{"id":1663,"date":"2015-09-09T10:21:12","date_gmt":"2015-09-09T09:21:12","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelturomontcada\/?p=1663"},"modified":"2015-09-09T10:21:12","modified_gmt":"2015-09-09T09:21:12","slug":"productes-del-nostre-hort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelturomontcada\/portada\/productes-del-nostre-hort\/","title":{"rendered":"Productes del nostre hort"},"content":{"rendered":"

Els productes que conreem al nostre hort s\u00f3n:<\/p>\n

ESCAROLA<\/strong><\/p>\n

\"escarola\"<\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Compostes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Cichorium.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>end\u00edvia.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>\u00c9s origin\u00e0ria de l’India i els egipcis i els grecs ja la consumien. End\u00edvia \u00e9s sin\u00f2nim d’escarola que s\u00f3n les fulles completament blanques obtingudes per conreu for\u00e7at.<\/p>\n

Conreu: <\/em>Vol climes temperats, tot i que aguanta les baixes temperatures. Li cal ombra i un cert grau d’humitat. Li agraden s\u00f2ls drenats, permeables i org\u00e0nics. Se sembren en planter i en lluna nova.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Les fulles d’escarola s\u00f3n la part comestible. \u00c9s consumeix crua en amanides. \u00c9s rica en vitamina A, en \u00e0cid f\u00f2lic i en zinc. \u00c9s recomana especialment en casos d’afeccions biliars i obesitat.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>D’escarola i carbassa amb poca n’hi ha massa.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"rave1\"<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

RAVES<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Cruc\u00edferes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Raphanus.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:sativus.<\/p>\n

Conreu: \u00c9s la planta que creix m\u00e9s de pressa en un clima adequat.\u00a0\u00a0Pot passar nom\u00e9s un mes des de la sembra fins a la collita. Sovint se sembra com a conreu intercalat, al llarg de quasi tot l’any i, pel seu cicle tant curt no s’adoba. No pot passar secades, ja que llavors pot tenir un gust desagradable.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals<\/em>: Es consumeix cru o en conserva. \u00c9s bo per al fetge, combat la sinusitis i la bronquitis. Tamb\u00e9 va b\u00e9 per a trastorn digestius de tipus funcional(digesti\u00f3 lenta i pesada) pel seu efecte tonificant.<\/p>\n

Dites\u00a0populars<\/em>:Bo seria el rave, si es pa\u00efa tot sol.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"broquil1\"<\/strong><\/p>\n

BR\u00d2QUIL<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia<\/em>:Cruc\u00edferes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere<\/em>:Brassica.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:oleracea it\u00e0lica.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Era conegut pels romans al voltant de l’any 200 aC gr\u00e0cies a les seves conquestes a les terres etrusques ( la Toscana italiana). Br\u00f2quil deriva del seu nom itali\u00e0 broccoli. Aquesta hortalissa no va sortir d’It\u00e0lia fins que la famosa Catalina de M\u00e9dicis ( precursora de les bones formes a les grans taules) es va casar amb Enric II de Fran\u00e7a al segle XVI. Des de Flor\u00e8ncia es van portar a Par\u00eds verdures com el br\u00f2quil, la col o la carxofa. Al nostre pa\u00eds \u00e9s relativament recent la seva incorporaci\u00f3 al mercat.<\/p>\n

Conreu: <\/em>\u00c9s m\u00e9s r\u00fastega que la coliflor, especialment pel que fa a resist\u00e8ncia al fred, en canvi no suporta la forta calor de l’estiu. Se sembra en viver des de mitja primavera fins a l’hivern i es trasplanta des de finals d’estiu fins a l’hivern; es cull de novembre a abril.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>T\u00e9 propietats anticancer\u00edgenes, antian\u00e8miques, preventives de la gastritis i reductores de la funci\u00f3 tiroidal, amb efectes de reducci\u00f3 en \u00falceres d’est\u00f2mac i de la degeneraci\u00f3 macular de la retina. T\u00e9 un alt contingut en ferro, cloroofil\u00b7la i en \u00e0cid f\u00f2lic, Un dels desavantatges \u00e9s que en ocasions provoca ventositats. \u00c9s ideal per dones embarassades i gent gran. Els anglesos i irlandesos elaboren amb el br\u00f2quil budings i guisats amb fruites i cereals. Els francesos el cuinen en flams i terrines. A It\u00e0lia fan sopes, cremes, salses per a la pasta… La nostra cuina ha obert les portes al br\u00f2quil i avui ja es fa servir en \u00e0pats, saltats. arrossos, gratinats, escabetxos o amanides.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Br\u00f2quil i arengada, menjar a tots agrada.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"coliflor\"<\/p>\n

COLIFLOR<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Bracicaceae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Brassica.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:B.olearacea var. botrytis.<\/em><\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria:<\/em>Antigament s’usava per tractar els mals de cap o\u00a0els c\u00f2lics. Avui coneixem la seva gran import\u00e0ncia\u00a0en la \u00a0incorporaci\u00f3 a la dieta.<\/p>\n

Conreu:<\/em> \u00c9s\u00a0reprodueix per llavors. Es tracta d’una planta anual, per\u00f2 es troba en el seu millor moment entre els mesos de setembre i gener al hemisferi nord, malgrat es por\u00a0disposar d’ella tot l’any. La coliflor se sembla al br\u00f2quil perqu\u00e8 est\u00e0 emparentada amb ell.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals:<\/em> La part comestible\u00a0\u00e9s el cap (la infloresc\u00e8ncia) que pot ser blanca, groguenca, verda\u00a0o violeta segons la varietat conreada. \u00c9s un aliment\u00a0amb poca aportaci\u00f3 cal\u00f2rica pel baix contingut en hidrats de carboni, prote\u00efnes i greixos per\u00f2 \u00e9s una bona font de fibra diet\u00e8tica, vitamina B6, \u00e0cid f\u00f2lic, vitamina B5, aix\u00ed com altres vitamines del grup B i minerals com potassi i f\u00f2sfor. \u00c9s diur\u00e8tic.\u00a0 Un dels seus inconvenients \u00e9s que pot produir ventositats. A la cuina es pot preparar al vapor, rostida, freixida, estofada o gratinada. \u00e9s molt apreciada com a guarnici\u00f3 amb carns, acompanyada\u00a0d’altres verdures com br\u00f2quil i pastanaga o formant part de sopes de verdures o l’arr\u00f3s a la jardinera. <\/em><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"bledes\"<\/strong><\/p>\n

BLEDA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Quenopodi\u00e0cies.\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Beta.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>vulgaris.<\/p>\n

Origen\/Hist\u00f2ria: <\/em>La bleda \u00e9s una planta silvestre, origin\u00e0ria de les costes europees i aut\u00f2ctona tamb\u00e9 a l’interior de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n

Conreu: <\/em>Es pot sembrar tot l’any, excepte els mesos d’hivern si el clima \u00e9s fred. En el conreu casol\u00e0 se’n van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre perqu\u00e8 es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esglaonadament.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es menja bullida, sofregida, sola, amb patates o altres acompanyaments. Les penques (el nervi central i el peciol de les fulles) de vegades s’arrebossen. Destaca pel seu contingut en provitamina A i en ferro. \u00c9s digestiva, laxant i depurativa. Recomanada en casos d’obesitat i sobretot d’an\u00e8mia pel seu gran contingut en ferro.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Les bledes i la carbassa, m\u00e9s b\u00e9 que el ventre, a la bassa.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"pastanaga\"<\/strong><\/p>\n

PASTANAGA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Umbel\u00b7l\u00edferes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Daucus.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>carota<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Les pastanagues silvestres s\u00f3n plantes aut\u00f2ctones i molt comunes als pa\u00efsos de la Mediterr\u00e0nia. Comuna a Europa meridional i al Pr\u00f2xim Orient.<\/p>\n

Conreu: <\/em>La germinaci\u00f3 \u00e9s dif\u00edcil ja que moltes llavors no s\u00f3n viables i el proc\u00e9s \u00e9s molt lent. Necessiten ser desherbades de manera efica\u00e7 ja que les pl\u00e0ntules es desenvolupen inicialment a poc a poc. Es calen terres flonges i sorrenques per tal que l’arrel creixi adequadament. No hi pot haver pedres en el terreny ni massa fems, ja que aleshores les arrels es bifurquen. Floreixen durant la primavera i l’estiu.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es consumeix crua, cuinada o en forma de suc. Des del punt de vista nutritiu, s\u00f3n importants per l’alt contingut en betacorot\u00e8 precursor de la vitamina A i s\u00f3n baixes en l\u00edpids i prote\u00efnes. Protegeixen la vista; per al bon funcionament de la retina i especialment\u00a0per la\u00a0visi\u00f3 nocturna. Tamb\u00e9 afavoixen la pell. T\u00e9 propietats antioxidants en prevenci\u00f3 de c\u00e0ncer i altres malalties.<\/p>\n

Dites populars<\/em>: Per Sant Nonat, la pastanaga s’ha d’haver sembrat.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"col\"COL<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Cruc\u00edferes.\u00a0 G\u00e0nere:<\/em>Brassica.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>oleracea.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>\u00c9s origin\u00e0ria d’Europa i \u00c0sia occidental. Antigament, les cols vivien prop del mar, cosa que explica que tolerin tamb\u00e9 les terres salades i seques.<\/p>\n

Conreu: <\/em>En els nostres climes temperats, es pot cultivar pr\u00e0cticament tot l’any, encara que se sol fer a la tardor i l’hivern. Li agraden terres argiloses i calc\u00e0ries. T\u00e9 una gran resist\u00e8ncia a les baixes temperatures. \u00c9s millor utilitzar planter de compra el primer any, Es pot sembrar tant amb lluna nova com en lluna vella.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es consumeix crua o cuinada. Les cols estan considerades com una de les plantes m\u00e9s efectives en la prevenci\u00f3 del cancer. \u00c9s una excel\u00b7lent cicatritzant de la pell i de les \u00falceres gartroduodenals. Tamb\u00e9 prev\u00e9 de l’osteoporosis perqu\u00e8 \u00e9s rica en calci.<\/p>\n

Dites populars: Cada dia cols, amarga el brou.<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"faves\"<\/strong><\/p>\n

FAVES<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lleguminoses.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Vicia.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>fava.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Procedeix de les regions tropicals d’Am\u00e8rica central i meridional. A casa nostra \u00e9s la llegum m\u00e9s conreat des del segle XVIII.<\/p>\n

Conreu: <\/em>\u00c9s una planta pr\u00f2pia de terres m\u00e9s aviat fortes i argiloses. En climes temperats se sembra de setembre a novembre i en els m\u00e9s freds, al febrer, en lluna nova o vella. Es poden remullar les llavors 24 hores abans per tal que germinin m\u00e9s de pressa. Les faves s\u00f3n for\u00e7a resistents al fred, no el conv\u00e9 l’exc\u00e9s de calor i les sequeres els afecten negativament. \u00c9s molt exigent pel que fa a l’aigua. No els calen aspres, a difer\u00e8ncia de les mongetes.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es mengen cuites, tot i que tamb\u00e9 es poden menjar crues i seques. Les faves s\u00f3n riques en ferro, i per tant van molt b\u00e9 per l’an\u00e8mia.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Dona formosa, o fava o vanitosa. Quan la grua passa, sembra la favassa, i quan torna a passar, ja les pots cavar.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"enciam-de-fulla-de-roure-blanc-48\"<\/strong><\/p>\n

ENCIAM<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Compostes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Latuca.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>sativa.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Prov\u00e9 de l’\u00c0sia central i meridional i del sud d’Europa, on es cultiva des de fa 2.000-3.ooo anys.<\/p>\n

Conreu: <\/em>Es poden sembrar pel setembre o a finals d’hivern, en lluna nova. La sembra es fa en un viver i es trasplanta un mes despr\u00e9s. En general \u00e9s una planta no gaire resistent al fred, si hi ha gla\u00e7ades deixa les fulles vermelles. Exigeix s\u00f2ls tous, permeables i org\u00e0nics. L’enciam nesessita aigua abundant per tal que creixi de pressa i sigui tendre (si passa eixut pot resultar amarg). Li va b\u00e9 una mica d’ombra a l’estiu. Necessita molta m\u00e0 d’obra per treure males herbes, adobar i lligar les fulles.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es consumeix cru en amanides, entrepans…L’enciam cultivat a l’aire lliure \u00e9s molt m\u00e9s ric en provitamina A, B i ferro que el cultivat en el interior, que \u00e9s de fulles m\u00e9s blanques per\u00f2 amb menys nutrients. Una de les curiositats de l’enciam \u00e9s que cont\u00e9 subst\u00e0ncies d’acci\u00f3 sedant i somn\u00edfer, fet que ajuda a conciliar el son i facilita la digesti\u00f3, per aix\u00f2 \u00e9s bo menjar-ne per sopar.<\/em><\/p>\n

