{"id":190,"date":"2015-07-15T18:05:13","date_gmt":"2015-07-15T17:05:13","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/?page_id=190"},"modified":"2016-04-05T09:50:00","modified_gmt":"2016-04-05T08:50:00","slug":"mestre-enric-casassas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/escola\/mestre-enric-casassas\/","title":{"rendered":"Enric Casassas, una vida de mestre"},"content":{"rendered":"
Enric Casassas i Cant\u00f3 (1894 – 1977)<\/h5>\n
Qui era?<\/strong><\/h6>\n

Enric Casassas i Cant\u00f3 nasqu\u00e9 a Barcelona, el dia 14 d’abril de 1894, fill d’un llibreter que, com aquell que diu, acabava d’arribar del poble, Santa Eug\u00e8nia de Berga, poblaci\u00f3 situada a tres quil\u00f2metres de Vic. Ell fou el tercer fill d’una colla de deu germans. Aix\u00f2 l’oblig\u00e0 a posar-se a treballar molt aviat per pagar-se els estudis, ja que volgu\u00e9 estudiar per mestre.
\nEl curs 1906-1907 va poder ingressar a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. L’any seg\u00fcent hi conegu\u00e9 Carme Sim\u00f3 i Saco, que fou, anys despr\u00e9s la seva esposa.
\nL’empremta que el pas per l’Escola de Mestres deix\u00e0 en el pensament pedag\u00f2gic d’Enric Casassas no s’esborr\u00e0 mai m\u00e9s.
\nL’Escola de Mestres fou una escola de concepci\u00f3 totalment distinta a les oficials i f\u00e9u una tasca m\u00e9s educativa que instructiva amb la finalitat de fer els seus alumnes aptes per a la vida del seu temps.
\nBardina creia que les coses s’han de fer perqu\u00e8 hom en t\u00e9 el deure i no per obtenir-ne premis o per por del c\u00e0stig. M\u00e9s encara, creia que les cose s’han de fer per entusiasme, per il\u00b7lusi\u00f3 conscient.<\/p>\n

El mestre d’escola<\/strong><\/h6>\n

Quan acab\u00e0 la carrera, Enric Casassas, despr\u00e9s d\u2019una breu etapa com a mestre del \u201cCol\u00b7legi dels Amics de la Instrucci\u00f3\u201d, de Cardedeu (1914-1915), fou nomenat mestre de Castellgal\u00ed, prop de Manresa, sobre l\u2019aiguabarreig del Cardener i el Llobregat (1916). All\u00e0 form\u00e0 la seva llar; hi tingu\u00e9 i hi enterr\u00e0 el seu primer fill; hi assaj\u00e0 les primeres lli\u00e7ons; col\u00b7labor\u00e0 amb les seves observacions di\u00e0ries a l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019Atlas Pluviom\u00e8tric de Catalunya de Joaquim Febrer, el meteor\u00f2leg catedr\u00e0tic d\u2019astronomia a la Universitat de Barcelona, i particip\u00e0 en les lluites inicials que, per introduir els nous m\u00e8todes i les noves orientacions, s\u2019havia de lliurar cada dia contra els partidaris de l\u2019status quo que moltes vegades formaven part dels cercles amb els quals l\u2019unien lla\u00e7os efectius ben ferms.
\nUns anys despr\u00e9s , quan tenien vint-i-sis anys, el matrimoni Casassas-Sim\u00f3 va arribar a Sabadell. Ell, de mestre de l\u2019Escola Nacional de Nens, n\u00famero 2, del carrer de B\u00e8lgica; ella, a la mateixa Escola, per\u00f2 de Nenes.
\nL\u2019espectacle, quan hi arribaren, no podia ser m\u00e9s desalentador: aules desmanegades, matr\u00edcules redu\u00efdissimes, prestigi social inexistent\u2026.
\nEn aquest quadre tan poc falaguer comen\u00e7\u00e0 la labor dels joves mestres, un cop establerts a Sabadell.
\nA l\u2019Escola Nacional, que era unit\u00e0ria, Enric Casassas introdu\u00ed els m\u00e8todes preconitzats per l\u2019Escola Activa, sense d\u2019altres concessions que les que li imposava el nombre cada dia creixent d\u2019alumnes als quals atenia personalment i les que derivaven de les normes coercitives i repressives que foren dictades durant els anys de la primera dictadura (1923-1929).
\nAmb energia i const\u00e0ncia tingu\u00e9 cura de la preparaci\u00f3 intel\u00b7lectual i f\u00edsica dels nois, organitz\u00e0 visites a ind\u00fastries diverses, organitz\u00e0 treballs para-escolars, sense que hi manqu\u00e9s la m\u00fasica i el dibuix.<\/p>\n

