Construint Espais Exteriors atractius

NYVOL 2Després de donar un nou impuls a la reformulació dels espais interiors d’infantil durant els cursos  2013-14 i 2014-15, les intencionalitats del Projecte de Direcció actual han centrat un dels seus esforços en procurar que els espais exteriors del centre vagin agafan major protagonisme dins les dinàmiques educatives de l’escola.

És paradoxal que les escoles catalanes actuals, hereves d’aquella primavera pedagògica que va significar el moviment de l’Escola Nova de principis del segle passat encara mantinguin l’interior de l’edifici escolar, El Dins, com a espai quasi únic on desenvolupar les activitats d’aprenentage, limitant-se a considerar el moment d’esbarjo “el pati” com a motivació única per ocupar regularment El Fora,

Però no sempre ha estat així. Molts mestres veterans per motius històric-polítics ho han oblidat, molts mestres novells per la seva mateixa joventut mai ho han sabut… però ja des de les formulacions del nord-americà John Dewey que fonamentava els principis de la  pedagogia en l’educació per l’acció, la tasca de Ferrer i Guàrdia promovent l’escola racionalista i llibertària a Catalunya, la influència a casa nostra de la Maria Montessori, de Celestin Freinet i molts altres il.lustres pensadors que van donar peu a les experiències d’institucions escolars modèliques i pioneres com  l’Escola del Bosc i la resta d’escoles impulsades per la Mancomunitat i l’Ajuntament de Barcelona fins la desfeta del 1939.

A partir del curs  2015-16 hem començat la millora dels espais exterios tant a Educació Infantil com a Primària. Durant tot el curs passat tota l’escola ho va estar “pensant”: els infants fent arribar els “seus somnis” , les seves propostes concretes, participant a les reunions de representants assemblearis. Els adults pensant com aquests espais exteriors poden permetre una continuitat i enriquiment del Projecte que entre tots estem construint a Can Manent.

Avui en dia encara ens construeixen els centres educatius amb poca sensibilitat cap l’ús educatius de les zones escolars a l’aire lliure que a casa nostra, amb el clima benigna que en gaudim, encara són  més aprofitables. Cal contemplar l’espai exterior com una continuïta del que es viu i passa a l’interior amb les característiques pròpies d’ambdós tipologies d’espai.L’espai exterior entès com espai viu i actiu, on es fan visibles experiències que creen noves relacions.

En el cas del nostre pati de Primària, la sola existència d’una immensa pista esportiva cimentada no garanteix la diversitat de propostes i vivències. Els infants d’aquestes edats necessiten també espais per terrejar, per amagar-se, per xerrar tranquil.lament, per practicar habilitats motores diverses, per viure sensacions, per construir el seu mon simbòlic… Espais segurs, bonics, amb la presència de materials naturals i d’elements vegetals propis del nostre clima. Espais exteriors pensats i ben planificats però mai del tot “acabats”, que permetin  transformacions i utilitzacions variades en funció de la voluntat i ús que vulguin donar els infants, autèntics i únics  destinataris dels nostres esforços.