{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T11:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipestalella\/?page_id=26"},"modified":"2023-12-05T10:26:11","modified_gmt":"2023-12-05T09:26:11","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipestalella\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de l’escola i del Dr. Estalella"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria de l’escola\u00a0<\/span><\/h2>\n

L’escola est\u00e0 situada al centre de Vilafranca, en un espai on hi abans hi havia un convent de monges (al pati es poden trobar restes del cementiri) i un descampat que s’utilitzava per aparcar els carros.<\/p>\n

Inicialment l’edifici estava dividit\u00a0 en dues ales: l’Escola dels Nens (C\/ Carme) i l’Escola de les Nenes (C\/ Font). Els mestres i les mestres els anomenaven Don<\/em> i Do\u00f1a<\/em> i es parlava sempre en castell\u00e0. Hi havia dues portes i els infants no coincidien mai (ni al pati, que es feia en torns separats).<\/p>\n

L’educaci\u00f3 ha sofert molts canvis: abans tot es feia a les classes, no es feien racons, ni tallers, ni psicomotricitat… La cuina i el menjador estaven a la planta semisoterr\u00e0nia i es van haver de canviar per exig\u00e8ncies de la seguretat.<\/p>\n

El pati era petit, el mateix que tenim ara, per\u00f2 la difer\u00e8ncia important \u00e9s que els nens i nenes, quan s’acabava l’escola, es podien quedar a jugar al carrer perqu\u00e8 no passaven cotxes i no havien de fer activitats extraescolars.<\/p>\n

Ara tenim una escola amb m\u00e9s de 450 nens i nenes. Necessitem espais diversos perqu\u00e8 fem tallers, racons, agrupaments flexibles, moltes reunions i entrevistes de mestres, pares i mares i entitats i organismes que intervenen a l’escola.<\/p>\n

Durant molts anys vam compartir aules i depend\u00e8ncies de l\u2019escola, quan nosaltres acab\u00e0vem les classes, amb l\u2019Escola d’Adults<\/em> i els Cursos de Catal\u00e0 per a Adults<\/em>, per la qual cosa l\u2019edifici se’ns feia petit en tots els sentits.<\/p>\n

Al curs 1991-92, l\u2019escola va estar quatre mesos tancada perqu\u00e8 es va detectar aluminosi i s\u2019hi van haver de realitzar obres molt importants. Vam continuar treballant repartits per tot Vilafranca, en vuit espais diferents. L’impacte, les caracter\u00edstiques i les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest trasbals van ser notoris, per\u00f2 tot plegat es va saldar d\u2019una manera molt satisfact\u00f2ria.<\/p>\n

A m\u00e9s a m\u00e9s de l’Estalella, que \u00e9s la m\u00e9s vella (1956), a Vilafranca hi ha cinc escoles p\u00fabliques m\u00e9s, i totes tenen noms persones que han destacat per estimar Vilafranca i estudiar coses relacionades amb ella, com per exemple la vinya i el vi.<\/p>\n

\n

Josep Estalella i Graells<\/span><\/h2>\n

(Vilafranca del Pened\u00e8s, 1879 – Barcelona 1938)<\/em><\/p>\n

Doctor en Ci\u00e8ncies F\u00edsico-qu\u00edmiques, fou sobretot un gran pedagog i dedic\u00e0 pr\u00e0cticament tota la seva vida a la doc\u00e8ncia. El 1932 comen\u00e7\u00e0 les classes a l’institut-Escola de Barcelona, del qual fou director fins al dia de la seva mort. Destacaven en el seu ideari pedag\u00f2gic l’educaci\u00f3 integral, la creaci\u00f3 d’un ambient “com el de casa”, la utilitzaci\u00f3 del catal\u00e0 i la coeducaci\u00f3.<\/p>\n

La frase “quan facis alguna cosa, fes-la com si en all\u00f2 t’hi an\u00e9s la vida”<\/strong>, se l’aplicava cont\u00ednuament.<\/p>\n

Josep Estalella i Graells<\/strong>\u00a0va n\u00e9ixer a Vilafranca del Pened\u00e8s l\u2019any\u00a01879<\/a>.\u00a0Vivia molt a prop de l\u2019Escola Estalella, al n\u00famero 17 del carrer dels ferrers, per\u00f2 no va ser mestre d\u2019aquesta escola. Tot i que segur que n\u2019estaria molt content de saber que a l\u2019Escola celebrem la Festa Major de l\u2019Estalella i que tenim una aula de ci\u00e8ncies molt xula<\/em> i molts altres grans projectes com R\u00e0dio Estalella.<\/p>\n

Com sabeu, ell va escriure els rodolins de l\u2019auca de la Festa Major de Vilafranca i li va demanar a en Pau Boada, quan era un nen, que li fes els dibuixos. De gran, en Pau Boada en va fer la versi\u00f3 que tenim en gran penjada a l’escola.<\/p>\n

El Dr. Estalella i Graells era f\u00edsic i qu\u00edmic i va investigar sobre els raigs X. Per\u00f2 a ell li agradava molt fer de mestre i va treballar a Madrid i a Tarragona i, durant la Rep\u00fablica Catalana, va fer de director a L\u2019Institut-Escola de Barcelona.<\/p>\n

All\u00e0 va ensenyar als altres mestres a com educar els alumnes. Era un mestre molt innovador i creia que calia tocar, veure, experimentar i sortir de les quatre parets de l\u2019aula sempre que fos possible. L\u2019alumne havia de ser el protagonista del seu aprenentatge i havia d\u2019estar a l\u2019escola amb un entorn que fos \u201ccom a casa\u201d.<\/p>\n

L’any 1918 va publicar per primera vegada el llibre “Ci\u00e8ncia recreativa”, un llibre molt interessant per aprendre jugant i experimentant.<\/p>\n

Sabeu que ell va ser un dels impulsors del museu del vi o del Vinseum? Segur que tamb\u00e9 estaria content de saber que l\u2019escola Estalella ara \u00e9s escola amiga del Vinseum.<\/p>\n

D\u00e8ia frases com:<\/p>\n

\u201cAprendre costa, per\u00f2 feli\u00e7 aquell que pot anar aprenent tota la vida i a m\u00e9s prendre-s\u2019ho com un joc.\u201d<\/strong>\u00a0Dr. Estalella (1879-1938)<\/p>\n

La frase\u00a0\u201cquan facis alguna cosa, fes-la com si en all\u00f2 t\u2019hi an\u00e9s la vida\u201d<\/strong>, se l\u2019aplicava cont\u00ednuament.<\/p>\n

I tamb\u00e9 en deia una que tenim escrita aqu\u00ed a la font del pati:<\/p>\n

\u201cM\u2019he proposat de fer homes bons, si a m\u00e9s s\u00f3n forts, millor, i si a m\u00e9s resulten savis, millor encara.\u201d Nosaltres cantem aquesta frase en l\u2019himne de la nostra escola.\u201d<\/strong><\/p>\n

El seu programa pedag\u00f2gic encara no ha caducat, el seu projecte de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica hagu\u00e9s pogut canviar l\u2019educaci\u00f3 d\u2019un pa\u00eds, per\u00f2 per desgr\u00e0cia va arribar la guerra civil, que va acabar no nom\u00e9s amb l\u2019Institut Escola, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la salut i la vida del Dr. Estalella, que va morir el 20 d\u2019abril de 1938.<\/p>\n

Despr\u00e9s, el Franquisme es va encarregar d\u2019esborrar qualsevol rastre d\u2019aquest model educatiu. Ara ens toca recuperar les seves idees i fer-les ben vives.<\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0