Orles – Història del Guillem

Recull de totes les orles de la història del Guillem de Montgrí:

Clica sobre la imatge per accedir a la carpeta amb totes les orles

 

LA NOSTRA HISTÒRIA:

 

Els seus orígens

Abans de 1982, les escoles públiques de Torroella de Montgrí estava ubicades a l’edifici anomenat popularment “El Convent dels Agustins”. L’edifici va ser un monestir fundat el 1396 per la congregació del pares Agustins. Els frares del convent varen viure més de quatre segles en aquest edifici, però el varen haver d’abandonar perseguits pel govern. Va ser a principis del segle XX quan l’ajuntament va adequar una part de l’edifici per fer-ne les escoles. Professors com el Sr. Pere Blasi i el Sr. Josep Tomàs  varen donar un fort impuls a l’educació dels infants de Torroella de Montgrí. Les escoles durant molts anys es van anomenar “Graduada Escolar de Niñas” i “Graduada Escolar de Niños”, dos centres totalment separats, que compartien el mateix edifici. A finals dels anys 60, les dues escoles es varen unificar amb el nom de “Agrupación Escolar Mixta”.

La necessitat d’una nova escola

L’alumnat anava cada any en augment i es van haver d’habilitar altres locals de l’edifici. Es va posar en funcionament el menjador escolar i es varen crear 6 noves places de mestres. Amb la nova llei d’educació de l’any 1970, els alumnes feien fins a 8è d’EGB. Va  ser en aquest període quan se li posa el nom de Guillem de Montgrí a l’escola.
A partir del 1972 la directora Sra. Agustina Suñé, amb el recolzament de tot el professorat, va demanar a la inspecció la creació d’un edifici de 16 unitats. La negativa de la inspecció a fer una nova escola va obligar a tots els mestres a fer una manifestació a la plaça de la vila, motiu que va tenir com a conseqüència el  cessament de la directora.
La manca d’espais era tan evident que fins i tot el mossèn Mn. Josep Quer va haver de cedir del aules de “l’Esplai” per a  poder fer les classes de 7è i 8è d’EGB.  Cansats de no poder aconseguir les 16 unitats per la nova escola, representants de la comunitat educativa es varen presentar davant el delegat Sr. Artur Calsina per exposar-li les seves reivindicacions. Gràcies a la visita davant del delegat, al recolzament de la Inspectora Sra. Anna Oriol i a la carta que va enviar el  Sr. Redondo, director del Banc Central de Torroella  al seu amic i company d’estudis, en aquell moment  Ministre d’Educació, Sr. Cruz Martínez Esteruelas, es va tirar endavant el projecte de l’escola de 16 unitats.

El nou col·legi

Passat els Reis de l’any 1982, els alumnes de primària varen poder estrenar el nou edifici situat al número 87 del carrer del Roser de Torroella de Montgrí. La inauguració oficial es va fer el 13 de juny .
A la nova escola  hi havia setze aules, menjador, secretaria, laboratori, aula taller, biblioteca, sala de professors, tutories i uns patis molt amplis. Al llarg de l’estiu del 82 el Conserge, Sr. Moisés Huertas i el director Sr. Salvador Comalada varen decorar l’entrada de l’escola amb una reproducció d’un mosaic de Miró .
Els esforços dels primer anys varen anar dirigits cap a equipar l’escola de més recursos i a millorar la qualitat de l’ensenyament. Es va aprovar el Reglament d’Ordre Intern i es va començar a ordenar la biblioteca escola i els professors es varen organitzar en equips de treball. Els cursos, tots duplicats de P/4 a 8è, eren molt nombrosos i els vint professors havien d’atendre uns sis-cents alumnes.
El 1983-84 l’equip d’activitats culturals, aprofitant la commemoració del centenari de la cobla Els Montgrins, va organitzar un festival de danses populars interpretades per tots els alumnes. La preocupació de l’APA i del claustre de professors en relació a la salut dels infants, va motivar que s’engegués un ampli programa d’educació sanitària a les escoles. El Punt Diari en un article deia: ”Els alumnes tant a l’escola com després a casa aniran aprenent i posant en pràctica tota una sèrie de coneixements que en el futur serviran per que la higiene millori considerablement”.

