Projecte educatiu

La Llei  12/2009, del 10 de juliol, d’educació (article 91) estableix que tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya han de disposar de projecte educatiu.

El projecte educatiu, que és la màxima expressió de l’autonomia dels centres, recull la identitat del centre, n’explica els objectius, n’orienta l’activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixen les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius, que situa la presa de decisions en l’àmbit del centre per enfortir la institució escolar i el lideratge educatiu.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
ESCOLA CARME GUASCH I DARNÉ

INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’escola Carme Guasch i Darné és el document on s’expressen a partir del coneixement de l’escola i del seu entorn, els objectius que es pretenen aconseguir i l’organització i funcionament necessaris per a assolir-los.
Aquest document es desenvolupa dins el marc legal pertinent, en base al Decret 102/2010 (article 46) i la Llei 12/2009 d’educació (article 91).
El projecte educatiu de centre reflecteix la filosofia educativa de l’escola. Prenent els trets d’identitat es teixeix una xarxa ideològica que concreta allò que hom voldria que l’escola fos, en definitiva és la fita cap on l’escola, en el sentit més ampli, ara fa deu anys mira i camina.
El projecte educatiu de l’Escola Carme Guasch i Darné, analitza breument el context socioeducatiu, concreta els principis d’identitat, i fa la concreció del currículum.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOEDUCATIU

Figueres és la capital de la comarca de l’Alt Empordà. La ciutat compta amb uns 45.000 habitants i està situada al nordoriental de Catalunya. Disposa de diferents equipaments municipals i comarcals: educatius, culturals, esportius, sanitaris, socials, així com de diferents serveis públics i privats.
És la ciutat més important de les properes a la frontera amb França i articula un important nus de comunicacions que la converteixen en porta d’entrada i punt de parada obligada dels viatgers i turistes que entren i surten de l’estat espanyol.
El context figuerenc és molt canviant, ja que durant tot el curs escolar es van rebent noves incorporacions d’alumnat d’altres països a les aules (matrícula viva) .
L’Escola Carme Guasch i Darné és un centre d’Educació Infantil i Primària públic que depèn de la Generalitat de Catalunya de posada en funcionament des de setembre de 2006. Consta de dues línies que han anat creixent gradualment i des del curs 2014-2015 compta amb 2 aules de P3, 2 aules de P4, 2 aules de P5, 2 aules de 1r, 2 aules de 2n, 2 aules de 3r, 2 aules de 4t, 2 aules de 5è, 2 aules de 6è i una aula USEE.
L’escola és l’única de la ciutat ubicada en mòduls, sense edifi d’obra.
L’Ajuntament col∙labora amb el manteniment dels mòduls, el personal no docent, la neteja i altres serveis complementaris.
El centre es troba situat provisionalment en 11 mòduls a la zona de l’Olivar Gran de la ciutat, però la ubicació definitiva està concretada en un futur, esperem no llunyà, a l’antiga presó de la ciutat. Actualment, l’escola està en un barri residencial amb una zona verda d’oliveres, un parc infantil i un stake park.

2. PRINCIPIS D’IDENTITAT

Els nostres trets d’identitat, són els valors que defineixen el caràcter de la nostra escola
i les fites per les quals treballem.