Dites populars: <\/em>Amb l’enciamet hi cau b\u00e9 el traguet. Enciam i aigua beneita poqueta.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"carxofa\"<\/strong><\/p>\n

CARXOFA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Compostes.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Cynara.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:scolymus.<\/p>\n

Origen\/Hist\u00f2ria<\/em>: L’origen d’aquesta planta \u00e9s el sud d’Europa, incloent-hi la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/p>\n

Conreu<\/em>: Planta viva\u00e7 que viu uns 4 o 5 anys (encara que s conre\u00ef un m\u00e0xim de tres anys). T\u00e9 un cicle vegetatiu molt adaptat a l’ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d’estiu fins a l’inici de l’estiu seg\u00fcent i fa capces\u00a0(carxofes) des del mes d’octubre i tota la primavera. No tolera gaire les gla\u00e7ades i necessita molta aigua i adob.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals<\/em>: La part que aprofitem, la carxofa, s\u00f3n el cap\u00edtols florals abans d’obrir-se. Es menja\u00a0cuita o crua. Per a usos farmac\u00e8utics se’n recullen les fulles del primer any de vegetaci\u00f3 i despr\u00e9s es dessequen. La carxofa cont\u00e9 hidrats de carboni i prote\u00efnes en quantitats considerables. \u00c9s coler\u00e8tica (afavoreix la secreci\u00f3 de bilis), colagoga (afavoreix la s\u00edtesi de bilis), i hepaprotectora. T\u00e9 un efecte diur\u00e8tic i digestiu. Indicada en hepatitis arteoesclerosi i diabetis.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Amb diners carxofes, i amb paper milotxes.<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"cebes\"<\/strong><\/p>\n

CEBA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia<\/em>:Lili\u00e0cies.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere<\/em>:Allium.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:cepa.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria<\/em>: Prov\u00e9 de l’\u00c0sia central i es cultiva a tot el m\u00f3n des de molt antigament.<\/p>\n

Conreu<\/em>: Conv\u00e9 plantar-les a principis de tardor per tal que estiguin ben arrelades quan arribi el fred. S\u00f3n molt adaptables i, sobretot, els agraden climes temperats, Els agrada la terra ben adobada i flonja. No necessita gaire aigua. Per comen\u00e7ar a sembrar, anteriorment haurem d’haver treballat molt b\u00e9 la terra perqu\u00e8 sigui ben fina. Les anirem\u00a0regant segons les exig\u00e8ncies de la planta, a la qual conv\u00e9 la terra humida per\u00f2 no mullada.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Es consumeix tant crua com cuita. Cont\u00e9 glucosa, sacarosa, hidrats de carboni i prote\u00efnes. Les vitamines hi s\u00f3n presents, excepte la B12, tot i que en petites quantitats, igual que els minerals. Redueix el colesterol, \u00e9s espectorant, prev\u00e9 l’arteriosclerosi i el cancer.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>De llavor de ceba, no en collir\u00e0s pebre. La ceba, al mat\u00ed \u00e9s or, al migdia, plata, i, al vespre mata.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"ajos\"<\/strong><\/p>\n

ALL<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lili\u00e0cies.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Allium.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>sativum.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Originari de l’\u00c0sia central, possiblement del del Kirguizistan (sud-est de Sib\u00e8ria), des d’on es va estendre \u00e0mpliament per tota Europa, i des d’all\u00e0 al continent americ\u00e0 per mitj\u00e0 del conqueridors espanyols. Es cultiva des de temps remots a Europa i \u00c0sia.<\/p>\n

Conreu<\/em>: D’octubre a novembre. Vol climes temperats i calorosos, tot i que \u00e9s una hortalissa molt adaptable. Suporta b\u00e9 el fred, per\u00f2 sense excessos. El s\u00f2l ha de ser sorrenc, permeable, lleuger, org\u00e0nic i sense estacament de l’aigua, ja que no li conv\u00e9 la humitat. No necessita gaire aigua. Per sembrar, cal desgranar les cabeces i selecionar les millors. Cal plantar-los en lluna minvant.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals<\/em>: Les seves virtuts medicinals s\u00f3n conegudes des de molt antigament en moltes cultures. En general les caracter\u00edstiques de l’all depenen de la riquesa del s\u00f2l on creix. L’all \u00e9s antibi\u00f2tic, redueix el colesterol i \u00e9s anticancer\u00edgen. Tamb\u00e9 indicat contra l’arteriosclerosi, hiperlip\u00e8mies i\u00a0 hipertensi\u00f3 arterial. T\u00edpicament s’ha utilitzat per al tractament de dur\u00edcies, berrugues, otitis i artritis, entre d’altres.<\/p>\n

Dites populars<\/em>: Tant put un all com cent cebes. El morter sempre fa pudor d’alls. Alls crus i vinet pur passen el port segur.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"tomaquets\"<\/strong><\/p>\n

TOM\u00c0QUET<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia<\/em>:Solan\u00e0cies.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere<\/em>:Sanum.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:lycopersicum.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria<\/em>: Origin\u00e0ria de Sud-am\u00e8rica,dins la zona compresa entre el nord de Xile, el Per\u00fa i l’Equador, va ser a M\u00e8xic on es va domesticar i cultivar per primera vegada. Va ser introdu\u00efda a Europa al segle XVI com a planta verinosa ornamental, per\u00f2 fins al segle XIX no va ser cultivada com a planta hort\u00edcola.<\/p>\n

