El Flautista de Hamel\u00edn<\/p>\n
Fa molt, molt de temps, a la pr\u00f2spera ciutat de Hamel\u00edn, va succeir una cosa molt estranya: un mat\u00ed, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers enva\u00efts per milers de ratolins que rondaven per totes bandes, devorant, insaciables, el gra dels seus graners i el menjar dels seus rebosts.<\/p>\n
Ning\u00fa acabava de comprendre la causa d’aquesta invasi\u00f3, i el que era encara pitjor, ning\u00fa sabia que fer per tal d’acabar amb aquesta plaga tant irritant.<\/p>\n
Per m\u00e9s que pretenguessin exterminar-los o, com a m\u00ednim, foragitar-los, semblava que cada vegada venien m\u00e9s i m\u00e9s ratolins a la ciutat. Tal era el nombre de ratolins que, dia rere dia, s’apoderaven dels carrers i les cases, tant que fins i tot els mateixos gats fugien espantats.<\/p>\n
Davant la gravetat de la situaci\u00f3, les autoritats i persones m\u00e9s importants de la ciutat, que veien perillar les seves riqueses per la voracitat dels ratolins, van convocar el Consell i digueren: “Donarem cent monedes d’or a qui ens deslliuri dels ratolins”.<\/p>\n
Poc despr\u00e9s es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i mal girbat, a qui ning\u00fa havia vist mai abans, i els digu\u00e9: “La recompensa ser\u00e0 meva. Aquesta nit no quedar\u00e0 ni un sol ratol\u00ed a Hamel\u00edn”.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, va comen\u00e7ar a passejar pels carrers i, mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia que encantava els ratolins, que sortint dels seus amagatalls seguien encantats les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.<\/p>\n
I aix\u00ed, caminant i tocant, els port\u00e0 a un lloc molt lluny\u00e0, tant que des d’all\u00e0 ni tan sols es veien els murs de la ciutat.
\nPer aquell lloc passava un riu i, en intentar creuar-lo per seguir el flautista, tots els ratolins van morir ofegats.<\/p>\n
Els hamelinesos, en veure’s per fi lliures de les voraces tropes de ratolins, van respirar alleujats.<\/p>\n
Ja tranquils i satisfets, van tornar als seus pr\u00f2spers negocis, i tant contents estaven que organitzaren una gran festa per a celebrar el feli\u00e7 desenlla\u00e7, menjant excel\u00b7lents viandes i ballant fins molt entrada la nit.<\/p>\n
Al mat\u00ed seg\u00fcent, el flautista es va presentar davant el Consell i reclam\u00e0 als prohoms de la ciutat les cent monedes d’or promeses com a recompensa.
\nPer\u00f2 aquests, deslliurats ja del seu problema i cecs per la seva cobd\u00edcia, li van contestar : “Ves-te’n de la nostra ciutat! O potser et pensaves que pagar\u00edem tant d’or per tant poca cosa com per tocar la flauta?”.<\/p>\n
I dit aix\u00f2, els prohoms del Consell d’Hamel\u00edn li donaren l’esquena, tot esclatant a riure.<\/p>\n
Furi\u00f3s per l’avar\u00edcia i el desagra\u00efment dels hamelinesos, el flautista, igual que f\u00e9u el dia anterior, va comen\u00e7ar a tocar una dolc\u00edssima melodia una i altra vegada, insistentment.<\/p>\n
Per\u00f2 aquesta vegada no eren els ratolins qui el seguien, si no els nens de la ciutat, els quals, hipnotitzats per aquell so meravell\u00f3s, anaven darrera de les passes de l’estrany m\u00fasic.<\/p>\n
Agafats de la m\u00e0 i somrients, formaven una gran filera, sorda als precs i crits dels seus pares que, en va, entre plors de desesperaci\u00f3, intentaven impedir que seguissin al flautista.<\/p>\n
Res aconseguiren i el flautista se’ls endugu\u00e9 lluny, ben lluny, tant lluny que ning\u00fa sabia on, i els nens, a l’igual que els ratolins, mai m\u00e9s tornaren.<\/p>\n
A la ciutat, nom\u00e9s hi quedaren els seus opulents habitants i els seus rebostos plens i ben prove\u00efts de viandes, protegides per les seves s\u00f2lides muralles i un immens mantell de silenci i tristesa.<\/p>\n
I aix\u00f2 fou el que succe\u00ed fa molts, molts anys, en aquesta deserta i buida ciutat d’Hamel\u00edn, on, per m\u00e9s que busqueu, mai hi trobareu ni un ratol\u00ed ni un nen<\/p>\n