2.1 Escola verda
Som una escola que sensibilitza pel respecte al medi ambient fomentant l’hàbit de les
3R: reduir, reciclar i reutilitzar. Aquest objectiu es té en compte durant tot el procés
d’elaboració i renovació del PEC ja que es vetlla per l’ambientalització permanent del
centre escolar i del seu currículum.
L’escola treballa dins el projecte Agenda 21 escolar, assessorada per un tècnic el qual
guia tot el procés. Aquest projecte té inici i no té fi, es treballa a partir de l’anàlisi d’una
realitat concreta i de necessitats detectades en cinc àmbits diferents que es van
desplegant progressivament i ajuda a posar les bases per a ambientalitzar la vida del/al
centre, fent avaluacions de les propostes dutes a terme. El comitè mediambiental de
l’escola està format per mestres, pares i mares, PAS i alumnes.
L’escola compta amb diversos espais verds: un hort, un galliner, un coniller, una bassa i
un compostador dels quals tots/es som responsables.
2.2 Educació emocional
A la nostra escola entenem l’educació com un fet que abraça els diferents aspectes que integren la personalitat del nen/a i posem els mitjans per a potenciar-los.
Donem una gran importància a l’educació integral que es desenvolupa tenint en compte les dimensions individuals i socials de l’alumne/a, que cerca el seu perfeccionament en àmbits diversos: físic, intel∙lectual, moral, així com en el que fa referència a les habilitats socials i competències.
L’assoliment d’una educació integral busca l’equilibri entre coneixements, hàbits i actituds, i parteix de la realitat irrepetible de cada individu és per tant personalitzada per impulsar seguidament el seu desenvolupament global.
Es dóna molta importància al treball d’educació emocional com a estratègia per a l’autoconeixement, acceptació i regulació de les pròpies emocions i les dels altres per assolir una intel∙ligència emocional.
L’escola potencia l’autoconeixement i el reconeixement de les pròpies emocions per a aprendre a gestionar-les i assolir unes competències emocionals que propiciïn el benestar i la felicitat dels alumnes. L’escola impulsa el treball de la kineosologia i el
mindfulness per tal d’afavorir el benestar emocional de l’infant.
L’escola també orienta els seus alumnes en la confiança, responsabilitat, amabilitat, respecte i disciplina de treball així com en el coneixement realista de les seves pròpies possibilitats i limitacions en la recerca de la seva pròpia llibertat.
2.3. Escola Catalana
La llengua vehicular i llengua base d’aprenentatge a Educació Infantil i Primària és la catalana, donat que és la llengua pròpia de Catalunya.
L’escola té com a principi fonamental el de transmetre els valors de la nació catalana a fi d’estimular el sentiment de  ertinença a tots els alumnes, sense distinció d’origen, en la societat catalana. A tal fi es potencia al màxim l’ús de la llengua i es transmeten els coneixements de les tradicions catalanes, i es celebren les festes pròpies de la tradició i del folklore català (la castanyada, el cagatió, la mona, el carnestoltes, la diada de sant Jordi). La setmana cultural es destina també a la poesia i prosa catalanes i al concurs de dracs i punts de llibre.
La llengua castellana és introduïda bàsicament a nivell oral a primer de Cicle Inicial i a nivell escrit a segon de Cicle Inicial. S’intenta garantir que, a l’acabament de l’escolaritat, els alumnes tinguin un domini oral i escrit correcte de les dues llengües oficials.
La llengua estrangera (anglès) s’inicia des de P3, primerament a nivell oral per anar introduint progressivament el nivell escrit. Per tal de potenciar la llengua estrangera desenvolupem una à rea curricular (medi natural) en anglès a cicle superior (veure projecte linguïstic).
2.4 Escola activa
La nostra escola promou i desperta l’interès en els infants. Un interès per aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a  conviure i aprendre a ser. L’escola proporciona unes competències en conceptes, habilitats i procediments, valors i autoestima, però també dóna les eines per al propi aprenentatge. En la societat de la informació i el coneixement pensem que és bàsic disposar d’unes estratègies per a gestionar el propi coneixement. La motivació i l’interès en l’infant produeixen estímul per aprendre. Per aconseguir-ho és bàsic disposar de material divers, tant fungible com no, i adequat a l’edat dels alumnes. Cal manipular, experimentar i assajar abans d’integrar un contingut en el propi aprenentatge. Respectar el ritme dels infants porta als aprenentatges significatius. A e ducació infantil es treballa per ambients (psicomotricitat, experimentació, robòtica, mediateca, construccions, joc simbòlic, biblioteca i art).