L’escola d’Arts i Oficis<\/strong><\/h6>\n

L’activitat docent de l’Enric Casassas el port\u00e0, mantes vegades, a entrar en contacte amb el m\u00f3n del treball. L’any 1925 s’incorpor\u00e0 com a professor de Gram\u00e0tica castellana i de Gram\u00e0tica catalana, a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell. L’any 1926, ja el van nomenar Director del Centre, tot i la seva interinitat. L’any 1929 reb\u00e9 el seu nomenament definitiu i l’enc\u00e0rrec d’explicar les assignatures d’Aritm\u00e8tica Superior i de Geografia comercial i Economia pol\u00edtica.
\nEl seu pas per la vella Escola d’Arts i Oficis, o Escola del Treball, qued\u00e0 reflectida, tamb\u00e9, en articles dels Diaris de Sabadell en els quals es feia p\u00fablic reconeixement del valor de la seva labor docent i de l’aire renovador que don\u00e0 a la pr\u00e0ctica de les assignatures que li foren encomanades.<\/p>\n

Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica a Europa<\/strong><\/h6>\n

El darrer quart del segle XIX, tot Europa vei\u00e9 un moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la influ\u00e8ncia que, en el camp de la pedagogia, exerciren un conjunt de corrents: el positivisme, el racionalisme, l’idealisme postkanti\u00e0, etc.
\nMolt aviat, en aquests moviments aparegueren dues tend\u00e8ncies ben clares:una que descansava en els principis derivats de l’humanisme integral; una altra que ho feia en postulats radicals de transformaci\u00f3 social.
\nPer\u00f2 tots anteposaven el valor de l’educaci\u00f3 i de la formaci\u00f3 integral del nen al de la instrucci\u00f3, institu\u00efen la coeducaci\u00f3, concedien gran import\u00e0ncia a l’educaci\u00f3 est\u00e8tica, als treballs manuals, a l’observaci\u00f3 directa de la natura i a l’educaci\u00f3 f\u00edsica, i intentaven establir, a trav\u00e9s de la fam\u00edlia, una relaci\u00f3 estreta entre l’escola i la societat.<\/p>\n

Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica a Catalunya<\/strong><\/h6>\n

Aquest moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica s’estengu\u00e9 aviat a terres de l’Estat Espanyol. L’impuls divulgador provingu\u00e9 de diversos grups inquiets, preocupats per la situaci\u00f3 imperant a Espanya. La seva influ\u00e8ncia sobre tota la societat espanyola i sobre els grups renovadors catalans fou considerable.
\nHom considera que els nous corrents renovadors en el camp de la pedagogia penetraren a Catalunya a la primeria del segle XX i que la seva assumpci\u00f3 primicera facilit\u00e0 “l’esponer\u00f3s renaixement educatiu que durant el primer ter\u00e7 del segle va elevar Barcelona al cim de l’esplendor pedag\u00f2gica i educativa d’Espanya”.
\nLa reforma que va tenir lloc no hagu\u00e9s esta possible sense una pr\u00e8via formaci\u00f3 d’un grup de mestres capacitats i entusiastes. Per aix\u00f2, en parlar de les transformacions pedag\u00f2giques de comen\u00e7aments de segle, no es pot oblidar la que es feu en la formaci\u00f3 integral dels mestres i, en el cas concret de Catalunya, no es pot oblidar l’Escola de Mestres que l’any 1906 Joan Bardina fund\u00e0 a Barceona. Entre els seus alumnes es comptaven Enric Casassas i Cant\u00f3 i la que fou la seva muller, Carme Sim\u00f3 Saco.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enric Casassas i Cant\u00f3 (1894 – 1977)
\nQui era?
\nEnric Casassas i Cant\u00f3 nasqu\u00e9 a Barcelona, el dia 14 d’abril de 1894, fill d’un llibreter que, com aquell que diu, acabava d’arribar del poble, Santa Eug\u00e8nia de Berga, poblaci\u00f3 situada a tres quil\u00f2metres de Vic. Ell fou… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":0,"parent":22,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-190","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":394,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/190\/revisions\/394"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/ceip-enric-casassas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}