![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelvinyet\/wp-content\/uploads\/usu1255\/2023\/12\/WhatsApp-Image-2023-12-15-at-10.59.09.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelvinyet\/wp-content\/uploads\/usu1255\/2023\/12\/WhatsApp-Image-2023-12-15-at-13.35.31-1-1019x1024.jpeg\")
<\/p>\n
Era el primer dia de vacances, el dia 22 de desembre, estava molt nervi\u00f3s perqu\u00e8 ja s’apropava el dia 25, que era el dia que f\u00e8iem cagar el ti\u00f3. Ah, per cert, em dic Quim i visc amb el meu germ\u00e0 petit, el Mart\u00ed, amb el meu pare Marc i amb la meva mare Txell.<\/p>\n
Mentre estava a casa tapant el ti\u00f3 i preparant el plat amb el menjar, vaig veure arribar una fam\u00edlia a la casa del costat. Van aparcar el cotxe al davant de casa. Era un cotxe vermell, no era gaire gran, tenia quatre portes, duia tot el sostre ple de paquets, i portava una matr\u00edcula
\nmolt estranya. A m\u00e9s, el cotxe era vell i estava molt brut, semblava que venia d\u2019un viatge molt llarg. A dins hi havia quatre persones i un gos que no parava de bordar. De fet, van ser els lladrucs els que em van cridar l\u2019atenci\u00f3 i van fer que mir\u00e9s a fora des de la finestra del menjador.<\/p>\n
De sobte, la porta del conductor es va obrir i en va sortir una dona amb uns cabells de color castany i una mica ondulats. Anava vestida amb una dessuadora blava amb lletres grogues i un dibuix d\u2019una papallona, a sota es veia que portava una samarreta negra i duia uns pantalons texans de color blau amb unes sabates blanques. Al costat, hi seia una \u00e0via que va sortir del cotxe i vaig veure que tenia els cabells agafats amb un monyo, portava unes ulleres negres i rodones, anava vestida amb un jersei de llana de color granat, amb uns pantalons de xandall negres i unes sabatilles grises. Al darrere, hi havia una nena gran asseguda a la banda dreta, tenia els cabells negres ondulats i molt llargs, portava una dessuadora amb caputxa vermella, uns texans de color negre, uns mitjons de color blanc i unes sabates blanques i verdes. Un nen de la meva edat, uns onze anys, assegut a la banda esquerra, tenia els cabells curts, negres i tamb\u00e9 una mica ondulats, portava una samarreta grisa amb ratlles molt fines de color blau, un jersei verd agafat amb la m\u00e0, uns pantalons grisos de xandall i unes bambes granat. Finalment, al darrera tamb\u00e9 hi havia un gos blanc i tenia el p\u00e8l ondulat.<\/p>\n
Van sortir del cotxe i vaig sentir que parlaven en un altre idioma. La mare va cridar el nen que tenia la meva edat i vaig sentir que es deia Jama. Van comen\u00e7ar a treure les maletes i tamb\u00e9 a baixar les caixes que portaven a sobre del cotxe. Els nous ve\u00efns venien d’Ucra\u00efna, escapant de la guerra, i el Jama no tenia cap amic encara. Cada dia, quan jo anava a entrenar vestit de futbolista, veia com, amb vergonya, em saludava des del darrera de la finestra i jo li deia ad\u00e9u amb una rialla.<\/p>\n
Per fi, va arribar el dia 25, el dia de Nadal i estava molt nervi\u00f3s per qu\u00e8 despr\u00e9s de dinar far\u00edem cagar el ti\u00f3. Aquell mat\u00ed em va passar molt r\u00e0pid, vaig jugar amb el meu germ\u00e0 i tots dos vam parar taula. El dinar va ser molt bo, hi havia conill a la cassola i, de postres, torr\u00f3. Quan vam acabar, el Mart\u00ed i jo vam recitar un poema, tots ens van aplaudir i r\u00e0pidament vam anar a l’habitaci\u00f3 per comen\u00e7ar a cantar nadales i fer cagar el Ti\u00f3.<\/p>\n
Mirant per la finestra vaig veure el Jama i vaig pensar que podria venir a fer cagar el ti\u00f3 amb nosaltres. Li vaig fer un senyal amb la m\u00e0 i vaig baixar al carrer per convidar-lo. La seva mare em coneixia i sabia on vivia i, per aix\u00f2, el va deixar venir a casa. El meu germ\u00e0 i jo li vam explicar com vam poder en qu\u00e8 consistia la tradici\u00f3 que far\u00edem en aquell moment.<\/p>\n
Tots tres, despr\u00e9s de cantar les nadales, vam fer cagar el Ti\u00f3. El Jama no entenia res per\u00f2 va saltar d\u2019alegria al veure que, d\u2019aquell tronc, en va sortir una pilota. Ara cada dia juguem a futbol al carrer i, de mica en mica, hem comen\u00e7at una bonica amistat amb la qual el Jama se sent molt ben acollit i feli\u00e7 de tenir uns nous amics en aquesta vida nova, i nosaltres molt feli\u00e7os de poder-lo acompanyar, acollir-lo i fer-lo feli\u00e7.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El dissabte passat, 9 de desembre, hi va haver l\u2019entrega del premi del concurs de contes de la Fira del Ti\u00f3.
\nEl conte, EL TI\u00d3 ACOLLIDOR, sota el pseud\u00f2nim de Motorista, va ser el guanyador de l\u2019edici\u00f3 del 2023.
\nEnhorabona, Sebasti\u00e0!<\/p>\n