{"id":8952,"date":"2025-12-09T19:26:02","date_gmt":"2025-12-09T18:26:02","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcancarabassa\/?page_id=8952"},"modified":"2025-12-09T19:39:55","modified_gmt":"2025-12-09T18:39:55","slug":"promocio-de-la-convivencia-a-traves-de-lenfocament-restauratiu-global","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipcancarabassa\/promocio-de-la-convivencia-a-traves-de-lenfocament-restauratiu-global\/","title":{"rendered":"PROMOCI\u00d3 DE LA CONVIV\u00c8NCIA A TRAV\u00c9S DE L’ENFOCAMENT RESTAURATIU GLOBAL"},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
L\u2019Enfocament Restauratiu Global (en endavant, ERG) proporciona metodologies proactives per a la creaci\u00f3 d\u2019entorns amables on tothom pugui desenvolupar al m\u00e0xim les seves potencialitats i, alhora, estrat\u00e8gies o pr\u00e0ctiques responsives responsabilitzadores, no culpabilitzadores i reparadores per a la gesti\u00f3 del conflicte.<\/span><\/p>\n

L\u2019ERG es fonamenta en uns valors de base com l\u2019obertura, la sinceritat, el respecte, la inclusi\u00f3 la participaci\u00f3, l\u2019autonomia, la llibertat, la cooperaci\u00f3, la solidaritat i la difer\u00e8ncia, i implica un canvi de mirada pel que fa a la gesti\u00f3 de la conviv\u00e8ncia tot donant valor als aspectes proventius i preventius i desenvolupant capacitats clau com l\u2019escolta atenta, activa i emp\u00e0tica i la comunicaci\u00f3 noviolenta.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

\n

L’enfocament i el canvi de mirada<\/span><\/strong><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Amb el nom enfocament fem refer\u00e8ncia al canvi de mirada que aporta la restaurativa que impacta en els nostres principis i creences de base pel que fa a la gesti\u00f3 relacional, el conflicte, la viol\u00e8ncia, la prevenci\u00f3, la provenci\u00f3, la conducta disruptiva o violenta, les conseq\u00fc\u00e8ncies i les sancions i la reparaci\u00f3 del dany. En s\u00edntesi, el canvi de mirada representa que:<\/span><\/p>\n
    \n
  • Conflicte no \u00e9s igual a viol\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • El conflicte \u00e9s consubstancial a la naturalesa humana, la viol\u00e8ncia no.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Treballem la provenci\u00f3: proveir-nos de les condicions necess\u00e0ries per poder resoldre el conflicte de manera pac\u00edfica.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Les conseq\u00fc\u00e8ncies enteses des de l\u2019ERG tenen a veure amb prendre consci\u00e8ncia de l\u2019impacte que tenen les nostres accions (tant el que diem com el que fem) en nosaltres mateixes (autoempatia) com en les persones al nostre voltant (empatia).\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Tota conducta disruptiva \u00e9s un senyal; t\u00e9 a veure amb el fet que a la persona que la t\u00e9 li passen coses, no \u00e9s gratu\u00efta. Entre d\u2019altres cal valorar: quines necessitats no cobertes t\u00e9, si hi ha elements estressors i\/o manca d\u2019habilitats de resposta.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • El c\u00e0stig malmet la relaci\u00f3 entre castigador\/a i castigat\/da i no facilita ni la responsabilitzaci\u00f3, ni l\u2019empatia, ni l\u2019honestedat.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • La restaurativa proposa un nou marc sobre el qual definir qu\u00e8 \u00e9s un proc\u00e9s just davant d\u2019un incident que ha ocasionat un dany. El fet que el centre del proc\u00e9s no sigui la vulneraci\u00f3 de la norma, sin\u00f3 el dany i les necessitats que han quedat al descobert fa que sigui necessari foragitar la idea de just\u00edcia punitivista: \u201ca tal falta, tal sanci\u00f3\u201d, per un nou concepte de just\u00edcia que t\u00e9 a veure amb posar al centre el respecte a totes les persones, els danys soferts, la responsabilitat, les necessitats, la reparaci\u00f3 del dany i la restauraci\u00f3 de les relacions.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    Percebre la conducta de l\u2019infant com un senyal que alguna cosa est\u00e0 passant, que hi ha necessitats no cobertes, elements estressors, manca d\u2019habilitats, ens posiciona en un rol d\u2019indagador facilitador on el que farem \u00e9s mirar de trobar respostes amb l\u2019infant per reduir els elements estressors, clarificar i, si podem, satisfer les necessitats i desenvolupar compet\u00e8ncies relacionals.<\/span><\/p>\n

