{"id":28745,"date":"2025-06-20T19:28:39","date_gmt":"2025-06-20T17:28:39","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/?p=28745"},"modified":"2025-06-20T19:32:00","modified_gmt":"2025-06-20T17:32:00","slug":"gracies-ramon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/general\/gracies-ramon\/","title":{"rendered":"GR\u00e0CieS, RAMON!"},"content":{"rendered":"

Avui ha estat un d\u2019aquells dies que es queden gravats. D\u2019aquells que, quan els expliques, no saps si comen\u00e7ar pel nus a la gola o pel somriure als llavis. Avui hem acomiadat el Ramon. El nostre director. El nostre company. El nostre mestre. El nostre amic.<\/p>\n

Tot ha comen\u00e7at com cada final de curs: amb el comiat dels de 6\u00e8<\/span><\/strong><\/a>. Un acte sempre intens, per\u00f2 aquest any amb un significat especial. El parlament dels tutors i les paraules de l\u2019alumnat ens han anat obrint el cor, i el ball final… quina energia! Que b\u00e9 ho heu fet! Per\u00f2 en acabar, el Juan ha agafat el micro, aquell que tant li agrada al Ramon, i ha dit el que tots esper\u00e0vem: \u201cAra \u00e9s el moment d\u2019acomiadar alg\u00fa molt especial\u201d.<\/span> I aleshores, han entrat la resta de les fam\u00edlies. I \u00e9s que tothom voli acompanyar-lo i fer-li costat en un dia tan important i emotiu, perqu\u00e8, sens cap tipus de dubte, s\u2019ho ha guanyat i S\u2019HO MEREIX<\/strong>.<\/p>\n

I ell, el Ramon, all\u00e0 al mig, vestit avui sense les seves camises coloraines de sempre… Deia que no calia cridar l\u2019atenci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s clar, ell no comptava amb nosaltres (o potser si). Sab\u00edem que avui era un dia molt especial per a ell i potser li faltava color. I n\u2019hi hem portat. Amb una samarreta blanca, senzilla per\u00f2 plena de vida: un dibuix c\u00f2mic de la seva figura plena de bafarades de frases seves, d\u2019aquelles que ens han fet riure, pensar, esperar\u2026 i que, vulgui o no, ja formen part de nosaltres. Tot el claustre, el PAS i els auxiliars tamb\u00e9 en d\u00faiem una. I tots sab\u00edem que no era nom\u00e9s una samarreta. Era un \u201cet portem amb nosaltres\u201d<\/span><\/strong>, estampat al cor.<\/p>\n

La Rosa<\/strong> <\/span>ha pres la paraula. I ning\u00fa millor que ella per fer-ho. Perqu\u00e8 l\u2019ha vist arribar, cr\u00e9ixer com a mestre, com a director\u2026 i ella l\u2019ha vist estimar<\/strong> aquesta escola, dia rere dia. I a ella s\u2019han anat sumant persones, mestres apassionades de la seva feina i de veure cr\u00e9ixer, aprendre i evolucionar l\u2019alumnat, com el Ramon. Les seves paraules han estat directes al cor, senzilles, valentes, emotives, properes i tendres. D\u2019aquelles que arriben directes i no necessiten floritures.<\/p>\n

Despr\u00e9s, els representants de cada classe l\u2019han lliurat un \u00e0lbum<\/strong> <\/span>fet amb molt d\u2019amor i molt especial. Darrere cada p\u00e0gina, la feina i l\u2019amor de les fam\u00edlies i l\u2019alumnat del centre. Les fotos, les paraules, les targetes\u2026 tot ple de records que fan bategar fort. Gr\u00e0cies fam\u00edlies per participar-hi!<\/span><\/p>\n

L\u2019AFA<\/span><\/strong> tamb\u00e9 ha volgut dir la seva. I ho ha fet a trav\u00e9s de la Loreto, exalumna i ara mare. I s\u00ed, ens hem emocionat. Perqu\u00e8 quan la vida et retorna aix\u00ed les coses, \u00e9s que alguna cosa has fet molt b\u00e9<\/span><\/strong>.<\/p>\n

I llavors ha parlat ell. El Ramon<\/strong><\/span>. Amb aquella rapidesa intentant controlar que el caracteritza, amb emoci\u00f3, amb sinceritat, amb aquella barreja de saviesa i proximitat que tant el defineix, amb aquella mirada que escolta mentre parla. Ens ha parlat de la feina feta, per\u00f2 sobretot de les persones, del valor de l\u2019equip, de la confian\u00e7a en la seva colla<\/span> amb agra\u00efments a les fam\u00edlies que any rere any han confiat amb nosaltres. Del que ha viscut aqu\u00ed dins. Del que s\u2019end\u00fa. I tots sab\u00edem que no hi havia paraules prou grans, perqu\u00e8 en el fons ha parlat de casa seva, de nosaltres, dels infants, de les fam\u00edlies… de l\u2019escola com un espai viu i compartit<\/span><\/strong>.<\/p>\n

El moment de cantar l\u2019himne de l\u2019escola<\/strong> <\/span>ha estat indescriptible. \u201cCantem ben fort\u201d<\/em> <\/span><\/strong>ha sonat amb una for\u00e7a nova. Perqu\u00e8 avui no nom\u00e9s era una can\u00e7\u00f3, que ja sempre ser\u00e0 especial. Era un agra\u00efment col\u00b7lectiu. Un \u201cet volem\u201d<\/strong> en forma de notes. I com a tancament, aquell cartell enorme fet de post-its de colors, escrits amb amor per tots els infants de l\u2019escola. Cadascun amb un missatge per al Ramon. Un mosaic d\u2019emocions que formaven un gran GR\u00c0CIES<\/strong> <\/span>en blanc. Potser el \u201cgr\u00e0cies\u201d m\u00e9s bonic que hem escrit mai.<\/p>\n

Ramon<\/strong><\/span>, avui no t\u2019has jubilat (encara haur\u00e0s d’aguantar-nos fins al setembre). Avui t\u2019has endut amb tu un tros d\u2019aquesta escola. I nosaltres ens quedem amb molt m\u00e9s que el teu record: ens quedem amb el teu llegat<\/strong><\/span>, amb el teu estil, amb les teves frases, amb la teva manera de mirar els infants, de creure en l\u2019escola, d\u2019estimar el que fas.<\/p>\n

Gr\u00e0cies per tant. T\u2019estimem molt.<\/strong><\/span> I aqu\u00ed sempre tindr\u00e0s casa teva.<\/p>\n\n\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

GR\u00c0CIES, Ramon: un comiat ple d’emocions i paraules del cor… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":28746,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[7,50,46,47,48,188,1,2,45,116,4,5,161],"tags":[],"class_list":["post-28745","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ampa","category-celebracions","category-cicle-inicial","category-cicle-mitja","category-cicle-superior","category-fem-familia","category-general","category-infantil","category-intercomprensio","category-pluril-intercompr","category-portada","category-primaria","category-quin-art"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28745","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28745"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28761,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28745\/revisions\/28761"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28746"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipenricfarreny\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}