{"id":26,"date":"2014-09-18T12:24:32","date_gmt":"2014-09-18T11:24:32","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/?page_id=26"},"modified":"2023-10-17T15:57:00","modified_gmt":"2023-10-17T13:57:00","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/lescola\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Breu hist\u00f2ria de l’escola<\/span><\/h3>\n
\n
\n\n\n\n
\n
\n
Els\u00a0<\/span><\/b>Or\u00edgens<\/b><\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\n
\"1913<\/span><\/a><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
En aquell temps l’ensenyament anava molt lligat a l’Esgl\u00e9sia. Els primers indicis fiables que tenim sobre l’ensenyament al municipi d’Agullana s\u00f3n de l’any 1626 data en la qual el clergue D\u00eddac Roig va ser aprovat per exercir el c\u00e0rrec de mestre.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Els germans de les escoles cristianes de la Salle<\/b><\/span><\/span><\/div>\n
Els “hermanos”, en nombre de quatre, es varen instal\u00b7lar a Agullana el 26 d’abril de 1907, en pocs anys l’educaci\u00f3 que impartien va tenir un important ress\u00f2 i prestigi, tant \u00e9s aix\u00ed que la majoria de la poblaci\u00f3 masculina agullanenca estava inscrita a l’escola, i s’hi sumava un bon nombre d’escolars que hi acudien dels pobles ve\u00efns. Degut als trasbals de la Guerra Civil, el dia 27 de juliol de l’any 1994 varen marxar definitivament del poble.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\n
\"Foto<\/span><\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
L’escola de les “monges”<\/b><\/span><\/div>\n
Les “monges” varen arribar l’any 1907 procedents de Caunes Minervois (Aude), a causa de la separaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia i l’Estat a qu\u00e8 obligava la llei promulgada pel ministre Combe el mateix any. Pertanyien a la congregaci\u00f3 religiosa de Sant Joseph de Cluny.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
El Sr. Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal costeja les noves escoles p\u00fabliques<\/span><\/b><\/div>\n
<\/div>\n
Degut a l\u2019augment constant de poblaci\u00f3 que provocava la ind\u00fastria del suro, l\u2019Ajuntament va encarregar a l\u2019arquitecte Josep Azemar i Pont el projecte d\u2019una nova escola. Aquest va adaptar els nous criteris higien\u00edstics i pedag\u00f2gics promulgats per la Mancomunitat: grans classes de 70m2 inundades de llum i sol, porxos coberts, museus, amplis patis, aigua corrent, pisos pels mestres… El cost\u00f3s projecte es va tirar endavant gr\u00e0cies a la generositat del mecenes il\u00b7lustre Llu\u00eds Mari\u00e0 Vidal que va costejar \u00edntegrament el somiat projecte.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\"Dibuix<\/a><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
L’\u00e8poca de la mancomunitat de Catalunya\u00a0<\/b><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
El\u00a0Sr Joan Batlle i Par\u00eds<\/b>\u00a0va exercir a l\u2019escola d\u2019Agullana des de l\u2019any 1889-1920. Fou un gran mestre, encara que va tenir greus problemes amb alguns pares i l\u2019Ajuntament. Va lluitar perqu\u00e8 el magisteri giron\u00ed del moment millor\u00e9s la seva situaci\u00f3, pejorativa encara en molts aspectes, amb la millor arma de qu\u00e8 disposaven els mestres: l\u2019associacionisme.\u00a0<\/span><\/div>\n
“Do\u00f1a” Maria Gonz\u00e1lez<\/b>, s\u2019establ\u00ed a Agullana des del primer any de doc\u00e8ncia, el 1906. Va ser una persona de car\u00e0cter amable, senzilla per\u00f2 alhora exigent i molt lluitadora a la seva labor pedag\u00f2gica. El fet de compartir la doc\u00e8ncia amb el senyor Batlle la va estimular per aconseguir uns resultats en educaci\u00f3 dignes de tota lloan\u00e7a. Al darrers anys del seu magisteri a Agullana, tamb\u00e9 va tenir problemes amb els pares, fins i tot la nomenaven amb un motiu pejoratiu, cosa que fa fer que opt\u00e9s per abandonar la poblaci\u00f3.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
L’\u00e8poca Franquista<\/b><\/span><\/div>\n
L\u2019any 1945 s\u2019aprov\u00e0 la llei d\u2019ensenyament Primari, que concretava en l\u2019\u00e0mbit escolar la visi\u00f3 nacional-cat\u00f2lica dels nous governants franquistes. Durant aquest per\u00edode, l\u2019ensenyament es caracteritz\u00e0 per un gran immobilisme i per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019iniciatives; els seus principis pedag\u00f2gics i metodologies romangueren estancades fins als anys seixanta.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\"\u00c8poca<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Alguns dels mestres que varen exercir a Agullana en aquesta \u00e8poca foren el Sr. Soler, el Sr. Rovira i la Senyoreta Francesca Vidal. Tots van tenir el m\u00e8rit d\u2019exercir el magisteri el millor que es podia fer en una \u00e8poca de pen\u00faries econ\u00f2miques i pedag\u00f2giques.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n
\"servei<\/a><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
La Generalitat de Catalunya<\/b><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
A l\u2019any 1979 va ser aprovat l\u2019estatut de Catalunya, un fet transcendental que va suposar un canvi pol\u00edtic, social i cultural a tots nivells. Varen comen\u00e7ar a proliferar els moviments mestres que organitzaven escoles d\u2019estiu, noves lleis d\u2019educaci\u00f3, la potenciaci\u00f3 de l\u2019escola rural.\u00a0<\/span><\/div>\n
A Agullana els mestres van entrar en contacte amb moviments que parlaven de l\u2019escola activa, del nen com a eix central en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge, de manipulaci\u00f3 de materials i descobriment enfront a l\u2019ensenyament est\u00e0tic i passiu.<\/span><\/div>\n
A partir d\u2019aquell moment es va comen\u00e7ar a treballar amb una din\u00e0mica totalment diferent.<\/span><\/div>\n
De la m\u00e0 de la mestra parvulista, la Rosa M\u00aa Santeugini, es va optar per les idees montessorianes, encaminades a afavorir el desenvolupament natural del nen.<\/span><\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
<\/div>\n
\n
\"grup<\/a><\/div>\n<\/div>\n
Avui en dia<\/b><\/span><\/div>\n
<\/div>\n
\n