    En la infografia seg\u00fcent es representa el canvi de mirada que proposa la restaurativa pel que fa a la conducta en comparaci\u00f3 a la mirada tradicional m\u00e9s punitivista, tenint en compte sis elements clau: les creences de base, el rol de les persones adultes, l\u2019explicaci\u00f3 de la conducta, els pensaments que generen les conductes, les respostes i l\u2019experi\u00e8ncia dels infants.\u00a0<\/span><\/p>\n

    Els principis de l\u2019ERG<\/b><\/p>\n

      \n
    • Principi 1: Tothom t\u00e9 una perspectiva \u00fanica i valuosa.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • Principi 2: Els pensaments influencien les emocions i ambd\u00f3s influencien en les nostres accions.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • Principi 3: Tot all\u00f2 que fem o diem t\u00e9 un impacte en nosaltres mateixos i en el nostre voltant.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • Principi 4: Quan tenim les necessitats cobertes podem donar el millor de nosaltres. Identificar les necessitats \u00e9s clau per decidir quines accions poden ser m\u00e9s \u00fatils per donar resposta a qualsevol situaci\u00f3 donada.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • Principi 5: Les persones afectades per una situaci\u00f3 s\u00f3n les millors situades per resoldre-la.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

      Una persona que gestiona les relacions i els conflictes de manera restaurativa, facilita que tothom:\u00a0<\/span><\/p>\n

        \n
      • tingui veu, per tant, dona veu i escolta sense jutjar,\u00a0<\/span><\/li>\n
      • pugui expressar els seus pensaments i sentiments,\u00a0<\/span><\/li>\n
      • identifiqui les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves accions en si mateix i en les persones al seu voltant, identifiqui i expressi les seves necessitats, decideixi com donar resposta a les necessitats i reparar de manera col\u00b7laborativa amb les persones afectades i la comunitat.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

        Conseq\u00fc\u00e8ncies i c\u00e0stig<\/b><\/p>\n

        Des de la mirada i la mentalitat punitiva la conseq\u00fc\u00e8ncia a un incident provocat per una conducta disruptiva o per una conducta violenta que vulnera la norma \u00e9s el c\u00e0stig. Aix\u00f2 provoca que l\u2019infant, ja des de ben petit aprengui que quan fa alguna cosa malament, alguna cosa \u201cdolenta\u201d li passar\u00e0 a ell o ella que li ser\u00e0 imposada.\u00a0<\/span><\/p>\n

        La cultura de la por i la mentida \u00e9s justament la que volem superar amb la restaurativa i promoure l\u2019honestedat, la confian\u00e7a i la responsabilitzaci\u00f3. Per tant, un dels elements clau de qualsevol intervenci\u00f3 restaurativa ser\u00e0 la presa de consci\u00e8ncia que tot all\u00f2 que fem i diem t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies en nosaltres i en les persones al nostre voltant independentment que siguem enxampats o no. Per a la restaurativa les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n l\u2019impacte de les nostres accions en els altres. Una vegada la persona afectada vulgui trobar-se amb la persona que ha causat el dany, se\u2019l convida a sentir de la seva pr\u00f2pia veu l\u2019impacte que han tingut les seves paraules o accions en ella i per donar-li la possibilitat de posar les coses al seu lloc, reparar, reconnectar i restaurar. D\u2019aquesta manera el que estem fent \u00e9s educar a pensar que les conseq\u00fc\u00e8ncies de les mateixes accions no s\u00f3n all\u00f2 que li passa a un mateix (c\u00e0stig) sin\u00f3 el que passa als altres. Estem desenvolupant una br\u00faixola moral interna, un sentit de responsabilitat sobre les accions de cadasc\u00fa. Provocant un salt en el desenvolupament moral i superant la cultura de la por. Estem desenvolupant empatia.<\/span><\/p>\n

