Al calaix de la sorra, els infants de 3, 4, 5 i 6 anys s’hi passen llargues estones, concentrats tocant la sorra amb les mans; manejant els estris que hi troben (cullerots, coladors, embuts…); omplint i buidant pots de diferents formes i mides; pesant; fent pastissos omplint motlles que guarneixen amb pedres, pinyes, petxines i cargolines, etc… De la sensorialitat, al joc exploratori i, des d’aquí, apareix el simbòlic. Tot amb una continuïtat que meravella a qui ho fa i a qui ho observa.
Però… D’ON VE LA SORRA D’AQUEST AMBIENT?, D’ON HA SORTIT?
Aquesta ha estat la pregunta que s’ha formulat a alguns infants que han passat per l’ambient. Les respostes han estat moltes i diverses, i el procés de recerca ens ha portat fins als deserts, els mars, els camins, les muntanyes, les pedreres… Paraules i imatges com sol, vent, pluja, màquines, cucs, platja, pedres, onades, rius, excavadores, camions, roques, volcans, erosionar o evaporar han trenat les explicacions, els dibuixos o altres composicions dels infants.
 |
 |
Finalment, la visita d’un pare de l’escola, expert en la matèria, ens aclareix els dubtes i ens explica algunes curiositats que ens deixen bocabadats.
 |
|
 |
A partir de l’exploració sensorial que ens propícia l’ambient, una pregunta i l’aprofundiment en la seva resolució, suposa aprofundir en el FER, PENSAR I COMUNICAR EN COMUNITAT. De la sensorialitat al pensament a partir del joc i a través del llenguatge. Paraules, argumentacions, preguntes, respostes…, ens retornen a una sensorialitat més rica que segueix trenant el pensament en una continuïtat…
 |
 |
 |
AMBIENT DE LA SORRA. FEBRER-ABRIL 2015
