{"id":16844,"date":"2019-04-24T17:00:20","date_gmt":"2019-04-24T15:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/?p=16844"},"modified":"2019-04-24T22:53:35","modified_gmt":"2019-04-24T20:53:35","slug":"primer-premi-jocs-florals-de-6e","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/primaria\/6e\/primer-premi-jocs-florals-de-6e\/","title":{"rendered":"Primer premi Jocs Florals de 6\u00e8"},"content":{"rendered":"

ESPERANT-VOS<\/strong><\/span><\/p>\n

No podia ser! Ja havien passat m\u00e9s de dos mesos per\u00f2 encara no m\u2019ho podia creure. L\u2019\u00faltima vegada que la vaig veure estava tan feli\u00e7 i sana que no hauria pensat mai que arrib\u00e9s tan r\u00e0pid aquell trist dia, el dia que la perdria per sempre. Els dies sense ella ja no eren iguals, no se com dir-ho, era com si falt\u00e9s alguna cosa, ja no estava segura del que feia.<\/p>\n

Tot va comen\u00e7ar el 12 de febrer, aquell dia no havia de treballar, aix\u00ed que em vaig llevar una mica m\u00e9s tard, m\u00e9s o menys a les 10:30h. Em vaig aixecar molt mandrosa i em vaig dirigir cap el lavabo per fer \u201cpipi\u201d i dutxar-me. Quan vaig sortir d\u2019aquella refrescant dutxa, vaig anar cap a la cuina a fer-me l\u2019esmorzar, no seria un esmorzar especialment diferent al dels altres dies. Com quasi cada dia, em vaig preparar una torradeta amb caviar i un suc de taronja acabat d\u2019exprimir. Quan estava a punt d\u2019acabar-me l\u2019esmorzar, va sonar el tel\u00e8fon fixe, em vaig estranyar bastant, normalment, tothom em trucava pel m\u00f2bil, per aix\u00f2 vaig pensar que era publicitat i vaig ignorar la trucada. Van passar uns cinc minuts i van tornar a trucar, i aix\u00ed cont\u00ednuament fins que al final, em vaig cansar i vaig agafar el tel\u00e8fon. De sobte, el tel\u00e8fon va caure de les meves mans, el meu cos no responia, estava molt confosa, dels meus ulls van caure unes enormes ll\u00e0grimes que m\u2019acaronaven suaument les galtes fins abandonar-me i caure al terra. Semblava com si tot el m\u00f3n hagu\u00e9s caigut sobre meu, era com si alg\u00fa m\u2019estigu\u00e9s apunyalant el cor amb totes les seves forces. Sentia una barreja d\u2019emocions; tristesa, r\u00e0bia, por…era una sensaci\u00f3 que mai m\u2019havia passat i no em va agradar gens sentir-la. A la trucada em va respondre una veu estranya que em semblava familiar, per\u00f2 no la reconeixia, aquella veu em va informar de la mort de la Maruja, la meva estimada mare.<\/p>\n

Tot va ser com quan va morir el meu pare, vam anar al funeral, vam llen\u00e7ar les cendres al bosc del costat del poble on vaig passar la meva inf\u00e0ncia\u2026 Per\u00f2, tot i aix\u00ed, encara no ho podia superar. Ara, l\u2019\u00fanic que em quedava d\u2019ella, era el seu estimat gos i un vell diari de color vermell, que deia aix\u00ed:<\/p>\n

Si esteu llegint aquest diari vol dir que ja no estic en aquest m\u00f3n, aquest escrit est\u00e0 especialment dedicat a les meves dues filles, que mai oblidar\u00e9, Teresa i Helena.<\/p>\n

\n

Dimarts, 13 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

Fa una hora que ja s\u2019han anat, estic sola a casa i \u00e9s molt avorrit. El temps passa molt lentament, i cada cop les trobo m\u00e9s a faltar. Ja \u00e9s fosc, he acabat de sopar i ara vaig a dormir.<\/p>\n

\n

Divendres , 16 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

A l\u2019acabar d\u2019esmorzar, he anat a passejar una mica pel bosc, quan he sortit de casa feia molt de sol per\u00f2, poc a poc, anaven apareixent m\u00e9s n\u00favols grisos al cel fins que, de cam\u00ed de tornada, ha comen\u00e7at a ploure a bots i barrals. No portava paraig\u00fces i ja sabia que la pluja duraria molt, aix\u00ed que encara que intent\u00e9s refugiar-me sota els arbres i an\u00e9s el m\u00e9s r\u00e0pid possible, arribaria xopa a casa.<\/p>\n

\n

Dissabte, 17 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

Ahir a la nit no vaig dormir gens b\u00e9, avui m\u2019he despertat amb molt mal de cap, m\u2019he posat el term\u00f2metre i ha marcat 40,2 de febre, crec que m\u2019estic posant malalta. M\u2019he pres un medicament que, per cert, sabia fatal i despr\u00e9s he preparat una infusi\u00f3 i m\u2019he estat al llit durant la resta del dia mirant per la finestra com seguia plovent.<\/p>\n

\n

Diumenge, 18 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

Avui, al despertar-me, ja em trobava molt millor, no em feia mal el cap, i quan m\u2019he posat el term\u00f2metre em marcava que estava norma ii no tenia febre. Com que a fora seguia plovent, he aprofitat per preparar unes costelles que s\u00f3n delicioses, per\u00f2 feia molt de temps que no cuinava. He fet m\u00e9s del compte, per aix\u00f2, he guardat les que han sobrat en un \u201ctupper\u201d.<\/p>\n

