{"id":1640,"date":"2015-09-09T09:21:58","date_gmt":"2015-09-09T08:21:58","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelturomontcada\/?p=1640"},"modified":"2015-09-09T09:21:58","modified_gmt":"2015-09-09T08:21:58","slug":"plantes-aromatiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipelturomontcada\/portada\/plantes-aromatiques\/","title":{"rendered":"Plantes arom\u00e0tiques"},"content":{"rendered":"

Les plantes ar\u00f3matiques que tenim a l’hort s\u00f3n:<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

ESP\u00cdGOL<\/strong><\/p>\n

<\/strong>
\n\"espigol\"<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lamiaceae. \u00a0 \u00a0\u00a0G\u00e8nere:<\/em>Lavandula. \u00a0 \u00a0Esp\u00e8cie:<\/em>lavandula angustifolia.<\/p>\n

Morfologia:<\/em>Arbust de 0\u00b430 a 1 metre d’altura. Tija molt ramificada, erecte,\u00a0grisenca i quadrangular (tret caracter\u00edstic de la fam\u00edlia), d’on surten branques herb\u00e0cies amb angle ascendent a les que surten les fulles d’uns 2-3\u00a0cm\u00a0d’amplada, linears, senzilles, arom\u00e0tiques disposades de manera oposada sobre la tija. Les infloresc\u00e8ncies s\u00f3n espigues terminals amb un penduncle de 10-15 cm. El fruit \u00e9s un aqueni, brillant de color marr\u00f3 amb una sola llavor.<\/p>\n

Origen<\/em>:\u00c9s especialment representada a la regi\u00f3 del mediterrani. Molt estesa solament falta en \u00e0rees molt fredes de l’hemisferi boreal.<\/p>\n

Conreu:\u00c9<\/em>s un arbust que s’ha de sembrar a la primavera, m\u00e9s exactament a finals de maig. L’abonament ha de ser discret. S’ha de podar en\u00e8rgicament despr\u00e9s de la floraci\u00f3 de juny i juliol. S’ha de regar escassament, 1 vegada a l’estiu i cada 15 dies a l’hivern.<\/p>\n

Propietats medicinals\/\u00fas :<\/em>S’utilitza la influoresc\u00e8ncia\u00a0en infusi\u00f3 com a tranquilitzant, per l’ansietat, la hipertensi\u00f3, el insomni, l’anor\u00e8xia, la grip, la bronquitis, les migranyes i com a inductor de la son. En \u00fas t\u00f2pic s’utilitza per desinfectar, per la faringitis, l’otitis, vulvovaginitis,ferides, cremades, acne o picades de insectes i tamb\u00e9 per alleujar dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals. En perfumeria s’obt\u00e9 un oli essencial i diversos perfums i col\u00f2nies. Tamb\u00e9 s’utilitza per perfumar la roba fent una pinya amb les fulles agrupades.<\/p>\n

 <\/p>\n

MENTA<\/strong><\/p>\n

<\/strong>
\n\"menta\"<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lamiaceae. \u00a0 \u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Mentha. \u00a0 \u00a0 \u00a0Esp\u00e8cie:<\/em>menta piperita.<\/p>\n

Morfologia:\u00c9<\/em>s una planta arom\u00e0tica, perenne, de 30-60 cm d’altura. T\u00e9 una tija quadrangular, pubescent, ramificat a la part superior. Les fulles s\u00f3n peciolades de forma ovoidal, d’uns 48 mm de llarg per 2 a 2,5 d’amplada, dentades, de color verd p\u00farpura. L’anvers t\u00e9 gran nombre de\u00a0gl\u00e0ndules en forma de punts\u00a0visibles a contrallum. Flors liliacines disposades en grapats espiciformes. Es reprodueix f\u00e0cilment per estolons.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria:<\/em>El seu \u00fas data de 1000 anys a.C., que ja es conreava. Durant molts anys va ser una esp\u00e8cie oferta com a valor de canvi.<\/p>\n

Conreu:<\/em>La menta creix en tot tipus de clima, per\u00f2 prefereix s\u00f2ls humits i malgrat pot estar al sol prefereix la semiombra.<\/p>\n

