1
\nNORMES ORTOGR\u00c0FIQUES
\nL\u2019ACCENTUACI\u00d3
\nSegons la posici\u00f3 de la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica, podem classificar les paraules en:
\nAgudes. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s l\u2019\u00faltima: all\u00e0, Par\u00eds, cargol.
\nPlanes. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s la pen\u00faltima: llibre, f\u00e0cil, \u00e8xit.
\nEsdr\u00faixoles. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s l\u2019antepen\u00faltima: \u00e0lgebra, t\u00f2nica, m\u00e0quina.
\nA l\u2019hora d\u2019accentuar haurem de tenir en compte una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies:
\n\u00b7 La a \u00e9s, com ja sabem, la vocal m\u00e9s oberta, s\u2019accentua sempre amb l\u2019accent
\nobert: p\u00e0gina, sem\u00e0for, dem\u00e0.
\n\u00b7 La i i la u, com que s\u00f3n les vocals m\u00e9s tancades s\u2019accentuen sempre amb
\nl\u2019accent tancat: b\u00fastia, past\u00eds, ning\u00fa, cadasc\u00fa.
\n\u00b7 La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pron\u00fancia del so:
\nesgl\u00e9sia, mol\u00e8stia, t\u00f3mbola, per\u00f2.
\nAccentuaci\u00f3 de les agudes
\nAccentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
\nus, en, in. Excepci\u00f3: no accentuarem les paraules agudes que acaben en
\ndiftong decreixent: avui, compreu, teniu.
\nAccentuaci\u00f3 de les paraules planes
\nAccentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os,
\nus, en, in: \u00e0toms, c\u00e0rrec, c\u00e0stig, sem\u00e0for, car\u00e0cter. S\u00ed que accentuarem les
\nparaules planes que acaben en diftong decreixent: cant\u00e0veu, dorm\u00edssiu, ser\u00edeu,
\ntingu\u00e9ssiu, voldr\u00edeu.
\nAccentuaci\u00f3 de les paraules esdr\u00faixoles
\nLes paraules esdr\u00faixoles s\u2019accentuen totes: f\u00e0brica, el\u00e8ctrica, v\u00edctima, \u00e0rbitre,
\n2
\npen\u00ednsula. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal
\nno formen diftong: r\u00e0dio, just\u00edcia, hist\u00f2ria, p\u00e8rdua, consci\u00e8ncia.
\nELS DIFTONGS
\nQuan en una s\u00edl\u00b7laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix
\ncop de veu es produeix el diftong.
\nAix\u00ed la paraula remei t\u00e9 dues s\u00edl\u00b7labes; re-mei, perqu\u00e8 les vocals ei s\u2019ajunten en
\nuna mateixa s\u00edl\u00b7laba.
\nPer tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i,
\nu) en una mateixa s\u00edl\u00b7laba. Ex. ai-re, qua-li-tat. En el primer cas, apareix primer
\nla vocal forta a i despr\u00e9s la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la
\nfeble u i despr\u00e9s la forta a. Aix\u00ed doncs, podem dir que segons l\u2019ordre en qu\u00e8
\ntrobem les vocals d\u2019un diftong hi haur\u00e0 dos tipus de diftongs:
\nDiftongs decreixents Exemples:
\na, e, i, o, u + u au, eu, ou, iu, uu, dau, neu, riu, ou,
\nduu
\na, e, o, u + i ai, ei, oi, ui, mai, rei, noi, buit
\nDiftongs creixents
\ng + u + vocal gua, g\u00fce, g\u00fci, guo llengua, aig\u00fces,
\nling\u00fcista, quatre,
\nq + u + vocal qua, q\u00fce, q\u00fci, quo q\u00fcesti\u00f3, hiena, feia,
\ncauen
\ni o u intervoc\u00e0liques*
\n3
\n* Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que
\ncorrespondria a una consonant. Aix\u00f2 pot passar a principi de mot o quan s\u00f3n
\nenmig de dues vocals:
\n\u00b7 A principi de mot: io-de, io-gurt, iot.
\n\u00b7 Entre vocals: no-ia, jo-ia, ri-uen.
\nEL HIAT (O HIATUS)
\nEl hiat \u00e9s el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals
\njuntes que pertanyen a s\u00edl\u00b7labes diferents.
\nEn les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen
\njuntes no formen diftong.