Aquesta metodologia promou un aprenentatge en el qual l’alumne és protagonista dels seus processos, pren decisions per si mateix, aprèn dels seus errors i reflexiona sobre com pot avançar cada vegada més.
Durant l’etapa d’educació primària també es promou el treball manipulatiu i experimental per evitar el trencament entre les diferents etapes.
2.5 Escola oberta
Ens definim com una escola que compta amb tota la comunitat educativa, que és oberta, flexible i comunicativa. Que implica a tots els agents educatius en l’educació dels infants d’avui i en els adults del futur.
L’escola participativa compta amb tots els estaments de la comunitat; per aconseguir-ho és necessària una acció educativa basada en els principis democràtics i actius en la qual es fomentin el respecte, el diàleg, l’estímul i la creativitat.
L’escola promou i facilita el desenvolupament i integració dels seus membres, respectant les diferències individuals i culturals. Per tal d’acomplir aquest principi es mantenen una reunió mensual direcció/president/a de l’AMPA per tal de fer un bon
traspàs de la informació i d’implicar a les famílies.
També es promouen activitats en les que hi participin totes les famílies (exposició artística, decoració passadís nadal, concurs fotogràfic setmana verda…), festes obertes (Castanyada, Carnaval, desfilada Tants Caps Tants Barrets, jornada de portes obertes) amb assistència dels pares i mares i familiars i reunions informatives.
Reunió mensual Direcció President
AMPA
Festes obertes a les famílies(CastanyadaCarnaval)
Activitats obertes (exposició artística)
Escola de pares (reunions per famílies)
Activitats de participació (decoracions, setmana cultural, setmana verda)
Implicació Programa Repaper
Portes obertes
Activitats de Medi ambient (Agenda XXI)
Dentista a l’escola
Reunió Pedagògica (octubre)
Canals de comunicació (web, blocs, entrevistes, notes a la bossa,agendes, telèfon, mail…)
Festes organitzades per l’AMPA ( festa de fi de curs)
2.6 Escola inclusiva
L’escola vetlla perquè tots els nens i nenes aprenguin junts, independentment de les seves necessitats educatives. Per això, ens adaptem a cadascun dels alumnes, entenent que podem ser semblants, però no idèntics els uns als altres. On la  diferència és sempre entesa com a font de riquesa.
L’escola compta amb una USEE, unitat de suport a l’educació especial que disposa d’una mestra d’educació especial i una educadora d’EE. És l’única escola de primària de Figueres que compta amb aquesta unitat de suport. A més, l’escola compta amb dues mestres d’educació especial i una logopeda.
2.7 Escola plural democràtica
La pluralitat ideològica s’ha de viure a l’escola tant pel que fa a idees religioses com polítiques, ètniques i culturals, tot i que cal tenir en compte que l’escola és laica.
Des de direcció es recomana a les famílies que l’adoctrinament es dugui a terme fóra de l’horari lectiu. L’escola ha de facilitar l’eclosió de cada personalitat en un marc de valors democràtics, sense pretendre uniformitzar al nen/a.
Des de l’escola es promouen els principis de llibertat, igualtat i justícia, estimulant en els/les alumnes els valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre, tolerància, participació en la vida de la comunitat i actitud de diàleg. Queden exclosos l’adoctrinament i les activitats antidemocràtiques.
Creiem que la funció de l’escola és orientar i ajudar als nens i a les nenes en el difícil aprenentatge de la convivència i solidaritat. Per això cal que l’escola eduqui en el marc pluralista i democràtic d’actituds, valors i normes.
Per tal d’acomplir aquest principi es desenvolupen les assemblees setmanalment els divendres a la tarda. L’assemblea d’aula o acció tutorial té el format de grup classe excepte un cop al mes en què l’assemblea és general, és a dir, s’apliquen els principis de treball del nivell en acció tutorial al gran grup. així doncs, tenim l’assemblea d’educació infantil (p3,p4 i p5), l’assemblea de cicle inicial i 3r (1r,2n i 3r) i l’assemblea de cicle superior i 4t (4t, 5è i 6è) i l’assemblea de representants (representants de cada nivell, pares, equip directiu i mestres especialitstes).
Quant a convivència, és important que l’alumne/a aprengui a conviure amb els altres companys sigui del nivell social, religió, creença, ideologia, ètnia o cultura que sigui. Els ha d’estimar i respectar tan com s’ha de respectar i estimar a ell mateix.
Volem una escola que estableixi vincles de relació amb els companys/es basant-se amb la confiança i en el respecte mutu. Donem molta importància a l’educació emocional i és per aquest motiu que es sistematitza dins l’horari d’aula. L’eix vertebrador del treball emocional són diversos materials propis de l’escola o adaptats a les diferents temàtiques que volguem treballar.

