Aquests dies estem de celebració a l’escola, perquè és la setmana de la Castanyada i donem així pas a la tardor.
Les tradicions conflueixen, s’aglutinen i es complementen. Des de l’origen celta d’aquesta festa, conviuen la tradició cristiana de Tots Sants, la Castanyada, i el Halloween que prové dels països anglosaxons, i que està prenent cada vegada més força, perquè és una festa molt mediàtica. Totes les manifestacions d’aquesta festivitat tenen el mateix origen.
I com no podia ser d’altra manera, a la biblioteca hem parlat de com afrontem la por i també dels monstres. I tal i com indica la llegenda, hem explicat com ens hem de vestir d’esperits de la nit, perquè els éssers difunts ens confonguin i no se’ns enduguin al més enllà. I com hem de menjar panellets, castanyes i moniatos perquè ens pesi l’estomac, i així no se’ns emportin l’ànima.
A 2n hem explicat “Un Sopar de por” on tots els monstres es reuneixen a l’Espàrrec pudent, un restaurant de “Tres Estrelles negres” on només els monstres més monstruosos hi són convidats al banquet més terrorífic de tot l’any.
Coneixerem tots aquests monstres i gaudirem de totes les receptes fastigoses que ha preparat el gran Xef Jen-Clot Trinxat.
I amb els més petits (p3 i p4) hem conegut el misteriós conte de La Visita: una història per llegir en veu baixa.
On un petit monstre rep la visita desconeguda d’un ésser tenebrós, i com ens el va descrivint a poc a poc, fins que aconseguim veure’l per nosaltres mateixos.
Qui serà? Aconseguirà atemorir-nos?
Meritxell Martí; Xavier Salomó
Cruïlla, 2017
Aquesta nit se celebra un sopar de gala que reuneix els personatges més malvats del món. Quines viandes deu haver preparat el xef Jean-Col Trinxat? Si aixequem les solapes, descobrirem quines menges fan cadascun dels comensals més terrorífics…
Amb aquesta historia visitem el restaurant L’Espàrrec Pudent, amb tres estrelles negres, on el xef ha preparat amb moltíssima cura un menú especial per a cadascun dels convidats, que aparentment no té res de deliciós, però que pot fer les delícies dels amants de la ironia, dels bregats en literatura rondallística i dels experts en pel·lícules gore, si s’entretenen a llegir atentament el pompós nom dels plats i a observar amb interès la manera com s’han emplatat.
Margarita del Mazo; Natalia Colombo
Jaguar, 2016
Dos personatges i dues versions diferents de la mateixa cosa…
– Cada nit ve a visitar-me. Des del meu amagatall puc veure com s’acosta. És una criatura tan estranya i lletja que espanta.
– Jo me’l menjaria!!!
Qui espanta a qui? Qui voldria menjar-se a qui? De quina mena de monstre parlem!!!!!
Una història que parla de la tolerància, la diversitat, de les nostres pors, i que ens demostra que allò diferent ens acostuma a espantar. Tanmateix, acabem descobrint que tot allò distint a nosaltres no té perquè ser dolent, només cal conèixer-lo abans de jutjar.
Els contes han anat acompanyats de la banda sonora de la pel:lícula de La Família Addams:
I per als més petits, vam utilitzar aquesta música ambiental: https://www.youtube.com/watch?v=MypLjy8xpgU
