{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T12:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/?page_id=26"},"modified":"2025-01-22T13:16:16","modified_gmt":"2025-01-22T12:16:16","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Breu Hist\u00f2ria de l\u2019Escola Vent\u00f3s Mir<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs\" data-active-tab=\"0\"><ul class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-links\"><\/ul>\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\"><strong>El naixement del Grup Escolar Vent\u00f3s Mir<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>El 15 d\u2019agost de 1924 fou col\u2022locada la primera pedra del que seria el Grup Escolar Vent\u00f3s Mir. L\u2019honor va correspondre a don Severiano Mart\u00ednez Anido, ministre de governaci\u00f3 durant la dictadura de Primo de Rivera. El 5 de desembre de 1926 el mateix Mart\u00ednez Anido inaugur\u00e0 oficialment l\u2019escola.<\/p>\n\n\n\n<p>Badalona necessitava un nou i modern equipament escolar? Clarament s\u00ed. La poblaci\u00f3 de la vila augmentava de manera continuada des de finals del segle XIX, El 1897 va rebre el t\u00edtol de ciutat, amb poc m\u00e9s de 18.000 habitants. Per aquelles dates, Catalunya tenia uns 2 milions. En el primer ter\u00e7 del segle XX el creixement demogr\u00e0fic fou molt important. Aix\u00ed el 1931, mentre que Catalunya havia arribat a gaireb\u00e9 2,8 milions d\u2019habitants, Badalona arribava ja prop dels 40.000.<\/p>\n\n\n\n<p>Qu\u00e8 motiv\u00e0 aquest creixement poblacional? A inicis del segle XX l\u2019economia espanyola es trobava en un proc\u00e9s de t\u00edmida modernitzaci\u00f3. La majoria de la poblaci\u00f3 continua vivint i treballant al camp, tot i que cada cop m\u00e9s la ind\u00fastria avan\u00e7ava. Aquesta ind\u00fastria, ubicada a les ciutats, necessitava m\u00e0 d\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n<p>Badalona tamb\u00e9 visqu\u00e9 aquests canvis. Des de sempre, el centre de l\u2019activitat econ\u00f2mica badalonina era l\u2019activitat agr\u00edcola i pesquera. Aquestes per\u00f2, a inicis del segle XX es van veure superades per la industrial. Badalona va esdevenir una de les principals ciutats industrials de Catalunya i Espanya. La proximitat a Barcelona i la pres\u00e8ncia del ferrocarril afavoriren aquesta expansi\u00f3. Com hem vist anteriorment, els canvis propiciaren l\u2019arribada de m\u00e0 d\u2019obra procedent d\u2019altres contrades. Hi arribaven immigrants del sud de Tarragona, Almeria i M\u00farcia. Aquests, abandonaven el camp i les mines, cercant feina a les f\u00e0briques de la ciutat. Per ubicar als nouvinguts es crearen noves barriades, com ara Artigues, Llefi\u00e0, La Morera, La Salut, La Trilla, Can Canals &#8230; Malauradament, no hom trobava feina, i el problema de l\u2019atur hi era molt present.<\/p>\n\n\n\n<p>La situaci\u00f3 pol\u00edtica era molt inestable. Espanya vivia el sistema de la Restauraci\u00f3. En aquest, oficialment, es celebraven eleccions amb pluralitat de partits. Tots els homes majors d\u2019edat podien votar. A la pr\u00e0ctica, el sistema era extremadament corrupte. Dos partits s\u2019alternaven al poder, al marge de la voluntat popular. Les eleccions eren fraudulentes, arribant-se a l\u2019extrem de pactar-se els resultats abans de celebrar-les. A inicis del segle XX el sistema s\u2019enfonsava. Els governs es succe\u00efen , mentre que al carrer, atemptats i vagues obreres creaven un clima de tensi\u00f3 permanent. En aquest context, el setembre del 1923 es produ\u00ed l\u2019aixecament militar que origin\u00e0 la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El rei, Alfons XIII, no s\u2019hi opos\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<p>El nou govern destitu\u00ed els ajuntaments, escollint-se nous alcaldes i regidors. Aix\u00ed, arrib\u00e0 a l\u2019alcaldia badalonina Pere Sabat\u00e9 i Curto, fabricant de licors, com ara l\u2019An\u00eds Diana. El nou alcalde cerc\u00e0 mantenir bones relacions amb les noves autoritats. Mart\u00ednez Anido, ministre de governaci\u00f3, fou nomenat fill predilecte de la ciutat. Igualment, la riera d\u2019en Folch (l\u2019actual carrer Mart\u00ed i Pujol) va canviar de nom i pass\u00e0 a ser Avenida Mart\u00ednez Anido. Fins i tot, s\u2019aconsegu\u00ed la visita del mateix Alfons XIII.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb aquesta pol\u00edtica Sabat\u00e9 i Curto aconsegu\u00ed fons per construir tota una s\u00e8rie d\u2019obres p\u00fabliques. Recordem que, a banda de ser necess\u00e0ries, aquestes obres ajudaven a combatre el problema de l\u2019atur. D\u2019aquesta manera es van realitzar importants actuacions, com ara l\u2019escorxador, la canalitzaci\u00f3 de rieres, la construcci\u00f3 de clavegueres, la xarxa de gas i electricitat, el tramvia o alguns grups escolars, com el Vent\u00f3s Mir.