{"id":2298,"date":"2021-03-22T09:35:49","date_gmt":"2021-03-22T08:35:49","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/?p=2298"},"modified":"2021-03-21T12:43:56","modified_gmt":"2021-03-21T11:43:56","slug":"entrevista-a-carme-parera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/portada-2\/entrevista-a-carme-parera\/","title":{"rendered":"Entrevista a Carme Parera"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n
ENTREVISTA A LA CARME PARERA, autora del llibre\u00a0<\/b>El meu marit es posa faldilles<\/i><\/b><\/td>\n<\/tr>\n
\n

La Carme va n\u00e9ixer a Barcelona el 1960, va cr\u00e9ixer i viure fins als 23 anys a Nou Barris. L\u2019any 1983, quan es va casar, va anar al barri del Poblenou on encara hi resideix. \u00c9s mare de dues filles i ja \u00e9s \u00e0via.<\/p>\n

Es considera una apassionada de la pedagogia i la doc\u00e8ncia, fet que l\u2019ha dut al llarg de la seva vida a treballar de mestra i formar-se en diferents camps human\u00edstics, personals i terap\u00e8utics. Aprofita el seu temps lliure per fer exercici a l\u2019aire lliure: anant en bicicleta, caminant i gaudint de la natura.<\/p>\n

Actualment tamb\u00e9 acompanya persones en els seus processos de vida. Fa gaireb\u00e9 dotze anys el seu marit li va explicar que era crossdresser, fet que la va dur a tot un proc\u00e9s personal i a la publicaci\u00f3 del llibre\u00a0El meu marit es posa faldilles.<\/i><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Bon dia Carme i benvinguda a la classe de 6\u00e8, hem tingut l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer una part de la teva hist\u00f2ria llegint un fragment del teu llibre El meu marit es posa faldilles.\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Estem molt interessats per con\u00e8ixer una mica m\u00e9s la teva viv\u00e8ncia perqu\u00e8 estem fent un projecte sobre el col\u00b7lectiu LGTBI. Per aix\u00f2 t\u2019hem preparat unes preguntes:\u00a0<\/span><\/p>\n

– Com us vau con\u00e8ixer amb el Francesc?\u00a0<\/b><\/p>\n

Vaig con\u00e8ixer el meu marit quan jo tenia 19 anys, ja fa molt, a l\u2019any 80. Era molt amic d\u2019una amiga meva i an\u00e0vem amb un grup d\u2019amics. Aix\u00ed va ser com el vaig con\u00e8ixer.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

– Com et vas sentir quan el teu marit, el Francesc, et va explicar que era crossdresser?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u2019ho va explicar just abans de fer un viatge. Quan ell em va dir que m\u2019havia d\u2019explicar una cosa vaig pensar que m\u2019explicaria qualsevol cosa, menys el que em va dir. Al principi <\/span>\u00a0vaig tenir por, volia sortir corrent. <\/span>Jo no sabia qu\u00e8 volia dir ser crosdresser, que li agradava vestir-se amb roba de dona. La veritat \u00e9s que em va caure com una llosa. <\/span>Em pensava que ens separar\u00edem. Tamb\u00e9 pensava que va sofrir molt perqu\u00e8 va guardar aquest secret des que era petit.\u00a0<\/span><\/p>\n

– Vas buscar ajuda a algun lloc per superar la not\u00edcia?\u00a0<\/b><\/p>\n

Al principi vaig buscar informaci\u00f3, perqu\u00e8 necessitava entendre-ho per acceptar-ho. Per\u00f2 no trobava informaci\u00f3 enlloc. Tamb\u00e9 vaig anar amb una psic\u00f2loga, per\u00f2 ella tampoc sabia qu\u00e8 significava ser crosdresser. En aquell moment era una cosa molt desconeguda: no hi havia llibres, ni estudis, ni documents, ni tesis doctorals. Nom\u00e9s vaig trobar llibres en angl\u00e8s que la meva filla em va ajudar a traduir. Ara jo treballo per donar a con\u00e8ixer aquesta forma de ser, perqu\u00e8 la gent trobi la informaci\u00f3 i un recolzament que al principi nosaltres no vam tenir.<\/span><\/p>\n

– Ho vau explicar a les vostres filles? com els ho vau dir? com van reaccionar? Van sentir-se avergonyides del seu pare en algun moment? quants anys tenien?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

