![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-content\/uploads\/usu477\/2022\/02\/1-300x225.jpg\")
<\/a><\/p>\nAquest \u00e9s el text d’aquesta obra que ens ha agradat tant:<\/p>\n
TEATRE A L\u2019ESCOLA: \u00abEL CAM\u00cd DE L\u2019EMPATIA\u00bb<\/b><\/span><\/p>\n Narradora:Aquesta es la hist\u00f2ria de la Marta i la Raquel. Dues amigues s\u00faper amigues que s\u2019estimen molt. Es coneixen des de P3 . A la Marta li va agradar com la Raquel celebrava els gols quan marcava, i a la Raquel li va agradar com la Marta feia els collarets de macarrons m\u00e9s llargs i guais del m\u00f3n!<\/b><\/span><\/p>\n Ara que ja s\u00f3n m\u00e9s grans, perqu\u00e8 ja tenen 5 anys i mig i gaireb\u00e9 van a primer, encara s\u00f3n s\u00faper amigues. Llegeixen juntes, es diuen secrets a l\u2019orella, i ballen i canten com si estiguessin en un escenari!<\/b><\/span><\/p>\n Per\u00f2 un dia tot va canviar… I ara us explicarem perqu\u00e8….<\/b><\/span><\/p>\n La Marta entra en escena:<\/span><\/p>\n Raquel (comen\u00e7a a riure): Jajajaja! Qu\u00e8 t\u2019has fet al cabell? Est\u00e0s molt rara!<\/span><\/p>\n Marta: Doncs el meu pare, que \u00e9s perruquer, va dir que em faria un tall modern…i mira, va comen\u00e7ar a tallar, tallar… no t\u2019agrada?<\/span><\/p>\n Raquel: Est\u00e0s molt graciosa…jajaja! Sembles una senyora gran, mira com riuen tots, i el Pere i el Joan crec que estan parlant de tu…jajaja!<\/span><\/p>\n Narradora: la Marta es va sentir tan trista, sola i avergonyida que se\u2019n va anar a un rac\u00f3 desitjant que s\u2019acabes el dia i poder tornar a casa… La Raquel no es va fixar en com es sentia la seva amiga i va seguir jugant fins l\u2019hora de marxar a casa.<\/b><\/span><\/p>\n Al dia seg\u00fcent la Raquel va arribar a l\u2019escola molt feli\u00e7 ensenyant la seva polsera nova…<\/b><\/span><\/p>\n La Raquel entra en escena…es dirigeix al p\u00fablic com si fossin nens i nenes de la classe:<\/span><\/p>\n Raquel: Hola! Bon dia! Mireu que m\u2019ha regalat la meva iaia ahir perqu\u00e8 ha vingut de viatge, que estava a Benidorm! Una polsera de boletes i perles! \u00c9s tan bonica!<\/span><\/p>\n Marta: Uala, Raquel! A veure qu\u00e8 tens? <\/span><\/p>\n Raquel: Mira, Marta. Oi que \u00e9s bonica? Has vist mai una polsera m\u00e9s brillant? T\u00e9 molta purpurina, mira, mira!!!!<\/span><\/p>\n Marta: \u00c9s molt maca, Raquel, quina sort que tens! Me la deixar\u00e0s una mica?<\/span><\/p>\n Raquel: Uixxx, no puc, la meva mare m\u2019ha dit que no me la tregui perqu\u00e8 sin\u00f3 la perdr\u00e9…. A m\u00e9s, \u00e9s meva!… Perqu\u00e8 no portes tu una teva?<\/span><\/p>\n Marta: Val, val, no passa res… jo no en porto perqu\u00e8 els meus pares diuen que no es porten aquestes coses a l\u2019escola ….<\/span><\/p>\n Narradora: La Marta torna a marxar sola…<\/b><\/span><\/p>\n La Raquel es posa a saltar amb la corda, per\u00f2 nota que no es sent b\u00e9 i se\u2019n va a parlar amb la mestra. Li explica el que ha passat en aquests dos dies i que la Marta est\u00e0 rara amb ella i no sap per qu\u00e8. La mestra li diu…<\/b><\/span><\/p>\n (La que fa de Marta es disfressa un moment per fer de mestra)<\/b><\/span><\/p>\n Mestra: Mira, Raquel. Per entendre la teva amiga has de ser emp\u00e0tica!<\/span><\/p>\n Raquel: Simp\u00e0tica? Si ja ho s\u00f3c!<\/span><\/p>\n Mestra: Nooooooo, emp\u00e0tica, tenir empatia!<\/span><\/p>\n Raquel: I aix\u00f2 que \u00e9s?<\/span><\/p>\n Mestra: Mira, \u00e9s dif\u00edcil d\u2019explicar per entendre-ho. T\u2019has de posar a les sabates de l\u2019altre persona, aix\u00ed entendr\u00e0s qu\u00e8 t\u00e9 al cap, qu\u00e8 li preocupa, com s\u2019est\u00e0 sentint… Jo et dono les sabates de la Marta, te les poses i has de comen\u00e7ar a caminar pel cam\u00ed de l\u2019empatia. Pel cam\u00ed trobar\u00e0s pistes que t’ajudaran a ser emp\u00e0tica, d\u2019acord? Els bons amics i les persones bones utilitzen l\u2019empatia per tractar b\u00e9 la gent i ajudar a que es sentin millor. \u00c9s la millor eina de l\u2019amistat.<\/span><\/p>\n Narradora: la Raquel es posa les sabates i comen\u00e7a a caminar… Primer troba unes ulleres amb un cartell que posa: OBSERVA. <\/b><\/span><\/p>\n Quan la Raquel es va posar les sabates de la Marta va comen\u00e7ar a sentir una cosa ben estranya dins seu. Va agafar les ulleres i se les va posar.