<\/p>\n
\u201cAquest \u00e9s l\u2019honor m\u00e9s gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva m\u00e9s gran preocupaci\u00f3. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare \u2013 una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perqu\u00e8 en aquells temps tamb\u00e9 hi havia moltes guerres. A m\u00e9s, s\u00f3c catal\u00e0. Catalunya va tenir el primer Parlament democr\u00e0tic molt abans que Anglaterra. I fou al meu pa\u00eds on hi hagu\u00e9 les primeres nacions unides. En aquell temps \u2013 segle onz\u00e8 \u2013 van reunir-se a Toluges \u2013 avui Fran\u00e7a \u2013 per parlar de la pau, perqu\u00e8 els catalans d\u2019aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per aix\u00f2 les Nacions Unides, que treballen \u00fanicament per l\u2019ideal de la pau, estan en el meu cor, perqu\u00e8 tot all\u00f2 referent a la pau hi va directament\u201d. (…) \u201cFa molts anys que no toco el violoncel en p\u00fablic, per\u00f2 crec que he de fer-ho en aquesta ocasi\u00f3. Vaig a tocar una melodia del folklore catal\u00e0: El cant dels ocells. Els ocells, quan s\u00f3n al cel, van cantant: \u201cPeace, Peace, Peace\u201d (pau, pau, pau) i \u00e9s una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a m\u00e9s, neix de l\u2019\u00e0nima del meu poble, Catalunya\u201d.<\/p>\n
(Versi\u00f3 catalana del llibre d\u2019Enric Casals, PAU CASALS, dades biogr\u00e0fiques in\u00e8dites, cartes \u00edntimes i records viscuts. Editorial P\u00f2rtic. Col\u00b7lecci\u00f3 Mem\u00f2ries. Barcelona, 1979.)
\n