la prova final.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan ja va ser all\u00e0, va trucar a la porta esperant un japon\u00e8s amb t\u00fanica blanca, o alguna persona semblant. Per\u00f2, es va endur una bona sorpresa. Al aixecar el cap, despr\u00e9s de la salutaci\u00f3, va trobar a un nen de la seva mateixa edat. Molt baix i no molt net, estava clar que era un nan. El misteri\u00f3s noiet li va dir que passes, i aix\u00ed ho va fer. A dins, es va trobar un adult d\u2019uns 35 anys i un altre noi de setze que, segurament, vivia per la zona ja que les seves orelles punxegudes i el seu cabell ros delataven que era un elf.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 4: TROBADA<\/p>\n

 <\/p>\n

La Mao es va asseure a la cadira sobrant, i va observar a les persones que estaven a la sala. No sabia qui eren, potser s\u2019havia equivocat de lloc, potser no li havien dit el lloc correcte, potser\u2026 Per\u00f2, malauradament, el lloc era correcte. Ja li semblava a ella que la prova no seria tan f\u00e0cil com semblava. Va deixar el paquet al terra, i es va sorprendre en veure que els altres tamb\u00e9 tenien capses semblants a la seva.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Hola, bona tarda nois. Deixeu-me que em presenti, em dic Erac, i s\u00f3c el pr\u00edncep dels humans, l’\u00fanica persona de la fam\u00edlia real que ha sobreviscut. Com b\u00e9 sabreu, els humans estem lliurant una batalla contra els gegants. Estem clarament perdent i, si seguim aix\u00ed, els gegants envairan el nostre regne..<\/p>\n

– Sento haver-lo d\u2019interrompre, Erac, per\u00f2\u2026. que te aix\u00f2 a veure amb nosaltres- va dir en Sirius- jo he vingut aqu\u00ed per portar un paquet, no perqu\u00e8 em donin la \u201cturra\u201d<\/p>\n

 <\/p>\n

El pr\u00edncep va sospirar, sorpr\u00e8s, mai l\u2019havien tractat aix\u00ed, per\u00f2 ho va entendre. All\u00e0 no era el que controlava tot. Nom\u00e9s era un pr\u00edncep que demanava ajuda a uns nens perqu\u00e8 no li enva\u00efssin el regne. Per\u00f2 va continuar. Havia de continuar.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Potser heu sentit que tinc un suposat pla per combatre\u2019ls, b\u00e9 doncs.. \u00e9s veritat- va dir el pr\u00edncep, sota la mirada intrigada dels joves -Quan vaig saber que els gegants estaven entrant al nostre regne, vaig demanar ajuda al nigromant que ten\u00edem pres. Ell havia augurat que trencarien la gran treva que ten\u00edem, per\u00f2 no me\u2019l havia cregut i, degut a la meva ignor\u00e0ncia, els meus pares i la meva germana han mort\u00a0 juntament amb part dels soldats i els habitants que vivien al regne. El vaig deixar en llibertat a canvi de la soluci\u00f3, em va donar el pergam\u00ed i va marxar\u2026 abans de que pogu\u00e9s treure l\u2019encanteri que el tenia atrapat, per\u00f2 combatre els gegants \u00e9s m\u00e9s urgent. Encara resisteix el castell reial, per\u00f2 no crec que aguanti molt m\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

– I doncs, que diu el pergam\u00ed- va dir en Jack, per\u00f2 transmeten un missatge mutu<\/p>\n

 <\/p>\n

Sota la mirada dels joves, el Pr\u00edncep va llegir el que deia el pergam\u00ed. No va parar ni un sol moment. L\u2019escrit deia:<\/p>\n

