Ja fa dies que els Clarinets i les Flautes ens anem comunicant amb les mestres i per fi hem fet realitat les primeres trobades virtuals.
Aquest divendres passat vam fer la primera trobada virtual, una “meet” (que es llegeix “mit” perquè prové de l’anglès) on els Clarinets han pogut connectar-se amb l’Ester i la Maria. Ens hem vist les cares!!! I el dilluns les Flautes van poder connectar amb la Bet, quina colla!
Una barreja d’emocions ens han envaït; des de l’alegria més gran a l’enyor i la tristor, ja fa molts dies que no podem abraçar-nos de debò; però hem fet el cor fort, ens hem ensenyat què fem a casa i hem comprovat que tots estem bé de salut! Ens han crescut molt els cabells, ens han caigut dents, i estem essent molt creatius! Hem trobat a faltar a companys i companyes; així que hi tornarem!!! A veure si aconseguim ser-hi tots i totes!
És com fer màgia! De cop vas veient cares i cares que es van movent d’aquí i d’allà de la pantalla, ara escoltant uns, ara uns altres, algun soroll de fons, una musiqueta?, algun bebè que plora, quina feina estar per tot a l’hora!
Això de les “meets” és com aprendre a anar amb bicicleta, el primer cop necessitem de l’ajut de les mares, els pares o els germans grans per fer-les possible, i a mesura que anem practicant, ens serà cada cop més fàcil gestionar-ho, apagar micròfons, escoltar i parlar d’un a un, i és que tenim tant per compartir que ens costa triar què dir!!! Seguirem practicant, i és que ara per ara, aquest mitjà ens permet fer allò que tots trobem a faltar, veure’ns i compartir amb les nostres mestres, els amics i les amigues de l’escola aquesta situació tant especial, mai viscuda per cap de nosaltres, un confinament!
