La Paràbola del fill pròdig és la denominació popular d’una de les ensenyances de Jesús, recollida al Nou testament per l’ Evangeli de Lluc. (Lluc, 15: 11-32).

Un pare que té dos fills rep del més petit la petició que li lliuri la part d’herència que li pertoca per anar-se’n de casa i viure la seva vida. El pare hi accedeix i el noi se’n va. Lluny de l’ampara familiar, el noi es lliura a una vida desenfrenada, de luxe i de vici, que fa que aviat es quedi sense patrimoni.

Finalment, sentint-se desesperat, decideix tornar a casa del pare per implorar la seva clemència. Quan hi arriba, li demana al pare que l’aculli com a un dels seus jornalers perquè no se sent digne de merèixer res més. Però el pare és misericordiós i el perdona, crida a tots els criats i demana que es prepari un gran àpat per celebrar el retorn del fill perdut.

El fill primogènit, però, que havia restat a casa del pare i havia treballat i s’havia comportat com un bon fill, sent gelosia pel tracte que el pare dispensa al seu germà. El pare li explica que malgrat els errors comesos, l’alegria de retrobar el fill extraviat era el més gran per a un pare.