 <\/p>\n

a la guerra dels humans i els gegants, els gegants comen\u00e7aran envaint territori<\/p>\n

per\u00f2 una cosa podr\u00e0\u00a0 salvar els humans, seran 3 joves de 16 anys<\/p>\n

jack, l\u2019elf. Sirius, el nan. i mao, la pro-samurai<\/p>\n

hauran de trobar l\u2019arma que els far\u00e0 v\u00e8ncer la batalla<\/p>\n

 <\/p>\n

abans que s\u2019acabi l\u2019equinocci,<\/p>\n

la muntanya hauran de pujar,<\/p>\n

perqu\u00e8 si no, quan les campanes sonin,<\/p>\n

l\u2019arma es destruir\u00e0<\/p>\n

 <\/p>\n

– Qu\u00e8 vol dir, aix\u00f2? Campanes, muntanya.. penso que m\u2019estan prenent el p\u00e8l. -va dir el Sirius-<\/p>\n

– Entenc la vostra situaci\u00f3- va dir el pr\u00edncep Erac- no hi ha dret a que alg\u00fa us fagi portar un pes a sobre tan enorme. La decisi\u00f3 la teniu vosaltres. Teniu dos opcions, afegir-vos a la lluita contra els gegants, o deixar-ho c\u00f3rrer, i anar-vos a casa. La primera opci\u00f3 tindr\u00e0 molts beneficis econ\u00f2mics al final per\u00f2, si trieu la segona, no us arriscareu a morir. Perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n

– No se que penseu vosaltres, per\u00f2 jo no s\u00f3c un gallina. Lluitar\u00e9 fins la mort, de que serveix viure la vida si no t’arrisques? O, al menys, aquest \u00e9s el meu punt de vista, podeu unir-vos o marxar, per\u00f2 jo ja tinc clara la meva decisi\u00f3- va dir en Sirius<\/p>\n

 <\/p>\n

En acabar de parlar, va aixecar-se i va posar la m\u00e0 al mig, estirada. Com si volgu\u00e9s unir forces. L\u2019Erac va posar la seva m\u00e0 molt r\u00e0pidament sobre la del Sirius i, amb un somriure discret, va mirar els altres nois, esperant la seva resposta. La Mao tamb\u00e9 es va aixecar, i va pronunciar-se:<\/p>\n

 <\/p>\n

– Estic segura de que la meva prova final \u00e9s participar en la lluita- La Mao va mirar a l\u2019Erac, que li va respondre amb un assentiment- I per aix\u00f2, encara que no estigui molt d\u2019acord les lleis del teu regne, m\u2019unir\u00e9 a vosaltres passi el que passi.<\/p>\n

 <\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquestes paraules, la Mao va posar la seva m\u00e0 amb la dels altres, ara nom\u00e9s quedava el Jack.<\/p>\n

 <\/p>\n

– Quan em vaig acomiadar del meu mestre, en Lexis, em va dir la frase \u201cves amb compte\u201d. No ho deia per semblar amable, crec que estava informat d\u2019aquesta decisi\u00f3 que haur\u00edem de prendre. Per\u00f2 si volgu\u00e9s que no m\u2019un\u00eds a la batalla, m’hauria dit una altra cosa. Crec que vol que lluiti amb vosaltres. I nois.. aix\u00ed ho far\u00e9<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot seguit, es va completar la pila de mans i van aixecar-les tots junts. \u201cGr\u00e0cies\u201d va pensar\u00a0 l\u2019Erac. Hi havia opcions per a els humans<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 5: L\u2019ARMA<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019Erac havia fet una copia del pergam\u00ed pels tres adolescents, perqu\u00e8 intentessin desxifrar l’endevinalla. Feia ja unes hores que s\u2019havia fet de nit. El Jack estava al dormitori que li havien assignat. Estava estirat al llit de fusta, mirant el sostre, donant-li voltes a l\u2019enigma. L\u2019equinocci seria la nit seg\u00fcent. Si no trobaven la soluci\u00f3, l\u2019arma \u00e9s destruiria. Va recordar una t\u00e8cnica per resoldre enigmes que els hi havia ensenyat el Lexis. \u201cNo donis per fet coses que no indica\u201d L\u2019exemple m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019aquest enigma seria la refer\u00e8ncia a les campanes. Per\u00f2, si no fos perqu\u00e8 s\u2019acabava el dia\u2026 Ostres! Ara se\u2019n recordava. Com havia pogut ser tan \u201cburro\u201d. S\u2019havia de reunir amb els companys tan aviat com fos possible, havia trobat la soluci\u00f3. \u201cCampanes\u201d tenia dos sentits, i els dos importaven. Ja sabia la soluci\u00f3 del problema.<\/p>\n

