Aquesta setmana a la biblioteca hem tractat el tema dels “pares”. Hem parlat sobre la figura paterna en relació al temps i la dedicació que exerceixen amb els seus fills o filles.
Tots sabem com n’és d’important dedicar temps a estar amb els fills. I a vegades, no cal cap interacció especial, amb la nostra presència és suficient, mentre mirem i acompanyem els seus jocs.
El vincle que estableix el pare amb el seu fill/a es determinant i és quelcom que es fa dia a dia, ha de ser proper i afectuós i durador en el temps.
Una de les funcions del pare és permetre’ns: explorar el món de forma segura.
Passar temps en família ens descobreix molt sobre nosaltres mateixos, ens desperta una etapa de comunicació i assertivitat i un grau de satisfacció que ens permet estar en pau amb el món.
Al respecte, hem recitat aquest poema:
Pares, avis, germans…i amics.
Aquest poema és per dir-vos
com m’agrada tot el què feu per mi.
M’agrada que em feu pessigolles,
m’agrada que juguem plegats,
m’agrada que, de tant en tant,
estiguem ben abraçats.
M’agrada…com us diria.
Que… per molts anys,
puguem estimar-nos cada dia!
I, sobre la paternitat, hem explicat el conte Óssos a p3, p4 i p5 i Cinc minuts més a 1r i 2n.
Sean Taylor; Emily Hughes
Libros del Zorro Rojo, 2016
Un dia calorós d’estiu, dos óssos, pare i fill, decideixen anar a nadar, però abans hauran de fer un llarg camí a través d’un bosc i per un terreny rocós. Orgullós de prendre la iniciativa i decidit a impressionar al seu pare, el petit ós es prepara per fer el salt més llarg que hagi intentat fer mai. Però alguna cosa falla, i cau. Gràcies al suau estímul del seu pare i a la força de voluntat de l’ós petit aconsegueixen arribar al seu destí, on els dos, satisfets, juguen i es refresquen. Narrat per una veu infantil, aquest conte apunta la necessitat de marcar-se reptes, d’aspirar a arribar amunt, però també la necessitat de mantenir la calma: no és fàcil ser sempre un ós valerós.
És una història que només pretén evocar-nos una escena que ens es familiar a tots, passar temps amb el pare.
Emily Hughes torna a sorprendre’ns amb les seves il·lustracions enlluernadores a on la natura i el paisatge constitueixen una irresistible invitació a ser lliure i rabiosament feliç. Un relat sobre la relació entre pare i fill a través del joc i l’aventura, en la qual els rols s’intercanvien contínuament per crear el vincle d’amistat i complicitat que converteix qualsevol experiència en una cosa única i estimulant.
Marta Altés
Blackie Books, 2019
«El temps, quina cosa més curiosa. El pare sempre en parla. Però crec que jo sé més coses del temps que ell…».
Els nens tenen un concepte del temps molt diferent del dels grans. Per a ells el temps no existeix. Només existeix gaudir. Però els adults, sempre amb mil coses a fer, amb pressa per tot, mai no s’ocupen de gaudir el temps com ho fan els menuts. Mai no tenim temps per res: jugar, divertir-nos, compartir… viure!
Una antologia dels fets de la rutina diària narrat des del punt de vista d’un infant i el seu pare que ens demostra com n’és d’important de dedicar atenció als nostres fills.
Un homenatge als pares i la importància de passar temps amb ells: divertir-nos, jugar, escoltar contes…parlem de temps d’oci però també de fets tan quotidians com despertar-se pels matins, esmorzar, anar a l’escola…
Probablement aquest és el llibre més bonic de Marta Altés, una de les autores d’àlbum infantil amb més èxit internacional, traduïda a més de 25 idiomes. Els seus àlbums van camí d’esdevenir clàssics de la literatura infantil. Els temps ho dirà. Mentrestant, gaudim-los!
Per acompanyar aquests dos contes hem utilitzat la cançó d’Eric Clapton My father’s eyes:
