El passat mes de gener va tenir lloc la reunió pedagògica amb les famílies de P3 i, durant aquesta trobada, vam parlar, entre d’altres temes, sobre una frase que diu així “No hi ha fórmules màgiques ni veritats absolutes; cada moment requereix una intervenció concreta i diferent, segons la situació”. Davant d’aquesta frase van sorgir inquietuds al voltant de com eduquem a la mateixa reunió i a les valoracions que es van fer d’aquesta reunió. Hem elaborat aquest article per reflexionar sobre límits, conseqüències i frustracions.
La nostra responsabilitat com a acompanyants, educadores, famílies, mestres… és atendre les necessitats dels infants dins els límits que ens proporcionen seguretat i respecte. I aquesta és una premissa que guia la nostra tasca d’educar. Quan plantegem algun límit com a comunitat ens preguntem el motiu d’aquest límit però … com ho podem fer? El llibre de l’Alba Castellví “Educar sin gritar” ens fa unes recomanacions que trobem molt encertades i que il·lustra amb exemples per a educar en la responsabilitat.
D’una banda hauríem de tenir clar que educar en la llibertat no vol dir la satisfacció de tots els desitjos. D’altra banda hem de donar al nen o la nena diferents possibilitats d’actuar. I, finalment, quan decideixi com actuar, assumeixi les conseqüències.
Com han de ser aquestes conseqüències?
És molt important que tinguin a veure amb allò que ha passat és a dir, per exemple, que si pintés la paret, l’hauria de netejar i, per tant, durant aquest temps no podria jugar. També és imprescindible que les conseqüències siguin properes en el temps i no donar moltes explicacions, sinó un únic argument.
Com fem acomplir les ordres que els hi donem?
Hem de fer acomplir totes les ordres que donem als nostres infants. Per tant, hem de prioritzar aquells aspectes que, com dèiem al començament de l’article, ens sembla que proporcionen seguretat i respecte per ell/a mateix així com pels altres. D’altra banda, ens hem d’anticipar i donar les instruccions en positiu, així com mostrant-nos comprensius sense cedir.
Quan donem una ordre ho hem de fer amb frases senzilles i curtes, a l’alçada de l’infant, mirant-li directament als ulls, sense crits però firmament i sense esperar resposta. És a dir, sense formular-la com una pregunta.
Les frustracions davant els límits
A vegades associem insatisfacció amb infelicitat i és molt important poder dir no ja que educa l’autocontrol i el tenir en compte als altres. Davant la frustració podem entendre l’emoció de ràbia que li pot generar a l’infant i dir-li, però mai cedir davant el límit ja que, si ho fem, reforçarem l’expressió d’aquesta frustració en següents situacions.
Esperem haver ajudat a resoldre alguns dubtes que, segurament, hauran generat d’altres. I és que, com ja sabem, educant no hi ha fórmules màgiques.
Podeu veure les fotos clicant AQUÍ.