Propietats medicinals\/\u00fas:<\/em>S’utiltzen tant les fulles fresques com seques.Ajuda i facilita les digestions. Elimina els gasos i\u00a0calma l’acidesa estomacal, disminueix\u00a0 dolors, convulsions, mareitjos i n\u00e0usees. L’aroma obra les vies respirat\u00f2ries, sent molt adequada per a refredats i problemes pulmonars.\u00a0Tamb\u00e9 s’utilitza per mal de queixals. Culin\u00e0riament es molt utilitzada, destacant molt a la cuina Xinesa, Hind\u00fa, Iran\u00ed. Vietnamita etc. L’oli essencial \u00e9s molt utilitzat en farmacologia, fabricaci\u00f3 de pastas dentr\u00edfiques, caramels, xiclets i en licoreria.<\/p>\n

 <\/p>\n

FARIGOLA<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"farigola\"<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lamiaceae. \u00a0 \u00a0\u00a0G\u00e8nere:<\/em>Thymus. \u00a0 \u00a0 \u00a0 Esp\u00e8cie<\/em>:Thymus vulgaris.<\/p>\n

Morfologia<\/em>:\u00c9s una mata perenne arom\u00e0tica de fins a 30-40 cm d’al\u00e7ada. L’arrel \u00e9s axonomorfa. T\u00e9 les tiges llenyoses i pubescents (amb pels curs i suaus). La textura de les fulles \u00e9s herb\u00e0cia. S\u00f3n fulles d’un color verd apagat per l’anvers i d’un color blanquin\u00f3s pel revers ja que est\u00e0 cobert de p\u00e8ls blancs. Mesuren com a molt 1 cm de llarg incloent el pec\u00edol. S\u00f3n fulles simples, amb el limbe lanceolat,\u00a0revolutes (semblen m\u00e9s estretes perqu\u00e8 l’ambient m\u00e9s sec fa que els marges quedin doblegats cap el revers) i tenen una nervadura pennada. Les fulles tenen un pec\u00edol molt petit. Les flors es troben en infloresc\u00e8ncies i s\u00f3n hermafrodites. Els fruits s\u00f3n n\u00facules.<\/p>\n

Origen\/Hist\u00f2ria<\/em>:Es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterr\u00e0nies, de l’estatge mont\u00e0 i fin i tot, subalp\u00ed. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secund\u00e0ria, s’est\u00e9n per altres zones europees. \u00c9s origin\u00e0ria de la zona medoterr\u00e0nia occidental i creix espont\u00e0niament al centre d’Europa, als Pa\u00efsos Balc\u00e0nics i del Caucas; la planta es cultiva a\u00a0l’Europa Central i Meridional, \u00c0frica Oriental, \u00cdndia, Turquia,\u00a0Israel, Marroc,\u00a0 ia Am\u00e8rica del Nord. Els principals pa\u00efsos productors\u00a0s\u00f3n Espanya, Marroc, Fran\u00e7a, Bulg\u00e0ria i Hongria.<\/p>\n

Els antics egipcis utilitzaven la farigola barrejada amb altres ingredients per embalsamar els morts. A l’antiga Gr\u00e8cia l’utilitzaven com a perfum durant els banys i la cremaven com a encens als seus temples creien que era una font de valor, es per aix\u00f2 que tamb\u00e9 la cremaven davant l’altar del seus d\u00e9us. Els romans l’utilitzaven per purificar els espais i per donar un sabor arom\u00e0tic al formatge i als licors. En l’Edat Mitjana, es posava sota els coixins per a conciliar al son i protegir-se de malsons i les dames brodaven la figura de la farigola en les vestidures dels cavallers i guerrers ja que es considerava que donava valor el que la portava i s’utilitzava com encens i es posava sobre els f\u00e8retres durant el funeral perqu\u00e8 es suposava que assegurava el pas a l’altra vida.<\/p>\n

Propietats medicinals\/\u00fas<\/em>:S’utilitza pel tractament de la tos, la bronquitis, el refredat com\u00fa, l’asma, la laringitis, la gastritis\u00a0etc.,aix\u00ed com antibacteri\u00e0 i antis\u00e8ptic, diur\u00e8tic etc. A la cuina s’usa com a esp\u00e8cie. \u00c9s un ingredient b\u00e0sic en la cuina catalana, espanyola, francesa, grega italiana, libanesa, persa, portuguesa, l\u00edbia, s\u00edria i turca. Tamb\u00e9 \u00e9s molt utilitzada en la cuina\u00a0\u00e0rab i caribenya.<\/p>\n

