Els infants són curiosos per naturalesa i l’aigua és fascinant.!!!!

Marina Pascucci deia “EL QUE S’ APRÈN ÉS EL QUE ES RESPIRA”

Comencem el matí explicant què farem.

Posem les tovalloles i les xancletes al porxo….FEM VEURE QUE SOM A LA PLATJA.

Ens traiem la roba ,busquem calces o calçotets a la motxilla i les sabates de carrer. Cadascú ho deixa ben posat en una cadira. Fem pipis i…

Sortim al pati, recordem normes : farem ruixada com si fos pluja i jugarem en la zona que ens toca , podem mollar-nos jugar amb l’aigua però no la podem tirar tota a terra. La mestra anirà omplint d’aigua les safates…cubells….

Quan passi una bona estona…recollirem , netejarem peus, cames, panxa amb aigua i anirem a les tovalloles.

Ens eixugarem i anirem a la classe a vestir-nos. Llavors…recollirem i esmorzarem.

Comencem a les 9 i a les 10’30…esmorzem.

SOM UN GRAN EQUIP DE NENS I NENES GRANS!!!!

Fotos

Ens acomiadem de les sessions de psico per aquest curs.

Parlem, Evoquem …una paraula màgica!  m’encanta!!! Els explico….Al mes de setembre ereu  petits , no ens coneixiem prou ni ens estimàvem com ara…no sabieu fer moltes coses . Ara heu après molt, molt, molt. Us feia por saltar del tauló, pujar a les espatlleres, no compartieu…Heu aconseguit molts reptes , us felicito!!!

Ara,ensenyeu-me que sou capaços de fer…jo miro !!!

FOTOS

“LA POR ÉS COVARDA.

S’AMAGA I FUG COM UN LLADRE EN LA FOSCOR.

QUAN TENS POR ET TORNES PETIT I POCA COSA I CREUS QUE NO PODRÀS FER EL QUE SE’T DEMANA.”

El monstre de colors  Anna Llenas

Des de fa unes setmanes la paraula REPTE està en boca de tots i totes de la classe dels ÓSSOS.

Un repte és alló súper difícil que no podiem o no sabiem fer i…ara si. Vèncer les nostres pors ens fa sentir grans, forts…ens fa sentir bé.

Por a la foscor, a no poder dormir sense el xumet, al nostre llit…solets….

Avui recordàvem la por a la foscor dels primers dies d’ escola…quan… anar a buscar la capsa de nines a la sala de joc era per valents i agosarats .

«No hay que vivir por vivir. Hay que saltar la barrera. Cada uno la suya»

Mikel Zuluaga(escritor bilbaíno)

FOTOS

“Cinco minutos bastan para soñar toda una vida, así de relativo es el tiempo”

És dilluns…toca anar a l’ escola…ufffff  quina mandra!!! El cap de setmana passa volant!!!

Entrem a classe, costa començar les rutines…ens mirem…ens saludem…la cosa s’anima …tothom vol parlar del que ha fet…costa buidar  motxilles…seure a la rotllana…tots volen explicar, dir, compartir, evocar…

Aconseguim fer el bon dia ,explicar noticia o repte i…planifiquem el matí: torna la nostra amiga Nora una estona, toca aniversari de la Blanca, jocs al porxo amb aigua, pati sensorial, visita del Bruno….

Qui ha dit mandra? Existeix el MANDRILLUNS realment???

Preparem el porxo per fer activitats amb aigua, llegums, joguines….GENIAL!!!

La Nora la sentim de la classe dels ÓSSOS!!! Passa ràpidament  l’estona amb ella…ens acomiadem…. Fins P4 Nora!!!

Ens anem fent grans, passen els dies ,mesos…i anem complint anys. Avui li toca a la Blanca. Cantem, mengem, ballem…

Anem al pati sense sabates….ens agrada cada dia més ,el tacte de la sorra calenta, mullada…ens anem engrescant i fem fang amb sorra i aigua…QUÈ TINDRÀ L’AIGUA?

Després del pati, netegem peus, canviem la roba mullada i fem un gran mural dibuixant.

OOOOOh!!! Ja venen, anem al porxo que estarem fresquets….ens visita el Bruno, la seva mama Alicia i la nostra amiga Irene de P5.

Parlem fluixet, el Bruno dorm….És petitet, preciós, el vam conèixer a la panxa de la seva mama…segur que recorda les nostres veus…

Irene ens fa un petó de germana gran i marxen.

Acabem el matí explicant un altre cop el conte “ DE QUIN COLOR SON ELS PETONS?”

MANDRILLUNS !!!????? NOOOOOOOOO….un altre dia genial!

FOTOS

Ens visita la Nora i els seus pares, Vanessa i Jordi. .El curs vinent serà una de les nostres companyes de P4.

Alguns nens i nenes de la classe ja la coneixien…ara… la coneixem tots!!! Li hem ensenyat la classe, el pati i la sala de joc. Ens ha agradat molt passar una estona junts!!!

Benvinguda a l’Alzina Nora !!!!

FOTOS

ANAR DESCALÇ ÉS SENTIR LA TERRA I GAUDIR DE DIFERENTS SENSACIONS

Heike Freire actualment és especialista en innovació educativa i reivindica l’aproximació dels nens a la natura per a un desenvolupament positiu

Vaig conèixer Heike Freire en unes jornades de formació i vaig tenir el plaer d’assistir a un parell de xerrades. Del seu llibre “Educar en verde” destaco…

“Caminar descalç

Els peus nus sobre el terreny, ens connecta amb el seu camp magnètic: recobrant les nostres arrels, alliberem tensió i ens carrega d’energia. Caminar sense un parell de sabates que ens oprimeixen representa un gran alleujament que podem gaudir sense por: l’ésser humà ha anat descalç al llarg de pràcticament tota la seva història, i sempre que ho fem amb algunes cures, representa cap perill”

Avui ens ho passem genial al pati trepitjant la sorra humida, seca…calenta….al principi es fa estrany , tothom vol netejar-se la minúscula pedreta que es fica entre els dits…..però….volem repetir !!!!

FOTOS

” APRESSA’T A POC A POC ” (FESTINA LENTE).

M’encanta la Penny Ritsecher, un dels meus llibres màgics és “ESCOLA SLOW” Pedagogia del quotidià. I diu:

“Per poder relacionar-se de manera intel.ligent i constructiva, els infants necessiten un context favorable. Estant en petit grup, els intercanvis es poden autogestionar, es miren a la cara, es parla, es projecta, es posen d’acord…

Però les relacions no viuen en un buit. Viuen al voltant d’alguna atracció: un racó preparat o bé un fet casual( un forat al jardí…)

La presència discreta d’un adult és determinant. La mestra gestiona la situació amb les antenes, sent so tot va bé, si cal intervenir i quan, d’una manera o d’una altra”

FOTOS