![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-gerbert-d-orlhac\/wp-content\/uploads\/usu691\/2022\/10\/Catan.jpg\")
<\/a><\/p>\nTot i l\u2019auge dels videojocs i les aplicacions l\u00fadiques dels tel\u00e8fons m\u00f2bils, els jocs de taula no han desaparegut. De fet, com m\u00e9s va s\u00f3n m\u00e9s presents en el nostre lleure. Segons el grup\u00a0NPD Spain<\/a>, els jocs de taula familiars van experimentar un augment en les vendes durant la pand\u00e8mia. Als tradicionals domin\u00f3, parx\u00eds, oca i escacs s\u2019hi han afegit milers de propostes de jocs comercials amb tem\u00e0tiques, mec\u00e0niques i din\u00e0miques que aconsegueixen d\u2019atrapar fins i tot la persona menys juganera.<\/p>\n En un m\u00f3n com m\u00e9s va m\u00e9s digitalitzat, aquests jocs de taula proposen una alternativa de lleure anal\u00f2gica que ens reuneix amb altres persones per passar una bona estona. Per\u00f2 \u00e9s aix\u00f2 i prou, pur entreteniment? O potser podem treure\u2019n m\u00e9s profit?<\/p>\n Professionals de diferents \u00e0mbits, com ara de l\u2019educaci\u00f3 i la psicologia, han trobat en els jocs de taula una eina l\u00fadica per a treballar compet\u00e8ncies acad\u00e8miques i processos cognitius diversos. Ja fa temps que es desenvolupen\u00a0jocs seriosos<\/a>\u00a0dissenyats espec\u00edficament per complir objectius d\u2019aprenentatge, per a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habilitats i per al desenvolupament de compet\u00e8ncies. Per exemple, jocs que consisteixen a fer sumes i restes o a analitzar paraules, jocs de preguntes sobre h\u00e0bits saludables o jocs que tenen com a objectiu identificar les nostres emocions.<\/p>\n La pega \u00e9s que de seguida es nota quina \u00e9s la finalitat del joc, perqu\u00e8 solen tenir una c\u00e0rrega did\u00e0ctica o terap\u00e8utica molt evident (el truc del\u00a0br\u00f2quil cobert de xocolata<\/a>). \u00c9s a dir, que massa vegades se\u2019ns veu venir amb aquesta mena de propostes.<\/p>\n Per\u00f2 aquests jocs \u201cseriosos\u201d no s\u00f3n l\u2019\u00fanica via per a treballar processos cognitius. Hi ha una manera d\u2019aprofitar la part l\u00fadica per treballar all\u00f2 que educadors i psic\u00f2legs cerquen, de vegades adaptant jocs de taula dissenyats originalment per divertir i unes altres vegades emprant-los directament.<\/p>\n Si\u00a0analitzem<\/a>\u00a0detingudament alguns \u00e8xits comercials de jocs de taula i de cartes, podem trobar moltes similituds entre les mec\u00e0niques i algunes tasques neuropsicol\u00f2giques cl\u00e0ssiques que ens permeten de mesurar processos com la mem\u00f2ria, el control d\u2019impulsos o la nostra flexibilitat cognitiva. O, com les anomena l\u2019\u00e0rea de psicologia cognitiva, les\u00a0funcions executives<\/a>, que s\u00f3n com m\u00e9s va m\u00e9s famoses.<\/p>\n Per exemple, no hi ha dubte que quan juguem a un joc de mec\u00e0nica memor\u00edstica (trobar les parelles en fitxes voltejades n\u2019\u00e9s un exemple t\u00edpic), fem servir la nostra mem\u00f2ria a curt termini. Tamb\u00e9 hi ha jocs en els quals hem de frenar el nostre impuls d\u2019assolir algun element del joc (un t\u00f2tem o pr\u00e9mer un timbre) per no ser penalitzats. I despr\u00e9s hi ha aquests jocs a contrarellotge en els quals hem de ser m\u00e9s r\u00e0pids que els nostres contrincants a trobar la resposta correcta. Sense adonar-nos-en, treballem la nostra capacitat d\u2019inhibici\u00f3 i la nostra velocitat de processament.<\/p>\n Essent tan evident, cal suposar que la investigaci\u00f3 en psicologia fa anys que estudia el seu impacte com a eina d\u2019entrenament cognitiu. O hem estat cecs davant aquesta oportunitat?