{"id":1881,"date":"2018-02-08T13:49:54","date_gmt":"2018-02-08T12:49:54","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/?p=1881"},"modified":"2018-02-08T17:34:14","modified_gmt":"2018-02-08T16:34:14","slug":"taller-de-percussio-africana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/portada\/taller-de-percussio-africana\/","title":{"rendered":"TALLER DE PERCUSSI\u00d3 AFRICANA"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">Dilluns, 22 de gener, els nen si nenes de 5\u00e8 i 6\u00e8 vam poder participar en un taller molt profit\u00f3s i molt divertit. Era un TALLER DE PERCUSSI\u00d3 MALINK\u00c9.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019Associaci\u00f3 INUWALI KI FANI (\u201cmoltes gr\u00e0cies\u201d en susu, la llengua de Guinea Conakry) es dedica a compartir i divulgar la PERCUSSI\u00d3 tradicional i la dansa de l\u2019\u00c0FRICA OCCIDENTAL. Es tracta de tradicions ben vives en el dia a dia actual d\u2019aquests pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">En aquest Taller de Percussi\u00f3, en David Egea ens va mostrar un munt d\u2019instruments propis d\u2019aquesta tradici\u00f3: <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">-DOUNDOUNS. Nom gen\u00e8ric amb el que es coneixen tres tambors de fusta cil\u00edndrics, de diferents mides. Els tres tenen pell de vaca en ambd\u00f3s extrems, tensades amb corda oferint entre els tres un to greu ( el <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">DOUNDOUNB\u00c0<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">), mig (el <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">SANGBANG<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">) i agut (el <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">KENKEN\u00cd<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">). Cadascun d\u2019ells el toca una persona que mitjan\u00e7ant una baqueta de fusta percudeix la pell i amb l\u2019altra m\u00e0 una campana que s\u2019afegeix al instrument. Els tres percussionistes reproduiran sempre figures r\u00edtmiques diferents entre elles per\u00f2, que tocades simult\u00e0niament amb la mateixa cad\u00e8ncia , encaixen mil\u00b7lim\u00e8tricament en un engranatge sonor del qual en resulta una Polir\u00edtmia concreta.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">&#8211; DJEMB\u00c9. Conegut popularment com a tambor afric\u00e0 \u00e9s l\u2019instrument ins\u00edgnia del folklore Malink\u00e9. Els seus or\u00edgens es remunten als voltants del segle X \u00a0fruit de l\u2019enginy de la tribu dels Numu, manyans professionals i artesans talladors de fusta. Pertany a la subfam\u00edlia dels membran\u00f2fons i est\u00e0 fet artesanalment d\u2019una sola pe\u00e7a de fusta (acajou, jari o lengue) amb pell de cabra pin\u00e7ada entre dues anelles de ferro que, mitjan\u00e7ant un sistema de corda \u00edntegra, tensa la pell. Es toca picant amb les mans contra la pell podent assolir, amb la t\u00e8cnica apropiada, tres tonalitats diferents: greu, mig i agut.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">&#8211; BALAFON. Instrument de percussi\u00f3, idi\u00f2fon de teclat de l\u00e0mines de fusta (entre 20 i 22) \u00a0disposades de major a menor grand\u00e0ria sobre una estructura de canya o fusta. Aquesta estructura subjecta alhora unes carbasses, com a caixa de resson\u00e0ncia, disposades a sota de cada una de les l\u00e0mines. Cada l\u00e0mina t\u00e9 una afinaci\u00f3 concreta segons es tracti d\u2019un balafon diat\u00f2nic (Guinea), com el que vam poder escoltar, o pentat\u00f2nic (Burkina Faso) i depenent tamb\u00e9 de la nota d\u2019afinaci\u00f3 del instrument.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">&#8211; N\u2019GONI. Instrument de corda pin\u00e7ada. Tamb\u00e9 \u00e9s originari del territori que avui en dia coneixem com a Mali i tamb\u00e9 s&#8217;ha ext\u00e8s per tota l&#8217;\u00c0frica occidental. Constru\u00efts amb els mateixos materials que la Cora fa que la seva morfologia sigui molt similar per\u00f2 hi ha certes difer\u00e8ncies. El N\u2019Goni \u00e9s pentat\u00f2nic, t\u00e9 menys cordes i \u00e9s de dimensions m\u00e9s petites. Normalment els N\u00b4Gonis tenen entre 8 i 12 cordes, per aquest motiu popularment se li otorga el paper simb\u00f2lic de germ\u00e0 petit de la Cora.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\"> Tamb\u00e9 ens va permetre treballar i practicar tant aspectes lligats a la m\u00fasica (coordinaci\u00f3 de les extremitats, riquesa de patrons r\u00edtmics, instruments, sonoritat i naturalesa d\u2019aquests, etc&#8230;) com aspectes d\u2019inter\u00e8s socioculturals lligats a la condici\u00f3 de vida dels habitants de l\u2019\u00c0frica de l\u2019oest. Aix\u00ed doncs, a m\u00e9s dels objectius purament musicals, el taller tamb\u00e9 tenia una clara intenci\u00f3 sensibilitzadora vers els pobles africans, on els participants queden impregnats de l\u2019alegria, la m\u00e0gia, l\u2019energia i la vitalitat pr\u00f2pies d\u2019aquest territori afric\u00e0 i extensible a tota la resta del continent.<\/span><\/p>\n<p>Cliqueu a la imatge per veure les fotografies i v\u00eddeos.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"https:\/\/photos.app.goo.gl\/ThluhoVLgI3gxuKs2\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-1882 size-full\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-content\/uploads\/usu892\/2018\/02\/percusion.gif\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"410\" \/><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dilluns, 22 de gener, els nen si nenes de 5\u00e8 i 6\u00e8 vam poder participar en un taller molt profit\u00f3s i molt divertit. Era un TALLER DE PERCUSSI\u00d3 MALINK\u00c9.<br \/>\nL\u2019Associaci\u00f3 INUWALI KI FANI (\u201cmoltes gr\u00e0cies\u201d en susu, la llengua de Guinea Conakry) es dedica a compartir&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/portada\/taller-de-percussio-africana\/\" title=\"Read TALLER DE PERCUSSI\u00d3 AFRICANA\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":1882,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[14,15,73,78,4,5],"tags":[95,96,106,91],"class_list":["post-1881","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-5e","category-6e","category-curs-2017-18","category-musica","category-portada","category-primaria","tag-5e","tag-6e","tag-musica","tag-primaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1881","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1881"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1881\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1886,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1881\/revisions\/1886"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-serradelobac\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}