El canvi de direcció del centre, el curs 1985-86, va suposar una nova etapa. El nou director va ser el Sr. Jordi Artalejo i Radresa. Una novetat va ser la introducció del raspallat de dents al menjador escolar, la compra d’un ordinador i una màquina de fotocopiar. La construcció d’una aula al costat del porxo va  fer possible recuperar un espai més, que inicialment es destinà a ludoteca i més endavant a aula de música. Es en aquest període quan es recuperen amb força les festes populars sobretot el carnaval.
Amb l’entrada en vigor de la llei de normalització lingüística, l’escola fins ara anomenada oficialment “Colegio Público Guillem de Montgrí”, passa a dir-se “Col·legi Públic Guillem de Montgrí ”.
L’escola comença a funcionar per cicles, hi havia els cicle d’infantil (P/4 i P/5), el cicle inicial (1r i 2n),el cicle mitjà (3r,4t i 5è) i el cicle superior (6è,7è i 8è). L’ensenyament repetitiu i memorístic dona pas progressivament a un ensenyament basat més en l’aprenentatge significatiu i de recerca.
L’associació de pares amb estreta col·laboració amb el centre, contracten professors d’educació física, música i plàstica en horari escolar i extraescolar. Els anys 80 es recorden com anys de molta empenta esportiva: handbol, voleibol, gimnàstica rítmica, atletisme, futbito…

Els alumnes de segona etapa procedents de l’Estartit, i d’Ullà i, la supressió de l’escola de Serra de Daró, fan que l’augment d’alumnat comenci a ser preocupant sobretot  a la segona etapa (cicle superior) .
La manca d’espais es va fer evident el curs 89-90,  el laboratori es va haver de dividir en dues aules, a la biblioteca s’hi feia anglès i l’aula taller s’utilitzava per triplicar el 6è.
En aquest mateix curs escolar, es va  proposar que s’asfaltés el carrer del Roser.