        Conflicte<\/b><\/p>\n

        La restaurativa ent\u00e9n el conflicte, igual que la cultura de pau, com quelcom consubstancial i inherent a la naturalesa humana i, a la vegada, com una oportunitat. Aquesta percepci\u00f3 del conflicte ens obliga a desterrar la prevenci\u00f3 pel que fa al conflicte. Si el conflicte \u00e9s inherent a la nostra naturalesa i a m\u00e9s \u00e9s un motor de canvi, no el volem evitar, no podem fer que no aparegui; ara b\u00e9, quan apareix, cal abordar-lo i gestionar-lo positivament.<\/span><\/p>\n

        Provenci\u00f3<\/b><\/p>\n

        Segons l\u2019Escola de Pau de la UAB, provenir vol dir proveir a les persones i als grups de les aptituds necess\u00e0ries per afrontar un conflicte de manera pac\u00edfica. La provenci\u00f3 es diferencia de la prevenci\u00f3 de conflictes en el fet que el seu objectiu no \u00e9s evitar el conflicte sin\u00f3 aprendre com afrontar-lo (Casc\u00f3n, 2000; Barbeito, Boada i Caireta, 2021, Escola de Pau, UAB), \u00e9s a dir, la provenci\u00f3 cerca capacitar-nos per donar resposta als conflictes des de la noviol\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n

        La provenci\u00f3, per tant, t\u00e9 el prop\u00f2sit de promoure les actituds i valors que cre\u00efn unes relacions saludables i facilitin que els conflictes es puguin resoldre de manera pac\u00edfica (Barbeito i Caireta, 2021).\u00a0<\/span><\/p>\n

        Des de l\u2019ERG entenem que el treball proventiu \u00e9s clau i que la metodologia del cercle, especialment, el temps de cercle i els cercles de paraula per crear comunitat, els cercles proactius, desenvolupen el coneixement mutu, la confian\u00e7a, l\u2019estima i la comunicaci\u00f3, per aix\u00f2 parlem de pr\u00e0ctiques proactives i proventives quan hi fem refer\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

\n

De la implementaci\u00f3 parcial a la implementaci\u00f3 global<\/span><\/strong><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

L\u2019adjectiu global fa refer\u00e8ncia, per una banda, al fet que l\u2019enfocament impacta en tota la comunitat educativa, \u00e9s a dir, promou el canvi de cultura en tots els sectors de la comunitat: equip educatiu, personal d\u2019administraci\u00f3 i serveis, alumnat, fam\u00edlies, monitoratge, etc. i, de l\u2019altra banda, al fet que el seu desplegament es fa a dos nivells: el proactiu i el responsiu.\u00a0<\/span><\/p>\n

L\u2019enfocament global implica treballar de manera sistem\u00e0tica, sist\u00e8mica i constant. En primer lloc, en pro de la conviv\u00e8ncia per generar espais amables on tothom se senti b\u00e9, amb la incorporaci\u00f3 de metodologies restauratives proactives a l\u2019aula per construir comunitat. En segon lloc, proveir-nos de les compet\u00e8ncies i estructures necess\u00e0ries per gestionar els conflictes de manera positiva, sense viol\u00e8ncia. En tercer lloc, dotar-nos d\u2019estrat\u00e8gies i processos responsius restauratius informals que impliquen desenvolupar compet\u00e8ncies en tota la comunitat per respondre als incidents quotidians. I, en \u00faltim lloc, abastir-nos de processos restauratius formals per la gesti\u00f3 d\u2019incidents m\u00e9s greus que impliquen una facilitaci\u00f3 per persones formades especialitzades (aquestes actuacions cal que comptin sempre amb l\u2019assessorament de l\u2019EAP, professionals del centre i\/oi dels Serveis Educatius).\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019enfocament global \u00e9s el que promou el canvi de cultura perqu\u00e8 impacta en els valors, els principis relacionals de base, la mirada, l\u2019actitud i, especialment, en la manera de fer (pedagogia, metodologia, capacitats i compet\u00e8ncies, processos i pr\u00e0ctiques).<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