Conreu<\/em>: \u00c9s cultiva entre abril i maig. Se sembra en grana i se’n fa planter per\u00a0trasplantar despr\u00e9s, quan ja no hi hagi risc de gla\u00e7ades. Vol climes temperats i calorosos. Exigeix s\u00f2ls frescos, tous, profunds\u00a0i assolellats. Pel que fa al reg, haur\u00e0 de ser normal en la germinaci\u00f3 i elevat posteriorment. Cal posar malles d’ombreig per evitar humitats, escalfades del sol i les pedregades. Cal posar a cada tomaquera una estaca i lligar-la perqu\u00e8 creixi cap amunt i evitar aix\u00ed que quan surtin els tom\u00e0quets toquin a terra i es podreixin per la humitat.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Pel mar\u00e7, vent a dojo i tom\u00e0quets cars.<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"pebrots\"<\/strong><\/p>\n

PEBROT<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Solan\u00e0cies.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Solanum.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>sp.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Planta d’origen sud-americ\u00e0, el nom catal\u00e0 deriva de pebre (g\u00e8nere Piper) una esp\u00e8cia el gra de la qual s’utilitza i t\u00e9 un aspecte similar al del pebrot dessecat i m\u00f2lt.<\/p>\n

Conreu: <\/em>El conreu del pebrot es fa mitjan\u00e7ant planter. Se sembren les llavors entre febrer i abril, i al cap d’uns 60-90 dies ja es poden trasplantar a l’hort. Necessita s\u00f2ls permeables i assolellats, i un clima entre temperat i calor\u00f3s. La recol\u00b7lecci\u00f3 es fa de manera gradual, segons la maduresa dels fruits, entre el juny i el setembre.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>Els pebrots es mengen crus o cuits. S\u00f3n un dels ingredients essencials per a multitud de plats de la cuina mediterr\u00e0nia. Hi ha moltes varietats de pebrots:nyora, bitxo, pebrot del piquillo, pebrot del Padr\u00f3n, pebre vermell etc.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"api\"<\/p>\n

API<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Api\u00e0cies.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Apium.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>graveolens.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>\u00c9s una planta procedent del Mediterrani, per\u00f2 tamb\u00e9 existeix en altres centres secundaris com el Caucas i la zona de l’Himalaia. Es coneixia ja a l’antic Egipte, per\u00f2 el seu \u00fas com a hortalissa es va desenvolupar a l’edat mitjana i actualment es consumeix tant a Europa com a l’Am\u00e8rica del Nord.<\/p>\n

Conreu: <\/em>L’api \u00e9s una herba bianual que floreix el segon any. L’\u00e8poca de floraci\u00f3 va de maig a setembre. No tolera altes temperatures i vol un s\u00f2l tou,profund, org\u00e0nic, sense estancament d’aigua i assolellat. Es fa un planter i s’ha de conrear en \u00e8poques en les quals no s’espigui per haver passat fred a l’hivern.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>L’api \u00e9s una planta medicinal de la qual se n’utilitzen moltes parts. Tota la planta t\u00e9 un efecte estimulant i s’ha utilitzat per al tractament d’estats de debilitat, estr\u00e8s nervi\u00f3s, ansietat i p\u00e8rdua de gana. Tamb\u00e9 \u00e9s diur\u00e8tica. El suc d’api es recomana per el tractament d’inflamacions de tipus urinari i reum\u00e0tic, com pot ser artritis, cistitis i uretritis. De les llavors se n’extreu uns extracte \u00fatil per al tractament de la gota i l’artritis reum\u00e0tica.<\/p>\n

Dites populars: <\/em>Api, all i julibert qui m\u00e9s hi fa m\u00e9s hi perd.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"llimoner1\"<\/p>\n

LLIMONA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Rutaceae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Citrus.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>Citrus limon.<\/p>\n

Morfologia: \u00c9s una arbre perennifoli, macrofaner\u00f2fit, de 2 a 3 metres d’al\u00e7ada, de cap\u00e7ada arrodonida, amb les branques sovint espinoses, flexibles i amb punxes. L’arrel \u00e9s un eix vertical amb nombroses arrel secund\u00e0ries que neixen en desordre i el tronc \u00e9s gruixut amb escor\u00e7a grisa, llisa o aspra i brillant. Les fulles s\u00f3n simples. el\u00b7l\u00edptiques, cori\u00e0cies, de 5 a 10 cm, amb peciol poc o gen alat i amb el marge enter o lleugerament dentat, de color brillant per la cara superior i verd p\u00e0l\u00b7lid i clar per la part inferior. Les flors fan uns 3 cm, hermafrodites solit\u00e0ries o formant infloresc\u00e8ncies en ra\u00efm en les axil\u00b7les de les fulles. El fruit, la llimona o llima \u00e9s de color groc p\u00e0l\u00b7lid, de forma ovoide amb mugr\u00f3 a la punta, d’uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de \u00e0cid.<\/em><\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>El llimoner \u00e9s originari de les valls del sud de l’Himalaia, des d’on va ser importat pels \u00e0rabs a Europa. El llimoner era desconegut pels grecs i romans. El seu conreu no va ser desenvolupat a Occident fins despr\u00e9s de la conquesta \u00e0rab, extenent-se llavors per tot el litoral meditarrani on es conrea en gran mesura, degut al clima, pel consum pr\u00f2pi i d’exportaci\u00f3. El seu conreu i el seu consum es realitza\u00a0 en els cins continents.<\/p>\n

Conreu: <\/em>\u00c9s un dels c\u00edtrics m\u00e9s sensibles al fred, per aix\u00f2 \u00e9s conreat intensivament m\u00e9s cap el sud que tarongers i mandariners. En canvi no li cal tanta calor durant l’estiu ja que els fruits no s\u00f3n dol\u00e7os.\u00c9s imprencisdible que el s\u00f2l estigui airejat perqu\u00e8 sin\u00f3 les arrels es moren.Necessita gran quantitat de magnesi. Per cr\u00e9ixer b\u00e9 el llimoner ha de ser plantat en terres semilleugeres, riques en mat\u00e8ria org\u00e0nica, ph neutre i permeables. Necessita una temperatura d’entre 17 i 28\u00baC, no suporta gelades fortes ni massa vent. T\u00e9 flors, fruits en formaci\u00f3 i fruits madurs al mateix temps i es fan fins a tres collites a l’any.<\/p>\n