Toxicitat:<\/em>En dosis normals el seu \u00fas no t\u00e9 cap toxicitat. S’ha de vigilar quan es fa \u00fas de l’oli essencial que no haur\u00e0 d’emprar-se mai en cas d’embar\u00e0s, \u00falcera o problemes card\u00edacs. Un \u00fas elevat d’aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertiroidisme o intoxicaci\u00f3, per irritaci\u00f3 de l’aparell digestiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

ROMAN\u00cd<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"romani\"<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Lamiaceae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Rosmarinus.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>Romarinus officialis.<\/p>\n

Morfologia:<\/em>\u00c9s un arbust perenne i ar\u00f2matic d’un metre d’al\u00e7ada. l’arrel \u00e9s axonomorfa amb tiges molt ramificades i llenyoses. Les fulles s\u00f3n lanceolades, tenen un color verd brillant a l’anvers i blanc al revers, s\u00f3n petites, com a molt 3\u00b45 cm de longitud, i se situen damunt la tija de forma oposada. Les infloresc\u00e8ncies s\u00f3n petites agrupacions de poques flors (3-15 flors) agrupades en petits conjunts racemosos curts situats en posici\u00f3 terminal. Les flors s\u00f3n hermafrodites i pent\u00e0meres.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria:<\/em>Origin\u00e0ria dels pa\u00efsos que rodegen el Mediterrani, aquest arbust \u00e9s una de les esp\u00e8cies arom\u00e0tiques que t\u00e9 m\u00e9s hist\u00f2ria, a causa de les seves propietats medicinals, comestibles, i aromatitzants formant part de la vida dels pobles mediterranis. Va ser introdu\u00eft cap al Nord d’Europa a trav\u00e9s dels Alps pels primers monjos cristian, sent molt populars als jardins mon\u00e0stics de tot el continent. L’oli essencial va ser obtingut per destil\u00b7laci\u00f3 el primer cop al 1330 gr\u00e0cies a les investigacions anteriors de Ramon Llull. A partir de llavors, es va tornar molt popular tamb\u00e9 com a o ingredient de perfumeria. Ha sigut sempre una planta associada a cerim\u00f2nies, ja sigui en casaments o funerals. Com a s\u00edmbol d’amor etern els nuvis el solen portar a la solapa i les n\u00favies a la corona matrimonial. A Gran Bretanya, els 11 de novembre es fan corones amb romer per condecorar als ex-combatents de les dues guerres mundials.<\/p>\n

H\u00e0bitat:<\/em>El trobem a tot el sud d’Europa, a l’oest d’\u00c0sia i al nord d’\u00c0frica. A l’\u00e0mbit cataloparlant t\u00e9 una distribuci\u00f3 general i molt com\u00fa a Catalunya, per\u00f2 rars vers els Pirineus.Viu des del nivell del mar fins als 3500 metres d’altitud, molt com\u00fa en ambients d’ametllers. Com \u00e9s una esp\u00e8cie term\u00f2fila, no tolera gaire b\u00e9 les gelades i \u00e9s f\u00e0cil de localitzar a les muntanyes m\u00e9s humides i seques.<\/p>\n

Propietats medicinals\/\u00fas:<\/em>S’utilitzen les fulles fresques o seques recollides durant o despr\u00e9s de la floraci\u00f3, tamb\u00e9 s’aprofiten les flors per les seves virtuts farcol\u00f2giques. L’oli essencial s’ha demostrat de forma cativa que \u00e9s un bactericida potent, antiviral i tamb\u00e9 antioxidant. L’administraci\u00f3 oral presenta una activitat diur\u00e8tica. L’aplicaci\u00f3 t\u00f2pica dels extractes alcoh\u00f2lics fets amb fulles de romer, inhibeixen la iniciaci\u00f3 i progr\u00e9s del tumor epid\u00e8rmic. L’oli essencial ha demostrat in vitro activitat espasmol\u00edtica i anticonvulsionant. Millora l’activitat circulat\u00f2ria, essent un bon cicatritzant. S’usa la planta tamb\u00e9 per casos de disp\u00e8psies, anor\u00e8xia, artritis i astr\u00e0lgies.\u00a0 El roman\u00ed sempre s’ha utilitzat per diversos usos medicinals de forma popular. \u00c9s molt utilitzat a la cuina tradicional mediterr\u00e0nia. Per la seva frag\u00e0ncia, \u00e9s molt utilitzat en perfums. La seva fusta s’usa per fer lla\u00fcts i altres instruments. El n\u00e8ctar de les seves flors \u00e9s excel\u00b7lent per a les abelles, que el busquen normalment, i d\u00f3na una mel de bona qualitat. Tamb\u00e9 s’utilitza per fer embotits.<\/p>\n

