S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.S'ha produït un error en obtenir un àlbum extern. Comproveu l'adreça de l'àlbum. Ajuda.{"id":485,"date":"2016-05-02T12:46:40","date_gmt":"2016-05-02T11:46:40","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-santildefons-cornella\/?p=485"},"modified":"2016-05-26T11:02:32","modified_gmt":"2016-05-26T10:02:32","slug":"sant-jordi-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-santildefons-cornella\/portada\/sant-jordi-2016\/","title":{"rendered":"Sant Jordi 2016"},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria per la qual \u00e9s conegut el sant arreu del m\u00f3n \u00e9s per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narraci\u00f3 la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra “La Llegenda \u00c0uria”. Prompte es va escampar per tot Europa fins a arribar a tota la Corona d’Arag\u00f3.<\/p>\n

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat rom\u00e0 nascut al Pr\u00f2xim Orient i \u00e9s el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a L\u00edbia. Tot i aix\u00f2, certa tradici\u00f3 catalana (Costumari Catal\u00e0 de Joan Amades) la creu esdevinguda a la poblaci\u00f3 de Montblanc (Conca de Barber\u00e0); o b\u00e9 no en fa cap refer\u00e8ncia (Les Tradicions religioses de Catalunya d’Agna de Valldaura).<\/p>\n

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posse\u00efa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’al\u00e8 pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produ\u00efa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror m\u00e9s profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9, per\u00f2 el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deix\u00e9s menjar per aquell monstre. Tot el ve\u00efnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destin\u00e9s la sort seria lliurat a la “simp\u00e0tica” fera.<\/p>\n

Aix\u00ed es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Per\u00f2… vet aqu\u00ed que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove i bella. Hi hagu\u00e9 ciutadans que es van oferir per reempla\u00e7ar-la, per\u00f2 el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus s\u00fabdits i s’avingu\u00e9 que fos sacrificada. La donzella eix\u00ed de la ciutat i ella soleta s’encamin\u00e0 cap al llac on residia la fera, mentre tot el ve\u00efnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.<\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n\n<\/div>\n