{"id":1623,"date":"2016-02-01T09:00:58","date_gmt":"2016-02-01T08:00:58","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/?p=1623"},"modified":"2016-11-22T09:48:48","modified_gmt":"2016-11-22T08:48:48","slug":"cantania-2016-canco-de-cupido","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/musica\/cantania-2016-canco-de-cupido\/","title":{"rendered":"Cant\u00e0nia 2016. Can\u00e7\u00f3 de Cupido"},"content":{"rendered":"<p>Comen\u00e7a misteriosa.<\/p>\n<p>Cupido va explicant les parelles que ha unit amb la seva fletxa i tamb\u00e9\u00a0 que \u00e9s l&#8217;amor.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/www.youtube.com\/embed\/FzPw2hH9leo\" width=\"425\" height=\"350\"><\/iframe><\/p>\n<p>Aqu\u00ed us deixo enlla\u00e7os per poder llegir o escoltar les diferents hist\u00f2ries de parelles que ha unit Cupido.<\/p>\n<p><em><strong>Eco i Narc\u00eds<\/strong><\/em><\/p>\n<p>Mite grec narrat pel poeta rom\u00e0 <strong>Ovidi<\/strong> en el llibre &#8220;la Metamorfosis&#8221; <a href=\"http:\/\/lombradunsomni.blogspot.com.es\/2013\/01\/eco-i-narcis.html\">Eco i Narc\u00eds<\/a><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/www.youtube.com\/embed\/89ATYnf-vA8\" width=\"425\" height=\"350\"><\/iframe><\/p>\n<p>video extret del blog <a href=\"http:\/\/blocs.xtec.cat\/aracnefilaifila\/tag\/eco-i-narcis\/\">Aracne fila i fila<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><em><strong>Dido i Enees<\/strong><\/em><\/p>\n<p>Hist\u00f2ria extreta del l&#8217;<strong>Eneida<\/strong>, llibre escrit per Virgili, poeta rom\u00e0.<\/p>\n<p>Tracta sobre la hist\u00f2ria d&#8217;amor que viuen la reina de Cartago, Dido, i Enees, un fugitiu de Troia amb la missi\u00f3 de fundar una nova ciutat. Les tropes d&#8217;Enees naufraguen a les costes de Cartago i quan Enees i Dido es coneixen, s&#8217;enamoren bojament. Per\u00f2 les bruixes, que tenen enveja de Dido, s&#8217;uneixen per fer recordar a Enees el prop\u00f2sit que li va manar J\u00fapiter, crear una nova ciutat. Aquesta ciutat ser\u00e0 Roma.<\/p>\n<p>Aquesta hist\u00f2ria la va transformar en opera Henry Purcell, gran m\u00fasic angl\u00e8s de l&#8217;\u00e8poca barroca. aqu\u00ed us deixo un enlla\u00e7 que explica m\u00e9s la hist\u00f2ria i un video amb un fragment de l&#8217;opera. <a href=\"http:\/\/classicsalaromana.blogspot.com.es\/2012\/01\/dido-i-enees.html\">Dido i Enees<\/a><\/p>\n<p><em><strong>Ariadna i el laberint<\/strong><\/em><\/p>\n<p>El Minotaure era un \u00e9sser fant\u00e0stic i horrible, amb cos d\u2019home i cap de toro que cada any exigia el sacrifici de set nois i set noies cretencs. Teseu, l\u2019heroi, decideix enfrontar-s\u2019hi, i alliberar el seu poble.<\/p>\n<p>Ariadna s\u2019enamora de Teseu, i vol ajudar-lo. Li pregunta a D\u00e8dal, l\u2019arquitecte que havia constru\u00eft el laberint on vivia el Minotaure, el secret per sortir.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, Ariadna li explica a Teseu una soluci\u00f3 senzilla: Es lligaria un dels extrems d\u2019un cabdell de llana al dit, i\u00a0 aix\u00ed podria tornar a trobar la sortida. Teseu va seguir el seu consell i va entrar al Laberint. Va matar al Minotaure i va trobar la llibertat tot enredant de nou el cabdell per l\u2019extrem oposat\u2026<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/classicsalaromana.blogspot.com.es\/2014\/11\/ariadna-i-el-laberint-del-minotaure.html\">Ariadna i el laberint del minotaure<\/a>. En aquest enlla\u00e7 trobareu la explicaci\u00f3 m\u00e9s extensa del mite grec.<a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-content\/uploads\/usu153\/2016\/02\/teseo1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-1656\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-content\/uploads\/usu153\/2016\/02\/teseo1.jpg\" alt=\"teseo1\" width=\"400\" height=\"299\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-content\/uploads\/usu153\/2016\/02\/teseo1.jpg 400w, https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-content\/uploads\/usu153\/2016\/02\/teseo1-300x224.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-content\/uploads\/usu153\/2016\/02\/teseo1-200x150.