Toxicitat: <\/em>Si no es menja una quantitat exagerada de la subst\u00e0ncia, no t\u00e9 efecte t\u00f2xic conegut. Hauran d’abstenir-se de la ingesta de romer les dones embarassades, ja que s’ha observat que \u00e9s un agent abortiu i encara que no s’ha pogut\u00a0demostrar, es recomana que pels seus efectes estrog\u00e8nics i al ser un aliment amb factors medicinals, que se n’eviti de menjar durant el periode d’embar\u00e0s i lact\u00e0ncia. Els pacients epil\u00e8ptics i diab\u00e8tics tampoc n’haurien de menjar.<\/p>\n

 <\/p>\n

JULIVERT<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"julivert\"<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Apiaceae. \u00a0 \u00a0\u00a0G\u00e8nere:<\/em>Petrocelinum. \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0Esp\u00e8cie:<\/em>P. Crispum.<\/em><\/p>\n

Morfologia:<\/em>Pretoselinum Crispum \u00e9s un arbust (entre 20cm-1’5m). L’arrel fa uns 10cm de llarg\u00e0ria per 2cm d’ampla, es napiforme, carnosa i t\u00e9 una tonalitat groguenca-ataronjada. De l’arrel surten les tiges de tipus herb\u00e0cia i ascendents. Les fulles amb pec\u00edols llargs, s\u00f3n tripinnades i dentades (o trilobulades amb fol\u00edols dentats). Les flors s\u00f3n pent\u00e0meres i actinomorfes, de color groguenc-verd\u00f3s i es troben agrupades en umbel\u00b7les compostes i planes. Els \u00a0fruits s\u00f3n diaquenis (2mm llarg per 1-2mm d’ample) oval-arrodonits que formen dos mericarps separats.<\/p>\n

Or\u00edgen\/Hist\u00f2ria:<\/em>\u00c9s una planta origin\u00e0ria de Gr\u00e8cia i l’Illa de Cerdenya que tamb\u00e9 es troba en el Meditarrani oriental, Nord d’\u00c0frica i Sud-Oest d’\u00c0sia. Actualment es cultiva arreu del m\u00f3n per\u00f2 sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espont\u00e0niament en zones fresques al costat de parets i roques.Gal\u00e8 que va exercir en P\u00e8rgam i en Roma, feia portar el julibert des de Maced\u00f2nia ja que ell atribu\u00efa a les fulles propietats per curar llagues i ferides. Antigament s’empleava en diverses enfermetats i suministrant-se de formes variades. M\u00e9s que un condiment, els terapeutes i els naturalistes de l’Antiguitat, des de Hip\u00f2crates fins a Gal\u00e8 es parlava del Petroselinum com a subst\u00e0ncia que feia orinar i mestruar. Diosc\u00f2rides, metge dels ex\u00e8rcits de Ner\u00f3n deia que era \u00fatil contra les ventositats de l’est\u00f2mac i de l’intest\u00ed, i el recomenava als soldats dur fulles de julivert per recobrar forces. Els romans van dur el julibert des de la zona mediterr\u00e0nia fins a Anglaterra i des d’aqu\u00ed es va estendren a la resta del m\u00f3n. Els grecs solien usar-lo per coronar els atletes i per\u00a0guarnir els sepulcres.<\/p>\n

H\u00e0bitat:<\/em>Es troba en zones templades. Creix en substrats, horts jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses.<\/p>\n

