El Premi Baldiri Reixac que rebem és un reconeixement que es fa a escoles transformadores on la cultura, la llengua i les arts a l’aula són motor de canvi pels reptes d’avui. Som comunitat Baldiri!
La presentació-entrevista que vàrem fer a principis de Maig per defensar el nostre projecte és aquest text. Us el deixem perquè pogueu amarar-vos de la filosofia del Projecte Tresor:
És fàcil adonar-se que el planeta està malalt, i nosaltres com a espècie, com a societat també estem emmalaltint. Durant milers d’anys ens hem sentit protagonistes i hem cregut que totes les criatures i elements havien d’estar al nostre servei i satisfer les nostres necessitats. Ens hem expressat artística i culturalment de manera violenta, agressiva i destructora. La nostra llengua també està malalta perquè hem establert massa tipus de comunicacions violentes.
En aquest context sorgeix ja fa anys el projecte Tresor. Entenem l’art com aquell poder creador que brolla dins cadascun de nosaltres. Allò que ens defineix com a espècie, que ens humanitza. Volem ensenyar a crear bellesa, a dotar de bellesa cada acte que realitzem ja que això ens nodreix l’ànima, ens alimenta.
Ens agrada pensar que podem educar als infants i repensar-nos com a xamans connectats amb les forces ancestrals del cel i la terra. El projecte Tresor propugna que tots tornem a ser aquells aborígens que tenen cura d’ells mateixos i de l’entorn que habiten, que tenen moltes paraules per designar estat d’ànim i coneixen el diccionari de les plantes i animals.
Som educadors, de fet tots eduquem i hem de ser educats i si el que hem de fer és crear, construir i modelar una civilització REGENERATIVA, col.laborativa, justa, pacífica, igualitària que utilitzi les arts i la cultura per restablir i restaurar els ecosistemes i el planeta, voleu dir que els projectes engegats poden ser finits?
Voleu dir que no ha de ser imperatiu continuar sense defallir?
Si ens pensem com a integrants d’una xarxa que ens nodreix i s’alimenta, crear sistemes simbiòtics és imprescindible.
L’escola ha de ser una agent generador de canvi social però també ha se poder prou oberta per tal que cadascú hi pugui dir la seva. Cada família, cada entitat , cada infant ha de ser respectada en la seva originalitat per tal de poder enriquir-nos i sostenir-nos com ha comunitat.
A nosaltres ens agrada parlar de pluja fina. Els temps del planeta no es mesuren amb els mateixos rellotges que els nostres. Són temps lents i tranquils.
Veiem l’impacte de la nostra petjada quan mirem molt petit i descobrim que brota una planta en un camp erm, o quan apareix sobtadament una cuca de llum.
Pel que fa a l’impacte que té el nostre projecte…
Si aquesta breu i senzilla narració com promesa amb l’art, la llengua i la cultura us ha trastocat una mica, us han vingut ganes de participar en un dibuix col.lectiu d’un món millor, si això ha passat nosaltres haurem fet un pas més per ser mereixedores del Baldiri Reixac.
Però, mireu que us dic, haurem triomfat plenament com a col.lectiu expandint la llavor que ha de fer front a l’emergència climàtica.
Aquestes accions només són possibles creant xarxa i treballant conjuntament. Us deixem l’enllaç al vídeo sencer i inèdit de la Intervenció Artística de les cuques de llum del Nadal 2022.
Enhorabona a tothom!