<\/p>\n\n\n\n<p>La construcci\u00f3 del Grup Escolar Vent\u00f3s Mir obeeix a una clar\u00edssima necessitat. A Badalona, hi havia un gran nombre de nenes i nenes sense escolaritzar, pr\u00e0cticament el 50%, i moltes de les escoles existents es trobaven en p\u00e8ssimes condicions. L\u2019Ajuntament establ\u00ed una comissi\u00f3 l\u2019any 1924 per tal de tractar aquesta problem\u00e0tica. S\u2019iniciaren contactes amb el senyor Ignasi Vent\u00f3s Mir, prohom badalon\u00ed, per tal d\u2019aconseguir terrenys on ubicar dos grups escolars.<\/p>\n\n\n\n<p>El 10 de juny s\u2019accept\u00e0 l\u2019oferiment del senyor Vent\u00f3s Mir d\u2019una parcel\u2022la a la plana d\u2019en T\u00e0pies de 1.202 m2, a t\u00edtol d\u2019emfit\u00e8usi.<\/p>\n\n\n\n<p>La Plana d\u2019en T\u00e0pies, on es constru\u00ed la futura escola, estava molt poc urbanitzada. \u00danicament hi havia algunes cases. Hi destacava l\u2018Esgl\u00e9sia de Sant Josep. Cap al costat de mar, el pas es veia tallat per la via del tren i, m\u00e9s enll\u00e0 ja es divisaven algunes f\u00e0briques, com la del fam\u00f3s An\u00eds del Mono.<\/p>\n\n\n\n<p>Les condicions pactades per la decisi\u00f3 dels terrenys foren recollides posteriorment pel notari Ramon Torras i Clap\u00e9s. El document va ser signat pel mateix Vent\u00f3s Mir, l\u2019alcalde Sabater i el general Manuel Camps, tinent d\u2019alcalde. S\u2019establia la cessi\u00f3 de terrenys per a la construcci\u00f3 d\u2019un grup escolar, i es feia constar que, \u201csi s\u2019impart\u00eds un ensenyament contrari a la doctrina de l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica i no es donessin les lli\u00e7ons de catecisme i la instrucci\u00f3 religiosa de conformitat amb el credo de la mateixa Esgl\u00e9sia, tindr\u00e0 el dret de readquirir-lo, sense haver de satisfer cap tipus d\u2019indemnitzaci\u00f3 pel terreny\u201d. Posteriorment, el gener de 1925, el mateix Vent\u00f3s Mir va atorgar una nova parcel\u2022la a la Riera de Canyad\u00f3 per a la construcci\u00f3 d\u2019un nou grup escolar, que seria anomenat Grup Escolar Mart\u00ednez Anido. L\u2019actual Escola Lola Anglada.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019Ajuntament invert\u00ed en l\u2019Escola 349.755,38 pessetes. L\u2019Estat aport\u00e0 una subvenci\u00f3 de 60.000, que es dedic\u00e0 a la compra de mobles i material. Com a curiositat, les aportacions per a la construcci\u00f3 del Grup Escolar Mart\u00ednez Anido, de Canyad\u00f3, van ser exactament les contr\u00e0ries. Mentre que l\u2019Estat hi aport\u00e0 425.000 pessetes, l\u2019Ajuntament \u00fanicament hi aport\u00e0 75.000.<\/p>\n\n\n\n<p>El sistema escolar que en aquells moments es donava a Espanya era hereu del creat el 1857 mitjan\u00e7ant l\u2019anomenada Llei Moyano. Aquesta dividia el sistema escolar en tres nivells, despr\u00e9s dels quals s\u2019hi arribava a la Universitat. Tamb\u00e9 es podien cursar els que ara anomenem estudis professionals.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019esquema escolar creat per aquella llei es mantingu\u00e9, a grans trets, durant pr\u00e0cticament un segle. L\u2019anomenat primer ensenyament era obligatori i es cursava entre els 6 i els 9 anys. No fou fins a principis del segle XX quan s\u2019ampli\u00e0 l\u2019edat escolar dels 6 al 12 anys. Per accedir al segon ensenyament s\u2019havia de superar un examen. Aleshores es cursava una primera etapa de dos anys i, si es superava aquesta, una segona de quatre anys. Era el que aleshores s\u2019anomenava batxillerat. Durant tot el sistema, nens i nenes restaven totalment separats. Mostra d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la fa\u00e7ana de la nostra escola, on encara hi ha dues portes, una per a les nenes i una altra per als nens.<\/p>\n\n\n\n<p>La nova escola aplic\u00e0 aquesta normativa. L\u2019escola constava de tres seccions de nens i tres de nenes, estructurades en grau inferior, grau mitj\u00e0 i grau superior. En total hi assistien 300 alumnes en horari di\u00fcrn. Igualment, en horari nocturn rebien classes 150 adults. De fet, la llei establia que en totes les escoles de nens, calia oferir la possibilitat de rebre escolaritzaci\u00f3 nocturna, car molts nens abandonaven l\u2019escola sense completar la seva formaci\u00f3 m\u00ednima.<\/p>\n\n\n\n<p>Els ensenyaments que s\u2019impartien eren Ci\u00e8ncies F\u00edsiques, Qu\u00edmiques i Naturals, Matem\u00e0tiques, Geografia i Hist\u00f2ria, Literatura, Mecanografia i Brodats a M\u00e0quina. Tamb\u00e9 fou traslladada a un espai dels nous edificis l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n<p>El 22 d\u2019octubre de 1927 el rei Alfons visit\u00e0 la ciutat. Entre d\u2019altres indrets visit\u00e0 el Grup Escolar Vent\u00f3s Mir.