 <\/p>\n

Va anar per tota la cabana cridant, reuni\u00f3! reuni\u00f3! Al cap d\u2019uns instants estaven tots quatre asseguts a les mateixes cadires on havien fet el pacte. A fora era de nit, per\u00f2 van encendre una foguera per a que es pogu\u00e9s veure. El Jack pensava que els havia despertat, ja que era ben tocada la matinada. Per\u00f2 estaven tant i, fins i tot, m\u00e9s desperts que ell. Es notava que tots havien estat pensant en l\u2019enigma. El Jack els va informar del lloc que podria ser l\u2019amagatall de l\u2019arma.<\/p>\n

 <\/p>\n

–\u00a0 A un parell de desenes de quil\u00f2metres, hi ha una muntanya, una muntanya que es caracteritza per tenir una torre amb un rellotge a dalt. – va dir el Jack- Crec que es refereix a aquesta muntanya.<\/p>\n

– Per\u00f2, com es pot destruir una arma amb un campanar?- va preguntar la Mao- A m\u00e9s, hi ha moltes m\u00e9s torres de rellotge sobre muntanyes.<\/p>\n

– Hi ha una cosa en que destaca aquesta torre -va dir en Jack amb un somriure, com si ja s\u2019esper\u00e9s aquella pregunta- Fa poc em van informar de que estrenaran un martell de 3 metres d\u2019al\u00e7ada per donar la benvinguda a la primavera. Diuen que la campana es destruir\u00e0, de tant fort que ser\u00e0 el cop. Han hagut de muntar un mecanisme d\u2019engranatge per a que la puguin fer sonar des de lluny, i aix\u00ed evitar que alg\u00fa es faci mal.<\/p>\n

– Doncs, preparem-nos per a la batalla! Vinga, r\u00e0pid- va dir l\u2019Erac<\/p>\n

– Per\u00f2, no tenim armes, com vols que lluitem contra el que ens puguem trobar all\u00e0?- va dir el Sirius, estranyat<\/p>\n

– Siusplau, obriu les vostres capses – va dir l\u2019Erac amb una rialleta- Us he portat un regalet<\/p>\n

 <\/p>\n

Els tres joves van obrir les seves respectives capses amb molt compte. El Jack va trobar-hi un arc preci\u00f3s, fet de fusta, tallada a la perfecci\u00f3, amb tres pams i mig de llargada i amb el seu nom a la pala superior. En Sirius va veure una destral feta de metall, gran per\u00f2 no molt pesada, maquejada amb unes l\u00ednies fetes d\u2019or fos que cobrien la part afilada de la destral. La Mao va agafar la seva arma, era una katana molt afilada, amb el m\u00e0nec d\u2019or i cobert de pedres precioses, tots tres van mirar el pr\u00edncep en senyal d\u2019agra\u00efment.<\/p>\n

 <\/p>\n

No van pronunciar res m\u00e9s i van anar a les seves respectives habitacions a agafar el material que necessitarien pel viatge perqu\u00e8 tenien clar que seria molt dur.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan van estar fora de la cabana, encara no era de dia. Van encendre un fanalet\u00a0 i, llavors, van poder veure que hi havia al seu voltant. Feia una mica de fred, per\u00f2 s\u2019hi estava b\u00e9. Tots tres van pujar al tartah, en Sirius condu\u00efa, al costat s\u2019hi va asseure en Jack, per donar-li indicacions, al darrere anaven la Mao i l\u2019Erac, vigilant la retaguarda. Molt r\u00e0pidament, van comen\u00e7ar el cam\u00ed, i es van allunyar de la cabana, pensant si la tornarien a veure, o si sentirien un altre cop l\u2019escalfor d\u2019una llar.<\/p>\n