Continuem pensant que l\u2019aprenentatge s\u2019ha de fer a partir dels interessos dels nostres alumnes; \u00e9s per aix\u00f2 que donem import\u00e0ncia al treball per projectes (a nivell de ZER, d\u2019escola i de classe) i experimental (aprenem fent, experimentant, observant, equivocant-nos).<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

\n

Podeu trobar m\u00e9s informaci\u00f3 en el llibre\u00a0L\u2019ensenyament a Agullana. Quatre segles d\u2019escola rural. Agullana, 1626-2002.<\/b>\u00a0Rosa M\u00aa Moret i Miquel Mall\u00e9n. Col\u00b7lecci\u00f3 Baldiri Reixac n\u00ba 5 Edici\u00f3 Lleure. Ajuntament d\u2019Agullana 17707<\/i><\/span><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Breu hist\u00f2ria de l’escola<\/p>\n

Els\u00a0Or\u00edgens<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

En aquell temps l’ensenyament anava molt lligat a l’Esgl\u00e9sia. Els primers indicis fiables que tenim sobre l’ensenyament al municipi d’Agullana s\u00f3n de l’any 1626 data en la qual el clergue D\u00eddac Roig va ser aprovat per exercir el c\u00e0rrec de mestre.<\/p>\n

Els… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-26","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":554,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/26\/revisions\/554"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-lluismariavidal-agullana\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}