Aquest mes una curiositat que ens porta l’Ian Contreras.<\/p>\n
Aquesta setmana passada ens va presentar un instrument ben peculiar: L’OTAMATONE<\/p>\n
L’otamatone \u00e9s una joguina sonora que t\u00e9 el cos forma de corxera<\/a>, amb una \u00ab\u00a0boca\u00a0\u00bb sobre el cap de la nota musical. Per tocar m\u00fasica, cal utilitzar les dues mans: una m\u00e0 sost\u00e9 i estreny el \u00ab\u00a0cap\u00a0\u00bb, l’altre controla el to de la nota fent lliscar el dit en tota la longitud d’una barra que actua com el diapas\u00f3 d’un viol\u00ed; una posici\u00f3 m\u00e9s elevada sobre el diapas\u00f3 produeix un to m\u00e9s greu.[3]<\/a><\/sup> La variaci\u00f3 de la pressi\u00f3 sobre el cap (obrint i tancant la \u00ab\u00a0boca\u00a0\u00bb de l’instrument) crea un efecte de wah-wah<\/a>, i sacsejant el \u00abcoll\u00bb (modificant lleugerament la pressi\u00f3 sobre el \u00ab\u00a0cap\u00a0\u00bb) crea un efecte de vibrato<\/a>. Els botons<\/a> a la part posterior del \u00ab\u00a0cap\u00a0\u00bb permeten canviar el to de les notes, apagar i encendre l’otamatone, o regular el volum.<\/p>\n Us deixem amb un v\u00eddeo la m\u00fasica del quals est\u00e0 interpretada per un Otamatone.<\/p>\n