<\/p>\n Ni de bon tros. L\u2019\u00fas de jocs de taula moderns es preveu dins la metodologia de l\u2019aprenentatge basat en jocs (ABJ) i d\u2019intervencions cognitives. L\u2019\u00fanica pega \u00e9s que els estudis en jocs de taula moderns s\u00f3n molt recents i escassos. En joc tradicional s\u00ed que hi ha una mica m\u00e9s de literatura acad\u00e8mica. Per exemple, sembla que el\u00a0Go<\/a>, un dels jocs de taula m\u00e9s populars a l\u2019\u00c0sia, ajuda la mem\u00f2ria de treball visual fins i tot si es comen\u00e7a a jugar de gran. Quant a l\u2019habilitat en escacs, es\u00a0correlaciona<\/a>\u00a0amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, mem\u00f2ria i habilitats num\u00e8riques, verbals i visuoespacials.<\/p>\n Per aix\u00f2, el grup\u00a0Neuropsicologia, gens i ambient<\/a>\u00a0(NeuroPGA) de la Universitat de Lleida ens vam aventurar a indagar qu\u00e8 podia oferir a les nostres neurones el joc, i m\u00e9s concretament el joc de taula modern. Explorant la literatura cient\u00edfica, ens vam adonar que la majoria dels estudis que volien posar a prova aquests jocs per treballar processos cognitius com l\u2019atenci\u00f3, la mem\u00f2ria o el llenguatge s\u2019havien centrat en\u00a0poblacions infantils<\/a>,\u00a0en edat escolar<\/a>\u00a0i\u00a0gent gran<\/a>.<\/p>\n No \u00e9s casualitat: \u00e9s precisament en aquestes edats quan els processos cognitius es\u00a0desenvolupen<\/a>\u00a0(inf\u00e0ncia i etapa escolar) o presenten un declivi (vellesa).<\/p>\n En les nostres pr\u00f2pies investigacions comprovem que, despr\u00e9s d\u2019haver jugat a jocs de taula moderns dins de programes d\u2019entrenament cognitiu, algunes capacitats milloren. Concretament, infants amb\u00a0Trastorn per D\u00e8ficit d\u2019Atenci\u00f3 i Hiperactivitat<\/a>, infants\u00a0en risc d\u2019exclusi\u00f3 social<\/a>\u00a0i\u00a0persones d\u2019edat avan\u00e7ada<\/a>\u00a0van millorar la mem\u00f2ria a curt termini, la inhibici\u00f3, la flexibilitat i la flu\u00efdesa verbal.<\/p>\n I nom\u00e9s podem jugar quan som petits o grans? I ara. Algunes investigacions amb un seguiment de d\u00e8cades sembla que indiquen que jugar a jocs de taula al llarg de la vida pot tenir un impacte en la nostra reserva cognitiva i actuar com a\u00a0protector d\u2019un declivi cognitiu futur<\/a>\u00a0i de\u00a0depressi\u00f3<\/a>\u00a0en edats avan\u00e7ades.<\/p>\n Encara hi ha m\u00e9s q\u00fcestions sobre la taula. \u00c9s millor el joc tradicional o el joc modern? \u00c9s el joc en si, que ens ajuda cognitivament, o \u00e9s la interacci\u00f3 amb altres jugadors? Haur\u00edem de prescriure jocs de taula com a deures mentals o en sobrevalorem els beneficis? Projectes com\u00a0Connectar jugant<\/a>\u00a0i\u00a0Game in Lab<\/a>\u00a0ens ajudaran a resoldre els dubtes.<\/p>\n Sigui com sigui, serveix de poc jugar dues setmanes i que despr\u00e9s el joc s\u2019ompli de pols a la prestatgeria. La clau \u00e9s jugar al llarg de la vida com una opci\u00f3 m\u00e9s dins el nostre repertori de lleure saludable.<\/p>\n Jorge Moya Higueras<\/i><\/a>\u00a0\u00e9s professor de Psicologia de la Universitat de Lleida.<\/i>\u00a0Jaume March-Llanes<\/i><\/a>\u00a0\u00e9s professor de la Universitat de Lleida.<\/i>\u00a0Nuria Vita-Barrull<\/i><\/a>\u00a0\u00e9s investigadora predoctoral de la Universitat de Lleida.<\/i>\u00a0Ver\u00f3nica Estrada Plana<\/i><\/a>\u00a0\u00e9s investigadora postdoctoral col\u00b7laboradora de la Universitat de Lleida. Aquest article va ser publicat originalment a<\/i>\u00a0The Conversation<\/i><\/a>.<\/i><\/p>\n <\/p>\n Aqu\u00ed pots veure l’article que hem compartit\u00a0 Diversi\u00f3 seriosa?<\/b><\/h4>\n
Jocs a examen<\/b><\/h4>\n
Jugar millora la mem\u00f2ria, les funcions executives i la flu\u00efdesa verbal<\/b><\/h4>\n
<\/p>\n