3. OBJECTIUS GENERALS DE L’ESCOLA

Tenint en compte i essent conscients del moment present de l’escola, un moment on ens toca consolidar després de néixer i créixer, pensem que és una etapa clau per al assentar els principis de L’Escola Carme Guasch i Darné com a centre; pensem que cal destinar tots els esforços en consolodir les bases d’una línia ideològica i pedagògica, definint el camí per on volem caminar. Així que els objectius generals d’escola en aquest moment s’enfoquen i s’orienten en assolir la màxima fita;  consolidar el centre amb identitat pròpia (línia d’escola) i atendre al màxim la diversitat d’alumnat per tal d’obtenir uns bons resultats educatius.
3.1 Àmbit pedagògic:
El plantejament metodològic que fa l’escola intenta no fer un trencament entre les diferents etapes.
Plantegem la següent línia metodològica:
P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è
EI i CI CM CS
Ens proposem:
Potenciar les competències bàsiques instrumentals (comunicativa, matemàtica, autonomia, escriptura, càlcul i expressió). Es treballa molt insistentment de manera gradual però continuada en tots els nivells (aprendre a conèixer).
Potenciar la l lengua catalana com a llengua vehicular, de relació i d’aprenentatge dins els centre.
Capacitar als alumnes per tal que puguin a prendre cada vegada de manera més autònoma (aprendre a aprendre)
Donar pautes als alumnes per o btenir i tractar informació, seleccionar-la per les finalitats que calgui i presentar-la als altres de manera útil i entenedora treballant amb els mitjans de comunicació (aplicació del pla TAC de Centre). El treball amb les TAC s’inicia a P3 i està sistematitzat dins l’horari de l’alumnat.
Desenvolupar actituds i hàbits de cooperació que potenciïn la convivència i el respecte mutu, mitjançant l’educació emocional i el treball en equip (aprendre a conviure).
Avaluar integralment als/les alumnes i a tots aquells aspectes que incideixin en l’aprenentatge d’aquests, tenint en compte les seves possibilitats. Amb 2 informes d’avaluació anuals pels pares d’EI i 3 informes anuals per EP.
Fomentar actituds positives envers la cultura de la s ostenibilitat ambiental per tal de contribuir a preservar per a les futures  generacions un medi ambient igual o millor que el que els mateixos alumnes han heretat.
Treballar segons el projecte d ’Agenda 21 escolar i preservar el projecte: Escola Verda.
Desenvolupar actituds de respecte a la diversitat.
Adaptar els continguts d’aprenentatge als diferents ritmes individuals.
Avaluar la pròpia tasca docent i fer-ne reflexió per tal de promoure uns millors resultats educatius.
Deixar constància per escrit de totes les decisions, acords i projectes amb referència pedagògica per tal de consolidar la línia d’escola.
3.2 Àmbit humà i de serveis:
Estimular el treball en equip del professorat mitjançant l’activitat dels equips de cicle, grups de treball, comissions, … i la realització de programacions didàctiques coordinades.
Fomentar la bona entesa i bon clima en el lloc de treball per a tot el personal del centre fent ús de la fluïdesa en la informació i la transparència.
Possibilitar la participació dels professors/es en activitats de formació Permanent, i/o formació en centre principalment quan aquestes reverteixin en benefici de l’escola.
Potenciar l ‘intercanvi d’experiències amb altres escoles i la participació en programes conjunts.
Realitzar anàlisis freqüents del treball professional mitjançant la reflexió en comú per poder millorar la tasca docent i els resultats educatius.
Fomentar la participació del màxim de sectors de la comunitat educativa en projectes educatius transversals de llarga durada com pot ser l’ambientalització del centre escolar i del seu currículum.
Establir mecanismes de comunicació per tal que la informació traspassi a tots els membres de l’equip.
Deixar constància per escrit de les accions i decisions preses en el sí del Consell Escolar de Centre, del Claustre de l’escola o dels equips de Cicle, o bé des de la direcció per tal de consolidar la línia d’escola.
3.3 Àmbit de govern i gestió institucional:
Vetllar per a la bona pràctica docent i promoure la reflexió per tal de contribuir als resultats educatius.
Fer seguiment dels acords presos i donar-hi continuïtat per tal de consolidar la línia d’escola.
Potenciar i perfeccionar els procediments d’ informació entre el professorat del centre com a base per generar actituds de confiança i col∙laboració, per mitjà de: Equip Directiu del centre (Director/a i Secretari/a), comissions de treball, grups de treball
per cicles, per tal de programar sortides, activitats conjuntes de centre, escollir llibres de text, elaborar Unitats de Programació, …
Establir i mantenir relacions sistemàtiques de coordinació i col∙laboració amb totes aquelles entitats i institucions que per les seves característiques incideixen en la dinàmica escolar.
Participar en activitats culturals i educatives: sortides, excursions, concursos, cursets de formació i en tot allò que en el Pla Anual de Centre es cregui adient per tal d’ afavorir als bons resultats educatius.
Programar i fer difusió d’activitats per a propar l’escola a la Comunitat: Portes Obertes, xerrades, reunions pedagògiques, tríptics, enganxines,…
Mantenir actualitzat l’inventari del centre, tenint cura del material.
Executar una gestió econòmica clara i transparent.
Establir les estratègies necessàries per tal de dur a terme una gestió al màxim de sostenible amb el mediambient (les actuacions estan recollides al projecte d’escola verda).
● Paper reciclat
● Informacions A5/ via email
● Papereres reciclatge
● Compostador
● Galliner
● Hort
● Conills
● Bassa
● Resp.Medi Ambient
● Comité Mediambiental
Consolidar i donar seguiment a les accions i decisions que formen part del dia a dia, per tal de consolidar la línia d’escola.
Els mestres de l’escola utilitzem els recursos materials i didàctics d’acord amb uns criteris generals d’eficàcia pedagògica i rendiment econòmic.
L’escola treballa segons el projecte d’Agenda 21 escolar i com a tal es promou el bon ús energètic, material i sobretot la reutilització de material de rebuig, sempre que això no afecti negativament el resultat del procés d’ensenyamentaprenentatge.
Hi ha uns horaris i una normativa per facilitar l’ús de tots els espais i altres recursos comuns a tothom. La planificació i distribució dels recursos es realitza després d’un estudi de les necessitats fet amb participació del Claustre i el Consell Escolar sota l’òptica de la qualitat pedagògica.
Els recursos dels quals disposa el centre, són d’ús comú durant l’horari lectiu. En el cas que es necessiti algun material fóra d’horari lectiu en alguna extraescolar cal fer una demanda per escrit a la direcció de l’escola. Es dóna molta importància al respecte i la cura del material i els espais de l’escola.
Els valors que orienten aquest projecte responen a la formulació dels principis d’identitat i a través de tot el seu desenvolupament i aplicació s’intentarà donar les pautes per tal de fer possible la seva consolidació.