Propietats medicinals:<\/em>La droga de la planta est\u00e0 constitu\u00efda pels fruits per\u00f2 tamb\u00e9 s’usen les fulles i les arrels. El julivert s’usa com antian\u00e8mic\/vitam\u00ednic, amtiescorb\u00fatic, antiespasm\u00f2tic, antimicrobi\u00e0, antipir\u00e8tic\/vasodilatador, antirraqu\u00edtic, antireum\u00e0tic, antixeroft\u00e0lmic, aperitiu, carminatiu, depuratiu, desintoxicant, diur\u00e8tic\/laxant, emmenagog, estimulant general nervi\u00f3s i de les fibres musculars llises, estomacal, expectorant, pectoral, regerador capilar, resolutiu, i verm\u00edfug. L’\u00fas que se’n fa del julivert a nivell popular \u00e9s molt divers. Popularment s’havia fet servir com un remei pel mal al\u00e8 (halitosi) i se sap que les dones de la Gr\u00e8cia antiga el feien servir per dissimular davant dels seus marits que havien begut vi.<\/p>\n

Contraindicacions:<\/em>Els olis essencials del julivert no s\u00f3n recomenables a dones en per\u00edode de gestaci\u00f3 o lact\u00e0ncia, a causa del seu efecte \u00fater-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos de hipotensi\u00f3 arterial o insufici\u00e8ncia renal. A m\u00e9s est\u00e0 contraindicat en persones amb malalties neurol\u00f2giques com epilepsia, Parkinson, etc. El julivert no pot consumir-se en grans quantitats en els casos que s’estigui prenent inhibidors de la monoaminooxidasa, drogues anticoagulants i agents antidepresius.<\/p>\n

Hist\u00f2ria i Tradicions:<\/em> Apareix a la B\u00edblia (Lucas 11:42-43) amb el nom de peganon que es continua utilitzant en el grec modern com apiganos. Al \u00f1itoral argent\u00ed i al Paraguai, s’acostuma a prendre un got de canya (beguda alcoh\u00f2lica feta a base de canya de sucre) amb ruda “macho” el primer dia dels mes d’agost (hivern en aquelles latituts). Amb aix\u00f2, segons la creences de la zona, s’allunya la mala sort que t\u00e9 aquest mes i per aix\u00f2 se li diu “matar el agosto”. A Xile es planta a l’entrada de les cases per darrera de la porta per allunyar les visistes femenines indesitjables i que porten mala sort, amb la mareixa finalitat, per\u00f2 amb els homes s’utilitza el roman\u00ed. Al Per\u00fa creuen que porta bona sort pels negocis i es posa dins d’una galleda amb aigua, amagat perqu\u00e8 la forta olor no \u00e9s del gust dels clients.<\/p>\n

 <\/p>\n

RUDA<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

\"ruda\"<\/p>\n

Fam\u00edlia:<\/em>Rutaceae.\u00a0\u00a0 Subfam\u00edlia:<\/em>Rutoideae.\u00a0\u00a0 G\u00e8nere:<\/em>Ruta.\u00a0\u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>R.graveolens.<\/p>\n

Morfologia:<\/em> Arbust molt ramificat que amb els anys la tija es torna llenyosa. Aconsegueix al\u00e7ades entre 70 a 100 cm. Les fulles semi-perennes, de color verd grisenc, s\u00f3n alternes formades per segments dels que els laterals s\u00f3n allargats i el terminal ovalat\u00a0i blanquin\u00f3s de consist\u00e8ncia una mica carnosa. Les flors formen\u00a0ramillets i tenen entre quatre i cinc p\u00e8tals d’un groc viu. El fruit \u00e9s una esp\u00e8cie de c\u00e0psula amb cins l\u00f2buls. El sabor de les fulles \u00e9s lleugerament picant que queda emmascarat per la forta olor que t\u00e9.<\/p>\n

Conreu:<\/em> Es conrea com a planta ornamental de jard\u00ed per les seves fulles blavenques i per la seva toler\u00e0ncia a s\u00f2ls secs i a la calor, aix\u00ed com a herba medicinal i condiment.<\/p>\n

