Les pràctiques restauratives tenen el seu origen en la justícia restaurativa. Ens ofereixen eines que permeten prevenir, detectar, gestionar i resoldre les situacions de conflicte o problemes en diferents àmbits (familiar, educatiu, social, laboral, judicial i comunitari) per tal de poder millorar la convivència i reforçar els vincles afectius entre les persones afectades per aquestes situacions.

En moltes ocasions, l’alumnat no arriba a preveure ni comprendre l’impacte real dels seus actes en les altres persones, ja sigui un conflicte de relació o no fer les tasques en un grup cooperatiu. Els docents poden ajudar i facilitar que entenguin les conseqüències del seu comportament junt amb l’oportunitat de reparar els danys i les relacions malmeses de manera cooperativa.

Hi ha diverses pràctiques restauratives, des de les més informals, com l’expressió afectiva i la conversa restaurativa, a les més formals, com és el cas dels cercles restauratius, passant pels cercles de diàleg. Les primeres permeten i potencien el desenvolupament de les habilitats socials i emocionals, ajuden a integrar els principis i el llenguatge restauratiu bàsic, i possibiliten integrar-les en la vida quotidiana, fent comunitat.

A l’escola, posem en pràctica el cercle restauratiu (entre d’altres). Es tracta d’una metodologia que vol posar l’accent en la comunitat, en la reconstrucció de relacions, en la responsabilitat i en la confiança del grup.