4. METODOLOGIA I CONTINGUTS

4.1 PRINCIPIS METODOLÒGICS
Organitzar l’horari segons els principis d’atenció a la diversitat (s’exposen més avall).
Treballar amb m aterial elaborat pel centre per tal d’afavorir que les activitats siguin experimentals i manipulatives, i adaptades al nivell dels alumnes.
Treballar la l lengua oral a través de les r utines. Aquestes estan relacionades amb un conte popular:
P3 La rateta que escombrava l’escaleta P4 En Patufet P5 El cargol i l’herba de Poniol
1r Els follets sabaters
2n El vestit nou de l’emperador
Potenciar una educació activa que estimuli la iniciativa, la manipulació, que potenciï la curiositat i la inquietud per experimentar; fomenti la creativitat, el diàleg i la presa de decisions per part de l’alumne/a a través del treball per
ambients a educació infantil i a través del treball manipulatiu a educació primària.
Incorporar les programacions didàctiques, objectius i continguts relacionades amb el nostre context sociocultural i amb l’entorn proper dels alumnes obrint l’escola a la localitat, als pobles veïns i a la Comarca per tal que siguin el més significatives possible.
Potenciar l ’educació integral dels alumnes respectant sempre l’evolució global de cada nen/a respecte a ell mateix.
Valorar el propi progrés, la constància i l’esforç emprat en la realització dels treballs, afavorint la cultura de la constància i l’esforç.
Establir estratègies concretes per atendre la diversitat amb el pla d’atenció a la diversitat.
Partir de la motivació dels nens i nenes. Tenir molt en compte les seves aportacions i utilitzar molt el joc.
Fomentar l ‘autonomia dels alumnes a través dels h àbits d’higiene i de treball i de les rutines .
Fomentar els tallers internivells per afavorir el coneixements entre els alumnes de l’escola. Aquests tallers es fan després de l’assemblea i segons un centre d’interès.
Potenciar la metodologia d el projecte d’emprenendoria a tots els nivells educatius de l’escola, és a dir, de P3 a 6è (l’any 2015 es va obtenir la menció del PREMI PRINCESA DE GIRONA AMB EL PROJECTE ‘D’EMPRENEDORIA TANTS CAPS TANTS BARRETS DE P5 (veure annex)
Potenciar activitats sociemocionals: assemblea, el racó de parlem-ne, l’hospital de les joguines, kinesiologia i mindfulness.
4.2. CONTINGUTS
L’escola Carme Guasch i Darné ha concretat els continguts a treballar a cada curs.

5. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ACCIÓ TUTORIAL

5.1 Atenció a la diversitat
Segons el nombre de nivells i el nombre d’alumnes per nivell, es distribueixen en diferents agrupaments procurant que siguin idonis pel funcionament de cada aula. Es prioritza el desdoblament i el treball en petit grup. Les mestres de suport són molt
importants per dur a terme aquesta tasca.
L’especialista d’educació especial, duu a terme l’educació especial dins de l’aula sempre que sigui possible i en casos necessaris i justificats treballa amb el grup atès en un altre espai.
Els alumnes amb dificultats d’aprenentatge són derivats a l’EAP i després de ser valorats s’estableix un pla de treball que pot ser una adaptació metodològica o un pla individualitzat (PI), si l’alumnat està dos anys per sota del nivell. També és planifiquen PI’s metodològics per als alumnes detectats d’altes capacitats.
Davant de la diversitat d’alumnat l’escola ha organitzat un SEP (suport escolar personalitzat) fóra d’horari lectiu, per atendre a aquells alumnes que mostren una dificultat concreta o bé que han estat detectats d’altes capacitats. Així doncs, a tenem a
tota la diversitat en un S EP de llengua i mates pels alumnes amb alguna dificultat i un SEP de robòtica pels alumnes d’altes capacitats o susceptibles de ser-ho.
A més, l’atenció a la diversitat es duu a terme a diferents nivells:
Tutoria – grup classe / adequacions grupals o individuals
Desdoblaments
SEP
Especialista d’Educació Especial – petit grup /individual
Especialista d’audició i llenguatge petit grup/individual
USEE – petit grup /individual (alumnat d’USEE)
Seguiment EAP
Seguiment TS EAP
CAD (comissió d’atenció a la diversitat) seguiment individual
Principis per atenció a la diversitat
Treball en petit grup (grups flexibles)
Treball amb diferents tipus de material (visual, auditiu, manipulatiu,…) per potenciar els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes.
Potenciar el llenguatge oral com mitjà de comunicació.
Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, donar temps.
Coordinació amb diferents tipus de professionals (EAP, CREDA, CDIAP, …)
Adequació de les activitats de treball als alumnes.
Suport del mestre d’educació especial dins l’aula i en la planificació d’activitats adequades als/les alumnes.
Molta coordinació amb les famílies, planificació de pautes d’actuació conjuntes.
Atendre els alumnes en funció de les seves necessitats: educació especial, MALL, USEE, SEP i SEP AC.
Una vegada acabat el Cicle Inicial abans d’iniciar el Cicle Mitjà per tal d’atendre la diversitat i generar estratègies d’adaptació dels/les nostres alumnes, es canvien als alumnes de grup per tal de facilitar el desenvolupament d’estratègies de socialització
amb els diversos companys/es, igualment com la possibilitat de conèixer altres companys, altres maneres de relacionarse
i per canviar de rol dins el grup classe. Amb aquesta flexibilització es pretén fer als/les alumnes més competents i prepararlos
per als canvis que hauran d’enfrontar al llarg de la seva vida. La revisió dels grups classe i l’assignació dels alumnes als grups, ho porta a terme, l’equip directiu, la coordinadora de cicle, les tutores de 2n i la mestra d’educació especial de l’escola ( veure pla d’atenció a la diversitat).
5.2 Acció tutorial
L’acció tutorial, es duu a terme dins del grup classe, amb el/la tutor/a assignat. Està sistematitzat dins de l’horari setmanal, una sessió de dedicació a activitats de tutoria sota el nom d’educació emocional en format d’assemblea, per tal de reforçar la cohesió grupal, fer reflexions, debats i seguiment de tots i cadascun dels alumnes del grup.
L’acció tutorial, va més enllà d’aquestes sessions setmanals i passa per:
Fer seguiment dels/les alumnes de grup.
Atendre la diversitat del grup i vetllar perquè s’atengui.
Dur a terme les reunions i entrevistes amb les famílies dels/les alumnes del grup.
Buscar estratègies, metodologies, adaptacions per a l’obtenció de bons resultats
educatius.
Tenir coneixement de les diverses situacions personals dels/les alumnes de grup,
per tal d’atendre’ls de la millor manera possible.
Fer el traspàs d’informació pertinent amb qualsevol interlocutor i de qualsevol tema.
Fer de guiatge i cercar solucions en les problemàtiques sorgides en el sí del grup
classe
Liderar, representar i recollir les dades de les avaluacions del grup classe.
Representar i assumir responsabilitats en l’acció tutorial del grup.

6. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

Els criteris per a l’avaluació del procés d’aprenentatge, tenen com a referència els objectius de cicle. No es pot obviar que cal tenir en compte tot el procés d’aprenentatge dels alumnes, per tan l’avaluació serà formativa, al llarg de tot el curs i es valorarà per igual, l’adquisició dels aprenentatges, com els processos i l’actitud amb el que es duu a terme.
Aquesta avaluació formativa avaluació per aprendre (AxA) obliga a canviar les metodologies. per la qual cosa les diferents àrees són més experimentals i l’alumne hi és amb veu present. El “com” esdevé una qüestió important per això la programació de les sessions implica molts tipus d’agrupament, material per manipular i el guiatge del mestre. L’avaluació és sempre un tema clau en les reunions de cicle, i les activitats d’avaluació impliquen també i, de forma necessària, autoavaluació a partir de diferents activitats (rúbriques, dianes, graelles, etc…).
Cada cicle ha acordat els mínims obligatoris del currículum d’educació primària que l’alumnat ha d’assolir . Els alumnes amb un PI són avaluats en funció del seu pla.
Es desenvolupa una avaluació interna de centre en tots els cursos de Primàrià en comprensió lectora (a partir de les ACL), en expressió escrita i en matemàtiques, liderada per l’Equip Directiu. Es farà l’anàlisi dels resultats que s’obtenen, per tal de fer
una reflexió sobre aquests i fer els canvis metodològics que calguin. S’elaboraran mesures de reforç i suport pels alumnes de NEE i es facilitarà material adequat als alumnes de la USEE.
6.1 AVALUACIÓ EDUCACIÓ INFANTIL
En aquest cicle l’avaluació es defineix com el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i  aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia.
A l’actual sistema educatiu, l’avaluació s’entén com un element integrat en el procés d’ensenyamentaprenentatge
i, per tant, ha de possibilitar:
El coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, el coneixement dels progressos que efectua cada infant en el desenvolupament de les seves capacitats, el grau d’assoliment dels objectius establerts.
Observació directa de l’alumnat.
Actitud de l’alumne a l’aula.
Esforç en les tasques escolars.
Col∙laboració i participació en les activitats proposades (en petit grup i en gran
grup).
Expressió de les emocions i sentiments (Educació emocional).
Autonomia personal de l’alumne (Hàbits).
Observació directa de les proves de psicomotricitat individuals i col∙lectives.
Jocs de simulació i dramàtics.
Diàleg individual amb l’alumne/a.
Posades en comú.
ALTRES MANERES D’AVALUAR L’ALUMNAT
Preguntes directes amb suport visual i sense.
Execució d’ordres concretes.
Realització d’activitats amb diferents materials didàctics.
Identificació dels conceptes a través de preguntes d’elecció múltiple.
Exercicis de classificació, ordenació i seqüenciació.
Exercicis d’evocació (explicar el que recorda d’un tema, recordar el vocabulari, ha après, repetir poemes, dites, embarbussaments, etc.).
Realització d’activitats d’autoavaluació (els alumnes s’avaluen a si mateixos) amb tècniques diverses, semàfor, diana, graelles d’observació,…
En els darrers cursos del segon cicle d’educació infantil, les activitats de paper i llapis poden començar a ser un instrument més d’avaluació final en determinades activitats o unitats didàctiques i en determinats alumnes.
6.2 AVALUACIÓ EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L’avaluació és contínua i global. La finalitat de l’avaluació és regular el procés d’ensenyamentaprenentatge, a adaptar les estratègies individuals i col.lectives, contrastar l’assoliment dels objectius plantejats, orientar l’alumnat, i contrastar el seu
progrés. Coneguda i coordinada per tot el professorat i està inclosa en les programacions o dissenys d’activitats.
L’avaluació fomenta la participació de l’alumnat incloent el coneixement explícit per part seva dels criteris de correcció.
L’avaluació té un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés d’ensenyamentaprenentatge.
Ha de permetre identificar què aprèn i com aprèn l’alumne en relació als referents normatius i en relació al punt inicial on ell/a es trobava S’avalua el grau d’assoliment dels continguts de cada una de les àrees i contemplem els diferents tipus de  capacitats i habilitats en cada una d’elles.
Té en compte l’actitud, l’esforç i les normes relacionades amb la convivència en cada una de les àrees.
S’utilitza diversitat d’instruments d’avaluació, autoavaluació i coavaluació per tal d’obtenir informacions variades i completes:
Observació sistematitzada: pautes d’observació directa (individuals i col∙lectives).
Entrevistes personals (preparades o improvisades)
Proves individuals orals i escrites i de diferents tipologies.
Converses col∙lectives.
Treballs d’aula i fets a casa.
Activitats autocorrectives.
Diferents tècniques d’autoavaluació: diari de classe, rúbriques, portafolis o carpetes d’aprenentatge, graelles d’obsevació, murals didàctics, debats, experiments,….
Aspectes prioritaris d’organització i avaluació Educació Infantil:
● el desenvolupament d’hàbits bàsics d’autonomia,
● el desenvolupament emocional i afectiu,
● el desenvolupament de la capacitat d’aprendre amb els altres i a través dels altres,
● el desenvolupament de l’expressió i la comunicació amb diferents llenguatges,
especialment el llenguatge oral,
● el desenvolupament de pautes de convivència i col∙laboració amb el grup.
Educació Primària:
● el desenvolupament de la llengua oral,
● l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura,
● el desenvolupament de la lectura,
● el desenvolupament de competències matemàtiques,
● la potenciació de les llengües estrangeres.
● el desenvolupament de la igualtat de drets i d’oportunitats entre dones i homes,
l’autonomia personal, la coresponsabilitat i la independència personal,
L’escola té definits uns criteris d’avaluació per a cada nivell, que estan lligats amb les competències bàsiques.

