Ens visita l’Araceli Segarra

Aquest dilluns va ser un dia molt especial, perquè l’Araceli Segarra, tot un referent en alpinisme al nostre país, va venir a l’escola a fer-nos una xerrada sobre les seves experiències a la muntanya, els valors que ens aporta, el respecte a la natura i com de divertits poden ser els reptes, si controlem les pors o tenim un equip en qui recolzar-nos.

Algunes de les frases que més ens van colpir van ser:

“El més important no és fer el cim més alt, el que més llueix, sinó el més dificil, el repte més gran. A les persones ens agraden els reptes, perquè la recompensa de satisfacció ve en relació a l’esforç.”

“Quan arribes a dalt de la muntanya, encara et queda la baixada, no has fet el cim. Fer el cim és pujar i baixar. Durant el descens sol haver-hi molts accidents perquè la gent està cansada.”

   

“Una bona manera de tenir un bon dia, és tenir un bon equip. Persones de diferents lloc, pensant de diferent manera, construeixen oportunitats. Hem de tenir respecte per les diferents cultures, per les persones que senten, pensen, estimen diferent… per la natura, perquè és casa nostra.”

“No s’ha de tenir vergonya de demanar ajuda, perquè tots en necessitem alguna vegada!”

“Les pors exteriors, si hi haurà una allau, si plourà… Són fàcils de predir, són controlables. Les de dins, les que tenim nosaltres, les podem moure amb amics, envoltant-nos de gent que ens faci perdre les pors. Si tens por a no saber el que passarà… Si fas una llista de les pors concretes, pots pensar solucions. No podem menjar-nos un pastís de cop, cal anar fent trossos del pastís. Si pots fer una llista concreta, pots trobar la solució de cada problema. El que és difícil és saber dir a què tenim por.”

   

“Un risc no és un risc si saps el que estàs fent. Jo no veig arriscada la meva muntanya perquè m’he preparat i conec els efectes de les temperatures, comprovo la meteo abans de sortir… Intento controlar tots els nivells de seguretat i, si sento que alguna cosa no rutlla, sona l’alarma, i deixo de divertir-me perquè veig el perill. Escolto el risc i hi reacciono. L’experiència dels altres també em serveix.”

“Si estàs estudiant constantment i et vas formant, estàs capacitat per adaptar-te i viure els canvis. Provar coses noves em fa curiositat, em diverteix. M’inspiren les coses que em diverteixen. Si no puc fer que la meva vida sigui divertida és que he de fer algun canvi.”

“Per fer un conte m’inspiro en l’observació, en mirar, en fixar-me en els animals… En tot el que passa al meu voltant.”

Gràcies, Araceli, pel teu saber fer, saber comunicar i saber engrescar als nostres alumnes de 5è i 6è a fer muntanya i a ser millors persones, acceptant els reptes i ajudant-se per assolir-los.