Breu història de l’escola
|
Els Orígens
 En aquell temps l’ensenyament anava molt lligat a l’Església. Els primers indicis fiables que tenim sobre l’ensenyament al municipi d’Agullana són de l’any 1626 data en la qual el clergue Dídac Roig va ser aprovat per exercir el càrrec de mestre.
Els germans de les escoles cristianes de la Salle
Els “hermanos”, en nombre de quatre, es varen instal·lar a Agullana el 26 d’abril de 1907, en pocs anys l’educació que impartien va tenir un important ressò i prestigi, tant és així que la majoria de la població masculina agullanenca estava inscrita a l’escola, i s’hi sumava un bon nombre d’escolars que hi acudien dels pobles veïns. Degut als trasbals de la Guerra Civil, el dia 27 de juliol de l’any 1994 varen marxar definitivament del poble.
 L’escola de les “monges”
Les “monges” varen arribar l’any 1907 procedents de Caunes Minervois (Aude), a causa de la separació de l’Església i l’Estat a què obligava la llei promulgada pel ministre Combe el mateix any. Pertanyien a la congregació religiosa de Sant Joseph de Cluny.
 El Sr. Lluís Marià Vidal costeja les noves escoles públiques
Degut a l’augment constant de població que provocava la indústria del suro, l’Ajuntament va encarregar a l’arquitecte Josep Azemar i Pont el projecte d’una nova escola. Aquest va adaptar els nous criteris higienístics i pedagògics promulgats per la Mancomunitat: grans classes de 70m2 inundades de llum i sol, porxos coberts, museus, amplis patis, aigua corrent, pisos pels mestres… El costós projecte es va tirar endavant gràcies a la generositat del mecenes il·lustre Lluís Marià Vidal que va costejar íntegrament el somiat projecte.
 L’època de la mancomunitat de Catalunya
El Sr Joan Batlle i París va exercir a l’escola d’Agullana des de l’any 1889-1920. Fou un gran mestre, encara que va tenir greus problemes amb alguns pares i l’Ajuntament. Va lluitar perquè el magisteri gironí del moment millorés la seva situació, pejorativa encara en molts aspectes, amb la millor arma de què disposaven els mestres: l’associacionisme.
“Doña” Maria González, s’establí a Agullana des del primer any de docència, el 1906. Va ser una persona de caràcter amable, senzilla però alhora exigent i molt lluitadora a la seva labor pedagògica. El fet de compartir la docència amb el senyor Batlle la va estimular per aconseguir uns resultats en educació dignes de tota lloança. Al darrers anys del seu magisteri a Agullana, també va tenir problemes amb els pares, fins i tot la nomenaven amb un motiu pejoratiu, cosa que fa fer que optés per abandonar la població.
L’època Franquista
L’any 1945 s’aprovà la llei d’ensenyament Primari, que concretava en l’àmbit escolar la visió nacional-catòlica dels nous governants franquistes. Durant aquest període, l’ensenyament es caracteritzà per un gran immobilisme i per l’absència d’iniciatives; els seus principis pedagògics i metodologies romangueren estancades fins als anys seixanta.
 Alguns dels mestres que varen exercir a Agullana en aquesta època foren el Sr. Soler, el Sr. Rovira i la Senyoreta Francesca Vidal. Tots van tenir el mèrit d’exercir el magisteri el millor que es podia fer en una època de penúries econòmiques i pedagògiques.
 La Generalitat de Catalunya
A l’any 1979 va ser aprovat l’estatut de Catalunya, un fet transcendental que va suposar un canvi polític, social i cultural a tots nivells. Varen començar a proliferar els moviments mestres que organitzaven escoles d’estiu, noves lleis d’educació, la potenciació de l’escola rural.
A Agullana els mestres van entrar en contacte amb moviments que parlaven de l’escola activa, del nen com a eix central en el procés d’ensenyament-aprenentatge, de manipulació de materials i descobriment enfront a l’ensenyament estàtic i passiu.
A partir d’aquell moment es va començar a treballar amb una dinàmica totalment diferent.
De la mà de la mestra parvulista, la Rosa Mª Santeugini, es va optar per les idees montessorianes, encaminades a afavorir el desenvolupament natural del nen.
 Avui en dia
Continuem pensant que l’aprenentatge s’ha de fer a partir dels interessos dels nostres alumnes; és per això que donem importància al treball per projectes (a nivell de ZER, d’escola i de classe) i experimental (aprenem fent, experimentant, observant, equivocant-nos).
Podeu trobar més informació en el llibre L’ensenyament a Agullana. Quatre segles d’escola rural. Agullana, 1626-2002. Rosa Mª Moret i Miquel Mallén. Col·lecció Baldiri Reixac nº 5 Edició Lleure. Ajuntament d’Agullana 17707 |
