Ens hem retrobat, de nou, a la biblioteca després de les vacances i hem gaudit plegats amb una nova història que té relació amb el medi ambient: Una mare per l’Owen. Aquesta l’hem explicat a p3, p4, p5 i també a 1r i 2n.
Un cadell d’hipopòtam i una tortuga gegant poden conviure junts com si fossin mare i fill? Hem descobert que la resposta és sorprenentment afirmativa.
Aquesta setmana ens hem tornat a endinsar dins del món natural perquè si aprenem a conèixer-lo, gaudirem estimant-lo. I hem aprofitat per parlar de l’hàbitat, l’alimentació i els costums dels hipopòtams.
Hem pres com a punt de partida la bonica i tendre història de l’Owen, un hipopòtam que viu al riu Sabaki, per parlar de l’Àfrica, el gran continent on viu aquesta espècie d’animals salvatges que gaudeixen de força simpatia entre els infants.
Aquesta narració, plena de tendresa i protagonitzada per animals, sorprèn enormement en comprovar que parteix de fets reals.
Marion Dane Bauer ; John Butler
Serres, 2007
L’Owen és un petit hipopòtam que es va salvar d’un tsunami prop de la desembocadura d’un riu africà. Quan, després de superar tot de mal tràngols, es va trobar en un lloc desconegut, el que va veure que s’assemblava més en color i forma a la mare perduda fou una gran i vella tortuga mascle, la Mzee, que fins aleshores més aviat devia vegetar plàcidament. L’Owen s’hi va arrecerar per sentir-se protegit i acompanyat, i la tortuga va reaccionar adaptant-se a allò que convenia al petit hipopòtam.
Un llibre que reflecteix amb encert unes situacions extraordinàries que els propis animals van resoldre amb generositat, tendresa i grans dosi d’acceptació.
Una bona història que sap captar molt bé l’oient i explicar amb el to emocional adequat propi dels grans contes. A més a més, ben complementada amb dibuixos eficaços i suggerents. Les il·lustracions parteixen d’un enfoc realista que reflecteix molt bé l’autenticitat dels fets, utilitzant al mateix temps pinzellades de colors difuminats per transmetre la bondat i tendresa de la història.
Per llegir, reflexionar, compartir pensaments i sensacions ben profundes…
Per acompanyar el conte de Una mare per a l’Owen hem utilitzat la música ambiental African Skies d’Stephen J. Anderson:
I per als més petits també hem escoltat la cançó de l’Hipopòtam de Lluís Gili:
Quina història més bonica! Gràcies per la feina que feu!