<\/b><\/span><\/p>\n De sobte va mirar fixament la Marta, va veure la seva cara trista, la seva boca trista, els seus ulls tristos… La Raquel, caminant amb les sabates de la Marta, cada cop es sentia m\u00e9s malament. Va seguir caminant… i va agafar un altaveu que tenia un cartell que posava: ESCOLTA … i va decidir preguntar i escoltar la Marta.<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: Marta, per qu\u00e8 est\u00e0s tan trista? Qu\u00e8 et passa?<\/span><\/p>\n Marta: No m\u2019he sentit b\u00e9 amb el cabell tan curt i no m\u2019ha agradat que riguis de mi…. No m\u2019ho esperava de la meva millor amiga i m\u2019ha fet mal al cor… A m\u00e9s, m\u2019agradava molt la teva polsera, m\u2019encantaria tenir-ne una igual…si nom\u00e9s me l’haguessis deixat una estoneta…. <\/span><\/p>\n Raquel: perdona Marta, si t\u2019hagues observat i escoltat abans et podria haver ajudat….<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s la Raquel va trobar una bombeta amb un cartell que posava: PENSAR.<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: Ara entenc la Marta, estic pensant que si tots els nens i nenes s\u2019haguessin rigut de mi, i a sobre la meva amiga no m\u2019hagues defensat…pufff, estaria s\u00faper, s\u00faper trista…. Ara m\u2019estic posant al seu lloc i entenc el que li passa…<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s la Raquel va seguir caminant pel cam\u00ed de l\u2019empatia, ja estava avan\u00e7ant molt …. De sobte va trobar un cor amb un cartell que posava: SENTIR.<\/b><\/span><\/p>\n La Raquel va apropar el cor al seu cor… i va comen\u00e7ar a plorar.<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: Estic sentint la tristesa de la Marta, la seva r\u00e0bia, la seva vergonya, la seva decepci\u00f3…m\u2019estic sentint sola, sola, sola!!!! Uaaaaaaa!!!!!<\/span><\/p>\n Narradora: Finalment va arribar a una capseta tancada que posava: ACTUAR. La Raquel, ben decidida, es va apropar a la Marta, tenint clar que havia de fer alguna cosa, havia d\u2019actuar si volia ser una bona amiga i una bona persona.<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: Marta, et volia demanar perd\u00f3…. He caminat pel cam\u00ed de l\u2019empatia, m\u2019he posat a les teves sabates i entenc tot el que t\u2019ha passat i el que has sentit… Ho sento, ho sento molt. No mereixes com t\u2019he tractat. Em perdones? No ho far\u00e9 m\u00e9s, de veritat…<\/span><\/p>\n Marta: D\u2019acord, et perdono. Si us plau no ho tornis a fer!<\/span><\/p>\n Raquel: Vols ser la meva amiga? <\/span><\/p>\n Marta: I tant! T\u2019estimo molt!<\/span><\/p>\n Narradora: La Raquel regala a la Marta la capseta que havia trobat al final del cam\u00ed de l\u2019empatia.<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: T\u00e9, \u00e9s per a tu!<\/span><\/p>\n Marta: Oh, moltes gr\u00e0cies!!!<\/span><\/p>\n Narradora: La Marta obre la capseta i es posa molt contenta, perqu\u00e8 a dins hi ha una polsera tan bonica i brillant com la de la Raquel.<\/b><\/span><\/p>\n La Raquel i la Marta es fan una abra\u00e7ada….. <\/b><\/span><\/p>\n Conclusi\u00f3 final…<\/b><\/span><\/p>\n Hist\u00f2ria escrita per la Lorena Mart\u00ednez<\/b><\/span><\/p>\n Narradora: Diana <\/b><\/span><\/p>\n Marta: Rosa<\/b><\/span><\/p>\n Raquel: Lorena<\/b><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Al cicle dels Estels hem treballat a la Setmana de les Bones Pr\u00e0ctiques el tema de l’empatia, com a eina per entendre millor als altres, tractar-los b\u00e9 i ajudar-los si \u00e9s necessari.
\nHem fet moltes activitats: hem escoltat el conte “A les teves sabates”, de la… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11293,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[162,386,4],"tags":[],"class_list":["post-11295","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-biblioteca","category-cicle-estels","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11295"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11296,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11295\/revisions\/11296"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-paucasals-sjdespi\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}