Sortida al CosmoCaixa
El dimarts 31 de gener els alumnes de 4t de Primària de la nostra escola van anar de visita a, probablement, el museu més interessant de Catalunya: el CosmoCaixa.
Allà van poder aprendre molts conceptes nous: el per què d’aquestes coses, l’origen, el seu funcionament, etc.
Per exemple, hem de destacar el “Pèndol de Foucault”, un sistema que va cridar l’atenció de l’alumnat des del primer moment, doncs consistia en una bola de ferro que, passats 3 minuts, feia caure uns pals de ferro que la rodejaven. Un sistema curiós i interessant que va causar que els/les alumnes es quedessin bocabadats i intrigats en tot moment.
Més tard van poder gaudir del “Planetari 3D”, lloc on, a part de totes les explicacions que el monitor del museu va proporcionar, es va poder observar tota la cúpula de la sala on hi apareixien imatges a mesura que el monitor explicava. Una autèntica meravella.
Allà van tenir l’oportunitat d’enriquir coneixements i aprendre’n de nous: les constel·lacions de l’Univers (tipus i origen), els planetes del nostre Sistema Solar, els moviments que realitza el nostre planeta (translació i rotació), el nostre satèl·lit “la Lluna”, tot allò relacionat amb l’estrella més important: el Sol, la resta d’estrelles que es mouen i que ens podem guiar a través d’elles, etc.
Així doncs, podem dir que va ser l’activitat més profitosa i bonica de la sortida.
Per altra banda, podem parlar del “Bosc Inundat”, lloc amb una temperatura molt calorosa i repleta de peixos, rèptils, amfibis i aus de tota mena.
D’aquest moment, la majoria dels alumnes destaquen la gran mida de cos dels peixos, doncs gaudien d’una mida de cos estratosfèrica.
Un cop arribat el migdia els/les nostres excursionistes van dinar a la Plaça de la Ciència on, a part de gaudir d’un bon àpat, van poder descobrir dos experiments molt més que interessants.
Un d’ells era una espècie de turbina manual que recollia aigua d’una bassa i que, seguint un circuit, arribava al lloc d’origen amb l’ajuda de forces conjuntes. Així doncs, l’alumnat va unir esforços i va treballar conjuntament per a dos objectius comuns: fer funcionar la turbina per generar aigua i, sobretot, passar-s’ho bé.
L’altre experiment consistia en dos aparells (un situat a 87 metres de distància de l’altre) que, si xiuxiuejaves per una espècie de forat situat al mig de cada aparell, es podia escoltar per l’altre. Com ja hem dit, poder parlar i entendre el que ens diuen tan fluix des de tanta distància, és quelcom que crida l’atenció i que va causar que els/les nostres alumnes es preguntessin en tot moment com podia funcionar aquest experiment.
