![\"historia-escola-ocata\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-content\/uploads\/usu386\/2014\/09\/historia-escola-ocata.jpg\")
<\/a><\/p>\nEscola Ocata. Antecedents hist\u00f2rics. Extret i adaptat del llibre \u201c1905 – 2005 CEIP Ocata cent anys d\u2019escola p\u00fablica\u201d. Textos de Francisco Balb\u00e1s.<\/p>\n
A l\u2019any 1903 les escoles p\u00fabliques de la vila estaven situades en una casa arrendada a l\u2019actual carrer Jaume I. L\u2019edifici tal i com consta a l\u2019acta de l\u2019Ajuntament no reunia les condicions m\u00ednimes indispensables, ja que el lloc era\u201ccon poca ventilaci\u00f3n, excesiva humedad e inc\u00f3moda y escasa luz; sin patios\u2026\u201d<\/em>L\u2019alcalde proposa \u201cde construir un edificio adhoc para Escuelas de ni\u00f1os y de ni\u00f1as y habitaciones de los se\u00f1ores maestros\u2026\u201d<\/em><\/p>\n La Comissi\u00f3 creada per a dur a terme el projecte informa sobre la possibilitat de\u201cacudir al estado en demanda de subvenci\u00f3n\u201d i \u201cha obtenido el convencimiento de cu\u00e1n tard\u00edas y en extremo dif\u00edcles son tales concesiones\u2026\u201d<\/em> Amb la qual cosa, i ja que l\u2019ajuda que haurien de rebre del Govern (el 50% de l\u2019obra) pensen que no arribar\u00e0 mai, el Consistori adopta per unanimitat la decisi\u00f3 de construir de nova planta de l\u2019edifici destinat a escoles p\u00fabliques a c\u00e0rrec de l\u2019erari p\u00fablic municipal, tot reconeixent que el seu cost seria aclaparador per al Municipi.<\/p>\n De seguida comencen les gestions adre\u00e7ades a aconseguir un terreny proper i adequat per a les escoles. Amb la qual cosa l\u2019Ajuntament del Masnou assumeix que \u201ces procedente aceptar los terrenos ofrecidos para este objecto por el propietario vecino de esta villa D. Miguel Amat, cuyos terrenos lindan con la calle de Gaditana\u2026 la finca denominada \u201cLa Mezquita\u201d \u2026 de excelente posici\u00f3n topogr\u00e1fica y muy cerca de la Iglesia parroquial.\u201d<\/em><\/p>\n Un cop acceptada aquesta donaci\u00f3, els regidors acorden per unanimitat consignar en els pressupostos de l\u2019any proper -1904- una quantitat per al comen\u00e7ament de les obres , segons pl\u00e0nols i pressupost de Bonaventura Bassegoda, l\u2019arquitecte municipal.<\/p>\n El 21 d\u2019octubre de 1903 s\u2019acorda un pressupost definitiu de 70.668 pessetes i 78 c\u00e8ntims, ja que \u201cse ha ampliado bastante m\u00e1s el proyecto de lo que en principio se juzg\u00f3 indispensable\u2026\u201d<\/em> Per tal de cobrir les despeses de la construcci\u00f3n, es va realitzar un empr\u00e8stit \u201cemiti\u00e9ndose veinte y ocho obligaciones amortizables a la par de dos mil quinientas pesetas cada una, que devengar\u00e1n el cuatro y medio por ciento de inter\u00e9s anual\u2026\u201d<\/em><\/p>\n Segons el projecte d\u2019obres aprovat per la Junta Provincial d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica de Barcelona , l\u2019edifici constar\u00e0 de 4 sales destinades a classe i que podran acollir 48 alumnes cadascuna. El dia 16 d\u2019agost de 1904 l\u2019alcalde hi posa la primera pedra i les obres anaren molt de pressa.<\/p>\n El 5 de juny de 1905 l\u2019obra estava totalmente acabada i el contractista lliur\u00e0 l\u2019edifici al ple del Consistori, reunit a l\u2019escola, i amb pres\u00e8ncia de l\u2019arquitecte Bassegoda, molt conegut a Barcelona per les seves obres modernistes.<\/p>\n Mentre van durar les obres de les escoles municipals, l\u2019Ajuntament urbanitzava el terreny r\u00fastic de la zona. El cam\u00ed del cementiri circumval\u00b7lava l\u2019Esgl\u00e9sia per l\u2019est per arribar-hi, per\u00f2 no comunicava amb el carrer del Lavadero, que acabava nom\u00e9s a tocar la casa parroquial. La prolongaci\u00f3 d\u2019aquest carrer, Carrer de l\u2019Esgl\u00e9sia, rebr\u00e0 el nom de Jover i Serra . Arran de 1918, tots dos carrers faran el carrer Llu\u00eds Millet, qui dirigia llavors l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0 i que va n\u00e9ixer al n\u00famero 44 d\u2019aquest carrer.<\/p>\n Les escoles municipals van ser, finalment, inaugurades el 15 de setembre de 1905 i en aquest primer curs hi havia els mestres Frederic Bosch \u00a0i Dolors Torregrossa.