<\/p>\n\n\n\n<p>La nova escola r\u00e0pidament es convert\u00ed en una refer\u00e8ncia en el mapa escolar badalon\u00ed, on la situaci\u00f3 no havia millorat gaire. Segons dades d\u2019un informe municipal de l\u2019any 1930, a Badalona hi havia 11 Escoles Nacionals, 2 d\u2019elles de p\u00e0rvuls, servides per 5 mestres i 6 mestresses, ajudats per 4 ayos, o mestres auxiliars, i 13 ayas. En total hi assistien 1.130 alumnes. Igualment, la ciutat, comptava amb 2 Grups Escolars. D\u2019una banda, el Vent\u00f3s Mir comptava amb 3 mestres i 3 mestresses, que impartien classes a 150 nens i 150 nenes. De l\u2019altra, el Ramon Muntaner, antic Mart\u00ednez Anido, tamb\u00e9 amb 3 mestres i 3 mestresses, tot i que \u00fanicament hi assistien 60 nois i 80 noies. En total, 1.570 nens i nenes hi assistien a les Escoles Nacionals i als Grups Escolars, mentre que 1.300 nens i nenes anaven a classe a altres col\u2022legis privats.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest informe es destaquen problemes com per exemple la insufici\u00e8ncia d\u2019escoles a les noves barriades que sorgien, l\u2019aglomeraci\u00f3, les defici\u00e8ncies de les instal\u2022lacions &#8230; Com a solucions, es proposava la creaci\u00f3 de noves escoles per tal d\u2019escolaritzar els 2.200 alumnes que no assisteixen a cap centre escolar i als alumnes que reben classes en cases particulars. Es demana tamb\u00e9 que les noves escoles siguin nacionals, per tal d\u2019evitar la c\u00e0rrega econ\u00f2mica que suposava el manteniment dels grups escolars per al municipi.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019any 1930 dimit\u00ed el dictador Primo de Rivera. El rei, que aleshores tenia un gran poder pol\u00edtic, intent\u00e0 tornar al sistema de la Restauraci\u00f3, com si la dictadura no s\u2019hagu\u00e9s produ\u00eft. Alfons XIII per\u00f2, estava molt desprestigiat donat el seu recolzament a la dictadura. En les eleccions municipals celebrades el 12 d\u2019abril de 1931, a totes les grans ciutats, guanyaren els candidats republicans. Sense recolzament, el rei s\u2019exili\u00e0. Comen\u00e7ava aix\u00ed una nova etapa: La Segona Rep\u00fablica.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\"><strong>El Vent\u00f3s Mir durant la Rep\u00fablica i la Guerra Civil<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>El 14 d\u2019abril de 1931 es proclam\u00e0 la II Rep\u00fablica. La Segona Rep\u00fablica es promulg\u00e0 enmig d\u2019una gran expectaci\u00f3. Hi havia moltes esperances dipositades en el nou r\u00e8gim, que es veia com a m\u00e9s lliure i democr\u00e0tic. A Catalunya, la nova situaci\u00f3 pol\u00edtica signific\u00e0 l\u2019arribada de l\u2018autonomia. Inicialment, de manera provisional, el 1931. Posteriorment, el 1932, s\u2019aprov\u00e0 l\u2019Estatut de N\u00faria. Maci\u00e0 d\u2019ERC pass\u00e0 a ser el primer president. A la seva mort, el 1933, el substitu\u00ed Llu\u00eds Companys, tamb\u00e9 d\u2019ERC.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019arribada de la Segona Rep\u00fablica signific\u00e0 un gran trencament. S\u2019encetaren m\u00faltiples reformes, amb un clar objectiu democratitzador i modernitzador. Aquest proc\u00e9s tamb\u00e9 es produ\u00ed en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3. R\u00e0pidament s\u2019encet\u00e0 un proc\u00e9s reformista, per tal d\u2019aplicar a l\u2019educaci\u00f3 els principis democr\u00e0tics del nou sistema. Aquesta reforma top\u00e0 amb l\u2019oposici\u00f3 dels grups que fins aleshores havien controlat l\u2019escola.<\/p>\n\n\n\n<p>Calia reduir les brutals taxes d\u2019analfabetisme en general i femen\u00ed en particular. S\u2019havia d\u2019elevar el nivell de l\u2019educaci\u00f3 i millorar la cultura de la poblaci\u00f3. L\u2019educaci\u00f3 havia de ser concebuda com un tot continu. Calia trencar la idea d\u2019un ensenyament primari per a les classes baixes i un ensenyament mitj\u00e0 i superior per a les elits dominants.<\/p>\n\n\n\n<p>Per aconseguir aquests objectius es realitzaren diverses reformes. El primer ensenyament, qued\u00e0 dividit en tres nivells, p\u00e0rvuls, elemental i superior. A m\u00e9s, s\u2019introdu\u00ed l\u2019escolaritzaci\u00f3 mixta, s\u2019impuls\u00e0 l\u2019ensenyament de la llengua pr\u00f2pia, es decret\u00e0 la la\u00efcitzaci\u00f3 de l\u2019escola prim\u00e0ria, disposant que la instrucci\u00f3 religiosa no seria obligat\u00f2ria, es fomentaren les col\u00f2nies escolars &#8230; Tot plegat responia al convenciment de la necessitat de culturitzar la poblaci\u00f3. Calia una escolaritzaci\u00f3 total, i per aquesta ra\u00f3 es crearen noves escoles.<\/p>\n\n\n\n<p>La Generalitat de Catalunya, per la seva part, tamb\u00e9 desenvolup\u00e0 una gran tasca, creant l\u2019Escola Normal per a mestres, l\u2019Institut-Escola, i la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot i la penosa situaci\u00f3 econ\u00f2mica, prova de la import\u00e0ncia que es donava a la reforma educativa, el pressupost estatal per a l\u2019educaci\u00f3 es triplic\u00e0. Es constru\u00efren escoles, es contractaren mestres, augment\u00e0 significativament el nombre de nens i nenes escolaritzades &#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>La manca de recursos oblig\u00e0 sovint a plantejar solucions imaginatives, com ara les missions pedag\u00f2giques, que recorrien les zones rurals per tal d\u2019acostar la cultura a les classes m\u00e9s pobres.