, an\u00e0 a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella. Mentre dansava va rebre la not\u00edcia que la seva promesa, na Cec\u00edlia, patia una greu malaltia. Ell abandon\u00e0 la festa i marx\u00e0 de nou cap a Llan\u00e7\u00e0 per visitar-la. Arribat a la seva cambra res\u00e0 davant la imatge del Sant Crist que all\u00e0 hi havia. Diu la llegenda que D\u00e9u l’escolt\u00e0 i guar\u00ed la noia. L’Hereu Riera, emocionat i agra\u00eft, despenj\u00e0 la imatge del Sant Crist i feu, damunt la creu, una gran dansa d’alegria.<\/span><\/em><\/p>\nEls aspirants ballaven damunt i entorn d’un vas de vi, obligadament negre, dels m\u00e9s alts que trobaven. El fadr\u00ed havia de ballar per damunt dels quatre angles de la creu amb gran lleugeresa i enginy per tal de no fer caure els bastons. Si el ball sortia b\u00e9, en acabar el fadr\u00ed es bevia el vi i restava com l’heroi de la festa. Si l’esgarrava sortia a repetir-lo un altre miny\u00f3 que restava l’amo de la bulla si treia el ball.<\/em> “<\/span><\/p>\nUs en deixem un assaig perqu\u00e8 pugueu fer-vos una idea de qu\u00e8 ballarem dem\u00e0.<\/p>\n