De sobte, he sentit un soroll molt estrany que venia de fora. Quan he obert la porta he vist un gos enorme de color blanc amb taques negres, tenia tres potes, totes elles plenes de ferides. Horroritzada de pensar que li hauria pogut passar, he deixat que entr\u00e9s a casa i s\u2019escalf\u00e9s al costat de la llar de foc. Seguidament, l\u2019he donat les costelles que m\u2019havien sobrat perqu\u00e8 recuper\u00e9s les forces. Li he curat les ferides lo m\u00e9s b\u00e9 que he pogut. A l\u2019acabar, he anat al llit per dormir, i mirant per la finestra, he observat com lentament es feia de nit.<\/p>\n

\n

Dilluns, 27 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

Aquests dies no he pogut escriure res en el diari perqu\u00e8, no se ben b\u00e9 com, el vaig perdre i l\u2019he estat buscant dia i nit durant tota la setmana fins avui. Quan per fi l\u2019he trobat, m\u2019he sentit molt alleujada per\u00f2, a la vegada, tamb\u00e9 bastant humiliada, sobretot perqu\u00e8 tot aquest temps he estat buscant per tot arreu; darrera els armaris, sota el sof\u00e0\u2026 incl\u00fas, dins la brossa. Tot i aix\u00ed, em vaig deixar un lloc, un lloc molt obvi que estava davant dels meus nassos, el llit del meus estimat \u201cTaques\u201d, el gos que la setmana passada vaig acollir. La resta del dia va ser bastant trist, vaig mirar l\u2019\u00e0lbum de fotos de quan est\u00e0vem tota la fam\u00edlia junta i vaig recordar aquells dies feli\u00e7os que mai oblidar\u00e9.<\/p>\n

\n

Dimecres, 29 de juliol de 2018<\/strong><\/p>\n

Avui, sobre les tres de la matinada m\u2019ha despertat un terrible malson, ja no recordo de que tractava, l\u2019\u00fanic que se \u00e9s que no em va agradar gens. A l\u2019obrir els ulls he observat tota la meva habitaci\u00f3, il\u00b7luminada solament per la llum de la lluna. Al cap d\u2019uns segons m\u2019he adonat que estava sobre el fred terra de l\u2019habitaci\u00f3, devia caure mentre dormia per\u00f2, tot aix\u00f2, no t\u00e9 import\u00e0ncia. Despr\u00e9s m\u2019he estirat sobre el llit, on<\/p>\n

m\u2019he adormit de seguida. Quan m\u2019he despertat, ja era la una del migdia! El \u201cTaques\u201d, el meu apreciat gosset, estava sobre la catifa mirant-me amb els seus ullets de color castany. M\u2019havia preparat un plat ple de menjar de gos que al final se\u2019l va menjar ell. jo em vaig preparar uns canalons d\u2019espinacs deliciosos.<\/p>\n

 <\/p>\n

Dissabte, 2 d\u2019agost de 2018<\/strong><\/p>\n

He trucat a la Teresa i l\u2019Helena, les meves filles, i dem\u00e0 vindran a dinar. he estat pensant qu\u00e8 fer per dinar, al cap d\u2019una estona m\u2019he comen\u00e7at a agobiar una mica. Aix\u00ed que he decidit passejar pel bosc amb el gos perqu\u00e8 em toqu\u00e9s una mica l\u2019aire i se m\u2019aclarissin les idees. Al passar pel costat del rierol , mentre el \u201cTaques\u201d jugava amb l\u2019aigua, m\u2019he assegut en una roca per esperar-lo i recol\u00b7lectar unes quantes mores d\u2019un esbarzer . Va ser en aquell moment, que se\u2019m va acudir fer un dinar amb fruits del bosc. De primer plat, prepararia una amanida amb salsa de fruits del bosc. de segon plat, pollastre amb prunes i pinyons i, per \u00faltim, de postres, un past\u00eds de maduixes i mores i una maced\u00f2nia. He comprat tots els ingredients a la botiga del poble, on treballa el Paco, el meu millor amic des de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n

\n

Diumenge, 3 d\u2019agost de 2018<\/strong><\/p>\n

Avui per la nit no he pogut dormir gens ni mica perqu\u00e8 estava molt nerviosa ja que feia molt de temps que no les veia. M\u2019he llevat molt d\u2019hora per poder preparar tot amb calma. he comen\u00e7at a cuinar a les 7:30 i he acabat a les 9 h. Elles han arribat a les 12:45 i vam dinar molt b\u00e9 tots plegats. m\u2019he sentit com abans, quan est\u00e0vem tots junts.<\/p>\n

\n

Aquell va ser l\u2019\u00faltim dia que la vaig veure, hauria desitjat veure-la, com a m\u00ednim, un cop m\u00e9s. El diari segueix, per\u00f2 les altres p\u00e0gines es van perdre i ning\u00fa les ha trobades.<\/p>\n

Desitjo que us hagi agradat aquest diari de la meva mare i espero que sempre aprecieu les persones que encara estan en aquest m\u00f3n.<\/p>\n

(Coballina)<\/em><\/p>\n

Autores:\u00a0Lena C. i\u00a0 Aina M.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ESPERANT-VOS No podia ser! Ja havien passat m\u00e9s de dos mesos per\u00f2 encara no m\u2019ho podia creure. L\u2019\u00faltima vegada que […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[426],"class_list":["post-16844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e","tag-jocs-florals-2019"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16844"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16888,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16844\/revisions\/16888"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipfarigolaclot\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}