<\/p>\n\n\n\n<p>La convulsa situaci\u00f3 pol\u00edtica durant la Rep\u00fablica imped\u00ed aconseguir \u00e8xits realment importants. Nom\u00e9s a Catalunya s\u2019avan\u00e7\u00e0 significativament. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la creaci\u00f3, el 1936, ja en plena guerra, de l\u2019Escola Nova Unificada de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta allau de canvis, l\u00f2gicament, tamb\u00e9 afectaren la nostra escola. A Badalona, com arreu, existia una gran preocupaci\u00f3 per les defici\u00e8ncies en el sistema educatiu. Per intentar millorar-lo, cal remarcar que sovint els mestres impartien una hora m\u00e9s de classes d\u2019all\u00f2 que era legal. Per aix\u00f2, el 1931 mestres del Vent\u00f3s Mir i Ramon Muntaner reclamaren al Consell Local, entre d\u2019altres propostes, que ja que a Badalona es feien m\u00e9s hores de classe, caldria que l\u2019Ajuntament gratifiqu\u00e9s els mestres. En aquells temps, el Sou dels mestres estava establert en 5.000 pessetes anuals.<\/p>\n\n\n\n<p>Les reformes republicanes eren necess\u00e0ries. El gener de 1932 el Consell Local es queixa de l\u2019estat deplorable de l\u2019ensenyament a Badalona. A Badalona hi havia 23 mestres nacionals i 18 auxiliars. Amb els de les escoles privades feien un total de 68 mestres, que donen instrucci\u00f3 a 5.400 infants.<br>El Consell proposava construir m\u00e9s escoles davant la falta d\u2019escolaritzaci\u00f3 de molts infants i davant el creixement de l\u2018escola privada, que s\u2019estava imposant. Segons el cens escolar de Badalona, hi havia 11.000 infants. D\u2019aquests, 5.400 assistien a les 13 escoles nacionals i als 19 col\u2022legis privats; 1.500 havien abandonat ja l\u2019escola per passar a les f\u00e0briques; 2.600 p\u00e0rvuls no assistien a classe per problemes familiars; i 1.500 infants pul\u2022lulen pels carrers. Textualment, l\u2019informe parla de la manca d\u2019escoles, de les condicions p\u00e8ssimes en que es troben les que existeixen, excepte els grups Vent\u00f3s Mir i Canyad\u00f3. Tamb\u00e9 destaca la manca de cantines escolars (menjadors), i el fet de no \u00e9sser l\u2019Escola p\u00fablica gratu\u00efta com hauria d\u2019\u00e9sser. Per \u00faltim, es critica l\u2019actuaci\u00f3 de la Dictadura, amb la construcci\u00f3 dels grups escolars, per donar vanitat a alguns senyors, s\u00f3n edificis amb molta vistositat per erms a l\u2019interior.<\/p>\n\n\n\n<p>Es defensava la necessitat de potenciar l\u2019educaci\u00f3 dels infants. Com a soluci\u00f3 es parlava de la construcci\u00f3 de m\u00e9s escoles gratu\u00eftes. Aquesta mesura era fermament defensada pels mestres dels grups escolars. Tamb\u00e9 es reclam\u00e0 l\u2019ampliaci\u00f3 dels grups escolars existents. De fet, el Grup Escolar Vent\u00f3s Mir s\u2019ampli\u00e0 amb dues seccions m\u00e9s. L\u00f2gicament, aquestes mesures foren criticades per les escoles privades, car perdien alumnat.<\/p>\n\n\n\n<p>El funcionament de l\u2019Escola Vent\u00f3s Mir en aquella \u00e8poca era semblant a l\u2019actual, tot i que es donaven algunes difer\u00e8ncies. Prenem com a exemple el curs 1932-33.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant aquell curs les vacances escolars es repartien de la seg\u00fcent manera: de 10 a 15 dies entre desembre i gener; 14 dies per la primavera (de l\u20191 al 15 d\u2019abril); les d\u2019estiu del 15 de juliol al 15 de setembre. La jornada de treball escolar constava de 5 hores, 3 al mat\u00ed i 2 a la tarda. Hi havia un interval de dues hores entre sessi\u00f3 i sessi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Les pautes de treball a les escoles nacionals i en la gran majoria de les privades foren les vigents des del R.D. de 26 d\u2019octubre de 1901, amb la variant d\u2019haver estat suprimit amb la II Rep\u00fablica l\u2019ensenyament de la doctrina cristiana i hist\u00f2ria sagrada, afegint-se el catal\u00e0 (decret de Marcel\u2022l\u00ed Domingo). Posteriorment, el setembre de 1936 (ja iniciada la guerra civil) es dispos\u00e0 que l\u2019ensenyament primari es fes a Catalunya b\u00e0sicament en la llengua pr\u00f2pia dels infants. Aquests s\u2019havien de dividir en grups, segons la llengua materna, en les escoles en les quals la matr\u00edcula ho permet\u00e9s. En els casos en que la separaci\u00f3 en grups homogenis no fos possible, el mestre havia d\u2019utilitzar l\u2019idioma de cada infant. L\u2019adquisici\u00f3 de la segona llengua no s\u2019havia d\u2019introduir fins que l\u2019infant no estigu\u00e9s format en la pr\u00f2pia.