Va ser en el curs 88-89 quan els pares plantegen la possibilitat de fer l’anglès en lloc del francès, fet que no es portarà a terme fins al cap d’uns anys.
La necessitat d’organitzar i potenciar la biblioteca escolar, fa que el Consell Escolar decideixi contractar una bibliotecària al llarg de l’estiu i durant una part del curs.
La nova llei LOGSE, aprovada el 1990, va aportar novetats en el món educatiu com eren la inclusió de l’etapa d’infantil dins dels ensenyaments de règim general, els aprenentatges significatius, la obligatorietat de l’ensenyament fins el 16 anys, la potenciació de l’ensenyament comprensiu i l’impuls dels ensenyaments artístics, etc… El motor pedagògic del centre estava centrat en els cicles i els departaments. Cada departament va fer el treball de revisar els continguts mínims que s’havien d’ensenyar a primària.
A partir de l’any 92, les sentències que obliguen a la Generalitat de Catalunya a indemnitzar i regularitzar treballadors contractats per les AMPAS, fan que a poc a poc sigui el Departament qui posi especialistes d’educació física i música a les escoles. L’AMPA decideix regularitzar tots els seus treballadors i centrar el seu esforç únicament en les activitats extraescolars, com cosir, màquina d’escriure, anglès, informàtica, plàstica, gimnàstica i teatre. Els esports extraescolars a partir d’ara  els organitzaria l’ajuntament mitjançant el patronat d’esports.
El setembre de 1993 la Sra. Caterina Matas va ser la nova directora del centre. Un dels fets significatius d’aquesta etapa va ser l’augment progressiu de l’alumnat i també de la immigració. Com exemple la matrícula de P/3 ja arriba als 50 alumnes.
En aquest nou període podem destacar els següents canvis: es posa en marxa una nova reforma educativa, s’inaugura el gimnàs, s’implanta l’ensenyament de l’anglès als cicles mitjà i superior, s’aprova el Projecte Educatiu i el Projecte Lingüístic, es canvia els sistema d’informes d’avaluació. Tots els alumnes poden gaudir de classes de música, comença la campanya del teatre a l’escola i en la programació del curs s’introdueixen tres eixos nous que són l’educació viària, l’educació ambiental i la solidaritat.
En el curs 94-95 hi va haver una proposta, que al final no es porta a terme, de començar les classes a dos quarts de 9 i sortir a dos quarts de 5. L’ajuntament, per poder donar accés al nou gimnàs, acorda en Ple que els patis del Guillem siguin espai públic a partir de les 5 de la tarda.
El curs 96-97 es produeixen bastants canvis. Els alumnes del 7è aquest curs i els de 8è el següent, se’n van a estudiar ESO en uns mòduls prefabricats situats a la Ronda Pau Casals, molt a prop del Guillem. Aquest fet possibilita la recuperació i creació de nous espais com l’aula d’anglès,  la biblioteca, el laboratori, l’aula de música i les tutories. L’escola a partir d’ara podia disposar d’algun espai més i així poder fer desdoblaments i millorar l’atenció a la diversitat. Es comença a parlar  de la construcció del nou IES.
Amb el nou pla d’estudis, alguns professors de primària passen a formar part de la plantilla de secundària i els cicles de primària  passen a ser tots de dos cursos.
Amb la desaparició dels 7è i 8è es redueix molt considerablement els problemes de disciplina a l’escola i deixa de funcionar la comissió d’ordre i disciplina.
El Projecte Curricular de Centre (PCC), els eixos transversals i el pla d’avaluació de centres, centren l’esforç pedagògic del claustre de professors a finals dels 90.
El Departament d’Ensenyament presenta el Pla de formació per a tots els mestres amb el qual es pretén que el professorat es formi de forma continuada al llarg de cada curs. Per tal de saber el nivell de coneixements, l’escola passa unes proves de llengua i matemàtiques a tot l’alumnat, aquestes proves plantejades inicialment per a tots els cursos, esdevenen unes proves estàndard de competències bàsiques, que es passen als cursos de quart i sisè, i que pretenen ser una ajuda per la millora de la qualitat de l’ensenyament.

Per fi el setembre de 1998 els alumnes de P/3 estrenen aules situades en la zona oest del parvulari. Fins ara els alumnes d’infantil estaven repartits entre el parvulari, l’edifici anomenat el “Xalet” situat davant del parvulari i les classes del primer pis de l’escola.
El novembre de 1999 hi ha la presentació del programa Educàlia, amb el qual la Generalitat volia obrir un ventall de recursos didàctics a totes les escoles.
L’AMPA del col·legi comença a organitzar xerrades d’interès pels pares, fa venir psicòlegs i pedagogs per tractar temes d’educació.
Un aspecte que comença a preocupar a l’escola és l’augment dels nouvinguts. Famílies procedents del Marroc, de Gàmbia, Sudamèrica i dels països de l’Est arriben cada cop amb més freqüència a Torroella i l’escola ha de trobar mecanismes per resoldre aquesta nova situació. Es quan es posa en evidència la necessitat d’una aula d’acollida.
L’augment d’alumnat obliga al departament a redistribuir les parets de l’edifici per donar cabuda a més grups. Les obres es varen fer l’estiu del l’any 2000.