\n

L’ERG a trav\u00e9s de tres figures geom\u00e8triques<\/span><\/strong><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Podem definir tot el que compon l\u2019enfocament amb les seg\u00fcents figures geom\u00e8triques: la pir\u00e0mide, el quadrat i el cercle.<\/span><\/p>\n

La pir\u00e0mide restaurativa<\/b><\/p>\n

La pir\u00e0mide restaurativa serveix per descriure tot el que es planteja des de l\u2019ERG. El desplegament de l\u2019enfocament que s\u2019est\u00e0 promovent des de Catalunya en l\u2019\u00e0mbit escolar no se centra nom\u00e9s a donar resposta als danys, incidents i conflictes, sin\u00f3 que inclou l\u2019element relacional i proactiu. De fet \u00e9s el que ocupa la part m\u00e9s gran de la pir\u00e0mide, per tant, es proposa treballar a tres nivells: construir, mantenir i reparar relacions i danys, si n\u2019hi ha.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Som i ens constru\u00efm i aprenem des de la relaci\u00f3. Cal, per tant, pensar a preservar, cuidar i mantenir relacions positives, fins i tot en les situacions de conflicte greu, o encara m\u00e9s en aquestes situacions que requereixen especial sensibilitat i saber fer.<\/span><\/p>\n

Si ens aturem un moment a mirar la pir\u00e0mide veurem que la part de construir relacions, a la base, i la part de mantenir les relacions, en la part mitjana, s\u00f3n les que haurien d\u2019ocupar-nos m\u00e9s temps d\u2019intervenci\u00f3 i a les que haur\u00edem de dedicar-hi m\u00e9s recursos. De fet, si som capa\u00e7os de donar lloc de manera sistem\u00e0tica a treballar la creaci\u00f3 de grup i comunitat, la provenci\u00f3 que promou el coneixement d\u2019un mateix i de les altres persones, l\u2019estima cap a un mateix i cap als altres, la confian\u00e7a, la Comunicaci\u00f3 NoViolenta i l\u2019escolta genu\u00efna aut\u00e8ntica i restaurativa i la cooperaci\u00f3, estem assentant les bases de la conviv\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, si a la vegada ens capacitem en la facilitaci\u00f3 de processos informals per a la gesti\u00f3 dels petits incidents quotidians amb processos respectuosos, inclusius i que donen resposta a les necessitats de tothom, veurem que a la part de dalt de la pir\u00e0mide (reparar danys, on cal fer una intervenci\u00f3 m\u00e9s formal com a resposta a una situaci\u00f3 amb un dany elevat) nom\u00e9s hi arriben un petit percentatge de situacions. Aix\u00ed que uns dels eixos prioritaris d\u2019intervenci\u00f3 per a totes aquestes situacions ens repta a treballar de manera sistem\u00e0tica des d\u2019infantil i en endavant la promoci\u00f3 de relacions sanes, la creaci\u00f3 de grup i la millora del sentiment de pertinen\u00e7a, les compet\u00e8ncies socioemocionals i la provenci\u00f3 per crear una comunitat-aula i una comunitat-escola amable i respectuosa.<\/span><\/p>\n