<br>Les mat\u00e8ries preceptives eren el catal\u00e0, castell\u00e0, aritm\u00e8tica, la geografia i la hist\u00f2ria, els rudiments de dret, les nocions de geometria, les nocions de ci\u00e8ncies f\u00edsiques, qu\u00edmiques i naturals, les nocions de fisiologia i higiene, el dibuix, el cant, els treballs manuals i els exercicis corporals. Si b\u00e9 aquestes mat\u00e8ries eren obligat\u00f2ries els mestres tenien llibertat absoluta per confeccionar llurs programes.<\/p>\n\n\n\n<p>La cultura democr\u00e0tica tamb\u00e9 arrib\u00e0 als centres escolars. Els pares comen\u00e7aren a tenir participaci\u00f3 en el funcionament de les escoles, com demostra la constituci\u00f3 de les associacions de pares i amics de les escoles Ramon Muntaner i Vent\u00f3s Mir. Per tant, la nostra associaci\u00f3 de pares i mares t\u00e9 m\u00e9s de setanta anys.<\/p>\n\n\n\n<p>Malauradament, aquesta evoluci\u00f3 qued\u00e0 truncada per l\u2019esclat de la Guerra Civil. El dia 17 de juliol s\u2019aixeca l\u2019ex\u00e8rcit afric\u00e0. El 18 ho fan les guarnicions peninsulars. Esclata aix\u00ed una llarga i sagnant guerra civil (1936-1939).<\/p>\n\n\n\n<p>Ning\u00fa va preveure en el seu moment un conflicte de tan llarga durada i tan extremadament violent. Com a mostra, simplement recordar que hi ha historiadors que calculen que els morts a la reraguarda, per acci\u00f3 de la repressi\u00f3, superen o com a m\u00ednim igualen als morts en el camp de batalla.<\/p>\n\n\n\n<p>El govern de la rep\u00fablica es trob\u00e0 a\u00efllat a nivell internacional. La creaci\u00f3 del Comit\u00e9 de No Intervenci\u00f3 imped\u00ed l\u2019arribada d\u2019ajut oficial per part de les democr\u00e0cies occidentals. Tot i aix\u00f2, aquest arrib\u00e0 principalment de l\u2019URSS, encara que no sempre quedaren prou clares les raons d\u2019Stalin. La Rep\u00fablica, no obstant, compt\u00e0 amb la col\u2022laboraci\u00f3 d\u2019un gran nombre de voluntaris, les Brigades Internacionals.<\/p>\n\n\n\n<p>El b\u00e0ndol franquista, per la seva banda, r\u00e0pidament compt\u00e0 amb una col\u2022laboraci\u00f3 internacional molt important, principalment de la It\u00e0lia de Mussolini i l\u2019Alemanya de Hitler.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, l\u2019abril de 1939, la Rep\u00fablica va ser completament derrotada. S\u2019iniciava aix\u00ed el llarg per\u00edode de la dictadura franquista.<\/p>\n\n\n\n<p>Badalona ja era, amb 44.000 habitants, la tercera ciutat de Catalunya, despr\u00e9s de Barcelona i Sabadell. El creixement de la nostra ciutat s\u2019alent\u00ed, com demostra el fet que, en arribar el 1940, Badalona tingu\u00e9s uns 48.000 habitants. Cal recordar que van ser anys de crisi econ\u00f2mica. Inicialment, es patiren els efectes de la crisi internacional, el crac del 29. Posteriorment, la desastrosa guerra civil. Per aix\u00f2, l\u2019atur anava en augment, i la manca de recursos va fer que es realitzessin molt poques obres p\u00fabliques.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb l\u2019arribada de la guerra moltes de les ind\u00fastries badalonines, especialment les metal\u2022l\u00fargiques, qu\u00edmiques i t\u00e8xtils es van haver d\u2019adaptar a la producci\u00f3 de material de guerra i d\u2019equipaments per a l\u2019ex\u00e8rcit. A m\u00e9s, moltes van deixar de ser de propietat privada i es van col\u2022lectivitzar.<\/p>\n\n\n\n<p>Donada la import\u00e0ncia d\u2019aquestes ind\u00fastries, el b\u00e0ndol franquista les consider\u00e0 objectiu militar. Per aquesta ra\u00f3 van ser bombardejades. Aix\u00ed, van ser afectades la Cros, la Llauna o la CAMPSA. L\u00f2gicament, els barris que les envoltaven van ser els m\u00e9s castigats. L\u2019aviaci\u00f3 italiana ocasion\u00e0, en aquests bombardejos, uns 120 morts. Com veurem m\u00e9s endavant, la preocupaci\u00f3 per aquests actes afect\u00e0 el normal funcionament de l\u2019Escola, propera a alguns d\u2019aquests objectius militars.<\/p>\n\n\n\n<p>Uns 600 badalonins moriren al front. D\u2019altra banda, durant la guerra es produ\u00efren nombrosos actes de viol\u00e8ncia protagonitzats pels partidaris d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols. Aquests actes tamb\u00e9 afectaren a Badalona. Es calcula que unes 180 persones foren assassinades per la repressi\u00f3 que es don\u00e0 durant i despr\u00e9s del conflicte. Es saquejaren i cremaren alguns edificis, com el col\u2022legi dels Maristes del carrer del Temple o el convent dels frares carmelites.<\/p>\n\n\n\n<p>Un dels problemes m\u00e9s greus que pat\u00ed Badalona va ser la manca d\u2019aliments. Per aquesta ra\u00f3 l\u2019Ajuntament implant\u00e0 la targeta de racionament, per tal de regular la distribuci\u00f3 dels articles b\u00e0sics. Tot i aix\u00f2, a Badalona es pass\u00e0 gana.