{"id":5694,"date":"2020-03-15T21:31:33","date_gmt":"2020-03-15T20:31:33","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/?p=5694"},"modified":"2020-03-16T21:44:55","modified_gmt":"2020-03-16T20:44:55","slug":"xxiv-premi-mestres-68","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/portada\/xxiv-premi-mestres-68\/","title":{"rendered":"XXIV Premi Mestres 68"},"content":{"rendered":"

El passat divendres 6 de mar\u00e7 van lliurar el Premi Mestres 68, un reconeixement a la tasca desenvolupada en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3. Entre els guardonats, la Dolors Vilanova i Bant\u00ed<\/strong> amb Menci\u00f3 Honor\u00edfica a t\u00edtol p\u00f2stum.<\/p>\n

Lliurament XXIV Premi Mestres 68 (Reconeixement a la tasca desenvolupada en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3)<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Glossa llegida a l’acte:<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies per pensar amb la Dolors, ens has fet molt feli\u00e7. Tot i que a la Dolors no li agradava <\/em>ser protagonista, va ser mestra de mestres i \u00e9s ben merescut tot el reconeixement que li podem fer <\/em>per la seva aportaci\u00f3 a l\u2019escola p\u00fablica i a l\u2019escola de Bordils.<\/em>
\nParlar de la Dolors entre tots els que l\u2019hem viscut \u00e9s f\u00e0cil. La seva ess\u00e8ncia de mestra era tant <\/em>present, s\u00f2lida, evident, ferma, …. que coincidirem amb els trets que la feien excepcional, les <\/em>seves passions, capacitats, lluites, debilitats, mirades… i curiosament, totes aquestes certeses, <\/em>avan\u00e7aven acompanyades del dubte i la necessitat de caminar cap a l\u2019horitz\u00f3 de la utopia.<\/em>
\nDes dels inicis de la seva formaci\u00f3 com a mestra, va estudiar a Barcelona i d\u2019acord a les seves <\/em>inquietuds personals va seguir el principis de la pedagogia activa de l\u2019Escola Nova i dels mestres <\/em>de la Rep\u00fablica. Com ells, creia en el poder transformador de la societat que podia tenir <\/em>l\u2019educaci\u00f3 i defensava la funci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica \u2013 que tot i conscient del repte, que sovint la feia <\/em>patir \u2013 hauria de servir per a compensar les desigualtats i fer una societat m\u00e9s justa.<\/em>
\nLa Dolors tot i ser una persona discreta que no li agradava ser la protagonista, feia molts anys que <\/em>no deixava mai indiferent a les persones que la coneixien i treballaven amb ella. Li costava callar <\/em>quan escoltava dep\u00e8n quines afirmacions \u2013 aquelles que ja feien tuf a naftalina, excuses, t\u00f2pics, <\/em>arguments poc fonamentats, – Ella, incansable estudiosa, disposava d\u2019una llarga llista de referents, <\/em>cites, i arguments amb els que acompanyava les reflexions i feia que tots don\u00e9ssim valor a les <\/em>seves paraules i a la seva opini\u00f3.<\/em>
\nAra que es parla tant d\u2019innovaci\u00f3, la Dolors, va ser una innovadora. Fa molts anys que de vegades <\/em>sola i d\u2019altres acompanyada, en la seva la reflexi\u00f3 sobre la pr\u00e0ctica, convivien referents de <\/em>pedagogs com en Gal\u00ed, Freinet, Decroly, Dewey, Marta Mata, Freire… Sense oblidar aquells amb <\/em>qui va mantenir contacte i va fer el possible per qu\u00e8 col\u00b7laboressin amb l\u2019escola de Bordils. Aix\u00ed <\/em>vam tenir la sort de con\u00e8ixer l’\u00c0ngels Prat, la Neus Santmart\u00ed, la Carla Alemany, Lluis del Carme, en <\/em>David Vilalta, la Carme de Pablo…entre altres.<\/em>
\nAmb la Dolors a l\u2019escola vam compartir molts moments de satisfacci\u00f3 amb els infants; de les fites <\/em>m\u00e9s individuals a les m\u00e9s col\u00b7lectives, moments de satisfacci\u00f3 amb el claustre, petits i grans \u00e8xits, <\/em>complicitats i comprom\u00eds amb les fam\u00edlies. Totes aquestes satisfaccions combinades amb, <\/em>decepcions, empipades, pujades costerudes que necessitaven aturades, carregar piles i <\/em>continuar estirant.<\/em>
\nLa Dolors sempre anava un pas endavant, quan encara no li havies demanat el consell, l’article, <\/em>l’opini\u00f3\u2026 ella ja t\u00e9 l’oferia. Tot sovint, li feies la consulta d\u2019algun llibre i l\u2019endem\u00e0, tenies a l\u2019aula <\/em>tres adaptacions del mateix llibre perqu\u00e8 poguessis triar la m\u00e9s adequada pel grup i si s\u2019esqueia <\/em>poder-les comparar. Molts dies quan an\u00e0vem a fer el caf\u00e8, en el suro, ens trob\u00e0vem not\u00edcies o <\/em>articles de diari que en Jaume, li havia retallat pensant en ella i en l\u2019escola.<\/em>