\nFem la separaci\u00f3 sil\u00b7l\u00e0bica: pi-a-no, di-a-ble i vi-a-tge tenen tres s\u00edl\u00b7labes i usua-
\nri en t\u00e9 quatre. Per influ\u00e8ncia del castell\u00e0 sovint articulem aquests grups
\nvoc\u00e0lics en un sol cop de veu (diem pia-no).
\nL’ACCENT DIACR\u00cdTIC
\nS’anomenen accents diacr\u00edtics els accents que distingeixen unes paraules
\nd’unes altres que s’escriuen igual; per\u00f2 que gaireb\u00e9 sempre es pronuncien
\ndiferent.
\nAmb accent Sense accent
\nb\u00e9, b\u00e9ns (riquesa; adverbi)
\nb\u00f3ta, b\u00f3tes (recipient)
\nC\u00f3ll (poblaci\u00f3 de la Ribagor\u00e7a)
\nc\u00f3m, c\u00f3ms (menjadora dels animals)
\nD\u00e9u (divinitat), ad\u00e9u, semid\u00e9u…
\nd\u00f3na, d\u00f3nes (del verb donar)
\n\u00e9s (verb \u00e9sser o ser)
\nf\u00e9u (va fer); ref\u00e9u, desf\u00e9u, contraf\u00e9u,
\nsatisf\u00e9u…
\nf\u00f3ra (del verb \u00e9sser)
\nj\u00f3c, j\u00f3cs (lloc on dorm l’aviram)
\nm\u00e0 (part del cos)
\nm\u00e9s (quantitatiu)
\nm\u00e8u, m\u00e8us (crit del gat)
\nm\u00f2lt, m\u00f2lta, m\u00f2lts, m\u00f2ltes (verb
\nbe, bens (xai; nom de lletra)
\nbota, botes (cal\u00e7at; verb botar)
\ncoll (part del cos)
\ncom (conjunci\u00f3; adverbi)
\ndeu, deus (n\u00famero; font; verb deure)
\ndona, dones (persona del sexe femen\u00ed)
\nes (pronom)
\nfeu (verb fer, present, imperatiu);
\nfeu (domini, senyoria)
\nfora (adverbi de lloc)
\njoc, jocs (de jugar)
\nma (possessiu)
\nmes (per\u00edode de l’any, conjunci\u00f3, possessiu)
\nmeu, meus (possessiu)
\nmolt, molta, molts, moltes (quantitatiu)
\n4
\nmoldre), rem\u00f2lta…
\nm\u00f3n (univers), rodam\u00f3n
\nm\u00f3ra, m\u00f3res (fruit)
\nM\u00f3ra (nom de diverses poblacions)
\nn\u00e9t, n\u00e9ta, n\u00e9ts, n\u00e9tes, ren\u00e9t,
\nbesn\u00e9t… (parentiu)
\n\u00f3s, \u00f3ssa, \u00f3ssos, \u00f3sses (animal)
\np\u00e8l, p\u00e8ls (vellositat); rep\u00e8l,
\ncontrap\u00e8l…
\nqu\u00e8 (interrogatiu i relatiu precedit de
\npreposici\u00f3)
\nr\u00e9s (preg\u00e0ria)
\ns\u00e9 (verb saber)
\ns\u00e9c s\u00e9cs (plec del vestit)
\ns\u00e8u, s\u00e8us (greix)
\ns\u00ed, s\u00eds (afirmaci\u00f3)
\ns\u00f3c (del verb \u00e9sser)
\ns\u00f2l, s\u00f2ls (el terra); subs\u00f2l
\ns\u00f3n (verb \u00e9sser)
\nt\u00e9 (verb tenir)
\nt\u00f2t, t\u00f2ts (broc gros d’un c\u00e0ntir)
\n\u00fas (acci\u00f3 d’usar)
\nv\u00e9ns, v\u00e9nen (verb venir), rev\u00e9ns,
\nrev\u00e9nen
\nv\u00e9s (verb anar)
\nv\u00e9u (vei\u00e9)
\nv\u00f3s (tractament)
\nmon (possessiu)
\nmora, mores (natural del Magrib)
\nnet, neta, nets, netes; renet… (adjectiu)
\nos, ossos (de l’esquelet)
\npel, pels (contracci\u00f3)
\nque (relatiu \u00e0ton)
\nres (cap cosa)
\nse (pronom reflexiu)
\nsec secs (adj.; verb seure)
\nseu, seus (verb seure; possessiu)
\nsi (conjunci\u00f3)
\nsoc (soca; esclop…)
\nsol, sols (astre; adjectiu; verb soler; adverbi,
\nnota musical)
\nson (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
\nte (infusi\u00f3; nom de la t; pronom feble)
\ntot, tots (adjectiu; adverbi)
\nus (pronom feble)
\nvens, venen (verb vendre), revens,
\nrevenen
\nves (verb veure)
\nveu (humana)
\n-vos (pronom feble)
\nL\u2019AP\u00d2STROF
\nL\u2019article mascul\u00ed o femen\u00ed (el i la) singular s\u2019apostrofa davant de paraules
\ncomen\u00e7ades per vocal o hac: l\u2019esgl\u00e9sia, l\u2019amic, l\u2019arbre.
\nExcepcions:
\n\u2022 Els mots femenins comen\u00e7ats per i, u, hi, hu \u00e0tones: la universitat, la Irene, la
\nhist\u00f2ria, la imatge.
\n\u2022 Paraules que comencen amb una i conson\u00e0ntica: el iogurt, la iaia.
\n\u2022 El nom de les lletres: la essa, la ela.
\n\u2022 Els mots que comencen amb el prefix -a i tenen un valor negatiu: la asimetria.
\n\u2022 La una quan es refereix a l\u2019hora: la una del migdia.
\n5
\n\u2022 Mots que es presten a confusi\u00f3: la ira (estat d\u2019indignaci\u00f3), perqu\u00e8, en cas que
\nl\u2019apostrof\u00e9ssim, costaria saber de qu\u00e8 parlem i es confondria amb la moneda
\nitaliana o l\u2019instrument musical.
\nLA CONTRACCI\u00d3
\nEls articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per
\ni per a:
\na + el al a + els als
\nde + el del de + els dels
\nper + el pel per + els pels
\nPer a + el per al per a +els per als
\nQuan el mot seg\u00fcent comen\u00e7a per vocal, l\u2019article no fa la contracci\u00f3, i, per tant,
\ncal seguir les regles de l\u2019apostrofaci\u00f3. Ex.: Vaig a l\u2019escola, vinc de l\u2019excursi\u00f3, \u00e9s
\nper a l\u2019Anna.
\nLA DI\u00c8RESI
\nLa di\u00e8resi \u00e9s un signe gr\u00e0fic que, de vegades, hem d\u2019escriure damunt de la i o
\nla u. Les seves funcions s\u00f3n:
\n\u2022 Indicar que es pronuncia la u dels grups q\u00fce, q\u00fci, g\u00fce, g\u00fci que s\u00f3n diftongs
\ncreixents: conseq\u00fc\u00e8ncia, lleng\u00fces, ping\u00fc\u00ed.
\n\u2022 Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funci\u00f3 de consonant: produ\u00efa,
\nagra\u00efen, pla\u00efa.
\n\u2022 Desfer un possible diftong: ve\u00efna, di\u00fcrn, pe\u00fcc.
\n\u2022 Els verbs que tenen l\u2019infinitiu acabat en -iar i en -uar; canviar, triar, estudiar …;
\nsuar, tatuar …; porten di\u00e8resi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del
\nplural del present de subjuntiu: canvi\u00ef, canvi\u00efs, canvi\u00ef, canviem, canvieu,
\ncanvi\u00efn.
\n6
\nFixa\u2019t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la s\u00edl\u00b7laba
\nt\u00f2nica \u00e9s la de la primera i. Tri\u00ef, estudi\u00ef, o la de la u: su\u00ef, tatu\u00ef, i en canvi, la
\ndi\u00e8resi es posa sobre la segona vocal, perqu\u00e8 \u00e9s la que podria formar el
\ndiftong.
\nExcepcions
\nHi ha una s\u00e8rie de casos en els quals ens podem estalviar la di\u00e8resi:
\n\u2022 La i dels sufixos -isme, -ista: egoisme, altruista.
\n\u2022 La i de l\u2019infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l\u2019infinitiu acabat en
\n-ir: traduir, traduint, traduiria, traduir\u00e9.
\n\u2022 La i o u darrera dels prefixos co-, auto-, contra-: coincidir, reiterar,
\nautoinducci\u00f3, contraindicat.
\n\u2022 La u de les terminacions llatines -us i -um: Sirius, aqu\u00e0rium.
\nLA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA
\nEL SO
\nD\u2019ESSA
\nSONORA
\nS\u2019escriu amb Z
\n\u2022 a principi de paraula
\n\u2022 Dins de paraula
\nS\u2019escriu amb S
\n\u2022 Entre vocals
\n7
\nL\u2019ORTOGRAFIA DE B\/V
\nS\u2019escriu b:
\nDavant de r o l: broma, bram, arbre, blau, bloc, amable.
\nDarrere de m: embenar, ambici\u00f3, amb.
\nAlternant amb p: saber \u2013 sap, caber \u2013 cap, llobat\u00f3 \u2013 llop.
\nS\u2019escriu v:
\nDarrere de n: canvi, minvar, enviar, invitar, env\u00e0, enveja, invent.
\nAlternant amb u: escriviu \u2013escriure, nevar \u2013 neu, meva \u2013 meu, bevia \u2013 beu.
\nEls imperfets d\u2019indicatiu dels verbs de la 1a conjugaci\u00f3 (cantar) acaben en v:
\ncantava, menjaves, rentava, cuin\u00e0vem, arrib\u00e0veu, marxaven.
\nLA M I LA N
\nLa m i la n s\u00f3n dos sons nasals (l\u2019aire surt, a m\u00e9s de per la boca, pel nas) que,
\na vegades, es poden confondre davant d\u2019algunes consonants. En paraules com
\nEL SO
\nD\u2019ESSA
\nSORDA
\nS\u2019escriu amb S
\n\u2022 A principi de paraula
\n\u2022 Entre vocal i consonant
\n\u2022 Entre consonant i vocal
\nS\u2019escriu amb SS
\n\u2022 Entre vocals
\nS\u2019escriu amb C
\n\u2022 A principi de paraula
\n\u2022 Dins de paraula davant E,
\nI.
\nS\u2019escriu amb \u00e7
\n\u2022 Davant A,O,U
\n\u2022 A final de paraula
\n8
\ncamperol, embrutar, canviar, enfilar, etc., el so de m i n \u00e9s molt semblant. Per
\nsaber quan s\u2019ha d\u2019escriure m o n, conv\u00e9 recordar la regla seg\u00fcent:
\nEscriurem m:
\nDavant de b, p, m, f: ombra, rambla, tamb\u00e9, embolicar, acompanyar, campi\u00f3,
\np\u00e0mpol, omplir, empenta, amputar, immens, immoral, emmalaltir, commutar,
\ngamma, amfiteatre, amfibi, \u00e0mfora, c\u00e0mfora, \u00e8mfasi, nimfa, samfaina, simfonia,
\nxamfr\u00e0.
\nExcepcions: enmig, tanmateix, benparlat, granment.
\nEscriurem n:
\nDavant les consonants que no siguin b, p, m o davant de f quan porta els
\nprefixos
\ncon\u2013 en\u2013 in\u2013: canvi, convenient, invent, enveja, confegir, confessar, enfilar,
\ndesenfilar, infinit, inflor, desinflar.
\nExcepcions: tramvia, circumst\u00e0ncia, premsa, impremta, somriure,
\ncircumval\u00b7laci\u00f3.
\nEn el grup mp, la p no es pronuncia: comptar, comptable, exempci\u00f3, redemptor,
\ns\u00edmptoma, assumpte, temptaci\u00f3, atemptar, presumpci\u00f3, prompte.
\nAtenci\u00f3, perqu\u00e8 aix\u00f2 pot donar peu a importants errades d\u2019interpretaci\u00f3:
\ncomte, conte, compte, que cal evitar. Fixa\u2019t en les difer\u00e8ncies:
\nConte: narraci\u00f3 curta. Contar un conte
\nComte: t\u00edtol nobiliari. El femen\u00ed \u00e9s Comtessa.
\nCompte: acci\u00f3 de comptar, \u00e9s a dir, de determinar el nombre d\u2019alguna cosa.
\n9
\nLES CONSONANTS R \/ RR
\nLa pronunciaci\u00f3 de la erra no presenta cap mena de dificultat. Nom\u00e9s cal tenir
\nen compte els casos en qu\u00e8 no es pronuncia, es pronuncia de forma simple
\n(suau), o es fa m\u00faltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com cara, i forta
\nen mots com carro. Fixa\u2019t que el so de la r s\u2019oposa en mots com:
\nmira\/mirra
\npare\/parra
\ncera\/serra
\na) Escrivim una sola erra, per\u00f2 pronunciem erra m\u00faltiple :
\nA principi de paraula: roure, remor, riure, roca, rom\u00e0ntic…
\nDespr\u00e9s de consonant: enrabiar, enregistrar, Enric…
\nDespr\u00e9s de vocals, en mots compostos: ar\u00edtmia, contrarevoluci\u00f3, antiret\u00f2ric…
\nb) Escrivim i pronunciarem erra m\u00faltiple:
\nEntre vocals: parra, sorra, carrer…
\nc) La erra a final de mot \u00e9s muda en el casos seg\u00fcents:
\nEls infinitius: sortir, casar, passar, v\u00e8ncer…
\nEn mots monosil\u00b7l\u00e0bics: clar, dur, por…
\nEn paraules derivades que tenen sufix -ar: olivar, arrossar, canyissar…
\n-er: fuster, camioner, carrer…
\n-or: impressor, abundor, claror …
\nORTOGRAFIA DE B\/P
\nA comen\u00e7ament de mot la p i la b es diferencien perfectament:
\n10
\nboda\/poda, bell\/pell, bleda\/plena, bes\/pes.
\nA final de mot, en canvi, els sons es confonen i per aix\u00f2 moltes vegades no
\nsabem com s\u2019escriuen. Recorda els casos seg\u00fcents:
\nEscriurem p despr\u00e9s de vocal t\u00f2nica o diftong t\u00f2nic: cap, escup, llop, sap,
\nconcep, (malgrat que l\u2019infinitiu d\u2019aquests verbs s\u2019escriu amb p: saber,
\nconcebre).
\nLes excepcions a aquestes normes s\u00f3n b\u00e0sicament cultismes i estrangerismes
\ncom: tub, cub, adob, esnob, club.
\nEscriurem la mateixa consonant del derivat despr\u00e9s de vocal \u00e0tona o de
\nconsonant:p: p\u00f2lip (polip\u00f3s), talp (talpera), esquerp (esquerpa),
\nb: bulb (bulb\u00f3s), corb (corbera), \u00e0rab (Ar\u00e0bia)
\nA l\u2019interior d\u2019un mot:
\nEscriurem amb b els mots comen\u00e7ats en ab-, ob-, sub-: abscissa, abdicar,
\nabdomen, absent, abstracte…, obstacle, obt\u00fas, objecci\u00f3, obtenir, submar\u00ed,
\nsubjacent, subtil, substantiu…
\nExcepcions: apte, optar, \u00f2ptic, \u00f2ptim i derivats.
\nEscriurem amb p els mots que comencen per cap-: capgr\u00f2s, captiu, capficar,
\ncapteniment, capm\u00e0s… Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill i derivats.
\nEn els altres casos escriurem sempre p: baptisme, repte, ceptre, erupci\u00f3,
\ncorrupci\u00f3, exempci\u00f3, lapsus, eclipsi, capsa, hipnosi…
\nExcepcions: dissabte, sobte, dubte.
\nEls grups conson\u00e0ntics pn- i ps- en els cultismes d\u2019origen grec: pneum\u00e0tic,
\npneum\u00f2nia, ptolomeic, psicologia, psicosi, psicoter\u00e0pia.
\n11
\nORTOGRAFIA DE T \/D
\nA comen\u00e7ament de mot
\nCom totes les oclusives, la distinci\u00f3 entre d i t no presenta cap problema quan
\nles troben a comen\u00e7ament de mot: dit\/tip, dos\/tos, deure\/treure.
\nA final de mot
\nJa saps que a final de mot el so de t i d es confonen i per aix\u00f2 moltes vegades
\nno sabem quina \u00e9s la grafia que hem d\u2019escriure. Recorda els casos seg\u00fcents:
\nEscriurem t, despr\u00e9s de vocal t\u00f2nica o diftong t\u00f2nic: extremitat, salut, bandit,
\nnebot, buit.
\nLes excepcions a aquesta norma s\u00f3n b\u00e0sicament cultismes i estrangerismes
\ncom: fred, fluid, sud…, i els acabats en -etud, -itud: altitud, quietud.
\nEscriurem la mateixa consonant del derivat despr\u00e9s de vocal \u00e0tona o de
\nconsonant: T: at\u00f2nit (at\u00f2nita), art (artes\u00e0), cort (cortes\u00e0).
\nD: bord (borda), sord (sordesa), acord (acordar).
\nRecorda que tots els gerundis i els participis acaben en -t: cantant, tement,
\ndormint, cantat, temut, dormit. La forma femenina dels participis es fa amb -d:
\ncantada, temuda, dormida.
\nA l\u2019interior d\u2019una paraula:
\nEscriurem amb d la majoria de mots comen\u00e7ats per -ad: addici\u00f3, adduir, adjunt,
\nadmirar, adverbi, advocat.
\nExcepcions: atles, atl\u00e0ntic, atleta, atmosfera, atzavara, atzar.
\n12
\nEscriurem amb t tots els altres casos: aritm\u00e8tica, ritme, cotna, \u00e8tnia.
\nExcepcions: tsar, tsarina.
\nORTOGRAFIA DE C \/ G
\nA comen\u00e7ament de mot
\nNo hi ha cap problema a l\u2019hora d\u2019escriure c o g a comen\u00e7ament de paraula,
\ncadascuna representa un so: cas\/gas, cos\/gos, cala\/gala.
\nA final de mot
\nA final de mot c i g representen el mateix so, per aix\u00f2 es confonen. Cal recordar
\nels casos seg\u00fcents:
\nEscriurem c, despr\u00e9s de vocal t\u00f2nica o diftong t\u00f2nic: escac, atac, retoc, poruc.
\nExcepcions: els mots acabats en -gog: pedagog, demagog… i els mots mag,
\nbuldog, Hug..,
\nPer saber si hem d\u2019escriure c o g a final de mot haurem de buscar un mot
\nderivat en qu\u00e8 es vegi clarament si va amb c o amb g.
\nPer exemple:
\nC: mar_ ? Com s\u2019escriu? Busquem un derivat: emmarcar. S\u2019escriu amb c, per
\ntant, ja ho tenim: marc
\ncl\u00e0ssi_? Com s\u2019escriu? Busquem un derivat: cl\u00e0ssica. S\u2019escriu amb c, per tant,
\nja ho tenim: cl\u00e0ssic
\n13
\nG: c\u00e0sti_? Com s\u2019escriu? Busquem un derivat: castigar. S\u2019escriu amb g, per
\ntant, ja ho tenim: c\u00e0stig
\nExcepcions: la primera persona del present d\u2019indicatiu s\u2019escriu amb c: aprenc,
\ntinc, venc… encara que aparegui gen els derivats. Hi ha tamb\u00e9 uns mots que
\nacaben amb \/c\/: f\u00e0stic, esp\u00e0rrec, \u00e0nec, c\u00e0rrec, m\u00e0nec, fer\u00e9stec, pr\u00e9ssec,
\nar\u00e0bic…
\nA l\u2019interior d\u2019una paraula:
\nEscriurem amb g els grups -gd-, -gg-, -gm-, -gn-: magdalena, maragda,
\nsuggerir, augmentar, fragment, cognom, digne, regnar. Excepcions: acne,
\nan\u00e8cdota, ar\u00e0cnid, t\u00e8cnic.
\nEn els altres casos escriurem c: acci\u00f3, accent, adjectiu, delicte, objecte.
\nORTOGRAFIA DE LA G\/J
\nEscriurem j davant de les vocals a, o, u: menjar, rajol\u00ed, ajuda.
\nEscriurem g davant de les vocals e, i.: segell, \u00e0gil.
\nExcepcions:
\nS\u2019escriu j davant de e:
\n\u2014 En els mots que continguin els grups -jecc- o -ject-: injecci\u00f3, projecte.
\n\u2014 En el mots d\u2019origen b\u00edblic: Jes\u00fas, Jeremies, Jeroni, Jerusalem.
\n\u2014 En tots els temps del verb jeure.
\n\u2014 En els mots: jersei, jerarquia, jerogl\u00edfic, majestat.
\nORTOGRAFIA DE TJ, TG, DJ I DG:
\nAquests grups segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja\/platges,
\nadjunt. I les mateixes excepcions: adjectiu.
\n14
\nCal subratllar que en una mateixa fam\u00edlia de mots, alternen la grafia -ig a final
\nde mot amb j\/g o tj\/tg: roig\/roja, roges; lleig\/lletjor\/lletgesa.
\nORTOGRAFIA X \/ IX, -IG \/ -TX
\nLa lletra x pot representar els sons seg\u00fcents: el de xeix [S] (Ex: eixam, guix), el
\nde
\nics \/ks\/ (Ex: taxi) o el de \/gz\/ (Ex: examen).
\nEscriurem ix sempre que trobem el so [S] darrere d\u2019una vocal que no sigui u en
\nun diftong: peixeter, caixa, moixaina, dibuix. Per\u00f2: rauxa, disbauxa, xauxa.
\nEscriurem x en altres casos: a principi de mot i darrere de consonant: Xina,
\nxuclar, xarxa, manxa.
\nA final de mot el so [tS] pot ser representat de dues maneres, segons els mots
\nderivats de la mateixa fam\u00edlia:
\n-ig, si altres mots de la mateixa fam\u00edlia tenen g\/j o tg\/tj: boig, boja, bojos, boges,
\nbogeria.
\n-tx, si en els altres mots derivats hi ha tamb\u00e9 tx: despatx, despatxar, esquitx,
\nesquitxos.
\nI ara fixa\u2019t en els que representen els sons de \/ks\/: mixt, fix, luxe, taxi, text,
\ncomplex, reflex. I de \/gz\/: examen, exemple, exercici, exili, exigir, exist\u00e8ncia,
\n\u00e8xit, \u00e8xode.
\nRecorda que s\u2019escriuen amb s i no amb x com passa en castell\u00e0 els mots:
\nestendre, estrany, estranger.
\nProcura de veure les difer\u00e8ncies entre aquestes parelles de mots, ja que
\nfon\u00e8ticament es pronuncien pr\u00e0cticament igual: excedir\/accedir,
\nexcepci\u00f3\/accepci\u00f3, exc\u00e9s\/acc\u00e9s.
\n15
\nORTOGRAFIA DE LA L\/L\u00b7L
\nDins d\u2019una mateixa fam\u00edlia alternen ll i l\u00b7l: metall, metal\u00b7l\u00fargica, cristall, cristal\u00b7l\u00ed.
\nAlguns adjectius que signifiquen el contrari d\u2019altres comen\u00e7ats amb l s\u2019escriuen
\namb l\u00b7l: l\u00f2gic, il\u00b7l\u00f2gic; l\u00edcit, il\u00b7licit.
\nHi ha molts mots (per\u00f2 no tots) acabats en -el\u00b7la: aquarel\u00b7la, bagatel\u00b7la,
\ncaravel\u00b7la, cel\u00b7la, damisel\u00b7la, franel\u00b7la, fumarel\u00b7la, mortadel\u00b7la, novel\u00b7la,
\nombrel\u00b7la, parcel\u00b7la, pastorel\u00b7la, tarantel\u00b7la, varicel\u00b7la.
\nEls cultismes que comencen per al-, col-, il-: al\u00b7legar, al\u00b7legoria, al\u00b7leluia,
\nal\u00b7licient, al\u00b7literaci\u00f3, al\u00b7locuci\u00f3, al\u00b7lucinar, al\u00b7ludir, al\u00b7lusi\u00f3; col\u00b7laborar, col\u00b7lapse,
\ncol\u00b7lateral, col\u00b7lecci\u00f3, col\u00b7lega, col\u00b7legi, col\u00b7legir, col\u00b7lisi\u00f3, col\u00b7locar, col\u00b7loqui;
\nil\u00b7luminar, il\u00b7l\u00fas, il\u00b7lusi\u00f3.
\nAltres cultismes: ampul\u00b7l\u00f3s, apel\u00b7laci\u00f3, b\u00e8l\u00b7lic, cal\u00b7ligrafia, capil\u00b7lar, c\u00e8l\u00b7lula,
\ncircumval\u00b7laci\u00f3, constel\u00b7laci\u00f3, destil\u00b7lar, el\u00b7lipse, estel\u00b7lar, excel\u00b7lent, fal\u00b7la\u00e7,
\nfal\u00b7lera, fal\u00b7lible, flagel\u00b7lar, g\u00e0l\u00b7lic, hel\u00b7l\u00e8nic, id\u00edl\u00b7lic, imbecil\u00b7litat, instal\u00b7lar,
\nintel\u00b7lecte, intel\u00b7lig\u00e8ncia, interpel\u00b7lar, mal\u00b7leable, medul\u00b7la, mil\u00b7lenari, mil\u00b7l\u00e8sim,
\nmiscel\u00b7l\u00e0nia, mol\u00b7lusc, nul\u00b7la, nul\u00b7litat, oscil\u00b7lar, p\u00e0l\u00b7lid, papil\u00b7la, paral\u00b7lel,
\npel\u00b7l\u00edcula, pupil\u00b7la, putxinel\u00b7li, rebel\u00b7li\u00f3, sat\u00e8l\u00b7lit, sol\u00b7l\u00edcit, tel\u00b7l\u00faric, tranquil\u00b7litat,
\nvacil\u00b7lar, violoncel\u00b7lista.
\nORTOGRAFIA DE LA H
\nLa hac \u00e9s una lletra muda. Aix\u00f2 vol dir que no representa cap so, excepte
\nalguns casos de paraules provinents de l\u2019angl\u00e8s. D\u2019entrada, hem de dir que no
\nexisteix cap regla ortogr\u00e0fica fixa sobre com utilitzar-la, de manera que ens
\nhaurem de guiar per l\u2019atenci\u00f3 i la mem\u00f2ria.
\nMots b\u00e0sics: ahir, habitar, h\u00e0bil, ham, haver, hereu, herba, hist\u00f2ria, hivern,
\nhome, honor, hora, horror, hort, hospital, humanitat, humil, humor, vehicle…
\n16
\nEn canvi, en castell\u00e0 no tots aquests mots s\u2019escriuen amb hac: ayer, anzuelo,
\ninvierno.
\nMots cultes en catal\u00e0: adherir, anihilar, cohesi\u00f3, exhalar, exhumar, filharm\u00f2nic,
\ninherent, harmonia, hecatombe, hel\u00b7l\u00e8nic, hemicicle, hemorr\u00e0gia,
\nhendecas\u00edl\u00b7lab, h\u00e8rnia, higiene, hissar, honest, menhir, nihilisme, subtrahend,
\nsubhasta, transhumant, vehem\u00e8ncia…
\nMots cultes en castell\u00e0: adherir, cohesi\u00f3n, exhalar, exhumar, inherente,
\nhecatombe, hegemon\u00eda, hel\u00e9nico, hernia, higiene, hip\u00f3tesis, homicida, honesto,
\nmenhir, nihilismo, trashumante, vehemencia…
\n129
\nS\u2019escriuen amb hac (tant en castell\u00e0 com en catal\u00e0) les paraules que
\ncomencen pels prefixos hiper-, hecto-, hepta-, hexa-, hetero-, hemi-, hidr-,
\nhipohomo-: hect\u00f2metre, heptas\u00edl\u00b7lab, hemisferi, hom\u00f2nim…
\nTamb\u00e9 hi ha paraules que en castell\u00e0 porten hac i en catal\u00e0 no:
\nMots comuns: hoy, cacahuete, cohete, hu\u00e9rfano, horchata, huevo…
\nMots comuns: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, ous…
\nFixa\u2019t tamb\u00e9 que hi ha moltes paraules que en catal\u00e0 s\u2019escriuen amb f inicial,
\nen castell\u00e0 s\u2019escriuen amb h.
\nfarina harina fill hijo fondo hondo
\nfer hacer fillastre hijastro falc\u00f3 halc\u00f3n
\nfil hilo fel hiel figa higo
\nfill hijo
\nELS SIGNES DE PUNTUACI\u00d3
\nEls missatges, les frases, poden tenir significats diferents segons l\u2019entonaci\u00f3 i
\nles pauses que hi fem. Els signes de puntuaci\u00f3 en s\u00f3n la representaci\u00f3 gr\u00e0fica.
\nPer fer m\u00e9s clara l\u2019expressi\u00f3 dels missatges escrits, cal saber com utilitzar-los.
\n17
\n18
\n19
\n20
\n21
\n22<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
1 NORMES ORTOGR\u00c0FIQUES L\u2019ACCENTUACI\u00d3 Segons la posici\u00f3 de la s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica, podem classificar les paraules en: Agudes. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s l\u2019\u00faltima: all\u00e0, Par\u00eds, cargol. Planes. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s la pen\u00faltima: llibre, f\u00e0cil, \u00e8xit. Esdr\u00faixoles. La s\u00edl\u00b7laba t\u00f2nica \u00e9s l\u2019antepen\u00faltima: \u00e0lgebra, t\u00f2nica, m\u00e0quina. A l\u2019hora d\u2019accentuar haurem de tenir en compte una s\u00e8rie de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[14,15],"tags":[],"class_list":["post-1896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-5e","category-6e"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1896"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1905,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1896\/revisions\/1905"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalfredmata\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}