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a><\/p>\n<p><em><strong>\u00a0Romeu i Julieta<\/strong><\/em><\/p>\n<p>\u00c9s una <a title=\"Trag\u00e8dia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Trag%C3%A8dia\">trag\u00e8dia<\/a> escrita per <a title=\"William Shakespeare\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/William_Shakespeare\">William Shakespeare<\/a> l&#8217;any <a title=\"1597\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/1597\">1597<\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-family: Arial,Helvetica;\">A la ciutat de Verona hi ha dues fam\u00edlies enfrontades des de generacions: Els Capulet i els Montag\u00fa. Els Capulet donen una festa de disfresses en la qual s&#8217;infiltren, coberts amb m\u00e0scares uns quants joves de la fam\u00edlia Montag\u00fa, entre ells est\u00e0 l&#8217;\u00fanic fill de Montag\u00fa, Romeu. Julieta, la filla de Capulet s&#8217;ha prom\u00e8s aquest mateix dia al comte Paris per\u00f2 en la festa coneix a Romeu i ambd\u00f3s s&#8217;enamoren. Aquella mateixa nit, Romeu acudeix a la finestra de la seva estimada i ambd\u00f3s es juren amor etern. A l&#8217;endem\u00e0, Romeu acudeix a la capella de Fra Lloren\u00e7 amb el prec que els casi secretament i despr\u00e9s d&#8217;alguna retic\u00e8ncia, el frare accedeix. Tibald, cos\u00ed de Julieta, sospita l&#8217;amor que Romeu sent per la seva cosina i el repta a un duel,\u00a0 cosa que est\u00e0 severament prohibida pel pr\u00edncep de Verona que vol evitar el constant vessament de sang capuleta i monteguesca. Romeu, que ja est\u00e0 secretament casat amb Julieta intenta dissuadir Tibald per\u00f2 aquest insisteix i al final \u00e9s Mercutio, \u00edntim amic de Romeu qui es bat i mor a les mans de Tibald. Romeu perd la calma i es bat llavors amb Tibald per a venjar la mort de Mercutio, com resultat Romeu mata a Tibald. El pr\u00edncep de Verona decreta l&#8217;exili per a Romeu que ha de partir a M\u00e0ntua. L&#8217;\u00faltima nit la passa amb la seva jove esposa i despr\u00e9s se&#8217;n va. Julieta est\u00e0 desesperada i, per a alleujar els seus mals, Capulet accelera les noces de la seva filla amb el comte Paris, per\u00f2 Julieta es nega en rod\u00f3 a casar-se i el seu pare l&#8217;amena\u00e7a amb repudiar-la sin\u00f3 accedeix a casar-se. Julieta acudeix a demanar consell a Fra Lloren\u00e7, aquest li d\u00f3na una poci\u00f3 amb la qual romandr\u00e0 com morta durant dos dies i despr\u00e9s tornar\u00e0 a la vida i envia not\u00edcia a Romeu de la treta que han preparat perqu\u00e8 els dos esposos siguin reconeguts. Julieta pren la poci\u00f3 i \u00e9s enterrada amb gran pompa en el pante\u00f3 dels Capulet. Per\u00f2 el patge de Romeu \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid que el missatger de Fra Lloren\u00e7 i com a conseq\u00fc\u00e8ncia Romeu creu que Julieta ha mort veritablement. Romeu cavalca cap a Verona i s&#8217;introdueix en el pante\u00f3 on jeu la seva estimada i es lleva la vida als peus de la tomba de Julieta. Quan aquesta desperta troba el cos sense vida de Romeu i ella, al seu torn, es lleva la vida. En el solemne enterrament que \u00e9s procurat als joves esposos les fam\u00edlies Montag\u00fa i Capulet juren que les seves rivalitats cessaran definitivament.<\/span><\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"\/\/www.youtube.com\/embed\/zCQMlyXMRJE\" width=\"425\" height=\"350\"><\/iframe><\/p>\n<p>Resum de la pel\u00b7l\u00edcula de Franco Zeferelli,<em><strong> Romeu i Julieta (<\/strong><\/em>1968) amb el tema musical de &#8220;<em><strong>Romeu i Julieta&#8221;<\/strong> <\/em>compost per Nino Rota, autor de la banda sonora original de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>3. Can\u00e7\u00f3 de Cupido<br \/>\nLa presentaci\u00f3 del nostre personatge<\/p>\n","protected":false},"author":11,"featured_media":1624,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[71,67],"tags":[72,62],"class_list":["post-1623","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cantania-2016","category-musica","tag-cantania-2016","tag-musica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1623"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1660,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623\/revisions\/1660"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcanmanent\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}