Animació lectora a la biblioteca

A la biblioteca, aquesta setmana hem parlat sobre les joguines.

I si quan marxem a dormir les nostres joguines prenen vida?
Però això no és possible, oi!
Doncs sí! A la biblioteca tot és possible. Aquí tot es converteix en màgic, perquè habiten els contes que es regeixen pel poder de la imaginació i no pas per la raó…

A 1r, 2n i p5 hem explicat el conte del “El petit Botó” un personatge tendre que ens farà plorar amb un somriure a la boca.
La història d’un botó que viu en una brusa, al costat d’un petit Trau amb qui encaixa a la perfecció. El petit botó és rodó i optimista de mena i el petit trau, en canvi, és prim i sempre està patint. Tot i així són inseparables i són feliços dins l’únic món que coneixen: la camisa de mudar per ocasions especials de l’Anna.

Un bon dia, succeeix una cosa terrible, el fil que uneix la brusa amb el botó es trenca i el petit botó cau. Cau lluny del seu amic trau (l’únic que té) i rodola per terra, lluny de la seva existència coneguda i segura.
En caure, descobrirà que el món va més enllà de la brusa i coneixerà una sèrie de joguines i objectes (un Sonall, un Pitet i un Ós polar de peluix) que han caigut en l’oblit de la nena i la seva família. Aquestes joguines estan molt tristes per aquesta situació, però el Petit Botó, que coneix bé la nena, els fa veure que gràcies al seu joc, i la bona tasca que van fer amb ella, la nena és més autònoma.
La història sembla senzilla, però amaga reflexions i sentiments enfrontats dignes de menció: la llibertat, deixar viure, l’oblit, el passat, el bagatge, el reconeixement, la reciprocitat que esperem dels actes, la bondat, créixer. No és poc.

També amb els més petits (p3, p4), hem viatjat i hem jugat. Aquesta vegada, dins una caixa de sorpreses. Ni més ni menys, que dins la caixa de joguines de la Nora.
Entrarem dins la caixa i gaudirem molt al descobrir totes aquestes joguines i quines funcions pot tenir cadascuna. Ens adonarem que aquests objectes tenen atributs que els fan molt humans: els titelles serveixen per explicar contes i moure braços i cames si estan contents, els llapis de colors dibuixen les coses boniques que veiem, l’ós de peluix ens fa feliços, la regadora ens fa descobrir el perfum de les flors…
Quin escampall de joguines!!!

Yoko Ogawa ; Chiari Okada

Joventut, 2017

El millor amic del Petit Botó era, sens dubte, el Petit Trau. Tots dos eren inseparables. Però un dia, el fil que subjectava el Petit Botó a la brusa de l’Anna, de sobte, es va trencar… És així com el Petit Botó va a parar als racons més inhòspits de l’habitació de l’Anna, on coneixerà el Sonall, el Pitet i l’Osset, que jeuen oblidats darrere els mobles, perquè l’Anna ja no els necessita. El Petit Botó els explicarà que l’Anna ja ha après a deixar de plorar, que ja sap menjar molt bé sola i que també és capaç d’agafar el son sense ajuda. I tot això perquè ells la van ajudar a fer-ho quan només era un nadó!
Una preciosa i sentimental història per celebrar el creixement.

 

Rosa Maria Curto

Timun Mas, 2003

La Nora té una bonica i divertida caixa, que és tan gran com ella mateixa, on pot guardar moltes joguines. A veure. Què hi ha?
Si mirem dins de la caixa, descobrim: una pilota de color verd, dos titelles grans, cinc titelles petits de dits, un barret blau de llana, llapis de colors, un paraigua enorme per compartir amb els amics els dies de pluja, una regadora de color taronja, un ós de peluix, una harmònica per fer música i ballar, una flauta per bufar i saltar, un tren llarguíssim…
Quin desgavell de joguines! Però on és la Nora?
Sorpresa!

 

 

Els contes han anat acompanyats de la cançó de Toy Story, You’ve got a friend in me:

I per als més petits, hem utilitzat la cançó del Pot Petit, les Joguines:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>