Propietats medicinals i culin\u00e0ries:<\/em>S’han d’utilitzar les fulles fresques, les seques s\u00f3n un pobre substitut. T\u00e9 un\u00a0 gran contingut de vitamina C per aix\u00f2 se la considera antiescpb\u00fatica si b\u00e9 no \u00e9s tan apropiada com la llimona. S’usa en infusi\u00f3 per provocar o parar la menstruaci\u00f3. S’ha de fer \u00fas en petites quantitats\u00a0 degut a la seva toxicitat per l’amenorrea, espasmes gastrointestinals, parasitosis, varius , hemorroides, per via externa per tractar leucod\u00e8rmia. \u00c9s excelent per calmar el mal d’o\u00efda (ot\u00e0lgia) i mals estomacals (gastr\u00e0lgies). Indueix a l’avortament. La ruda s’usa a la cuina degut al seu lleuger\u00a0toc picant i amarg\u00a0i el seu aroma \u00e9s utilitzat en diferents salses o barreges alcoh\u00f2liques (Grappa), a\u00a0Etiopia com a saboritzant del caf\u00e8 i al berbere (barreja d’esp\u00e8cies), i a It\u00e0lia per elaborar una salsa de tom\u00e0quet especial elaborada amb olives, alcaparres i altres plantes.<\/p>\n

Toxicitat:<\/em> Malgrat s’utilitzar per allunyar insectes, quan s’aplica la ruda a la pell, es por produir un efecte fotoirritant en alguns casos produint bollofes i lesions\u00a0 a la pell i sensibilitat al ratjos UV a llarg termini.<\/p>\n

 <\/p>\n

CORIANDRE<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

\"coriandre\"<\/p>\n

Fam\u00edlia:Apiaceae. <\/em>G\u00e8nere:<\/em>Coriandrum. \u00a0 \u00a0 Esp\u00e8cie:<\/em>Coriandrum sativum.<\/p>\n

Morfologia:<\/em>\u00c9s una herb\u00e0cia anual de fins a 50 cm d’alt. Les fulles no tenen pilositat i presenten una morfologia variable ja que s\u00f3n m\u00e9s petites a la part de dalt. Les flors s’agrupen en petites umbel\u00b7les i els fruits s\u00f3n globulars de 3 a 5 mm de di\u00e0metre.<\/p>\n

Origen\/Hist\u00f2ria<\/em>:Els seus or\u00edgens s\u00f3n incerts, malgrat se li considera nadiu del nord d’\u00c0frica i el sud d’Europa. El coriandre s’usa des de temps immemoriables i apareix dues vegades a la B\u00edblia.<\/p>\n

Conreu:<\/em>\u00c9s molt senzill, es fa a trav\u00e9s de les llavors sembrades a la primavera o a la tardor. Les llavors se sembren en fileres,a 30 cm unes d’altres, posant-les a 1 cm de profunditat; a m\u00e9s profunditat no germinen perqu\u00e8 necessiten claretat. A les tres setmanes broten les plantes i fulles. La planta s’adapta a climes c\u00e0lids i freds i no necessita gaire aigua.<\/p>\n

Propietats medicinals i culin\u00e0ries:<\/em>A molts llocs usen el coriandre com medicament o remei casol\u00e0 atribuint-li propietats estimulants, antiespasm\u00f2diques i estomacals. Tamb\u00e9 es masteguen les fulles per combatre el mal al\u00e8 i esmicolada l’apliquen a les aixelles per evitar la sudoritxaci\u00f3 excesiva.Totes les parts de la planta s\u00f3n comestibles, per\u00f2 generalment s’utilitzen les fulles fresques i les llavors seques. En alguns pa\u00efsos se’l coneix com “julivert xin\u00e8s” o “julivert japon\u00e8s”. Els fruits madurs secs es fan servir per condimentar i s\u00f3n imprescindibles a la cuina \u00edndia, en preparacions com el curry. En alguns pa\u00efsos de llatinoam\u00e8rica les fulles s’usen, enteres o picades de la mateixa manera que en altres utilitzem el julivert. Els\u00a0fruits frecs tamb\u00e9 els fan servir a Portugal, \u00cdndia, Xipre, Gr\u00e8cia, Espanya (Huelva i les illes Can\u00e0ries), en el sudest asi\u00e0tic i a la Xina.<\/p>\n

 <\/p>\n

ESPERNALLAC<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

\"espernallac\"<\/em><\/p>\n

Fam\u00edlia: <\/em>Asreraceae. \u00a0\u00a0G\u00e8nere: <\/em>Santolina. \u00a0\u00a0Esp\u00e8cie:<\/em> Santolina chamaecyparissus<\/p>\n