La restaurativa ens ofereix processos i pr\u00e0ctiques concretes i definides per aconseguir-ho, per exemple, a trav\u00e9s dels cercles proactius com a metodologia d\u2019aula on aquest \u00e9s el seu objectiu principal. La proposta, doncs, \u00e9s capacitar-nos per dur aquestes pr\u00e0ctiques a terme i, molt especialment, comprometre\u2019ns a fer-ho i d\u2019aquesta manera posar en el centre del treball educatiu la promoci\u00f3 d\u2019entorns amables i relacions sanes que impliquen el desenvolupament de compet\u00e8ncies relacionals.\u00a0<\/span><\/p>\n

L\u2019esfor\u00e7 utilitzat per desenvolupar relacions positives i emp\u00e0tiques al centre i a l\u2019aula impactar\u00e0 positivament en les relacions amb un mateix i en la implicaci\u00f3 en els estudis. Ning\u00fa no se sent segur si est\u00e0 rodejat de desconeguts. Una de les primeres tasques a l\u2019hora de crear una aula on les relacions importin \u00e9s ajudar tothom a construir aquestes relacions, com a individus i com a grup.<\/span><\/p>\n

El cercle<\/b><\/p>\n

La segona figura geom\u00e8trica que defineix l\u2019ERG \u00e9s el cercle.<\/span><\/p>\n

El cercle no \u00e9s nom\u00e9s una reuni\u00f3 de cadires ubicades en forma circular, \u00e9s una manera de fer, de parlar, d\u2019escoltar, de construir comunitat i, si \u00e9s el cas, de resoldre problemes. El cercle permet generar un espai de respecte m\u00e0xim a totes les persones que en formen part, promovent la participaci\u00f3 de cadascun i cadascuna de les integrants del grup, utilitzant un objecte que dona la paraula i que va passant de m\u00e0 en m\u00e0 de manera seq\u00fcencial per donar-la.<\/span><\/p>\n

L\u2019objecte que dona la paraula<\/span>:<\/span><\/p>\n

En general, la persona facilitadora del cercle fa servir un objecte que dona la paraula, el qual passa de m\u00e0 en m\u00e0 de manera seq\u00fcencial. En el moment en qu\u00e8 un membre del grup t\u00e9 l\u2019objecte pot parlar si ho vol i la resta del grup escolta.\u00a0<\/span><\/p>\n

L\u2019objecte fomenta el respecte i l\u2019escolta i, especialment, assegura que tothom t\u00e9 l\u2019oportunitat de dir la seva. \u00c9s adient parlar i decidir amb els i les participants del cercle quin podria ser l\u2019objecte a emprar. El primer dia que el fem servir el podem portar nosaltres, per\u00f2 implicar el grup perqu\u00e8 porti algun objecte des de l\u2019inici \u00e9s interessant.\u00a0<\/span><\/p>\n

Regular el temps de paraula \u00e9s important i cal que el grup prengui consci\u00e8ncia que tothom ha de poder dir la seva. Per tant, ser\u00e0 quelcom que haurem de regular i si el grup no ho fa, ser\u00e0 la persona facilitadora qui ho recordar\u00e0.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00c9s rellevant recordar la import\u00e0ncia del \u201cdret a passar\u201d. Per tal de satisfer les necessitats de tothom, la participaci\u00f3 ha de ser garantida per a tothom per\u00f2 utilitzada lliurement. Ning\u00fa no s\u2019ha de sentir sota pressi\u00f3 per participar, amb el desig que amb el temps la majoria de les persones se sentin segures de fer-ho.\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00das de l\u2019objecte que dona la paraula:\u00a0<\/span><\/p>\n

    \n
  • L\u2019objecte passa de m\u00e0 en m\u00e0 de manera seq\u00fcencial en general cap a l\u2019esquerra.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Quan a un\/a li arriba l\u2019objecte, pot parlar, per\u00f2 no hi est\u00e0 obligat\/da.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Un cop es t\u00e9 l\u2019objecte, un\/a pot parlar i la resta escolta amb respecte.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • Un cop l\u2019objecte ha donat tota la volta es pot oferir la possibilitat a les persones que no hi han participat que ho facin.\u00a0<\/span><\/li>\n
  • L\u2019objecte t\u00e9 un valor molt important per al grup: ens dona la paraula i facilita l\u2019escolta. Ens garanteix l\u2019escolta i el respecte, per aix\u00f2 va b\u00e9 que sigui un objecte que tingui significat per al grup.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    Qu\u00e8 promouen els cercles?\u00a0<\/span><\/p>\n