S\u00ed que els ho vam dir, ten\u00eden 17 i 20 anys. Totes dues van reaccionar amb molta naturalitat. Deien que ell era el seu pare i que l\u2019estimarien igualment, f\u00f3s com f\u00f3s. Que no passava res, que els homes tamb\u00e9 podien vestir-se com vulguessin, igual que les dones tamb\u00e9 poden posar-se uns pantalons. En aquest moment els quatre vam fer un pacte: el Francesc podia vestir-se com vulgu\u00e9s, per\u00f2 a dintre casa. Durant 5 anys vam guardar el secret perqu\u00e8 no ens sent\u00edem amb prou forces com per afrontar qu\u00e8 diria la gent. Durant aquests primers anys vam buscar i con\u00e8ixer m\u00e9s persones que eren i se sentien com en Francesc. Fins que va arribar un dia que ens vam empoderar i ho vam explicar fora de casa.<\/span><\/p>\n

– Ho saben la fam\u00edlia i els amics m\u00e9s propers? Els pares del Francesc com van reaccionar?\u00a0<\/b><\/p>\n

Quan va passar aix\u00f2 vam dir que primer ho hav\u00edem d\u2019entendre nosaltres perqu\u00e8 no pod\u00edem explicar una cosa que nosaltres no enten\u00edem.\u00a0 Sempre em posava trista\u00a0 perqu\u00e8 pens\u00e0vem que la gent no ho entendria. Per\u00f2 va arribar un moment que ens vam sentir segurs per explicar-ho. Vam decidir primer explicar-ho al nostres amics i vam descobrir que els nostres amics tamb\u00e9 tenien coneguts que els passava coses semblants.\u00a0<\/span><\/p>\n

El pare del Francesc no ho va saber mai perqu\u00e8 va morir. La seva mare, quan ho va saber, li va dir D\u2019acord, per\u00f2 aqu\u00ed a casa no vinguis amb faldilla. Per\u00f2 poc a poc ho ha anat acceptant.<\/span><\/p>\n

– Seguiu casats? Va canviar d\u2019alguna manera la vostra relaci\u00f3 des d\u2019aquell moment?<\/b>\u00a0<\/span><\/p>\n

S\u00ed que seguim casats! En un primer moment vaig pensar en separar-me, per\u00f2 despr\u00e9s vaig pensar que no podia marxar sense entendre-ho primer qu\u00e8 passava. Hi va haver moments complicats per\u00f2 ara estem b\u00e9.\u00a0<\/span><\/p>\n

– Aix\u00ed la relaci\u00f3 ha millorat, teniu m\u00e9s confian\u00e7a entre vosaltres.<\/b><\/p>\n

Clar. Aix\u00f2 passa quan t\u2019estimes les persones de veritat i les acceptes tal com s\u00f3n. S\u2019ha d\u2019estimar des de la llibertat.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0– Actualment com est\u00e0 el teu marit? com se sent? com va vestit? \"\"<\/a><\/b><\/p>\n

Actualment el meu marit es sent content i feli\u00e7. Hi ha dies que es posa roba neutra i tamb\u00e9 hi ha dies que es posa vestit, faldilla, es pinta les ungles\u2026 i se sent b\u00e9 perqu\u00e8 ara pot mostrar-se tal com \u00e9s.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

– Et sents feli\u00e7 ara?\u00a0<\/b><\/p>\n

S\u00ed. Perqu\u00e8 si no ho hagu\u00e9s superat no hauria vingut amb vosaltres a explicar-vos-ho. Em sentiria malament, estaria plorant i trista. Tampoc hauria escrit un llibre, ni hauria participat en un documental, ni estaria col\u00b7laborant amb associacions que sensibilitzen sobre el tema.<\/span><\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per respondre les nostres preguntes, ens has ajudat a con\u00e8ixer i entendre m\u00e9s sobre el tema que estem treballant. Amb la xerrada que hem tingut hem ent\u00e8s que no hem de guardar secrets que ens fan mal i que cadasc\u00fa ha de viure i poder-se expressar de la manera que vulgui.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ENTREVISTA A LA CARME PARERA, autora del llibre\u00a0El meu marit es posa faldilles La Carme va n\u00e9ixer a Barcelona el 1960, va cr\u00e9ixer i viure fins als 23 anys a Nou Barris. L\u2019any 1983, quan es va casar, va anar al barri del Poblenou on encara hi resideix. \u00c9s mare de dues filles i ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[15,1,4,5],"tags":[],"class_list":["post-2298","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-6e","category-portada-2","category-portada","category-primaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2298","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2298"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2298\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2303,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2298\/revisions\/2303"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2298"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2298"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcascavell\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2298"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}