Prpietats medicinals i nutricionals: <\/em>Tradiconalment se li atribueixen nombrosos usos, concretament, al seu fruit, la llimona. \u00c9s usada per prevenir l’acci\u00f3 dels virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l’organisme. Activa els globus blancs degut al seu alt contingut en vitamina C. Ajuda a combatre infeccioms respitat\u00f2ries, estimula les secrecions g\u00e0striques, calma la gastritis, frena el v`mit i expulsa els par\u00e0sits intestinals. S’utilitza per tractar infeccions urin\u00e0ries, gota, reuma, colesterol, artritis, gr\u00e0cies a les seves virtuds diur\u00e8tiques i depuratives. Tonifica els vasos sangu\u00ednis, ajuda a la circulaci\u00f3, rebaixa la hipertensi\u00f3, combat l’arteriosclerosis i estimula la formaci\u00f3 de gl\u00f2buls vermells. L’\u00fas extren s’aplica per curar irritacions, \u00falceres, \u00a0picadures d’insectes, herpes labials, acne i c\u00e0ries, fongs de les ungles i alleugerar els dolors del reumatisme. En gastronomia es fa servir tant la polpa de la llimona com la seva pell, sovint per aromatitzar o com a condiment.<\/p>\n

TARONJA<\/strong><\/p>\n

\"taronger\" Fam\u00edlia: <\/strong><\/em>Rutaceae<\/p>\n

G\u00e8nere: <\/em>Citrus<\/p>\n

Esp\u00e8cie: <\/em>Citrus sinensis<\/p>\n

Morfologia: <\/em>El taronger \u00e9s l’arbre de la taronja. \u00c9s un arbre d’al\u00e7ada mitjana, perenne, de copa gran, rodona o piramidal, de fullatge compacte, de tronc erecte i curt, amb fulles ovals d’entre 7 i 10 cm. de marge senceres i freq\u00fcentement estipulades i branques ususalment amb grans punxes. T\u00e9 un epicarp replet de gl\u00e0ndules on esconcentren les ess\u00e8ncies. El mesocarpi \u00e9s molt prim i eixut, de color blanc i l’endocarpi \u00e9s molt gros i cont\u00e9 molta aigua. Les seves flors blanques ataronjades, neixen a\u00efllades o en carrassos i produeixen una olor intensa. S\u00f3n hermafrodites. La corol\u00b7la consta de 5 peces i 10 estams, tot i que podem trobar corol\u00b7les de 4 peces. El fruit, la taronja, \u00e9s gros en forma de baia.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Els tarongers tenen el seu or\u00edgen a l’\u00cdndia, el Paquistan, Vietnam i el sud-est de la Xina i foren portats a occident pels \u00e0rabs. Algunes hip\u00f2tesis afirmen que les pomes d’or que Her\u00e0cles rob\u00e0 com a part de les seves proves del jard\u00ed de les Hesper\u00e8dides eren taronges.Els tarongers dol\u00e7os van ser portats a It\u00e0lia, Espanya i Portugal de l’\u00cdndia al segle XV. Hi ha diferents tipus de taronja dintre del conjunt de taronges dolces. Un dels tipus m\u00e9s com\u00fa \u00e9s la taronja de Val\u00e8ncia, la del nostre hort, que es conrea a ESpanya, \u00c0frica i Austr\u00e0lia, aquesta variant \u00e9s una de les m\u00e9s comercialitzades.<\/p>\n

Conreu:<\/em> El cultiu d’aquesta esp\u00e8cie forma una part important de l’economia de molt pa\u00efsos, com els Estats Units (Florida i Calif\u00f2rnia), la major part dels pa\u00efsos mediterr\u00e0nis, Brasil, M\u00e8xic, el Paquistan, la Xina, l’\u00cdndia, l’Iran, Egipte, Turquia, Sud-\u00e0frica. La trobem a regions de clima temperat i humit. Als Pa\u00efsos Catalans en trobem sobretot al Pa\u00eds Valenci\u00e0 on disposen de sistemes de rec molt moderns i el cultiu de la fruita \u00e9s molt imporetant per la zona. Tot i que \u00e9s un cultiu que necessita de regadiu no suporta l’excessiva humitat o embassament, la qual coda duria a la p\u00e8rdua de l’arbre. Les gelades prolongades per sota dels 0\u00ba repercuteixen principalment a la fruita tant en la baixa qualitat com en la seva p\u00e8rdua. A Catalunya, al Baix Ebre, tamb\u00e9 hi trobem importants cultius de tarongers.<\/p>\n

Propietats medicinals i nutricionals:<\/em> La pela o clofolla s’utilitza com amargant arom\u00e0tic per setimular la secreci\u00f3 g\u00e0strica i la gana, com en casos d’alteracions g\u00e0striques amb hipoaccidesa; tamb\u00e9 s’utilitza com corrector del sabor i els flavonoides de la pela de la taronja amargant t\u00e9 la propietat de potenciar les accions de la vitamina C. La flor s’utilitza nom\u00e9s en medicina popular com a sedant suau en casos de nerviosisme i trastorns de la son; tamb\u00e9 s’utilitza com arom\u00e0tic i en perfumeria. La taroja t\u00e9 propietats vitam\u00edniques per la seva riquesa en \u00e0cid asc\u00f2rbic, i laxants i la pectina li d\u00f3na propietats antidiarreiques i hipocolesterolemiants.<\/p>\n

\"maduixera\"<\/p>\n

MADUIXA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Rosaceae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Fragaria.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:Fragaria vesca.<\/em><\/p>\n

Morfologia: <\/em>\u00c9s una planta perenne i herb\u00e0cia amb pilositat de tipus pubescent degut a que presenta p\u00e8l curts i suaus. La tija \u00e9s de tipus ep\u00edgea (es desenvolupa a l’aire), de mida redu\u00efda, prima amb escames foliars i li sorgeixen els estolons que donaran lloc a noves plantes. L’arrel \u00e9s fasciculada de forma c\u00f2nica. La fulla \u00e9s simple, rilobulada, peciolada i amb divisi\u00f3 de marge dentada i la nervadura pennada. Les flors poden ser perfectes (hermafrodites) o imperfectes (unisexuals). Les flors blanque s’organitzen en inflopresc\u00e8ncies cimoses. Quan fructifica el receptacle floral, augmenta de mida fins a arribar als 10 o 17 mm adquirint forma ovoide i color vermell intens i sobre el receptacle es disposen nombrosos aquenis d’uns 0’8 mm, que s\u00f3n en realitat els aut\u00e8ntics fruits.<\/p>\n