      \n
    • L\u2019horitzontalitat i la participaci\u00f3: en el cercle, totes les persones s\u2019asseuen al mateix nivell, no hi ha espai per a la jerarquia. Tothom t\u00e9 el mateix dret i la mateixa oportunitat de parlar. El cercle crea un sentiment d\u2019igualtat de drets pel que fa a la participaci\u00f3 i acull les difer\u00e8ncies de cadasc\u00fa des del respecte.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • La confian\u00e7a: gr\u00e0cies al mateix funcionament del cercle, l\u2019\u00fas de l\u2019objecte per parlar, la corresponsabilitzaci\u00f3 de tothom en el benestar del cercle, el respecte i la participaci\u00f3, el cercle es va convertint en un espai de confian\u00e7a que permet parlar des de l\u2019honestedat i una escolta sense judici.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • La connexi\u00f3: mirar als ulls estableix connexi\u00f3 i crea vincle, en el cercle un element clau \u00e9s que tothom t\u00e9 contacte visual amb tothom. D\u2019altra banda, l\u2019escolta genu\u00efna, compartir hist\u00f2ries i el respecte, fan que l\u2019establiment de connexions sigui un dels elements m\u00e9s potents del cercle.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • La seguretat: el cercle, el seu funcionament, la corresponsabilitzaci\u00f3, el respecte, l\u2019escolta i la paraula, fan que el cercle es vagi compartint en un espai de seguretat on tothom se senti acceptat i protegit per poder dir la seva.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • El sentiment de pertinen\u00e7a: el cercle dona veu a tothom i tothom \u00e9s tingut en compte i acceptat com a persona. Sentir que tenim veu, que som escoltats i que comptem ens fa sentir part del grup i augmenta el nostre sentiment de pertinen\u00e7a.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • La responsabilitat: el cercle es planteja com un espai que promou la corresponsabilitat, totes les persones integrants s\u00f3n conscients que el seu rol compta per al bon funcionament del cercle.\u00a0<\/span><\/li>\n
    • L\u2019empoderament: el cercle, \u00e9s responsabilitat de tots els seus integrants, ning\u00fa controla el cercle, per tant, cada participant va prenent consci\u00e8ncia de l\u2019oportunitat que t\u00e9 d\u2019expressar-se, compartir, prendre compromisos i decisions. El cercle permet que els seus participants siguin els protagonistes responsables del seu propi desenvolupament.\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

      El quadrat<\/b><\/p>\n

      L\u2019\u00faltima figura geom\u00e8trica que ens serveix per explicar l\u2019ERG \u00e9s el quadrat que simbolitza la finestra relacional definida per D. Vaandering (2015).\u00a0<\/span><\/p>\n

      La finestra relacional posa en relaci\u00f3 dues coordenades o variables, les expectatives a qu\u00e8 els altres puguin desenvolupar-se com a persones i, per tant, inclou tamb\u00e9 l\u2019exig\u00e8ncia i la responsabilitzaci\u00f3 i, d\u2019altra banda, la coordenada horitzontal que s\u2019explica per la capacitat de donar suport (ser amables) a l\u2019altre per tal que es pugui desenvolupar com a persona.\u00a0<\/span><\/p>\n

      La finestra relacional aporta un marc per poder reflexionar com orienten les relacions i la gesti\u00f3 de les faltes, incidents i conflictes:<\/span><\/p>\n

