HISTÒRIA DE L’ESCOLA

L’edifici

L’escola Josep Barceló i Matas, situada al carrer de Pals de Palafrugell, va començar com a una Agrupación Escolar Mixta que entrà en funcionament el desembre del curs 1965/66. El 28 de novembre de 1965 va tenir lloc la seva inauguració. La mestra Anna Vázquez recorda que es va fer un pica-pica a l’hotel restaurant Costa Brava, al carrer de Sant Sebastià, i que hi van assistir el senyor Gich, l’alcalde i el sr. Alsius, el regidor de cultura, entre altres autoritats.

Havia estat construïda pel Ministerio de Educación y Ciencia sobre uns terrenys cedits per l’Ajuntament. L’edifici constava de quatre aules de primària, una de pàrvuls i uns habitatges annexes al recinte escolar que van ser adjudicats, el curs 66/67, de la següent manera:

  • Casa nº 1 per la Sra. Enriqueta
  • Casa nº 2 pel Sr. Enric Gelabertó.
  • Casa nº 3 pel Sr. Josep
  • Casa nº 4 per la Sra. Montserrat
  • Casa nº 5 per la Sra. Maria del Carme Quintana.

El curs anterior les cases eren compartides pels mestres Anna Vázquez, Jaume Canet, Josep de la Fuente i l’Elena, de Vitòria.

La gent del poble l’anomenava “l’escola del carrer de Pals” fins que va arribar el moment de decidir quin nom tindria. En un primer moment, es va pensar a posar-li el nom d’alguna persona il·lustre de les Lletres o les Arts. Va ser el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, qui va proposar de donar-li el nom del mestre Josep Barceló i Matas, mestre que havia estat molt estimat per tots els palafrugellencs. En la sessió del 20 d’abril de 1967 va ser acceptada la proposta de l’alcalde.

L’escola era mixta, però els nens i les nenes anaven en aules separades, només a l’aula de pàrvuls estaven tots junts. A partir del curs 1973/74 es va iniciar la coeducació a preescolar i als quatre primers cursos d’EGB, en pocs anys s’acabaria implantant a tota l’escola. Va ser durant aquest curs quan el col·legi va arribar a un alt grau de saturació donada l’elevada assistència d’alumnes.

Ben aviat, doncs, l’escola es va quedar petita i l’ajuntament va començar a buscar terrenys on fer l’ampliació, que es va fer per etapes:

1.- L’edifici del parvulari (actual I4 i I5) a mitjans de la dècada dels 70

2.- A la dècada dels 80 es va fer una remodelació en dues fases. La primera, l’any 1981, quan es van construir les dues plantes de l’edifici de primària.  A sota es situava la zona de calderes i el magatzem.

La segona, l’any 1984, en què es va annexionar la part de l’edifici que actualment ocupa l’Institut La Sureda. A més, en aquesta fase es va fer l’actual espai de direcció, la sala de professors, els lavabos i la sala multiusos.

De les quatre aules antigues de Primària ja només en quedaven dues en funcionament i l’any 93, en motiu de la incorporació dels alumnes de 3 anys, es van condicionar per a rebre els més petits de l’escola. Eren les aules que encara ocupen els alumnes d’I3 i que posteriorment, el 2006 van ser remodelades a partir d’un projecte de l’arquitecte Josep Ferrés.

El curs 2000-2001 es van estrenar el gimnàs i els vestuaris –després d’una llarga reivindicació- ubicats en l’antic pati de columnes.  Actualment, l’escola ha perdut aquest espai que ha quedat convertit en aules de l’institut La Sureda. La darrera intervenció, el curs 2012-2013, va ser la construcció d’uns lavabos al pati de P4 i P5.

 

El mestre Josep Barceló i Matas

El Sr. Josep Barceló i Matas va néixer a la Bisbal d’Empordà el 17 de juliol de 1875. Estudià Magisteri i va començar a exercir la professió l’any 1902 a Manacor, on va estar dos anys. Després va passar a Castelló d’Empúries on va treballar tres anys i, finalment, el 1907 es va establir a Palafrugell. Abans de la seva incorporació a la feina, els diaris locals ja anunciaven la seva arribada i el poble l’esperava amb il·lusió donada la seva bona anomenada. Aquí va romandre deu anys. L’escola on exercia es trobava al carrer del Sol, actual Torras i Jonama. Vivia a la casa del costat mateix de l’escola. Una de les coses importants que va fer a Palafrugell va ser negociar amb l’ajuntament per tal que l’escola fos gratuïta pels nens.