<\/p>\n A partir d\u2019aquest moment, l\u2019escola comen\u00e7a a cr\u00e9ixer fins que al maig de 1936 es veu la necessitat d\u2019ampliar el centre tot construint-hi un altre pis damunt del que existia i adquirir uns terrenys situats entre els\u00a0 carrers Mestre Bosch i Garc\u00eda Hern\u00e1ndez, per a ser destinats a la construcci\u00f3 de 12 cases-habitacions per als mestres nacionals. Aquesta iniciativa va ser truncada per la Guerra Civil. Van haver de passar m\u00e9s de 30 anys fins que a l\u2019abril de 1967 l\u2019Ajuntament va encarregar l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019escola a l\u2019arquitecte municipal. El primer curs amb el col\u00b7legi ampliat va ser el 1971-1972.<\/p>\n Amb el frac\u00e0s de l\u2019aixecament facci\u00f3s comen\u00e7a a Catalunya un proc\u00e9s revolucionari en el camp de l\u2019ensenyament. Es crea el Comit\u00e8 de l\u2019Escola Nova Unificada \u2013CENU- , que elabora un projecte escolar singular, que substitueix l\u2019escola de tend\u00e8ncia confessional per un nou r\u00e8gim escolar. Aquest es veia inspirat en els principis racionalistes del treball, que assegurava que tot obrer pogu\u00e9s arribar des de l\u2019escola prim\u00e0ria als estudis superiors, segons la seva capacitat. El projecte d\u2019escola \u00fanica anava lligat a una pol\u00edtica de depuraci\u00f3 del magisteri m\u00e9s conservador i contrari a l\u2019obra republicana. Tanmateix la majoria dels ensenyants van continuar en els c\u00e0rrecs que ocupaven anteriorment i els destitu\u00efts f\u00f3ren una m\u00ednima part.<\/p>\n El CENU va ampliar les places escolars i es va adquirir material escolar modern. La pol\u00edtica de la Generalitat es va orientar a atendre el millor possible els infants en edat escolar.\u00a0 A les escoles es van obrir cantines escolars, perqu\u00e8 el menjar dels infants era d\u2019all\u00f2 m\u00e9s sagrat per l\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n Les delegacions comarcals del CENU comen\u00e7aren de seguida a elaborar un cens de nens i de nenes en edat escolar i l\u2019inventari dels edificis disponibles , per preparar les aules i proveir els mestres necessaris per tal que el primer d\u2019octubre no qued\u00e9s cap infant sense escolaritzar. Es calculava que nom\u00e9s al Masnou hi havia prop de 1.100 infants en edat escolar.<\/p>\n En q\u00fcestions pedag\u00f2giques, els mestres tenien llibertat per a confeccionar programes i triar els m\u00e8todes m\u00e9s adients. S\u2019hi establia l\u2019obligaci\u00f3 dels ensenyants de secundar les iniciatives i normes dictades per la direcci\u00f3 de cada escola, pr\u00e8viamente comentades i acordades pel Claustre. L\u2019escola havia d\u2019obrir les portes 30 minuts abans d\u2019iniciar les classes.<\/p>\n Tota mena de col\u00b7legis privats, religiosos o laics van ser confiscats i incorporats al CENU i totes les escoles es van obrir en r\u00e8gim de coeducaci\u00f3.<\/p>\n Al quart trimestre de 1936, la situaci\u00f3 escolar presentava les escoles plenes i amb aflu\u00e8ncia de nous alumnes procedents de les zones ocupades pel r\u00e8gim feixista.<\/p>\n A l\u2019estiu del 37 comen\u00e7aren els bombardejos d\u2019aviaci\u00f3 i marina, per la qual cosa la majoria d\u2019alumnes no assistien a les class Una mica d’hist\u00f2riaEl Consell de l\u2019Escola Nova Unificada 1936 \u2013 1939<\/h2>\n
es . Amb els pocs que gosaven anar-hi, els mestres formaven una aula unit\u00e0ria a cada col\u00b7legi. Un cop passada la por, els alumnes tornaven a omplir les aules, encara que de manera irregular. Finalment, l\u2019assist\u00e8ncia va tornar a minvar a mesura que s\u2019incrementaven els bombardejos i el front de guerra era m\u00e9s a prop.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n<\/a>
\nEscola Ocata. Antecedents hist\u00f2rics. Extret i adaptat del llibre \u201c1905 – 2005 CEIP Ocata cent anys d\u2019escola p\u00fablica\u201d. Textos de Francisco Balb\u00e1s.
\nA l\u2019any 1903 les escoles p\u00fabliques de la vila estaven situades en una casa arrendada a l\u2019actual carrer Jaume I. L\u2019edifici… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5980,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/5980"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-ocata\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}