7. ÒRGANS DE GOVERN

(veure Normes d’Organització i Funcionament de Centre)

7. ÒRGANS DE GOVERN (veure Normes d’Organització i Funcionament de Centre)
UNIPERSONALS
Director/a, a qui li correspon la direcció i responsabilitat general de l’activitat escolar.
Cap d’Estudis el qual assumeix les tasques corresponents a la figura de: la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre.
Secretari/a, a qui li correspon dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa del centre.
COL.LEGIATS
Consell Escolar de Centre, que és l’òrgan de participació, seguiment i avaluació general de les activitats escolars.
Claustre de Professors, que és l’òrgan propi de participació d’aquests en la gestió i planificació educatives de l’escola.
Equip docent i de coordinació col∙legiats
Equips de Cicle, formats pels mestres que imparteixen el mateix cicle. Les seves funcions són organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle, coordinar-se
amb els altres cicles, unificar criteris i programar activitats conjuntes, entre d’altres.
Equip docent i de coordinació unipersonals
Coordinadors de cicle: coordinador d’Educació Infantil i coordinador d’Educació
Primària; a qui els correspon la planificació, coordinació i avaluació de l’equip de cicle.
Coordinador d’Informàtica, el qual vetlla pel bon funcionament de l’aula d’informàtica i pel seu manteniment.
Coordinadora de Medi Ambient
Coordinadora de la Biblioteca de l’escola.
Coordinadora de Riscos laborals
Coordinadora de Llengua i cohesió social (LIC)
Comissions
Comissió d’avaluació, formades pels tutors de cada nivell, pels especialistes que hi imparteixen classe, la cap d’estudis i la directora els quals es reuneixen una vegada al final de cada trimestre per analitzar col∙lectivament l’evolució dels  aprenentatges dels alumnes. 2 vegades a EI i 3 vegades a CI
Comissions de treball: (C. Medi ambient, C. Biblioteca, C. Festes, C de plàstica i C.
TAC) dinamitzen activitats i projectes d’escola i vetllen pel bon funcionament de cadascun d’aquests àmbits de treball tot realitzant les tasques pròpies de cada una d’elles.
Comitè Medi ambiental: vetlla per l’ambientalització del centre escolar i del seu currículum i dinamitza activitat relacionades amb el medi ambient.
Serveis i suports Psicopedagoga
EAP, Equip d’Assessorament Psicopedagògic Treballadora Social
SEAE: Servei Educatiu de l’Alt Empordà
SSCC: Serveis Socials de Figueres
CREDAG
Menjador escolar, gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Ajuntament de Figueres
AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes del centre)
8. PRESA DE DECISIONS I IMPLICACIÓ (veure Pla de convivència)
En el PEC queden clares quines competències tenen els diferents òrgans de gestió del centre. Així doncs, totes aquelles incidències que afectin la dinàmica general de l’escola es debatran a nivell de claustre de mestres, encara que aquest òrgan no tingui competències per resoldre el cas tractat.
Quan es plantegi un problema de comportament o actitud dels alumnes, per resoldre’l es seguiran les següents passes: mestre tutor, direcció, claustre, consell escolar.
És important que hi hagi comunicació i que la informació circuli entre els membres de la comunitat educativa.
Els canals estan definits i concretats en reunions: claustre, reunions de comissions, reunions de cicle. Els canals d’informació pedagògica són: equip directiu, cap d’estudis, coordinador de cicle i cicle, reunions de claustre. La mesura adoptada per fer difusió de la informació és per mitjà del tauler d’anuncis de la sala de professors, plafons informatius de les entrades de l’escola per a les famílies, i correu electrònic o pàgina web. Quan és a nivell individual es trobarà a la gaveta personal també a la sala de professors o per mitjà del Saps què als/les alumnes.
El diàleg és fonamental per arribar a l’acord. És necessària una reunió anual a finals de curs per a parlar del nivell de  satisfacció assolit en la feina feta i per a proposar accions de millora segons les necessitats detectades.
La relació de l’escola amb les famílies es durà a terme de la següent manera:
Una reunió al juny amb el col∙lectiu de pares dels nens que començaran P3 i altres famílies noves.
Una reunió pedagògica, al primer trimestre, amb els pares de cada nivell i el seu tutor/a.
Una entrevista personal família/tutor duta a terme els dies de tutoria, una vegada com a mínim per curs concertada pels pares o pel tutor prèvia cita.
La col∙laboració amb l’entorn es durà a terme sempre que sigui necessària, ja sigui a nivell de participació d’alumnes en activitats del municipi o amb altres centres com també en participació de mestres i de famílies. L’escola com a institució, té la capacitat de generar sinergies i fer difusió de diversitat d’iniciatives. Aquesta ha de ser coherent amb línia d’escola i només es farà difusió i es repartirà informació del Consistori Municipal, del Departament d’Ensenyament, del CCAE i de l’AMPA de l’escola. En cap cas es farà difusió d’iniciatives personals. Es valoraran totes les propostes que tinguin
un caire social o solidari, sense ànim de lucre.
L’escola, darrerament ha suportat les demandes de diferents estaments, ja sigui des de Sanitat (CAP, dentista. Vacunes,  revisions), Serveis socials del municipi, Consells Comarcals, Diputació, Ajuntament de Figueres (àrea d’esports, àrea d’atenció a les persones, àrea d’educació, àrea de parcs i jardins, àrea de manteniment…) i la col∙laboració hi serà sempre que no es valori negativament per als alumnes del centre.
Així queda concretat en el Projecte Educatiu de Centre, que es col∙laborarà amb l’entorn, sempre que aquesta s’adeqüi a la línia pedagògica i educativa del centre, mai en perjudici dels propis alumnes o de la línia d’escola.
El bon funcionament del centre depèn de tots i cadascun dels que hi tenim quelcom a veure (famílies, alumnes, mestres, PAS, EAP, Ajuntament, manteniment…) i la consciència de tirar endavant un projecte comú garantirà la bona entesa i la qualitat de
la feina feta. La puntualitat, el compliment, l’aportació i la implicació són factors bàsics per al bon funcionament de l’escola.
Aquest document es proposa com a eix vertebrador de l’ideari del centre i també com a document flexible que evoluciona juntament amb l’escola i el context. És ben cert que marca el camí i l’objectiu cap on vol caminar l’escola com a institució, però la visió final no ens ha d’encegar amb les troballes, problemes, i diverses situacions que es poden anar generant en el mateix camí. Amb aquesta metàfora s’intenta dir que serà el document base però en contínua revisió per readaptar-se als canvis propis del context.
Pretenem que sigui un document de tots/es i per a tots/es.
El Projecte Educatiu de l’Escola Carme Guasch i Darné, és i ha de continuar essent un document amb revisió constant; en primer lloc perquè la necessitat i la casuística de ser escola nova ho comporta i en segon lloc perquè ha de ser coherent amb la ideologia que transmet. És un document viu, que s’adapta a les necessitats i que marca la direcció de la línia d’escola adaptant-se als canvis constants i atenent de la millora manera possible a tota la Comunitat Educativa.
9. INDICADORS DE PROGRÉS
A continuació, presentem els indicadors de progrés que ens ajudaran a identificar el grau d’èxit del nostre projecte educatiu d’acord amb els objectius que ens proposem.
Val a dir que els indicadors de progrés definits en aquest projecte estan alineats amb els diversos documents de centre. Els indicadors del PEC es van concretant en el projecte de direcció, les programacions generals anuals i les memòries anuals de
centre.
Els nostres indicadors són:
Percentatge d’alumnes que obtenen la qualificació positiva en els resultats globals de cicle superior.
Percentatge d’alumnes que assoleixen les capacitats i les competències bàsiques.
Percentatge de demanda d’escolarització.
Nivell de satisfacció de la comunitat educativa (alumnes, famílies, mestres, personal PAS).
Percentatge d’assistència a les reunions pedagògiques d’inici de curs i a les entrevistes anuals amb el tutor/a.
Percentatge d’incidències d’acord amb l’aplicació del pla de convivència.