Morfologia:<\/em> L’espernallac, camamilla groga o camamilla de Ma\u00f3 \u00e9s una planta de la fam\u00edlia de les compostes. \u00c9s una mata que pot fer 3 pams d’al\u00e7ada quan eat\u00e0 florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les infloresc\u00e8ncies. Les fulles s\u00f3n esparses, linials, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses files. Aquesta forma de les fulles d\u00f3na a l’espernallac una certa semblan\u00e7a al xiprer. Precisament, l’ep\u00edtet espec\u00edfic chamaecyparissus vol dir xiprer nan. Les infloresc\u00e8ncies s\u00f3n arrodonides, amb totes les floretes iguals i tubuloses. Sol tenir un color grisenc i tota la planta \u00e9s molt arom\u00e0tica. No s’ha de confondre amb la camamilla romana.<\/p>\n

H\u00e0bitat: <\/em>Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majorit\u00e0riament calc\u00e0ries, des del nivell del mar fins als 2.000 m d’al\u00e7ada.<\/p>\n

Propietats medicinals:<\/em> Com a digestiva les seves propietats s\u00f3n similars a la resta de les camamilles, afavorint la digesti\u00f3 o en aquells casos on hi hagi dolor d’est\u00f2mac o acidesa. Tamb\u00e9 facilita la menstruaci\u00f3, provocant-la i fa que els siguin m\u00e9s suportables. S’utilitza per eliminar els cucs intestinals. L’usen \u00a0externament per donar m\u00e9s for\u00e7a al cabell aix\u00ed com per aclarir-lo.<\/p>\n

Toxicitat:<\/em> Hi ha sospites d’una posible toxicitat en casos d’embar\u00e0s i lact\u00e0ncia, donat que pot ser t\u00f2xica o abortiva. Tamb\u00e9 en concentracions molt elevades, pot resultar vomitiva o t\u00f2xica.<\/p>\n

 <\/p>\n

MARIALLU\u00cfSA<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia: Verbenaceae. \u00a0Esp\u00e8cie: Aloysia citrodora.<\/p>\n

La\u00a0mariallu\u00efsa\u00a0\u00a0\u00e9s una planta arbustiva origin\u00e0ria d’ Am\u00e8rica del Sud (Argentina, Uruguai, Per\u00fa\u00a0i Xile) per\u00f2 que podem trobar cultivada en jardins i horts. Tamb\u00e9 es coneix amb els noms de Maria Llu\u00efsa, herba Llu\u00efsa, herba de la princesa, berbena de nucs florits o reina Llu\u00efsa.<\/p>\n

Etimologia: <\/em>Aquesta planta va ser introdu\u00efda a Europa a trav\u00e9s de la colonitzaci\u00f3 espanyola, rebent aix\u00ed el nom\u00a0Aloysia<\/em>, i per extensi\u00f3\u00a0Maria Llu\u00efsa<\/em>, en honor a l’esposa del rei Carles IV d’Espanya, Maria Lu\u00efsa de Parma\u00a0(1754-1819). La denominaci\u00f3\u00a0triphylla<\/em> es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que s\u00f3n tres. La denominaci\u00f3\u00a0citrodora<\/em> fa refer\u00e8ncia a l’aroma de llimonade les seves fulles.<\/p>\n

Ecologia:<\/em>\u00c9s fot\u00f2fila\u00a0i prefereix climes c\u00e0lids constants, s’ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix s\u00f2ls ben drenats, humits a l’estiu i bastant f\u00e8rtils. S’adapta b\u00e9 a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l’estiu.<\/p>\n