<\/p>\n\n\n\n<p>La vida escolar continu\u00e0, tot i la guerra, encara que es vei\u00e9s afectada. Com a exemple, donada la xifra de mestres combatents al front, s\u2019accept\u00e0 l\u2019augment de la xifra m\u00e0xima d\u2019alumnes que podia tenir un professor de 40 a 80. Un altre aspecte a considerar va ser que la guerra va fer augmentar la quantitat de nens refugiats a Badalona procedents d\u2019altres zones de l\u2019estat, i que acostumen a estar sense escolaritzar. Amb data de 3 de gener de 1939 el conseller de cultura fa saber que la poblaci\u00f3 infantil a Badalona \u00e9s de 12.000 nens dels quals nom\u00e9s 5.634 assistien a l\u2019escola.<\/p>\n\n\n\n<p>El 28 d\u2019octubre del 1936, Alejandro Gargallo, com a director del Vent\u00f3s Mir canvi\u00e0 el seu nom. La nostra escola pass\u00e0 a dir-se 19 de juliol.<\/p>\n\n\n\n<p>La preocupaci\u00f3 per millorar l\u2019Escola es mantingu\u00e9. Mostra de les mancances que es donaven, els Amics del grup escolar 19 de juliol demanen a la Comissi\u00f3 de Cultura importants reformes: una aula de p\u00e0rvuls, una d\u2019educaci\u00f3 sexual, puericultura i maternitat, aules per a treballs manuals, serveis de dutxes, convertir un tros de passad\u00eds en secretaria dels mestres, calefacci\u00f3 a l\u2019hivern i ventiladors a l\u2019estiu a quatre aules mal orientades, renovaci\u00f3 de cortines, que es pint\u00e9s les pissarres de color verd i que es dot\u00e9s al grup de dos o tres m\u00e0quines d\u2019escriure com a altres centres.<\/p>\n\n\n\n<p>Davant dels bombardeigs sobre Badalona a partir de 1937 moltes fam\u00edlies preferien tenir els infants a casa o els enviaven amb algun familiar que visqu\u00e9s al camp o en algun poblet allunyat dels centres on es produ\u00efa material de guerra. El director del grup 19 de juliol (Vent\u00f3s Mir) demana al consistori que doni sacs per omplir-los i condicionar el soterrani com a refugi davant els bombardeigs. S\u2019encarrega de buscar els sacs a dos nens (\u00c1ngel Buj i Domingo Mart\u00ednez). El mateix govern republic\u00e0 sign\u00e0 a Val\u00e8ncia un decret, el desembre del 37, plantejant la necessitat de construir refugis antiaeris a les escoles.<\/p>\n\n\n\n<p>Estava clar que calia habilitar un refugi o traslladar l\u2019escola lluny dels centres dedicats a la producci\u00f3 de material b\u00e8l\u2022lic, com la propera f\u00e0brica Cros. Aquesta f\u00e0brica era un objectiu militar, i sovint era bombardejada. A m\u00e9s, el director del grup 19 de juliol es queixa a l\u2019abril del 37 del perill per als nens de la instal\u2022laci\u00f3 d\u2019una metralladora antia\u00e8ria al campanar de l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\"><strong>La dictadura franquista<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>Despr\u00e9s de la guerra civil la situaci\u00f3 era desesperada. Mancaven tota mena de productes, l\u2019economia estava esfondrada i el r\u00e8gim desferm\u00e0 una dur\u00edssima repressi\u00f3 contra tots aquells que considerava els seus enemics. Aquesta persecuci\u00f3 es mantingu\u00e9 durant tot el franquisme.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant la Segona Guerra Mundial, tot i no intervenir directament en el conflicte, Franco recolz\u00e0 clar\u00edssimament l\u2019Alemanya nazi i la It\u00e0lia feixista. Quan aquests pa\u00efsos foren derrotats, el r\u00e8gim franquista qued\u00e0 en una situaci\u00f3 internacional complicada. Els guanyadors trencaren les relacions amb Espanya.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019a\u00efllament agreuj\u00e0 la situaci\u00f3 espanyola, ja molt delicada com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra i la nefasta pol\u00edtica econ\u00f2mica franquista, l\u2019Autarquia. Es buscava l\u2019autosufici\u00e8ncia econ\u00f2mica, cosa que result\u00e0 desastrosa. Prova d\u2019aix\u00f2, \u00e9s el manteniment del racionament, que es perllong\u00e0 fins a inicis de la d\u00e8cada dels 50. Els productes de primera necessitat eren controlats per l\u2019Estat, que assignava una determinada quantitat a les fam\u00edlies, que els podien aconseguir amb cartilles de racionament. L\u00f2gicament, r\u00e0pidament es cre\u00e0 un important\u00edssim mercat negre basat en el contraban i en el que aleshores s\u2019anomen\u00e0 extraperlo.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat els problemes, el r\u00e8gim es mantingu\u00e9 fonamentat en el recolzament d\u2019una part de la poblaci\u00f3 i en la persecuci\u00f3 dels considerats desafectes, Badalona pat\u00ed durament els efectes de la guerra. La recuperaci\u00f3 va ser molt lenta.<\/p>\n\n\n\n<p>La vict\u00f2ria franquista implic\u00e0 el desmantellament de les reformes republicanes. Un punt clau en aquesta pol\u00edtica va ser canviar el model educatiu. S\u2019acab\u00e0 amb el la\u00efcisme i la coeducaci\u00f3, arrib\u00e0 la censura, es depuraren mestres republicans &#8230;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria es reform\u00e0. Es divid\u00ed en per\u00edode maternal i de p\u00e0rvuls, ensenyament elemental (dels 6 als 10 anys) i ensenyament de perfeccionament (de 10 a 12 anys). Era obligatori impartir classes de religi\u00f3 i de formaci\u00f3 de l\u2019esperit nacional.