\u00c9s hora d’acomiadar este curs que de ben segur tots i totes recordarem sempre. Per inesperat, per estrany, per surrealista, per mil adjectius que ens venen al cap per descriure les emocions que hem anat transitant al llarg dels \u00faltims tres mesos. Qui ens havia de dir al setembre que enguany no far\u00edem festa de l’aigua? Que ens vor\u00edem amb els companys, amb les mestres, a trav\u00e9s de pantalles? Qui ens havia de dir que passar\u00edem un Sant Jordi confinats? Que trobar\u00edem a faltar el xivarri del pati?<\/p>\n
Per\u00f2 tampoc ens hagu\u00e9ssem imaginat que podr\u00edem arribar a sentir-nos prop en la dist\u00e0ncia, que els mestres aprendrien r\u00e0pidament noves formes de fer, i que els pares i les mares es convertirien en companys d’aprenentatges…\u00a0 El que s\u00ed que haur\u00edem pogut imaginar f\u00e0cilment \u00e9s que els nostres xiquets i xiquetes se’n sortirien, no ho hagu\u00e9ssem dubtat ni un moment! I aix\u00ed ha sigut:\u00a0 felicitats a tots per les ganes d’aprendre, per la capacitat d’adaptaci\u00f3, per la vostra paci\u00e8ncia, pel vostre inter\u00e9s…\u00a0 sou molt grans!<\/p>\n
Tamb\u00e9 avui \u00e9s hora d’acomiadar-nos d’una manera molt especial dels qui canvien d’etapa el curs que ve: dels menuts que deixen parvulari i dels grans que creuaran el carrer per anar a l’Institut. Us desitgem molta sort!<\/p>\n
<\/p>\n