Ens costa imaginar-te absent per sempre.
\nTants de records de tu se’ns acumulen
\nque ni deixen espai a la tristesa
\ni et vivim intensament sense tenir-te.<\/p>\n
No volem parlar de tu amb veu melangiosa;
\nens dol saber que no podrem partir-nos
\nmai m\u00e9s el pa, ni fer-nos companyia,
\nper\u00f2 d’aquest dolor en traiem la for\u00e7a
\nper escriure aquests mots i recordar-te.<\/p>\n
M\u00e9s tena\u00e7ment que mai, ens esforcem a cr\u00e9ixer
\nsabent que tu creixes tamb\u00e9 amb nosaltres: projectes,
\nil\u00b7lusions, desigs, prenen volada
\nper tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
\ni amb tu i per tu somiem en acomplir-los.<\/p>\n
Te’ns fas present en les petites coses
\ni \u00e9s en elles que et pensem i t’evoquem,
\nsegurs com mai que l’esperan\u00e7a
\nde sobreviure \u00e9s estimar amb prou for\u00e7a
\nper convertir tot el que fem en vida
\ni acr\u00e9ixer l’esperan\u00e7a i la bellesa.<\/p>\n
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
\nmaduraran els blats i el vent tal volta
\ndesvetllar\u00e0 secretes melodies;
\ntu ja no hi ets i el temps ara ens transcorre
\nentre el record de tu, que ens acompanyes,
\ni aquell esfor\u00e7, que prou que coneixies,
\nde persistir quan res no ens \u00e9s propici.<\/p>\n
Des d’aquests mots tendrament et pensem
\nmentre la tarda suaument declina.
\nTots els colors proclamen vida nova
\ni la vivim, i en tu se’ns representa
\nsorprenentment vibrant i harmoniosa.<\/p>\n
Tu ja no hi ets, per\u00f2 perdures
\nen les coses i en nosaltres de tal manera
\nque ens costa imaginar-te absent per sempre.<\/p>\n
Lletra: Miquel Mart\u00ed i Pol
\nAdaptaci\u00f3<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ens costa imaginar-te absent per sempre.
\nTants de records de tu se’ns acumulen
\nque ni deixen espai a la tristesa
\ni et vivim intensament sense tenir-te.
\nNo volem parlar de tu amb veu melangiosa;
\nens dol saber que no podrem partir-nos
\nmai m\u00e9s el pa, ni fer-nos companyia,
\nper\u00f2 d’aquest dolor en… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4589","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4589","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4589"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4589\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4589"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4589"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-puigventos\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4589"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}