 <\/p>\n

No molt lluny d\u2019all\u00e0, els gegants seguien amb la batalla, cada minut que passava era un infern pels humans. Tots tenien l\u2019esperan\u00e7a que el seu pr\u00edncep tornaria amb els seus salvadors, i que derrotarien els gegants, per\u00f2 cada mort d\u2019un soldat feia enderrocar aquesta esperan\u00e7a i, fins i tot, hi havia qui creia que havia fugit amb tota la seva riquesa a algun altre regne, o que ja havia mort. \u00c9s clar, el Lancelot i els seus cavallers deien i repetien que l\u2019Erac se n\u2019havia anat a buscar els herois, per\u00f2 no tenien proves. I fins que no arrib\u00e9s, la gent seguia morint sense parar.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mentrestant, els nostres protagonistes havien arribat al peu de la muntanya en poc m\u00e9s d\u2019una hora i mitja. Ja era de dia i es notava l\u2019escalforeta del sol, el viatge havia passat sense incidents. Nom\u00e9s van veure un parell de lladres atemorits en veure un carro amb una b\u00e8stia tant r\u00e0pida. Els van deixar estabornits i tot seguit van continuar el cam\u00ed. Feien un bon equip. Per\u00f2, \u00e9s clar, aquells dos lladres eren principiants i nom\u00e9s tenien una pobra navalla.<\/p>\n

Quan es trobessin amb els gegants esperarien que l\u2019arma funciones, perqu\u00e8 si no\u2026 estarien perduts. Van baixar del carro, i van agafar nom\u00e9s les coses estrictament necess\u00e0ries. Quan van estar preparats van comen\u00e7ar a pujar.<\/p>\n

 <\/p>\n

La muntanya feia uns 500, no hi havia gaire pendent, per\u00f2 era dif\u00edcil pujar-hi perqu\u00e8 hi havia molta vegetaci\u00f3. Tot i aix\u00ed, els quatre herois van poder avan\u00e7ar a bon ritme, fent-se pas entre les branques i els arbres. Quan ja havien fet 200, van poder observar el seu dest\u00ed. El campanar s\u2019al\u00e7ava al cim de la muntanya, ja estaven muntats tots els preparatius, i es podia veure el martell gegant, que s\u2019al\u00e7ava ( aguantat per unes m\u00e0quines ) al costat de la campana que es trencaria aquella nit. El martell era molt m\u00e9s gran del que s\u2019havien imaginat. Renovats per aquelles forces van continuar caminant, pensant que el seu dest\u00ed estava molt a prop.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan van arribar, van trobar-se que la porta estava tancada. Per\u00f2, no era el final. Van rodejar l\u2019estructura i el Sirius va trobar una finestra trencada a un parell de metres d\u2019al\u00e7ada. Amb l\u2019ajuda d\u2019un tronc van aconseguir fer un petit arranjament, suficient per a arribar a la finestra i colar-se. Ja a dins, van pujar les escales r\u00e0pidament, fins arribar al pis final. Van buscar alguna cosa que destaqu\u00e9s per tot arreu, per\u00f2 no van trobar res, era dif\u00edcil, sabeu. Proveu-ho a casa. Busqueu alguna cosa que destaqui i, segurament, com els nostres protagonistes, no trobar\u00edeu res.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Jack, la Mao, el Sirius i l\u2019Erac \u00e9s van donar per ven\u00e7uts. \u00c9s que potser no era aquella muntanya, ni aquella campana. Fos com fos, ja no tindrien temps per buscar-la. A l\u2019arribar\u00a0 la nit l\u2019arma \u00e9s destruiria i ja no podrien fer res. L\u2019Erac tenia els ulls plorosos. S\u2019havia anat a un rac\u00f3, amagat, perqu\u00e8 no el veiessin.<\/p>\n