      \"\"<\/p>\n

      Pel que fa al quadrant restauratiu:\u00a0<\/span><\/p>\n

        \n
      • El quadrant restauratiu no \u00e9s permissiu. La restaurativa a l\u2019\u00e0mbit escolar no ve nom\u00e9s per superar el c\u00e0stig, sin\u00f3 per superar el binomi: castigar\/no fer res. \u00c9s a dir, la comissi\u00f3 de fets contraris a la conviv\u00e8ncia del centre s\u00ed que suposa l\u2019aplicaci\u00f3 de conseq\u00fc\u00e8ncies educatives, mesures correctores o sancions, si s\u2019escau.<\/span><\/li>\n
      • Legitimar la persona no vol dir legitimar la conducta. \u00c9s a dir, totes les persones s\u00f3n dignes de respecte, per\u00f2 les seves conductes o opinions poden no ser-ho. Per aix\u00f2, quan parlem d\u2019amor incondicional en el quadrant restauratiu, no el lliguem a la permissivitat ni a la sobreprotecci\u00f3, sin\u00f3 a l\u2019amor fraternal que respecta les persones i, a la vegada, diu no a determinades opinions i conductes que fereixen, discriminen, violenten, etc.\u00a0<\/span><\/li>\n
      • Responsabilitzar-se de les conductes, identificar afectacions, escoltar les persones afectades, les seves necessitats i pensar estrat\u00e8gies o accions per donar-hi resposta no \u00e9s f\u00e0cil.\u00a0<\/span><\/li>\n
      • Per mantenir-nos en el quadrant restauratiu cal desenvolupar capacitats, aprendre processos i actitud de voler-hi ser. Ser al quadrant restauratiu requereix d\u2019un aprenentatge.<\/span><\/li>\n
      • No sempre podem estar en el quadrant restauratiu: si infant est\u00e0 en una situaci\u00f3 de risc, primer haurem de fer alguna cosa a l\u2019infant o per l\u2019infant i despr\u00e9s moure\u2019ns al quadrant restauratiu.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n

Les preguntes restauratives<\/span><\/strong><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Un dels eixos principals on pivoten les pr\u00e0ctiques restauratives responsives s\u00f3n les preguntes restauratives, aquestes neixen en coher\u00e8ncia a la nova mirada que obligat\u00f2riament requereix una nova manera de fer.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

Les preguntes s\u00f3n centrals en el desenvolupament de la pr\u00e0ctica anomenada conference que es tradueix com reuni\u00f3 restaurativa. El primer model guionat de reuni\u00f3 restaurativa el va dissenyar Terry O\u2019Connell a Austr\u00e0lia, durant la d\u00e8cada dels 90. Aquest model \u00e9s molt estructurat i proposa preguntes diferents per a les persones que han of\u00e8s, les v\u00edctimes i les persones de suport i la comunitat; val la pena tenir-lo en compte per a les reunions restauratives formals en casos greus.\u00a0<\/span><\/p>\n

En s\u00edntesi les preguntes del model que desenvolupa Terry O\u2019Connell juntament amb Ted Wachtel de l\u2019Institut Internacional de Pr\u00e0ctiques restauratives (IIRP, per les seves sigles en angl\u00e8s) diferencien les preguntes dirigides a la persona que ha of\u00e8s (autora) i a la persona ofesa (receptora):\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les preguntes s\u00f3n eines que ens permeten mantenir-nos en la zona restaurativa i faciliten l\u2019escolta i la comunicaci\u00f3 emp\u00e0tica i \u00e9s aqu\u00ed on rau el seu valor.<\/span><\/td>\n<\/tr>\n

\n

La gesti\u00f3 positiva de conflictes a trav\u00e9s de pr\u00e0ctiques restauratives responsives<\/span><\/strong><\/h3>\n<\/td>\n<\/tr>\n

Davant de qualsevol situaci\u00f3 que sigui susceptible de gestionar des d\u2019un proc\u00e9s restauratiu responsiu cal que ens preguntem primer sobre quin ser\u00e0 el proc\u00e9s m\u00e9s adient i quina ser\u00e0 la seva formalitat amb preguntes similars a aquestes (adaptades de Thorsborne i Vinegrad (2015):\u00a0<\/span><\/p>\n