El curs 2001-02 es crea la plaça  d’administrativa, fet que serveix per alleugerar molt la feina a la direcció del centre. Els nens que estaven en el “Xalet” passen per fi a l’escola .
El deteriorament de les classes comença a fer-se palès en un edifici que ja te vint anys fet que obliga a la direcció a fer arranjaments en les classes, com  pintar les zones més deteriorades, arreglar els armaris i  canviar el mobiliari vell.
El curs 2003-04 el Consell Escolar contracta un càtering per portar el menjador escolar. Per primera vegada es parla de la necessitat d’una llar d’infants municipal i d’una nova escola de primària.
El 2005-06 l’equip directiu torna a canviar. Es presenta a la direcció el Sr. Jordi Artalejo. S’introdueixen alguns canvis en l’ensenyament com la introducció de l’anglès a primer curs de primària i la potenciació de les reunions de cicle i d’equip de direcció. Es continuen impulsant els projectes d’innovació Educativa en l’àmbit de Tecnologies de la informació i de mediació escolar.
Hi ha millores en l’edifici i en les instal·lacions com són l’arribada de la línia de telèfon i Internet al parvulari, la col·locació d’un aparell d’osmosi inversa al menjador, la compra d’ordinadors, etc… La direcció sol·licita a l’ajuntament el tancament del pati de parvulari a partir de les 5 i l’establiment d’un horari pel pati gran.
El curs 2006-07 torna a canviar la llei d’educació i un dels fets importants és l’implantació de la sisena hora pels alumnes de primària. Aquesta hora, criticada per uns i aplaudida per uns altres fa que els alumnes dediquin més hores a les matemàtiques, a la llengua, a l’educació en valors i a  l’expressió artística.

El parvulari

El 1987 s’inaugura el nou edifici de parvulari situat a la zona nord del Guillem.
El parvulari es va construir en tres fases, primer es varen construir quatre aules que eren destinades als alumnes de P/4 i de P/5.
El parvulari es va construir a córrer-cuita i al poc temps les deficiències es feien cada cop més evidents: s’hi plovia, l’aigua entrava a les classes, les finestres no tancaven bé i no hi havia porxo. Aquesta situació va ser denunciada per la direcció del centre, fet que va obligar al Departament i a l’ajuntament a fer-hi els oportuns arranjaments. En una segona fase es varen construir dues aules més i en la tercera fase es varen fer les aules pels alumnes de P/3. Mentre s’esperava la construcció del parvulari els alumnes anaven a classe a l’antic convent. Posteriorment mentre s’esperava la construcció de les noves aules de P/4 i P/3, els alumnes d’infantil estaven repartits entre l’escola gran (P/5), el Xalet (P/3) i l’edifici del parvulari (P/4). Finalment el 2001 es va tenir tot l’edifici acabat i tots els alumnes varen poder anar  junts en el mateix edifici.

El pavelló

La manca d’espais per poder practicar esports i per poder fer l’educació física escolar en condicions, juntament amb qualitat i quantitat d’esports organitzats per l’escola i l’AMPA, obliga a l’ajuntament a iniciar les gestions per construir un gimnàs. Inicialment es plantejava fer una sala escolar, però la comunitat educativa volia un gimnàs on s’hi pogués practicar els esports de manera  reglamentària. Finalment es va acordar  fer un gimnàs quasi d’unes dimensions dobles del que inicialment estava projectat.
Al cap de poc temps d’haver començat les obres, l’empresa constructora va fer fallida, deixant que una paret de més de 30 metres d’allargada per 6 d’alçada s’aguantés  sola; un dissabte va caure tota de cop. Després de molts canvis i moltes incidències, el gimnàs es va poder inaugurar el curs 93-94. Va ser una novetat el fet que els nens i les nenes es poguessin dutxar després de fer educació física .

Una escola de dues línies convertida en una de tres

Va ser una decisió difícil de prendre ja que l’escola podia triar entre continuar essent de dues línies amb 25-30 alumnes en algunes classes o reordenar alguns envans  per augmentar el nombre d’aules. La decisió va ser que de dues classes se’n farien tres. L’estiu de l’any 2000 el Departament d’Ensenyament decideix fer l’obra a l’escola per donar cabuda a tot l’alumnat i així poder triplicar tots els cursos que feien falta. Es canvien els envans de les classes centrals del 1r i 2n pis i es conserven les aules laterals. Aquest va ser l’inici de les tres línies.