![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalba\/wp-content\/uploads\/usu598\/2021\/03\/IMG_5377.jpeg\")
<\/a><\/p>\nEntre moltes coses vam aprendre.<\/p>\n
- \n
- Per a qu\u00e8 serveixen els diners?<\/strong> Els diners s\u00f3n uns instrument que ens permet satisfer algunes de les nostres necessitats.<\/li>\n
- Per viure tenim una s\u00e8rie de necessitats individuals i col\u00b7lectives. Quines s\u00f3n aquestes necessitats?<\/strong>\n
- \n
- Les individuals b\u00e0siques: menjar, vestir-nos, tenir un lloc on dormir… A partir d’aquestes necessitats individuals n’hi poden haver altres per\u00f2 les essencials s\u00f3n aquestes.<\/li>\n
- Necessitats col\u00b7lectives: policia, bombers, educaci\u00f3, biblioteques, metges i hospitals, parcs i jardins, infraestructures, pensions, serveis de neteja…<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- Qu\u00e8 necessitem per satisfer aquestes necessitats?<\/strong>\n
- \n
- Necessitem diners<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- D’on van sortir els diners?<\/strong> Primer s’intercanviava valor\u00a0 entre dues persones. Arribaven a un acord. Un donava el cereal que havia plantat i recollit i un altre li donava porcs que havia criat. Tots dos hi sortien beneficiats perqu\u00e8 obten\u00eden alguna cosa que necessitaven o volien a canvi del que havien produ\u00eft. A m\u00e9s per a guanyar llibertat en els intercanvis i que en aquests no haguessin de produir.-se al mateix moment van apar\u00e8ixer els diners. Al principi tenien un valor per si mateixos. Eren d’or o plata, per\u00f2 no va durar gaire. Els romans ja van dominar l’art de la falsificaci\u00f3. Primer hi van barrejar una mica de coure, de zinc o de plom a les monedes. Llavors pesaven cada vegada menys, fins que nom\u00e9s van quedar una l\u00e0mina d’or a les cares. Amb el temps, l’augment de les transaccions durant l’edat moderna feien molt pesat de carregar amb quantitats enormes i voluminoses de monedes, aix\u00ed que molts prestadors van especialitzar-se a desar en lloc segur els diners dels seus clients i a canvi, els deixaven una mena de xecs equivalents al valor desat. Era molt m\u00e9s pr\u00e0ctic, i redu\u00efa el risc de robatori, tenint en compte la inseguretat d’algunes rutes comercials. Aquests xecs o diner equivalent, s’acabarien convertint en els bitllets de paper o paper moneda que tots coneixem, avalats pels estats corresponents.<\/li>\n
- Qui gestiona les necessitats col\u00b7lectives?<\/strong> Les administracions p\u00fabliques. A partir de les necessitats col\u00b7lectives acordades, es calculen quants diners es necessiten per satisfer-les. D’altra banda, s’ha de trobar la manera d’obtenir aquests diners (ingressos). S’elabora el que anomenem pressupost i amb aquests pressupostos, les administracions p\u00fabliques, gestionen els diners per fer front a les necessitats col\u00b7lectives.<\/li>\n
- D’on surten els diners per pagar<\/strong> per exemple les faroles, papereres, voreres, arbres…etc.? Surten dels impostos.\n
- \n
- Hi ha uns impostos directes<\/em>, qu\u00e8 s\u00f3n aquells pels quals paga m\u00e9s qui m\u00e9s diners guanya. Parlem del IRPF, el qual grava la renda mundial que ha obtingut una persona que viu en territori espanyol. En l’impost sobre la renda els ingressos que tributen m\u00e9s s\u00f3n: ingressos de treball, ingressos del capital<\/li>\n
- Impostos indirectes<\/em> qu\u00e8 s\u00f3n aquells que obliguem a tothom a pagar el mateix quan es fa una compra. Tant si la persona \u00e9s rica o pobra.\u00a0 El m\u00e9s conegut es l’IVA.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s el frau fiscal?<\/strong> Quan l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria descobreix que alg\u00fa no ha pagat els impostos que li pertocaven, ho regularitza, fa una liquidaci\u00f3 i li posa una sanci\u00f3, \u00e9s a dir, una multa. El contribuent disposa d’un termini de pagament voluntari, si tot i aix\u00ed, no vol pagar, l’AEAT \u00e9s l’encarregada de dur a terme l’embargament dels seus bens i els diners que s’obtenen amb la venda dels seus b\u00e9ns, serviran per pagar els deutes dels impostos.<\/li>\n<\/ul>\n
Per aprendre tot aquest funcionament, vam fer un joc de rol on cadasc\u00fa feia un paper imaginari en la societat. Des de pol\u00edtic, departaments (educaci\u00f3, sanitat…), contribuents, farsants…etc.<\/p>\n
Us deixem un petit recull de fotografies de la visita.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalba\/wp-content\/uploads\/usu598\/2021\/03\/IMG_5410-1024x768.jpeg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalba\/wp-content\/uploads\/usu598\/2021\/03\/IMG_5412-1024x768.jpeg\")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceipalba\/wp-content\/uploads\/usu598\/2021\/03\/IMG_5411-1024x768.jpeg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies Maria. Vam aprendre moltes coses.<\/p>\n
Alumnat de 6\u00e8<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El passat divendres 28 de febrer ens va visitar la Maria Carrera Sabat\u00e9 inspectora d’Hisenda de Lleida i mare del Gabriel de sis\u00e8, per tal de realitzar un curs c\u00edvico-tributari.
\n<\/a>
\nEntre moltes coses vam aprendre.<\/p>\n - Impostos indirectes<\/em> qu\u00e8 s\u00f3n aquells que obliguem a tothom a pagar el mateix quan es fa una compra. Tant si la persona \u00e9s rica o pobra.\u00a0 El m\u00e9s conegut es l’IVA.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n
- Qui gestiona les necessitats col\u00b7lectives?<\/strong> Les administracions p\u00fabliques. A partir de les necessitats col\u00b7lectives acordades, es calculen quants diners es necessiten per satisfer-les. D’altra banda, s’ha de trobar la manera d’obtenir aquests diners (ingressos). S’elabora el que anomenem pressupost i amb aquests pressupostos, les administracions p\u00fabliques, gestionen els diners per fer front a les necessitats col\u00b7lectives.<\/li>\n
- Per viure tenim una s\u00e8rie de necessitats individuals i col\u00b7lectives. Quines s\u00f3n aquestes necessitats?<\/strong>\n