Conreu: <\/em>Les maduixeres que es conreen habitualment s\u00f3n plantes de les esp\u00e8cies Fragaria vesca (maduixera europea) o Fragaria virginiana\u00a0 (maduixera nord-americana). El maduixot \u00e9s un h\u00edbrid. El cultiu de la maduixab s’adapta molt b\u00e9 a tots els tipus de climes, tot i aix\u00ed la seva temperatura m\u00e0nima biol\u00f2gica \u00e9s de 6\u00ba. La planta \u00e9s altament resistent a les gelades. Els valors adequats per\u00a0la fructificaci\u00f3 es situa al voltant dels 15-20\u00baC.\u00a0Per tal que la maduixera tingui un desenvolupament favorable, necessita un s\u00f2l sorrenc, ric en humus, per\u00f2 poden cr\u00e9ixer en qualsevol tipus de terreny mentre estiguin ben drenades. La madiuxera t\u00e9 una vida mitja de 4-5 anys, per\u00f2 quan \u00e9s\u00a0conreada nom\u00e9s \u00e9s\u00a0fa durant dos anys, ja que despr\u00e9s es torna feble i vulnerable. S\u00f3n par\u00e0sits el borinot de la rosa, el piral de la vinya i els minadors de les fulles.<\/p>\n

Propietats medicinals i nutritives: <\/em>Les fulles i les arrels s’utilitzaen en infusions i s\u00f3n diur\u00e8tiques i astringents. Els components de les fulles poden utilitzar-se en diarrees, enterocololitis, cistitis, uretritis, pielonefritis, urolitiasi, gota hipertensi\u00f3 arterial etc. Tamb\u00e9 en \u00fas t\u00f2pic els components de\u00a0les fulles s’utilitzen per a ferides i ulceracions d\u00e8rmiques, bucals o corneals, conjuntivitis etc. El menjar maduixes combat la fragilitat capil\u00b7lar, les varius i les hemorroides a m\u00e9s d’ajudar a l’absorci\u00f3 de la vitamina C. Les aplicacions culun\u00e0ries de les maduixes s\u00f3n moltes\u00a0 com en melmelades, postres etc.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"mandariner1\"<\/strong><\/p>\n

MANDARINA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia<\/em>:Rutaceae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere<\/em>:Citrus.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:Citrus reticulata.<\/p>\n

Morfologia<\/em>: \u00c9s un arbre baix de 2 a 4 m d’al\u00e7ada. El port arbori \u00e9s menor que el taronger i m\u00e9s arrodonit. Fulles alternes cori\u00e0cies i estretament el\u00b7liptiques, m\u00e9s estretes i allargades que el taronger. Flors blanques, solit\u00e0ries o en petits ramells axil\u00b7lars en grups de 3 o 4. La mandarina \u00e9s un fruit hesperidi.<\/p>\n

Origen\/Hist\u00f2ria<\/em>: \u00c9s originari de la Xina i de la Contxinxina. El nom fa refer\u00e8ncia al color dels vestits dels governants mandarins. La seva introducci\u00f3 com a conreu en el mediterrani \u00e9s relativament recent, a principis del segle XIX<\/p>\n

Conreu:<\/em> \u00c9s m\u00e9s resistent al fred que el taronger i el llimoner per\u00f2 els fruits s\u00f3n igual de sensibles. Les feines de conreu s\u00f3n les habituals en fruticultura i en especial en c\u00edtrics que necessiten una atenci\u00f3 especial a l’adobat amb megnesi i estar molt atent al control de les nombroses plagues que els afecten. La collita \u00e9s m\u00e9s primerenca que en els altres c\u00edtrics. El principal productor\u00a0 \u00e9s Jap\u00f3 amb un 30% del total mundial. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 es conrea el 90% de l’estat.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals:<\/em>La mandarina t\u00e9 un poder energ\u00e8tic del 37-46 %. \u00c9s un fruit pobre en l\u00edpids i prote\u00efnes i ric en sucres, f\u00f2sfor, calci, ferro i magnesi. T\u00e9 un alt contingut en vitamienes A,B(B1,B2,B3,B6) i C.<\/p>\n

\"prunes2\"PRUNA<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Rosaceae<\/p>\n

G\u00e8nere: <\/em>Prunus.<\/p>\n

Esp\u00e8cie: <\/em>Prunus dom\u00e8stica Varietat: <\/em>Golden Japan.<\/p>\n

Morfologia: <\/em>Es tracta d\u00f9n arbre caducifoli que pot arribar als 10 metres d’al\u00e7\u00e0ria pero norma\u00f1ment es queda en 5 o 6 metres. El tronc es d’escor\u00e7a bruna i blavosa brillant llis o esquerdat. Produeix branques alternes, petites i primes. Les arrels s\u00f3n llargues, fortes, plegables , tortuoses, poc ramificades i poc profundes, que emeten amb freq\u00fc\u00e8ncia fills.Fulles oblongues serrades, finament piloses. Flors banques i solit\u00e0ries amb molts estams i anteres bilobulades. Fruit en drupa de color groc, en altres varietats vermell o violaci, i recobert d’una cera blanquinosa. La llavor resta dins del pinyol o endocarpi.<\/p>\n

Or\u00edgen:<\/em>T\u00e9 el seu or\u00edgen en el Caucas, Anat\u00f2lia i P\u00e8rsia. Tamb\u00e9 hi ha esp\u00e8cies conreades americanes i asi\u00e0tiques com la nostra.<\/p>\n

Conreu:<\/em>\u00c9s el m\u00e9s r\u00fastec dels fruiters i el que es pot conrear m\u00e9s al nord o a m\u00e9s altitud, no tant les esp\u00e8cies japoneses com la nostra. Suporta millor que els altres arbres fruiters els s\u00f2ls pesants o massa humits. Les feines de conreu s\u00f3n les habituals en tots els fruiters: llaurar, adobar, regar, si \u00e9s el cas, desherbar, esporgar, aclarida de fruits i collita.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals:<\/em> La pruna cont\u00e9 vitamina A (molta), C, B1, B2, E, minerals com el potassi, magnessi, f\u00f2sfor, calci, ferro i sofre, a m\u00e9s de pectines, fructuosa, niacina, tianina i riboflavina. Est\u00e0 recomanada per problemes de tr\u00e0nsit intestinal, restrenyiment, an\u00e8mia, diarrea, tos, bronquitis, pell, vista, dents, osos, obesitat, gota, artritis, reuma i facilita la digesti\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

\"pr\u00e9ssecPR\u00c9SSEC<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Rosaceae.<\/p>\n

Esp\u00e8cie:<\/em>Prunus persica.<\/p>\n

Varietat:<\/em>Pr\u00e9ssec de vinya.<\/p>\n

Morfologia:<\/em> El presseguer \u00e9s un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Pot arribar als 5-6 m. d’al\u00e7ada. La seva escor\u00e7a \u00e9s llisa. Les fulles s\u00f3n simples, amb el marge serrat i en forma de llan\u00e7a, fan 10-15 cm d’amplada i de color verd brillant. Floreix durant els mesos de mar\u00e7 i abril.<\/p>\n

\"presseguer-en-flor\"Les flors s\u00f3n rosades o vermelloses i surten abans que les fulles. El fruit (pr\u00e9ssec) \u00e9s de color groguenc amb tons vermellosos. \u00c9s carn\u00f3s i suc\u00f3s, t\u00e9 la pell coberta de p\u00e8ls (envellutada), \u00a0a dins hi ha un gran os que cont\u00e9 una llavor t\u00f2xica.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria: <\/em>Els bot\u00e0nics creuen que els pr\u00e9ssecs provenen de P\u00e8rsia, la Xina i \u00c0sia, on foren conegudes no nom\u00e9s com una fruita habitual, sin\u00f3 tamb\u00e9 per les moltes llegendes i tradicions populars associades a ells. La paraula persica en llat\u00ed significa persa. Momotar\u00f4 un dels m\u00e9s nobles i semi-hist\u00f2rics herois del Jap\u00f3 va n\u00e9ixer de l’interior d’un pr\u00e9ssec. A la Xina, es deia que el pr\u00e9ssec era consumit pels immortals degut a les seves virtuts m\u00edstiques de conferir longevitat a tot aquell que el meng\u00e9s. Degut al seu delici\u00f3s sabor i la seva textura, la paraula pr\u00e9ssec va ser emprada en la l’antiga Xina per referir-se a una jove promesa i ha rom\u00e0s en moltes cultures com una forma de definir a les joves boniques.<\/p>\n

Conreu:<\/em> L’exposici\u00f3 d’aquesta esp\u00e8cie ha de ser a ple sol i amb bona ventilaci\u00f3. Aix\u00f2 permet que l’aire fred circuli durant les nits fredes i mantingui la zona fresca a l’estiu. Se’ls hi ha de proporcionar una aportaci\u00f3 constant d’aigua, que s’haur\u00e0 de incrementar una mica abans de la collita. Els presseguers tenen unes altes necessitats de nutrients, requerint m\u00e9s nitrogen que la majoria de fruiters. Si es deixen tots els fruits a l’arbre, aquests seran petits i sense dol\u00e7or ni sabor. Els fruits s’han aclarir quan hagin assolit els 2 cm. de di\u00e0metre, normalment dos mesos despr\u00e9s de la floraci\u00f3. \u00c9s important tamb\u00e9 aportar recs extres en condicions seques.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals: <\/em>En 100 grams de pr\u00e9ssec cru hi ha 88,87g d’aigua, 1,5 de fibres, 39 kcal de valor energ\u00e8tic, 9,54 g de gl\u00facids, 8,39 g de sucres simples, 0,91 g de prote\u00efnes, 0,25 de l\u00edpids, a m\u00e9s de oligoelements com potassi, f\u00f2sfor, magnesi,calci, ferro, etc, vitamines com la C, B1, B2, B3,B5, B6, A etc i \u00e0cids grassos com greixos saturats, monoinsaturats i poliinsaturats, en canvi no cont\u00e9 colesterol. El pr\u00e9ssec \u00e9s un aliment oxidant i astringent, diur\u00e8tic, laxant, depuratiu, calmant dels nervis i estimulant de les gl\u00e0ndules.<\/p>\n

\"olives\"OLIVES<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia: <\/em>Oleaceae.<\/p>\n

G\u00e8nere:<\/em> Olea.<\/p>\n

Esp\u00e8cie:<\/em> Olea europeae.<\/p>\n

Morfologia:<\/em> \u00c9s un arbre perenne amb la capacitat de viure i produir durant centenars d’anys. L’arrel, en els casos d’arbres nascuts de llavors \u00e9s pivotant, es a dir , que hi ha una arrel principal que sense ramificar-se penetra dins del terra. Quan l’arbre prov\u00e9 de l’arrelament d’estaquetes, en canvi, es formen un conjunt d’arrels secund\u00e0ries. En amd\u00f3s casos i de manera cont\u00ednua van creixent petites arrels que s\u00f3n les que m\u00e9s f\u00e0cilment absorbeixen els nutrients. El tronc \u00e9s tortu\u00f3s , gruixut i ramificat. L’escor\u00e7a, en els exemplars joves, \u00e9s llisa i amb tonalitats gris clares i amb els anys , es fisura i s’ enfosqueix. La fusta \u00e9s dura. La cap\u00e7ada \u00e9s arrodonida, atepe\u00efda i irregular. Les fulles s\u00f3n simples, cori\u00e0cies, lanceolades, tenen les vores enteres i l’\u00e0pex agut. Es disposen de manera\u00a0oposada i s\u00f3n persistents, es a dir que\u00a0la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formaci\u00f3. La seva longitud varia entre els 3 i 8 cm i l’amplada entre 1 i 2 cm. El pec\u00edol \u00e9s curt: fa uns 0’5 cm. L’anvers de la fulla \u00e9s de color verd fosc amb una certa llu\u00efssor a causa d’una cut\u00edcula\u00a0que \u00e9s poc permeable a l’aigua. Al rev\u00e9rs, en canvi, les fulles s\u00f3n de color verd -gris platejat a causa de la pres\u00e8ncia de nombrosos p\u00e8ls tectors anomenats tricomes que recobreixen els estomes que nom\u00e9s estan en aqueta banda inferior de la fulla i aix\u00ed eviten la p\u00e8rdua d’aigua. Les flors comencen a florir a finals de mar\u00e7, s\u00f3n petites amb la corol\u00b7la de color blanc o blanc groguenc amb quatre p\u00e8tals soldats per la base (gamop\u00e8tala) i el calze tamb\u00e9 amb quatre s\u00e8pals soldats (gamos\u00e8pal). Hi ha dos tipus de flors les perfectes (hermafrodites) i les estamn\u00edferes (solament amb estams). Les flors\u00a0comencen a formar-se\u00a0 a la tardor anterior a florir. L’oliva \u00e9s un fruit en drupa relativament petit i amb forma al\u00b7lipsoidal o globosa, el seu color pot\u00a0prendre diferents\u00a0tonalitats que oscil\u00b7len de verd a vermell, per\u00f2 quan madura, es torna negra.\u00a0L’olivera produeix olives de manera natural cada dos anys i\u00a0entre el 35 anys i els 150 aconsegueix la plena maduresa i la seva producci\u00f3 \u00f2ptima.<\/p>\n