<br>L\u2019escola torn\u00e0 a ser controlada per l\u2019Esgl\u00e9sia i a defensar valors extremadament conservadors. La simbologia del nacionalcatolicisme entr\u00e0 a les escoles: salutacions romanes, himnes, lloes a la unitat nacional i al passat glori\u00f3s, retrats de Franco i Jos\u00e9 Antonio &#8230; Els alumnes havien d\u2019acceptar de manera natural els valors del r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n<p>Per als alumnes que havien comen\u00e7at la seva escolaritzaci\u00f3 durant la Rep\u00fablica, el canvi va ser molt important. Com a exemple, les classes passaren a impartir-se totalment en castell\u00e0. El catal\u00e0 qued\u00e0 totalment bandejat del sistema educatiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat la dif\u00edcil situaci\u00f3, la vida escolar continu\u00e0, intentant superar les adversitats. El Vent\u00f3s Mir continu\u00e0 funcionant, implantant els canvis que la nova situaci\u00f3 pol\u00edtica exigia. Durant el mat\u00ed, es donava d\u2019esmorzar als nens, sobretot llet i formatge. Despr\u00e9s de l\u2019escola, alguns professors feien tallers d\u2019escacs o de cant coral. Molts alumnes, en acabar les classes, tamb\u00e9 anaven als locals o al camp de futbol de la propera parr\u00f2quia de Sant Josep.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir dels anys 50 la situaci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a canviar. Els EUA cercaren una alian\u00e7a amb Franco. Aquest l\u2019accept\u00e0 i canvi\u00e0 la seva pol\u00edtica econ\u00f2mica amb el Pla d\u2019Estabilitzaci\u00f3 de 1959. Aquest pla redu\u00ed l\u2019intervencionisme estatal i liberalitz\u00e0 l\u2019activitat econ\u00f2mica. Aix\u00ed, l\u2019economia espanyola es dispar\u00e0. Arrib\u00e0 el desarrollisme. S\u2019assol\u00ed la plena industrialitzaci\u00f3. Milions de ciutadans abandonaren els seus pobles i es traslladaren a les ciutats en expansi\u00f3. Igualment, molts emigraren a Europa.<\/p>\n\n\n\n<p>Badalona a partir dels anys cinquanta visqu\u00e9 un espectacular desenvolupament industrial i demogr\u00e0fic, \u00edntimament lligats. La ind\u00fastria, cada cop m\u00e9s important, necessitava gran quantitat de m\u00e0 d\u2019obra, que arribava d\u2019arreu d\u2019Espanya amb la certesa de trobar feina. Badalona pass\u00e0 de tenir 48.000 habitants el 1940 a m\u00e9s de 200.000 el 1975.<\/p>\n\n\n\n<p>El creixement, brutal, es va realitzar de manera descontrolada, sense cap mena de planificaci\u00f3 urban\u00edstica, amb greus mancances pel que fa a les infraestructures. Per encavir als nous badalonins aparegueren barris de barraques, que trigaren d\u00e8cades a desapar\u00e8ixer totalment.<\/p>\n\n\n\n<p>Badalona fou definida com la ciutat de major diversitat industrial d\u2019Espanya. L\u2019activitat industrial era predominant, havent despla\u00e7at a un paper marginal a l\u2019agricultura i la pesca. L\u2019agricultura deixava de ser rendible, i a m\u00e9s havia de competir amb la demanda de s\u00f2l, necessari per a la construcci\u00f3 de nous edificis i habitatges.<\/p>\n\n\n\n<p>El creixement industrial per\u00f2, tamb\u00e9 va ser descontrolat. Aix\u00ed, amb f\u00e0briques com la Cros o la propera FECSA, Badalona pass\u00e0 a tenir el trist honor de ser una de les ciutats m\u00e9s contaminades de l\u2019estat.<\/p>\n\n\n\n<p>El Vent\u00f3s Mir i el seu entorn experimentaren aquests canvis. D\u2019entrada, els voltants s\u2019urbanitzaren, desapareixen els espais lliures i els horts, que van ser engolits pels edificis. D\u2019altra banda, l\u2019Escola pat\u00ed per absorbir l\u2019arribada de nous escolars, ja que rebia unes inversions m\u00ednimes, totalment insuficients. Per acabar d\u2019agreujar la situaci\u00f3, patia la compet\u00e8ncia ferotge de l\u2019escola privada dels voltants. En general, l\u2019escola p\u00fablica estava desprestigiada, considerant-se de segona categoria i pr\u00f2pia de les fam\u00edlies amb les rendes m\u00e9s baixes.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir dels anys 60 la permissivitat del r\u00e8gim augment\u00e0. Aix\u00ed, van ser possibles diverses iniciatives, privades i molt limitades, de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica. Aquestes iniciatives foren especialment importants a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n<p>Cal destacar que el 1964 es produ\u00ed l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria fins als 14 anys. Aquesta mesura, juntament amb una situaci\u00f3 en general de l\u2019educaci\u00f3 molt deficient, motivaren que el 1970 el r\u00e8gim aprov\u00e0 una Llei General d\u2019Educaci\u00f3. Calia adaptar l\u2019escola a la nova realitat social i econ\u00f2mica. L\u2019educaci\u00f3 es considerava un servei p\u00fablic per\u00f2, a la vegada, es donava m\u00e9s autonomia als centres, es regulaven les relacions entre el sector p\u00fablic i el privat &#8230; L\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria era gratu\u00efta. Entre els 6 i els 14 anys es cursava l\u2019Educaci\u00f3 General B\u00e0sica (EGB). A partir d\u2019aquella edat, es podia triar entre el mercat laboral, la Formaci\u00f3 Professional (FP) o el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP). Un cop superat aquest \u00faltim es podia fer el Curs d\u2019Orientaci\u00f3 Universit\u00e0ria (COU) i despr\u00e9s d\u2019aprovar un examen selectiu, arribar a la Universitat.