Descripci\u00f3: Macrofaner\u00f2fit<\/em> en forma d’arbust caducifoli\u00a0de fins a 2 m d’altura. Rel axonoforma\u00a0amb tiges erectes molt ramificades de consist\u00e8ncia llenyosa per la part superior amb petites estries longitudinals que les fan anguloses. Les fulles\u00a0s\u00f3n herb\u00e0cies i presenten un pec\u00edol\u00a0curt. La divisi\u00f3 del marge \u00e9s simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d’uns 7-10\u00a0cm de longitud i 2-2,5\u00a0cm d’amplada. Es troben reunides en verticils\u00a0de 3, amb l’\u00e0pex acuminat. S\u00f3n de color verd p\u00e0l\u00b7lid, tenen un tacte un xic aspre i estan penninervades\u00a0amb nerviaci\u00f3 principal a l’anvers, que est\u00e0 marcat per gl\u00e0ndules d’olis essencials ben visibles. Les infloresc\u00e8ncies\u00a0s\u00f3n pan\u00edcules\u00a0de nombroses flors\u00a0\u00a0de mida petita en forma d’espiga\u00a0\u00a0de fins a 10\u00a0cm. Flors hermafrodites agrupades en ra\u00efms\u00a0, acampanades, violades exteriorment i m\u00e9s blanquinoses per dintre. El calze\u00a0\u00a0\u00e9s pelut, format per 4 s\u00e8pals\u00a0\u00a0fusionats amb una longitud d’uns 3 mm. La corol\u00b7la\u00a0\u00a0\u00e9s acampanada, gamop\u00e8tala\u00a0, amb 4 p\u00e8tals\u00a0\u00a0estrellats soldats per la base. L’androceu\u00a0est\u00e0 format per 4 estams, un d’ells m\u00e9s gran que els altres. El gineceu\u00a0\u00a0est\u00e0 format per dos carpels\u00a0\u00a0units, \u00e9s bicarpelar. El fruit \u00e9s en drupa\u00a0\u00a0i es divideix en dues parts monoseminades. Freq\u00fcentment no arriba a madurar (nom\u00e9s madura als pa\u00efsos d’origen).<\/p>\n

Les fulles d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals que amb la tija s\u00f3n riques en citral, limon\u00e8, linalol, cineol etc. components de l’oli essencial, furocumarines, verbenona i flavonoides.<\/p>\n

Usos: <\/em><\/p>\n

Carminatiu: Molt \u00fatil per a expulsar els gasos de l’aparell digestiu, evitant les flatul\u00e8ncies\u00a0\u00a0i l’aerof\u00e0gia. Estomacal: Per a facilitar la digesti\u00f3 o en est\u00f2macs\u00a0\u00a0d\u00e8bils o nerviosos, exerceix una funci\u00f3 tonificant, digestiva\u00a0i tranquil\u00b7litzant, evitant els espasmes\u00a0\u00a0i la disp\u00e8psia\u00a0(males digestions acompanyades de gasos, sensaci\u00f3 de v\u00f2mits\u00a0i cremor d’est\u00f3mac). El borneol i el limon\u00e8 s\u00f3n els responsables d’aquesta darrera propietat.<\/p>\n

Antirreum\u00e0tica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malaties reum\u00e0tiques.<\/p>\n

Mal al\u00e8: Quan es t\u00e9 la tend\u00e8ncia a tenir halitosi\u00a0\u00a0(mal al\u00e8) resulta molt \u00fatil realitzar rentades amb la infusi\u00f3\u00a0\u00a0d’una cullerada de fulles i flors seques.<\/p>\n

Aparell respiratori: La infusi\u00f3 d’una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l’aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funci\u00f3 expectorant. D’igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.<\/p>\n

Relaxant: Resulta molt adequada la infusi\u00f3 de herba mariallu\u00efsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusi\u00f3 es pot afegir a l’aigua del bany per a aconseguir l’efecte tranquil\u00b7litzant mencionat.<\/p>\n

Toxicitat:<\/em>L’oli essencial en altes dosis es comporta com aneurot\u00f2xic. L’\u00fas prolongat provoca irritaci\u00f3 a la mucosa g\u00e0strica.<\/p>\n

 <\/p>\n

S\u00c0LVIA<\/strong><\/p>\n


\n<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Fam\u00edlia: <\/em>Lamiaceae. \u00a0 G\u00e8nere: <\/em>S\u00e0lvia. \u00a0 \u00a0Esp\u00e8cie: <\/em>S\u00e0lvia officinalis.<\/p>\n

La s\u00e0lvia comuna\u00a0(Salvia officinalis<\/em>) \u00e9s nativa del Mediterrani, per\u00f2 ara es cultiva tamb\u00e9 a escala comercial a Europa occidental, R\u00fassia\u00a0i als Estats Units. T\u00e9 un tija llenyosa en la base de qu\u00e8 parteixen tijes herb\u00e0cies que es renoven cada any. S’utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; tamb\u00e9 es consumeixen en infusi\u00f3 com a planta medicinal. La s\u00e0lvia s’utilitza a m\u00e9s com a inhibidora de la transpiraci\u00f3 i per les seues propietats estrog\u00e8niques.<\/p>\n

Usos medicinals i farmacol\u00f2gics:<\/em><\/p>\n