Or\u00edgen i hist\u00f2ria: <\/em>L’olivera \u00e9s una planta present en moltes culture. A l’antiga Gr\u00e8cia l’oli d’oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reia i atletes. Les branques fulloses de les oliveres ern s\u00edmbol d’abund\u00e0ncia, gl\u00f2ria i pau i s’utilitzaven per coronar els vencedors del jocs amistosos o les guerres. D’acord amb la mitologia grega , l’olivera va ser un regal de la deesa Atenea al poble d’\u00c0tica. Tamb\u00e9 trobem l’olivera\u00a0 present a les cultures eg\u00edpcia, romana i aix\u00ed com t\u00e9 un papre important a la B\u00edblia. L’or\u00edgen de l’olivera va ser fa uns 7.000 anys a l’Orient Mitj\u00e0 i alguns milers d’anys despr\u00e9s va apar\u00e8ixer a la mediterr\u00e8nia. Al segle XVI els europeus la van portar a Am\u00e8rica.<\/p>\n

Conreu: <\/em>L’olivera \u00e9s un conreu propi dels climes mediterr\u00e0nis caracteritzats per hivern relativament suaus i estius llargs, c\u00e0lids i secs. Prefereix les valls resguardades o les esplanades baixes que no estan exposades als freds intensos. Pot cr\u00e9ixer al vessant de les muntanyes orientaes al sud.\u00a0 A Catalunya es troba est\u00e8s per tot el territori per\u00f2 s\u00f3n les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsi\u00e0 i el Tarragon\u00e8s les zones m\u00e9s t\u00edpiques dedicades a aquest conreu. Tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent a Andalusia i Per\u00fa, Xile, California i el sud d’Austr\u00e0lia.<\/p>\n

Propietats nutritives i medicinals:<\/em> Les olives, aix\u00ed com l’oli que s’obt\u00e9 del seu premsat, s\u00f3n elements molt comuns usats en la dieta mediterr\u00e0nia. L’oliva \u00e9s un aliment amb gran valor nutritiu que cont\u00e9 poques quantitats de sucre i que sol menjar-se en aperitius i amanides. L’oli d’oliva \u00e9s l’element diferencial per excel\u00b7l\u00e8ncia de l’alimentaci\u00f3 mediterr\u00e0nia. S’utilitza l’oli tan per amanir com per fregir aliments, i la seva composici\u00f3 lip\u00eddica aporta certs \u00e0cids grassos que s\u00f3n essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamienes a ser absorvides pel cos hum\u00e0.\u00a0Les parts que s’aprofiten de la planta per l’\u00fas farmacol\u00f2gic i medicinal s\u00f3n les fulles i el fruit. Encara que la Comissi\u00f3 E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap \u00fas per la olivera, tradicionalment s’ha utilitzat com a antihipertensiu, per combatre l’arteroesclerosi, l’artritis, les artr\u00e0lgies, la gota, la diabetis i la Febre arterial. L’oli s’utilitza entre altres usos en dermatologia per via externa en el tractament d’\u00e8czema, psoriasi, cremades i altres dermatitis.<\/p>\n

Toxicitat i contraindicacions:<\/em> L’oleurope\u00f2sid, que \u00e9s el secoiridoide m\u00e9s abundant, \u00e9s inestable. Per aquest motiu, \u00e9s convenient emprar fulles fresques o extractes estabilitzat. Cal tenir en compte que pot produir interaccions amb alttres antihipertensius, potenciant-ne els efectes d’aquests f\u00e0rmacs. Durant l’embar\u00e0s i la lact\u00e0ncia no s’ha d’utilitzar ja que no es tenen dades que n’avalin la seguretat. No s’ha d’utilitzar com a colagog quan hi hagi obstrucci\u00f3 de les vies biliars, tot i la tradici\u00f3 com a dissolvent de c\u00f2lics biliars.<\/p>\n

REMOLATXA<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fam\u00edlia: <\/em>Amaranthaceae<\/p>\n

Esp\u00e8cie: <\/em>Beta<\/p>\n

Varietat: <\/em>Beta vulgaris<\/p>\n

Particularitats: <\/em>\u00c9s una hortalissa\u00a0de la que es consumeix l’arrel (remolatxa hort\u00edcola,Beta vulgaris<\/em>) o de la que se n’extreu el sucre\u00a0(remolatxa sucrera,\u00a0Beta vulgaris sacchari) i<\/em> tamb\u00e9 existeix una varietat farratgera\u00a0molt similar. T\u00e9 un alt contingut de vitamina C i \u00e0cidd f\u00f2lici, i \u00e9s rica en fibra. El seu alt contingut en pectina\u00a0la fa atractiu per a la generaci\u00f3 de biocombustible.<\/p>\n

Les fulles d’aquesta planta s\u00f3n comestibles. La bleda\u00a0\u00e9s una varietat conreada per la seva fulla. Les varietats silvestres tamb\u00e9 s\u00f3n de fulla comestible\u00a0i es coneixen com a bleda borda.<\/p>\n

Ecologia: <\/em>Planta generalment biennal que es fa en horts i permet ser conreada fins i tot en climes freds com els d’Escandin\u00e0via.\u00a0La varietat de taula t\u00e9 arrels grosses vermelles i carnoses i es menja cuita o amanida. T\u00e9 dos pigments no t\u00f2xics; “betacianina” i “betaxantina” utilitzats sovint com colorant alimentari, de car\u00e0cter indigeribles tenyint excrements i orina.<\/p>\n

Varietats de remolatxa hort\u00edcola:<\/em><\/p>\n