El passat dijous dia 30 de gener es va celebrar el dia Escolar de la No-Violència i la Pau i d’aquesta commemoració ens hem fet ressò a la biblioteca.
Així doncs, hem explicat contes amb temàtiques que ens permetin sommiar en un món millor. Hem parlat sobre la importància de la col·laboració i la cooperació, doncs si ens unim i fem força, entre tots, podem aconseguir tot allò que ens proposem sense limitacions.
Al respecte, hem explicat a 2n el conte titulat El Mur i a 1r, p5, p4 i p3 el conte Neda-que-neda.
És important prendre consciència, entre els infants, per poder canalitzar les idees i els sentiments de solidaritat i de justícia social amb històries que ens obrin canals per pensar i reflexionar. En aquest sentit, explicar aquest tipus d’històries ens permet obrir processos de conscienciació crítica i solidària sobre les causes per les que les persones han de marxar o fugir del seu país i les conseqüències que provoquen les barreres i els murs externs, socials i interns que alguns estats, ciutats i persones construeixen per negar l’existència de la diferència de l’altra, del problema que viuen, i evitar el pas d’aquestes persones.
Aquestes històries pretenen facilitar la reflexió crítica, l’apertura, l’apropament intercultural, l’empatia, cap a als països afectats i les persones nouvingudes i la recerca d’eines i recursos per crear condicions de pau, transformació social i respecte pels drets humans.
Per tal d’incidir i fer palesa l’empatia cap aquests nouvinguts d’altres països que han d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam i la pobresa, hem recitat el poema de la Joana Raspall titulat Podries:
“Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.”
A 2n hem explicat el conte El Mur:
Javier Sobrino ; Nathalie Novi
Joventut, 2015
«Des de fa temps, els elefants d’orelles petites i els elefants d’orelles grans es miren els uns als altres d’una manera un xic estranya i inquietant».
Amb els mesos de sequera, l’aliment curteja a la vall de l’Okavango, i els elefants d’orelles petites decideixen construir un mur per a preservar la seva terra i els seus béns… Però aquesta construcció desencadena una sèrie de desastres per la resta d’habitants de la sabana i pels mateixos elefants…
Una faula preciosa sobre els límits de les fronteres i els prejudicis.
Un llibre per a ajudar als més joves a reflexionar sobre la convivència, els seus límits i la naturalesa intrínseca de l’home…
A p3, p4, p5 i 1r, hem gaudit del conte titulat Neda que neda:
Leo Lionni
Kalandraka, 2007
Una feliç munió de peixets vivia en un racó qualsevol del mar. Tots eren vermells. Només un d’ells era tan negre com la closca d’un musclo. Nedava més de pressa que els seus germans i germanes. El seu nom era Neda-que-neda… La història de Neda-que-neda, com tots els llibres de Leo Lionni, convida a pensar i aprendre valuoses lliçons vitals. El valor de la diferència i el respecte per a qui -per cultura o aspecte físic- no comparteix les característiques comunes, es reflecteix a les primeres pàgines d’aquest clàssic de la literatura infantil de tots els temps.
Per acompanyar el conte d’enNeda-que-neda hem utilitzat la cançó Un peixet en el fons del mar de Lluís Gili:
Per acompanyar el conte de El Mur hem utilitzat la cançó de PeTaCa titulada Mirall de pau:
