L’escola d’Alfés està envoltada de natura. Només sortir del pati trobem les eres plenes de plantes i flors. Ja fa dos anys que el Pep fa recol.lecta i classificació de plantes autòctones, els nens de l’escola fan el seu propi herbari i tot un seguit de treballs artístics relacionats amb la flora autòctona. I és que molts cops no te n’adones del què tens al teu davant fins que algú et diu: – Mira! això és…una estel.lada, una granera, “botja pudenta”, espard bord, sanguinària, maleïda… és així com comencen les ganes d’aprendre coses del què t’envolta, d’allò proper, d’allò que veus cada dia. D’apreciar la bellesa i simplicitat que ens ofereix el territori, tanmateix d’estimar-te’l.
I és que a la primavera el nostre entorn es converteix en un ventall sensorial que no podem més que aprofitar. Fa molts anys que anem a collir timó, en fem bossetes, rams i per Sant Jordi ens l’emportem cap a casa. És una activitat de natura consolidada al cole. Aquest any n’hem iniciat una altra que de ben segur l’anirem perfeccionant i fent-la nostra, com la del timó.
Hem fet oli d’hipèric!!Oli de cop, oli d’herba de Sant Joan. Totes aquestes són les nomenclatures amb les que es coneix aquest oli miraculós. Tots els alumnes del cole vam anar d’excursió a collir herba de Sant Joan.
És una planta que té una flor preciosa, d’un groc intens, captivador. En vam collir molts rams, l’any que ve, però, només n’agafarem la flor que és la part que es necessita per fer l’oli. Cal saber que floreix de principis de maig fins a finals de juny, on té màxima floració la setmana de Sant Joan.
És una planta envoltada de creences i llegendes com la nit de Sant Joan. A l’edat mitjana es creia que foragitava els dimonis, els mals esperits i les aparicions, i es cremava dins les cases per sanar-les del diable. Però en realitat, és una herba que se la coneix bàsicament per les seves propietats contra la depressió. Per això es deia que foragitava la melangia i la tristor i atreia l’amor.
En usos tòpics, és un bon antiinflamatori, cicatritzant i antisèptic de ferides i cremades. També per a traumatismes o cops, de fet, vulgarment se l’anomena “oli de cop”, d’aquí també la dita de: Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor.
Per fer l’oli vam buscar les receptes: La més comú és la següent:
Per fer l’oli de cop es posen a macerar un parell de grapats de flors, (tres o quatre, millor), es posen dins una ampolla amb oli d’oliva i es deixa a sol i serena uns 40 dies. Després es cola i es posa l’oli en potets petits de vidre per poder-ne disposar en varies ocasions. Si són foscos, millor, ja que amb la llum, perd eficàcia.
Com que nosaltres no teníem tant de temps vam accelerar el procés ficant l’oli al foc. vam fer la següent recepta:
1- Vam ficar les flors a la cassola la vam cobrir d’oli d’Alfés i durant dos hores vam vigilar que no pugés de 50-60ºC.
2- Vam afegir vitamina E per a que es conservi temps i no es fiqui ranci.
3– Vam colar l’oli amb un colador de tela.
4- Vam posar en empolles.
5- Vam etiquetar i guarnir.
Esperem que no el necessiteu massa! Però si us doneu algun cop ja sabeu …qui té oli de pericó no li cal metge ni doctor!!
BON ESTIU !!