– Ui pobrets, que no troben la soluci\u00f3?- va dir una veu.<\/p>\n

Tots es van girar a l\u2019hora i van trobar un noiet assegut sobre la campana, tamb\u00e9 d\u2019uns 16 anys, amb una capa negre i amb la cara amagada. Era alt, silenci\u00f3s i intimidant.<\/p>\n

– Deixeu-me que em presenti, em dic Malb-da. S\u00f3c el nigromant que ha provocat aquesta moguda- va dir el noi, sota la mirada dels joves-\u00a0 veig que ha sortit b\u00e9. Ara que us he trobat us puc destruir! Per\u00f2 abans deixeu-me que us expliqui la verdadera profecia. El meu s\u00fabdit, el nigromant del regne dels humans. Nom\u00e9s seguia les meves ordres. El seu poder \u00e9s superior al de la pres\u00f3. Ell no us va dir la profecia completa, tamb\u00e9 hi ha un altre fragment de la profecia. Aquest diu..\u00a0 \u201c El Rei del mal tamb\u00e9 caur\u00e0 en aquesta guerra, mort per un pes gegant. Aquest pes ser\u00e0 creat per la jove samurai\u201d No se a quin pes \u00e9s refereix, per\u00f2 est\u00e0 clar que el crear\u00e0s t\u00fa, Mao<\/p>\n

 <\/p>\n

–\u00a0 Es tracta d\u2019aquest pes, rei del mal!- va dir la Mao cridant<\/p>\n

 <\/p>\n

Just despr\u00e9s, va llen\u00e7ar la seva katana cap al jove, per\u00f2 va passar per darrera seu. En Malb-da anava a dir una cosa, per\u00f2 la katana ja havia trencat la corda que aguantava la campana. En aquell moment tot va passar en c\u00e0mera lenta. El rei del mal va caure amb la campana fent un gran soroll. Aquell CLANC!<\/em> s\u2019hauria d\u2019haver escoltat per tot el regne dels elfs. Els tres nois es miraven la Mao, la veritable salvadora. Van anar corrents cap al cos del noi, i van comprovar que havia mort en la caiguda. I per un moment, el Sirius tamb\u00e9 va despla\u00e7ar la vista fins la campana.\u00a0 Va veure que tenia un doblec per dins, i que all\u00e0 dintre si trobava un guant. El Sirius va avisar als companys de la seva troballa. L\u2019Erac seguia plorant, per\u00f2 en aquell moment. Plorava d\u2019alegria.<\/p>\n

 <\/p>\n

CAP\u00cdTOL 6: FINAL<\/p>\n

 <\/p>\n

Els nostres protagonistes van descobrir que el guant controlava els quatre elements, el vent, l\u2019aigua, el foc i la terra. Van pressionar per a que se\u2019l fiques l\u2019Erac, que havia muntat all\u00f2 molt b\u00e9. Responent als desitjos dels tres adolescents de la profecia, plens de rialles i plors d\u2019alegria, l\u2019Erac va ficar-se el guantellet a la m\u00e0 dreta amb molt de compte. Quan el va tenir posat, va sentir un poder immens. L\u2019Erac va crear una escala de terra per poder visualitzar el terreny del humans. Primer va utilitzar l\u2019aigua per apagar tots els focs que hi havia, va utilitzar la terra per reconstruir totes les cases que els gegants havien destru\u00eft, el vent per portar els gegants volant fins al seu regne, i el foc per crear un mur per a que no passessin del seu territori.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els habitants del regne del humans s\u2019ho miraven, primer bocabadats, per\u00f2 despr\u00e9s amb un somriure a la boca. El seu pr\u00edncep els havia salvat.<\/p>\n

(Nishiyuu)<\/em><\/p>\n

Autor: Pau Cerro<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

LA MILITO DE LA GIGANTO\u00a0\u00a0 INTRODUCCI\u00d3 Estaven perdent la batalla, molts dels seus homes estaven morts o ferits, els gegants […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[426],"class_list":["post-16846","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e","tag-jocs-florals-2019"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16846","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16846"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16846\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16881,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16846\/revisions\/16881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16846"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}