\nHi ha moments a l\u2019escola que ens preguntem, Qu\u00e8 hauria fet la Dolors? Qu\u00e8 li hauria semblat <\/em>aquesta intervenci\u00f3? Com ho enfocar\u00eda ella? Perqu\u00e8 la Dolors era el retorn, el mirall, la veu, <\/em>l’inconscient, la pres\u00e8ncia, el consol, la comprensi\u00f3, la fortalesa, la serenor, la reflexi\u00f3, la <\/em>delicadesa\u2026 i tot aix\u00f2 l\u2019ha fet insubstitu\u00efble i enormement enyorada.<\/em>
\nLes seves aportacions al projecte d\u2019escola, la seva empremta, mantenen els seus valors on <\/em>l\u2019objectiu \u00e9s ensenyar a l\u2019infant a pensar i a ser. Apostava per la pres\u00e8ncia de l\u2019art a l\u2019escola, a <\/em>trav\u00e9s de la poesia, la pintura, el teatre, el cinema, per despertar la sensibilitat, la creativitat i <\/em>l\u2019expressi\u00f3 dels nens i nenes. Tamb\u00e9 per l\u2019experimentaci\u00f3 de les ci\u00e8ncies, el contacte amb <\/em>l\u2019exterior, el coneixement i el gaudi de l\u2019entorn natural, les sortides, les passejades…<\/em>
\nAlguns dels que esteu aqu\u00ed la coneixeu a trav\u00e9s de les formacions als vostres centres o com a <\/em>companya en equips de treball de llengua. La Dolors volia fer de mestra, era molt feli\u00e7 a l\u2019aula <\/em>amb els infants per\u00f2 alhora necessitava la relaci\u00f3, les connexions amb contextos educatius que li <\/em>possibilitaven la reflexi\u00f3 sobre la pr\u00e0ctica.<\/em>
\nEra tan generosa en compartir el seus coneixements, com curosa i reservada amb la seva vida <\/em>personal, per\u00f2 era tanta la il\u00b7lusi\u00f3 del creixement de la fam\u00edlia i els seus nets que sense adonarse\u2019n ens\u00a0 parlava de moments viscuts amb l\u2019Odei i l\u2019Aniol… La veiem satisfeta des que en Bernat i la <\/em>Mirem compartien inquietuds del m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 amb ella i en Jaume.<\/em>
\nEnyorem el fet, que marx\u00e9ssim a l\u2019hora que marx\u00e9ssim, quan l\u2019escola ja estava en silenci i sovint ja <\/em>era fosc i el temps ja no tenia hora; sab\u00edem que la trob\u00e0vem a la seva aula, on pod\u00edem parlar d\u2019all\u00f2 <\/em>que ens inquietava, d\u2019aquell nen o nena, dels dubtes, de les ganes de tirar endavant algun projecte <\/em>i de tot all\u00f2 on ens portava la conversa.<\/em>
\nTard i darrera el vidre de la seva aula la veiem mirant-se les llibretes, preparant les coses per <\/em>l\u2019endem\u00e0, ordenant amb cura la classe, les flors\u2026<\/em>
\nAmb la Dolors, totes vam aprendre\u2026<\/em>
\n\u25cf l’amor per la literatura i especialment per la poesia,<\/em>
\n\u25cf la necessitat de transformar l’escola i la seva funci\u00f3<\/em>
\n\u25cf l’exig\u00e8ncia del treball en equip per caminar,<\/em>
\n\u25cf l’obligaci\u00f3 de compartir sabers,<\/em>
\n\u25cf el comprom\u00eds per una societat m\u00e9s justa,<\/em>
\n\u25cf a envoltar-nos de referents pedag\u00f2gics que fonamenten com entenem el paper de les<\/em>
\nmestre, dels nens i nenes i de l’escola,<\/em>
\n\u25cf a tenir cura i mimar all\u00f2 que els nostres infants creen,<\/em>
\n\u25cf a mirar i fotografiar el cel i els n\u00favols<\/em>
\n\u25cf a estimar els nostres infants,<\/em>
\n\u25cf a apreciar les seves fragilitats,…<\/em>
\nA l\u2019escola de Bordils, amb la Dolors, vam aprendre a fer cam\u00ed a poc a poc, sense conformar-nos.<\/em>
\nMestres Escola de Bordils.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat divendres 6 de mar\u00e7 van lliurar el Premi Mestres 68, un reconeixement a la tasca desenvolupada en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3.… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":5696,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-5694","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5694"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5694\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5699,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5694\/revisions\/5699"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipbordils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}