Per acabar el curs una curiositat ben peculiar.<\/p>\n
Totes i tots vosaltres sabeu que els instruments els classifiquem en instruments de corda, vent, percussi\u00f3 i electr\u00f2nics, per\u00f2 dins dels electr\u00f2nics n’hi ha un de ben peculiar: el theremin.<\/p>\n
El theremin<\/b>,\u00a0 va ser un dels primers instruments electr\u00f2nics de la hist\u00f2ria i el m\u00e9s antic que ha perdurat fins avui.<\/p>\n
Pertany a la fam\u00edlia dels instruments electr\u00f2fons, el so es genera mitjan\u00e7ant circuits el\u00e8ctrics, i com que genera i amplifica el so de forma totalment el\u00e8ctrica, i sense la utilitzaci\u00f3 de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments r\u00e0dio-el\u00e8ctrics.<\/p>\n
Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s’anunciava com a “l’instrument que es toca sense ser tocat”, perqu\u00e8 no hi ha contacte f\u00edsic entre l’int\u00e8rpret i l’instrument, sin\u00f3 que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacit\u00e0ncia del cos hum\u00e0, introduint variacions de to o volum.<\/p>\n
<\/p>\n
La t\u00e8cnica d’interpretaci\u00f3 del theremin \u00e9s extremadament complicada, la qual cosa l’ha relegat massa sovint a generador d’efectes especials. El seu so \u00e9s un cl\u00e0ssic dels films de terror o ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 dels anys 50 i 60. Tot i aix\u00ed hi ha alguns thereministes de renom, com ara\u00a0 Lydia Kavina, que l’han explorat i adaptat al repertori cl\u00e0ssic.<\/p>\n