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019Escola Vent\u00f3s Mir es convert\u00ed en un col\u2022legi d\u2019EGB.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-getwid-tabs__nav-link\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title-wrapper\"><a href=\"#\"><span class=\"wp-block-getwid-tabs__title\"><strong>Transici\u00f3 i Democr\u00e0cia<\/strong><\/span><\/a><\/span><\/div><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content-wrapper\"><div class=\"wp-block-getwid-tabs__tab-content\">\n<p>A la mort de Franco la situaci\u00f3 era molt delicada. El govern era presidit per Arias Navarro, mentre que el pr\u00edncep Joan Carles era coronat com a rei. Despr\u00e9s de mesos d\u2019incertesa , l\u2019estiu de 1976 es produ\u00ed un fet fonamental: el rei for\u00e7\u00e0 la sortida del govern d\u2019Arias Navarro i el substitu\u00ed per Adolfo Su\u00e1rez. Comen\u00e7ava la Transici\u00f3 pr\u00f2piament dita.<\/p>\n\n\n\n<p>Su\u00e1rez tri\u00e0 la via reformista. El r\u00e8gim seria desmuntat des de dintre. Es rebutjava aix\u00ed tant l\u2019opci\u00f3 del trencament radical, exemplificada en la instauraci\u00f3 d\u2019una tercera rep\u00fablica, com l\u2019opci\u00f3 continuista, exemplificada en el manteniment de la dictadura. Aix\u00ed, el franquisme es reformaria per donar pas a la democr\u00e0cia. Per aconseguir aquest objectiu va ser fonamental el consens de pr\u00e0cticament totes les forces pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n<p>Com a pas fonamental, l\u2019any 1977 es celebraren eleccions, guanyades per la UCD del propi Su\u00e1rez. Un any despr\u00e9s es promulg\u00e0 l\u2019actual constituci\u00f3. Va sorgir d\u2019aquesta manera l\u2019Estat de les autonomies.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat aquests \u00e8xits, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica era molt delicada i s\u2019avan\u00e7aren les eleccions el 1979. Un altre cop les guany\u00e0 Su\u00e1rez, tot i que la seva posici\u00f3 era molt delicada. A la tensi\u00f3 social provocada per la crisi econ\u00f2mica, cal afegir la dur\u00edssima oposici\u00f3 del PSOE, els problemes interns de la pr\u00f2pia UCD i la continuada viol\u00e8ncia terrorista, especialment del grup ETA.<\/p>\n\n\n\n<p>Su\u00e1rez dimit\u00ed el gener de 1981, i mentre s\u2019estava investint el seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es produ\u00ed l\u2019intent colpista del 23 F. Una part important de l\u2019ex\u00e8rcit tenia una visi\u00f3 catastrofista de la situaci\u00f3, i desitjava acabar amb l\u2019experi\u00e8ncia democr\u00e0tica. Afortunadament fracass\u00e0, i aquest frac\u00e0s contribu\u00ed decisivament a enfortir la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n<p>Un any despr\u00e9s, el 1982, es tornaren a celebrar les eleccions, que en aquest cas guany\u00e0 el PSOE de Felipe Gonz\u00e1lez i Alfonso Guerra.<\/p>\n\n\n\n<p>Fent refer\u00e8ncia al sistema educatiu, la Constituci\u00f3 de 1978 cre\u00e0 un nou marc legislatiu. Es defensava una escola p\u00fablica, laica i participativa. Per tal de desenvolupar aquests conceptes, al llarg dels anys vuitanta i noranta s\u2019aprovaren diverses lleis. Entre aquestes destac\u00e0 la LODE (1984) i la LOGSE (1990). La LOGSE \u00e9s la m\u00e9s coneguda. Estableix l\u2019obligatorietat de l\u2019ensenyament fins als 16 anys i crea l\u2019ESO.<\/p>\n\n\n\n<p>El curs escolar 2016-2017 s&#8217;ha cel\u00b7lebrat el 90\u00e8 aniversari. El mateix dia 5 de desembre de 2016 que es van fer els 90 anys es va fer una festa al pati. El Festival d&#8217;hivern del 19 de desembre va girar entorn de les can\u00e7ons que van marcar la hist\u00f2ria de les nostres vides, titulat &#8220;90 anys d&#8217;hist\u00f2ries&#8221; sent el fil conductor imatges antigues de l&#8217;escola amb el di\u00e0leg entre una \u00e0via i el seu net que recordaven els canvis generacionals.<\/p>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Breu Hist\u00f2ria de l\u2019Escola Vent\u00f3s Mir<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":30,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4898,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/4898"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ventosmir\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}