Però el Sr. Barceló va ser important sobretot per la seva metodologia, la manera innovadora de fer classe: no picava ni renyava, no era partidari dels mètodes d’aprenentatges memorístics, parlava sempre en català fins i tot en fer la classe, ensenyava per a la vida i potenciava les sortides i excursions i les aprofitava per a l’ensenyament de la geografia i la història trepitjant el terreny. En aquella època era considerat un “mestre modern”, un gran defensor de l’ensenyament actiu i pràctic que afavoria sempre el diàleg i la participació dels alumnes. També li agradava que els seus alumnes poguessin establir contacte amb nens i nenes de les escoles del voltant.

Barceló ja era partidari de les activitats extraescolars i va ser el principal impulsor de la creació de l’Ateneu Palafrugellenc, l’any 1910, que oferia activitats culturals i de lleure que ajudaven a completar la formació dels alumnes. Feien excursions per conèixer la comarca; es practicava l’esport, hi havia tres equips de futbol de diferents categories que participaven en la lliga gironina i també s’hi organitzaven activitats artístiques com ara representacions teatrals, festes populars, concerts i vetllades literàries.

Diuen que anava sempre molt ben vestit i en això els alumnes el van voler imitar. Per tot plegat es va guanyar l’estimació dels seus alumnes i el reconeixement de tot el poble.

Va marxar de Palafrugell perquè portava temps sense cobrar el sou i va tornar al seu poble natal, la Bisbal, on va exercir set anys. L’any 1924 es va traslladar a Barcelona per prendre possessió d’una escola unitària a Sants.

El febrer de 1939 va ser separat del càrrec i obligat a jubilar-se injustament per la seva actuació en favor de l’escola catalana i la pedagogia renovadora. A partir d’aquell moment es va dedicar a la poesia. Obres seves: El clos del pastor, Poema de l’Empordà, Poema del pa. Va morir a Barcelona el 8 de març de 1964, als 88 anys.

Homenatges

 

Durant l’any 1980 es van  realitzar actes importants de celebració i homenatges al mestre Barceló i Matas. Va ser quan es va descobrir la placa commemorativa que hi ha a l’entrada de l’escola i que diu així:

A Josep Barceló i Matas, mestre que fou de Palafrugell, capdavanter de la renovació pedagògica a Catalunya. Cap mestre ha estat més estimat i recordat pels que un temps -breu o llarg- varen gaudir de les seves lliçons vives de ciència, de llenguatge, de pulcritud i de civisme.

1 de juny de 1980.

 

 

Font: “L’ensenyament a Palafrugell”. Busquets, J. i Molero, J. Quaderns de Palafrugell  nº1 . Ajuntament de Palafrugell 1993

 

 L’escola Barceló i Matas el dia 1 de desembre de 1965. Foto cedida per la mestra Anna Vázquez.

Grup de mestres que van iniciar l’escola. Desembre del 1965. Foto cedida per la mestra Anna Vázquez.

 

Al llarg dels anys l’escola ha participat en nombrosos projectes d’innovació, essent pionera en molt d’ells. Entre molts altres podem enumerar:

  • El programa de ràdio “El Xerraire”.
    • Notícia El Punt – VilaWeb 11/05/07: El CEIP Barceló i Matas de Palafrugell celebra el quart aniversari del programa de ràdio “El Xerraire”, en què participen tots els alumnes (llegir notícia aquí).
    • Experiències en centres (xtec): Podeu sentir un àudio del programa (aquí)
  • Revista “La Xerraire”, amb 20 números editats, la revista compta amb la participació de tota la comunitat educativa de l’escola. Podeu veure les darreres edicions aquí.
  • Projecte d’Escoles Verdes.

I molts altres que us anirem explicant